Paraules amigues

“Em vaig passar tres anys sense sortir al carrer, només el veia des de la finestra. Em passava els dies plorant. Els Amics de la Gent Gran m’han tocat amb la vareta màgica, gràcies per comptar amb mi, només el fet d’estar aquí vol dir que algú ha pensat en mi, i això ja és suficient. He buscat activitats per a fer, estic menys a casa, he canviat moltíssim gràcies a la Francina. L’estimo moltíssim, a vegades penso que si un dia em falta ho sentiria moltíssim.”

Basi, gran amiga.

 

“El que estic aprenent molt de la Basi és a lluitar i tirar endavant, és la fortalesa que t’ensenya la gent gran. Quan no puc anar-la a veure la truco. La nostra relació ha passat a ser familiar, parlem molt, plorem, riem…som com família.”

Francina, voluntària

 

“M’acabo de fer sòcia. Tinc coneixement de l’activitat d’Amics de la Gent Gran des de fa ja uns anys, quan vaig veure un petit reportatge a la televisió, i des d’un principi em va semblar un projecte molt sincer, amable i, sobretot, molt necessari. Jo tinc un molt bon record de tots els meus avis (un avi, dues àvies i dues tietes-àvies), varen ser, i encara ho són en el record, una part molt important de la meva vida. Estic convençuda que ajudarà a fer que la gent gran mantingui el sentiment tan necessari que tenim els humans de saber que som importants per algú.”

Donant anònima.

 

“Des del Patronat d’Amics de la Gent Gran estem compromisos amb la lluita contra la soledat i la marginació social de les persones grans. Actualment, som 14 membres de diferents àmbits, això és bo perquè ens complementem i juntament amb l’equip tècnic i totes les persones voluntàries, contribuïm a desenvolupar l’acció de l’entitat arreu de Catalunya. Formar part del patronat és per a mi un aprenentatge constant i molt motivador, estic contenta de poder contribuir a pal•liar la soledat no desitjada de les persones grans.”

Maite Parellada, Vicepresidenta.

 

“La Carme Birulés i Hugas dedicava una part del seu temps a ajudar aquelles persones que necessitaven un cop de mà i així fou com es convertí, també en voluntària d'Amics de la Gent Gran sent ella mateixa ja molt gran, visitant setmanalment a gent que vivia sola i que sovint era més jove que ella. Per a tots nosaltres, la seva família era un exemple viu de dedicació i generositat afectuosa.”

Maria Anglada, filla de Carmen Birulés – Testimoni “in memoriam”.