Equipo

“Posa’t al meu lloc”, fotografies que ens apropen

Collage fotografías exposición

El 2017 l’hem començat amb creativitat i aprenentatges mutus. El passat dimecres 11 de gener va tenir lloc al Centre Cívic Fort Pienc la inauguració de l’exposició de fotografia Posa’t al meu lloc com a resultat del projecte amb el mateix nom, dirigit per la fotògrafa Patricia Esteve, finançat per l’Obra Social `la Caixa´ i amb la col·laboració d’Amics de la Gent Gran.

Durant el segon trimestre del 2016 es va crear un grup intergeneracional de persones grans i voluntàries d’Amics de la Gent Gran i de joves del  CaSaL d’aDoLeSCeNTs i JoVeS LLoPs deL TaGa, de Ciutat Meridiana, reunint-se setmanalment per dialogar a través de la fotografia com a element artístic que possibilita l’empatia i la participació social. L’exposició mostra el resultat d’aquest procés.

Exposición fotográfica

Fotografia de Regina Martínez

La inauguració va ser un moment de retrobament dels i les participants, i per reflexionar sobre com, quan dues generacions coincideixen a través dels interessos comuns, es canvia la mirada, incorporant un objectiu gran angular a la nostra visió que atorga una perspectiva més àmplia a les relacions humanes; dissolent els filtres del prejudici que distorsionen la realitat per aconseguir una imatge més nítida d’allò que som, més enllà de l’edat, el sexe o l’aparença.

Com deia una de les participants, “malgrat les diferències o similituds que tenim entre nosaltres hem aprés de cadascú. Amb valors, amb fotografia o amb què sigui”. Altra tallerista reflexionava: “Al principi no m’imaginava que faríem el taller amb persones grans, pensava que seríem només joves. Després em vaig adonar que va ser millor i tot, perquè normalment a la nostra edat no solem tractar molt amb la gent gran, a banda dels avis, i hem pogut aprendre, a més de fotografia, uns d’altres moltes coses, muntant una petita família”.

Les fotografies, exposades per parelles amb autoria dual d’una persona gran i una jove i sempre unides per un element comú, mostren la riquesa d’aquest espai relacional, on la distància és només una manera de definir i de recordar-nos quant de prop estem.

L’exposició, amb la col·laboració de Photographic Social Vision , es podrà veure fins al dia 19 de febrer al Fort Pienc de forma gratuïta.

Regina Martínez, Coordinadora del Departament de Desenvolupament Social

 

Compartir

Artículos relacionados

"Posa’t al meu lloc", fotografías que nos acercan

Collage fotografías exposición

El 2017 lo hemos empezado con creatividad y aprendizaje mutuos. El pasado miércoles 11 de enero tuvo lugar en el Centre Cívic Fort Pienc la inauguración de la exposición de fotografía Posa’t al meu lloc (ponte en mi lugar) como resultado del proyecto con el mismo nombre, dirigido por la fotógrafa Patricia Esteve, financiado por la Obra Social ‘La Caixa’ y con la colaboración de Amics de la Gent Gran.

Durante el segundo trimestre de 2016 se creó un grupo intergeneracional de personas mayores y voluntarias de Amics de la Gent Gran y de jóvenes del CaSaL d’aDoLeSCeNTs i JoVeS LLoPs deL TaGa, de Ciudad Meridiana, reuniéndose semanalmente para dialogar a través de la fotografía como elemento artístico que posibilita la empatía y la participación social. La exposición muestra el resultado de este proceso.

Exposición fotográfica

Fotografía de Regina Martínez

La inauguración fue un momento de reencuentro de los y las participantes, y para reflexionar sobre cómo, cuando dos generaciones coinciden a través de los intereses comunes, se cambia la mirada, incorporando un objetivo gran angular a nuestra visión que otorga una perspectiva más amplia en las relaciones humanas; disolviendo los filtros del prejuicio que distorsionan la realidad para conseguir una imagen más nítida de aquello que somos, más allá de la edad, el sexo o la apariencia.

Como decía una de las participantes, “a pesar de las diferencias o similitudes que tenemos entre nosotros hemos aprendido de cada uno. Con valores, con fotografía o con lo que sea”. Otra tallerista reflexionaba: “Al principio no me imaginaba que haríamos el taller con mayores, pensaba que seríamos sólo jóvenes. Después me di cuenta que fue incluso mejor, porque normalmente a nuestra edad no solemos tratar mucho con personas mayores, más allá de los abuelos, y hemos podido aprender, además de fotografía, unos de los otros muchas cosas, montando una pequeña familia.”

Las fotografías, expuestas por parejas con autoría dual de una persona mayor y una joven y siempre unidas por un elemento común, muestran la riqueza de este espacio relacional, en el cual la distancia es sólo una manera de definir y de recordarnos qué cerca estamos.

La exposición, con la colaboración Photographic Social Vision, se podrá ver hasta el día 19 de febrero en el Fort Pienc de forma gratuita.

Regina Martínez, Coordinadora del Departamento de Desarrollo Social

 

Compartir

Artículos relacionados

30è aniversari: Des de 1987 en bona companyia

Fotografia de l'exposició Empremtes. La Remei i la Marga conformen una de les cinc històries de l'exposició del 30è aniversari.

La Fundació Amics de la Gent Gran celebrem 30 anys lluitant contra la soledat no desitjada de les persones grans a Catalunya. Des del 4 de setembre de 1987, persones voluntàries, grans, sòcies, donants, tècniques, patrones, institucions col·laboradores... hem anat construint gradualment les nostres persones grans, amb el qual observar la vellesa d’una altra forma.

Una mirada al passat, a tot el realitzat, als milers de persones grans amb les quals hem compartit bons moments, ens fa encarar el futur amb més entusiasme que mai, amb la gratitud d’haver viscut 30 anys en bona companyia.

Logo del 30ª aniversario de Amics de la Gent Gran

Logo del 30è aniversari d'Amics de la Gent Gran

Al llarg dels pròxims mesos tindran lloc accions festives en què esperem comptar amb tu, i que podràs anar esbrinant a les nostres xarxes socials. En aquest sentit, cal recordar que tot gran esdeveniment té un tret de sortida, i el del 30 aniversari d’Amics de la Gent Gran pren forma de relat visual.

Empremtes, l’exposició que obre el 30 aniversari

Aquesta exposició és un tribut a totes aquelles persones voluntàries que fan un pas endavant i que amb el seu acompanyament emocional formen part de la transformació social. 

Aquesta mostra és, en definitiva, una oda visual al moment en el qual acaba el voluntariat i comença l’amistat, en què la barrera entre qui ofereix ajuda i qui la rep s’esvaeix, acolorint el vincle que ens parla d’enriquiment mutu. Cinc persones grans que pateixen soledat, cinc persones voluntàries que s’ofereixen per a acompanyar-les, cinc històries que deixen deu Empremtes; és la mirada d’Amics de la Gent Gran sobre l’amistat.

Després de sis mesos acompanyant a cinc persones voluntàries en les seves visites setmanals als seus grans amics i amigues, el fotògraf Ferran Taberner, molt vinculat a l’entitat, ha reflectit en 25 precioses instantànies els lligams que s’estableixen quan es deixa temps suficient com perquè les anècdotes, els coneixements compartits, els silencis... deixin el pòsit propi de l’amistat. Tanmateix, els retrats estan complementats per una breu ressenya de cada persona voluntària sobre la seva visió de la relació, uns textos que anirem publicant al llarg de l’any en la seva versió ampliada.

L’exposició serà itinerant durant tot el 2017, segueix-nos a les xarxes socials per saber a on pots descobrir-la.

T’agradaria que fos exposada a prop teu? Tens un espai en ment? No ho dubtis, truca’ns al 93 207 67 73 o escriu-nos a comunicacio@amicsdelagentgran.org i procurarem portar aquesta bella expressió del voluntariat a l’espai que ens proposis.

 

Compartir

Artículos relacionados

30ª aniversario: Desde 1987 en buena compañía

Fotografía de la exposición del 30ª aniversario. Remei y Marga conforman una de las cinco historias.

La Fundación Amics de la Gent Gran celebramos 30 años luchando contra la soledad no deseada de las personas mayores en Cataluña. Desde el 4 de septiembre de 1987, personas voluntarias, mayores, socias, donantes, técnicas, patronas, instituciones colaboradoras... hemos ido construyendo paulatinamente un proyecto conjunto con el que ser cada vez más fuertes contra la exclusión de nuestros y nuestras mayores, con el que observar la vejez de otra forma.

Una mirada al pasado, a todo lo realizado, a las miles de personas mayores con las que hemos compartido buenos momentos, nos hace encarar el futuro con más entusiasmo que nunca, con la gratitud de haber vivido 30 años en buena compañía.

Logo del 30ª aniversario de Amics de la Gent Gran

Logo del 30ª aniversario de Amics de la Gent Gran

A lo largo de los próximos meses tendrán lugar diferentes acciones festivas en las que esperamos contar contigo, y que podrás ir descubriendo en nuestras redes sociales. En este sentido cabe recordar que todo gran acontecimiento requiere un pistoletazo de salida, y el del 30 aniversario de Amics de la gent gran toma forma de relato visual.

 

Empremtes (huellas), la exposición que abre el 30 aniversario

Esta exposición es un tributo a todas aquellas personas voluntarias que dan un paso adelante y que con su acompañamiento emocional forman parte de la transformación social.

Esta muestra es, en definitiva, una oda visual al momento en el cual acaba el voluntariado y empieza la amistad, en el que la barrera entre quien ofrece ayuda y quien la recibe se difumina, coloreando el vínculo que nos habla de enriquecimiento mutuo. Cinco personas mayores que sufren soledad, cinco personas voluntarias que se ofrecen para acompañarlas, cinco historias que dejan diez Empremtes (huellas); es la mirada de Amics de la Gent Gran sobre la amistad.

Después de seis meses acompañando a cinco personas voluntarias en sus visitas semanales a sus grandes amigos y amigas, el fotógrafo Ferran Taberner, muy vinculado a la entidad, ha reflejado en 25 preciosas instantáneas los lazos que se establecen cuando se deja tiempo suficiente para que las anécdotas, los conocimientos compartidos, los silencios... dejen el poso propio de la amistad. Así mismo, los retratos están complementados por una breve reseña de cada persona voluntaria sobre su visión de la relación, unos textos que iremos publicando a lo largo del año en su versión ampliada.

La exposición será itinerante durante todo el 2017, síguenos en las redes sociales para saber donde puedes descubrirla.

¿Te gustaría que estuviera expuesta cerca tuyo? ¿Tienes un espacio en mente? No lo dudes, llámanos al 93 207 67 73 o escríbenos a comunicacio@amicsdelagentgran.org y procuraremos llevar esta hermosa expresión del voluntariado al espacio que nos propongas.

 

Compartir

Artículos relacionados

Vida en Companyia, una estratègia amb més impacte

Logo de vida en companyia

L’Obra Social “la Caixa” i Amics de la Gent Gran hem consolidat la nostra aliança el passat 22 de març. L’acord de col·laboració representa un esforç comú amb més impacte que mai en relació a la vulnerabilitat de les persones grans.

El conveni s’ha firmat a les oficines centrals de l’Obra Social “La Caixa” per Marc Simón, director de l’Àrea Social de l’Obra Social "la Caixa", i per Francesc Patricio, president d’Amics de la Gent Gran. També han assistit la Mercè, de 84 anys i que rep el suport de la nostra entitat, i la Reyes, persona voluntària símbol de l’acció social que desenvolupem.

Firma del conveni

Fotografia de Jordi Nieva

Gràcies a aquest acord estratègic, la missió de les dues entitats es tangibilitza en actuacions concretes que aborden tant l’acció social com la sensibilització entorn de la problemàtica de la soledat no desitjada de les persones grans. Per una banda, la sinergia entre ambdues organitzacions es tradueix en la disposició dels centres de persones grans de l’Obra Social “la Caixa”, EspaiCaixaamb la finalitat de facilitar la creació de xarxa de suport social i de relació entre persones a partir d’activitats de socialització. Això suposa un factor d’enfortiment en el desenvolupament territorial d’Amics de la Gent Gran, podent oferir més propostes a les persones grans de diferents municipis de Catalunya. Per l’altre, la dotació econòmica aportada per l’Obra Social “la Caixa representa un punt diferencial amb el qual recolzar actes vitals per a Amics de la Gent Gran, com són els Dinars de Nadal solidaris que organitzem en tots els municipis de Catalunya on desenvolupem la nostra acció social, així com campanyes de sensibilització, com Roses Contra l’Oblit, que té com a principal objectiu fer reflexionar per Sant Jordi sobre la situació de moltes persones grans, posant a la venda 15.000 Roses Contra l’Oblit com a símbol de solidaritat.

Aquesta actuació conjunta ha sigut denominada per l'Obra Social "la Caixa" i Amics de la Gent Gran amb el programa Vida en Companyia, un paraigua que uneix visualment l'acció comuna i, sobretot, la voluntat de les dues entitats de lluitar contra l'exclusió de les persones grans.

Compartir

Artículos relacionados

Vida en Compañía, una estrategia con más impacto

Logo de Vida en Compañía

La Obra Social “la Caixa” y Amics de la Gent Gran hemos consolidado nuestra alianza el pasado 22 de marzo. El acuerdo de colaboración representa un esfuerzo común con más impacto que nunca en relación con la vulnerabilidad de las personas mayores.

El convenio se ha firmado a las oficinas centrales de la Obra Social “La Caixa” por Marc Simón, director del área Social de la Obra Social "la Caixa", y por Francesc Patricio, presidente de Amigos de la Gente mayor. También han asistido la Merced, de 84 años y que recibe el apoyo de nuestra entidad, y Reyes, persona voluntaria símbolo de la acción social que desarrollamos.
 

Firma del convenio

Fotografía de Jordi Nieva

Gracias a este acuerdo estratégico, la misión de las dos entidades se tangibiliza en actuaciones concretas que abordan tanto la acción social como la sensibilización en torno a la problemática de la soledad no deseada de las personas grandes. Por un lado, la sinergia entre ambas organizaciones se traduce en la disposición de los centros de personas grandes de la Obra Social “la Caixa”, EspaiCaixa, con el fin de facilitar la creación de red de apoyo social y de relación entre personas a partir de actividades de socialización. Esto supone un factor de fortalecimiento en el desarrollo territorial de Amigos de la Gente mayor, pudiendo ofrecer más propuestas a las personas grandes de diferentes municipios de Cataluña. Por el otro, la dotación económica aportada por la Obra Social “la Caixa" representa un punto diferencial con el cual apoyar actas vitales para Amigos de la Gente mayor, como son las Comidas de Navidad solidarios que organizamos en todos los municipios de Cataluña donde desarrollamos nuestra acción social, así como campañas de sensibilización, como Roses Contra el Olvido, que tiene como principal objetivo hacer reflexionar por Sant Jordi sobre la situación de muchas personas grandes, poniendo a la venta 15.000 Rosas Contra el Olvido como símbolo de solidaridad.

Esta actuación conjunta ha sido denominada por la Obra Social "la Caixa" y Amigos de la Gente mayor con lo programa Vida en Compañía, un paraguas que une visualmente la acción común y, sobre todo, la voluntad de las dos entidades de luchar contra la exclusión de las personas grandes.

Compartir

Artículos relacionados

Presentem l’Observatori de la Soledat

Presentación del Observatorio de la Soledad

Aquest dimecres 29 de març, Amics de la Gent Gran hem presentat la nostra nova iniciativa: l’Observatori de la Soledat, una plataforma per aprofundir i analitzar el fenomen de la soledat no desitjada amb la finalitat de donar-li notorietat.

Després de 30 anys lluitant contra la soledat de les persones grans, des de l’entitat iniciem aquest projecte dirigit a pal·liar els efectes negatius de la soledat no desitjada i a promoure les eines necessàries per a la seva prevenció. D’aquesta manera, l’Observatori resultarà un nucli de reflexió sobre el fenomen i un mètode per informar i donar a conèixer les realitats en aquest àmbit.

Públic de la presentació de l'Observatori de la Soledat

 

A l’acte han participat 110 persones, principalment persones voluntàries i sòcies d’Amics de la Gent Gran, empreses i fundacions col·laboradores (com l’Obra Social ‘la Caixa’, Auren o ERGO),  altres entitats del tercer sector i programes de gent gran (com Cáritas, Llars Compartides o la Coordinadora d’Entitas del Poblesec) i Amics de la Gent Major de València (membre de la Federación Amigos de los Mayores), així com altres persones interessades a títol individual.

Entrega ram de flors a la presentació de l'Observatori de la Soledat

 

A l’acte inaugural, celebrat al Palau Macaya, s’ha explicat les accions previstes per aquest any 2017. Principalment, se celebrarà un cicle de conferències al mateix Palau Macaya on s’estudiarà el fenomen de la soledat des de diferents prismes. El cicle porta per títol “La soledat com a fenomen complex. Cicle vital, pobresa, subjectivitat i cultura”.  Aquest cicle pretén ser un espai aglutinador on debatre  i generar discurs sobre el fenomen de la soledat des de la metodologia qualitativa,  promovent la participació de diferents agents socials i potenciant la transferència de coneixement i el treball en xarxa.

Públic de la presentació de l'Observatori de la Soledat

 

Les intervencions en el torn de preguntes han acreditat la bona recepció i voluntat d'implicació de l'Observatori de la Soledat per part del públic assistent. Un espai que ha donat moments encomiables, com l'entrega d'un ram de flors a la fundadora al 1987 d'Amics de la Gent Gran, Salut Camps, qui ens ha honorat amb la seva presència a l'acte. Tanmateix, s'ha projectat el curtmetratge guanyador d'un Goya "Abstenerse Agencias", cedit pel seu director, Gaizka Urresti, a fi de reflectir la causa d'Amics de la Gent Gran i que l'audiovisual emmarca de forma contundent.

A la pàgina web de l'entitat es podrà consultar el programa durant les setmanes vinents, així com en el conte de Twitter de l’observatori (@ObservaSoledad)

 

Compartir

Artículos relacionados

Presentamos el Observatorio de la Soledad

Presentación del Observatorio de la Soledad

Este miércoles 29 de marzo, Amics de la Gent Gran hemos presentado nuestra nueva iniciativa: el Observatori de la Soledat, una plataforma para profundizar y analizar el fenómeno de la soledad no deseada con la finalidad de darle notoriedad.

Después de 30 años luchando contra la soledad de las personas mayores, desde la entidad iniciamos este proyecto dirigido a paliar los efectos negativos de la soledad no deseada y a promover las herramientas necesarias para su prevención. De este modo, el Observatorio resultará un núcleo de reflexión sobre el fenómeno y un método para informar y dar a conocer las realidades en este ámbito.

Público de la presentación del Observatorio de la Soledad

 

En el acto han participado 110 personas, principalmente personas voluntarias y socias de Amics de la Gent Gran, empresas y fundaciones colaboradoras (como la Obra Social ‘la Caixa’, Auren o ERGO), otras entidades del tercer sector y programas de gente mayor (como Cáritas, Llars Compartides o la Coordinadora de Entitas del Poblesec) y Amigos de la Gent Major de Valencia (miembro de la Federación Amigos de los Mayores), así como otras personas interesadas a título individual.

Entrega ramo de flores en la presentación del Observatorio de la Soledad

 

En el acto inaugural, celebrado en el Palau Macaya, se han explicado las acciones previstas para este año 2017. Principalmente, se celebrará un ciclo de conferencias en el mismo Palau Macaya en el que se estudiará el fenómeno de la soledad desde diferentes prismas. Este ciclo lleva por título “La soledad como fenómeno complejo. Ciclo vital, pobreza, subjetividad y cultura”. Pretende ser un espacio aglutinador donde debatir y generar discurso sobre el fenómeno de la soledad desde la metodología cualitativa, promoviendo la participación de diferentes agentes sociales y potenciando la transferencia de conocimiento y el trabajo en red.

Público de la presentación del Observatorio de la Soledad

 

Las intervenciones en el turno de preguntas han acreditado la buena recepción y voluntad de implicación del público asistente en cuanto al Observatorio de la Soledad. Un espacio que ha dado momentos encomiables, como la entrega de un ramo de flores a la fundadora en 1987 de Amics de la Gent Gran, Salut Camps, quien nos ha honrado con su presencia en el acto. Así mismo, se ha proyectado el cortometraje ganador de un Goya "Abstenerse Agencias", cedido por su director, Gaizka Urresti, con el fin de reflejar la causa de Amics de la Gent Gran y que el audiovisual enmarca de forma contundente. 

En la página web de la entidad se podrá consultar el programa durante las próximas semanas, así como en la cuenta de Twitter del observatorio (@ObservaSoledad)

Compartir

Artículos relacionados

Per Sant Jordi, reescrivim la vellesa

Roses contra l'oblit a la botiga solidària

Roses contra l'oblit

L’aïllament de les persones grans genera situacions tràgiques, de les quals recentment els mitjans de comunicació s’han fet ressò. Les conseqüències de l’exclusió venen també detonades per l’estigma de part de la societat sobre la vellesa. El diccionari de la Real Academia Española institucionalitza el prejudici definint aquesta fase de la vida de forma pejorativa. Així doncs qualsevol persona que busqui la paraula vellesa al diccionari trobarà:

  1. f. Cualidad de viejo.
  2. f. Edad senil, senectud.
  3. f. Achaques, manías, actitudes propias de la edad de los viejos.
  4. f. Dicho o narración de algo muy sabido y vulgar.

 

Amb l’eslògan “Per Sant Jordi, reescrivim la vellesa”, Amics de la Gent Gran llença la campanya Roses Contra l’Oblit 2017, amb la model Judit Mascó, gran amiga de l'entitat des de l'any 2.000, per sensibilitzar sobre el perill d’estigmatitzar la vellesa. L’entitat et proposa participar a les xarxes socials amb la teva pròpia definició de vellesa amb l’etiqueta #ReescrivimLaVellesa.

Sant Jordi, reescrivim la vellesa amb la rosa contra l'oblit

Per Sant Jordi, Amics de la Gent Gran denuncia l’estigma amb el qual la RAE defineix la vellesa.

Tanmateix, Amics de la Gent Gran posa a la venda 17.500 exemplars de roses solidàries, símbol que no oblidem a les persones grans. La recaptació anirà destinada íntegrament a programes d’acompanyament a persones grans que viuen en soledat. Fetes de feltre i de roba, les roses solidàries són elaborades pel projecte FIL (Formació i Inserció Laboral) de la Fundació Pare Manel i el taller de la Fundació Portolà. A partir del dia 12 són als següents establiments de tot Catalunya:

  • Botigues Abacus cooperativa
  • Botigues Casa del Llibre
  • Botigues Natura
  • Botigues Òptica Universitària
  • Botigues Laie de Barcelona
  • Botiga La Central del carrer Mallorca 237 de Barcelona.
  • Per Internet al www.amicsdelagentgran.com
  • A la seu de l’entitat, al Carrer Grassot 3 1ª Planta, 08025 Barcelona. I el pròxim 23 d’abril, a tots els territoris i ciutats on Amics de la Gent Gran desenvolupa la seva acció social (Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Vic, Granollers, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Lleida, Tarragona, Móra la Nova, Sant Adrià del Besòs, L’Hospitalet de Llobregat, Reus, Cambrils i Vilanova i la Geltrú).

 

Acció voluntària el dia de Sant Jordi

Coherents amb l'esmentada denúncia, l'acció social d'Amics de la Gent Gran pren més rellevància que mai com a resposta activa contra l'estigma. El pròxim diumenge 23 d’abril, diada de Sant Jordi, Amics de la Gent Gran convoca més de 1.500 persones voluntàries de l’entitat perquè portin una rosa natural i un llibre a les persones grans que ja acompanyen durant tot l’any. L’acte es durà a terme a les 11 ciutats i territoris de Catalunya on l’entitat desenvolupa la seva acció social: Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Cambrils, Vilanova i la Geltrú, Osona, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Lleida, Tarragona i Barcelona.

Un voluntari entrega una rosa natural a una persona gran

Aquesta gran acció voluntària, està vinculada a la campanya de sensibilització i captació de fons més important per a l’entitat, que posa en marxa des de fa 19 anys: Roses Contra l’Oblit.

A més, el dia 21 d’abril també es regalaran roses naturals a persones grans que viuen a residències. Així doncs, 1.919 persones grans de 30 residències rebran una rosa natural i companyia aquell dia de Sant Jordi Tanmateix, personalitats reconegudes del món polític, cultural i social se sumaran a aquest gest solidari amb les persones grans. En totes aquestes accions solidàries es repartiran més de 4.065 roses naturals, a les quals s’espera que es sumin les de la resta de la ciutadania mobilitzada.

La col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, amb qui Amics de la Gent Gran va signar un conveni estratègic el passat 22 de març, representa la missió de les dues entitats d’ajudar conjuntament les persones grans en situació de fragilitat. També es compta amb el patrocini d’ERGO, companyia d’assegurances de vida, llar i decessos.

 

Compartir

Artículos relacionados

Por Sant Jordi, reescribamos la vejez

Roses contra l'oblit en la tienda solidaria

Roses contra l'oblit

El aislamiento de las personas mayores genera situaciones trágicas, de les que recientemente los medios de comunicación se han hecho eco. Las consecuencias de la exclusión vienen también detonadas por el estigma de parte de la sociedad sobre la vejez. El diccionario de la Real Academia Española institucionaliza el prejuicio definiendo esta fase de la vida de forma peyorativa. Así pues toda persona que busque la palabra vejez en el diccionario encontrará:

  1. f. Cualidad de viejo
  2. f. Edad senil, senectud
  3. f. Achaques, manías, actitudes propias de la edad de los viejos
  4. f. Dicho o narración de algo muy sabido y vulgar

 

Con el eslogan “Por Sant Jordi, reescribamos la vejez”, Amics de la Gent Gran lanza la campaña Roses Contra l’Oblit 2017 para sensibilizar sobre el peligro de estigmatizar la vejez. La entidad te propone que compartas en redes sociales tu propia definición sobre la vejez, con la etiqueta #ReescrivimLaVellesa #ReescribamosLaVejez.

Sant Jordi, reescribamos la vejez con la rosa contra l'oblit

Por Sant Jordi, Amics de la Gent Gran denuncia el estigma con el que la RAE define la vejez.

Además, Amics de la Gent Gran pone a la venta 17.500 ejemplares de rosas solidarias, como símbolo de que no olvidamos a las personas mayores. El recaudamiento irá destinado íntegramente a programas de acompañamiento a personas mayores que viven en soledad. Hechas de fieltro y de ropa, este año las rosas solidarias han estado elaboradas por los jóvenes del proyecto FIL (Formació i Inserció Laboral) de la Fundación Pare Manel y el taller de confección de la Fundación Portolà. A partir del día 13 estarán en los siguientes establecimientos de Catalunya:

  • Abacus cooperativa
  • Tiendas Casa del Llibre
  • Tiendas Natura
  • Tiendas Óptica Universitaria
  • Tiendas Laie de Barcelona
  • Tienda La Central de Carrer Mallorca
  • Por internet en www.amicsdelagentgran.com y en el Mercat Social
  • En la sede de la entidad, en Carrer Grassot 3 1ª Planta, 08025 Barcelona. - Y el próximo 23 de abril, en todos los territorios y ciudades donde Amics de la Gent Gran desarrolla su acción social (Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Vic, Granollers, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Lleida, Tarragona, Sant Adrià del Besòs, Móra la Nova, L’Hospitalet de Llobregat, Reus, Cambrils y Vilanova i la Geltrú).

 

Acción voluntaria el día de Sant Jordi

El próximo domingo 23 de abril, día de Sant Jordi, Amics de la Gent Gran convoca más de 1.500 persones voluntarias de la entidad para que den una rosa natural y un libro a las personas mayores que ya acompañen durante todo el año. El acto se llevará a cabo a las 11 ciudades y territorios de Catalunya donde la entidad desarrolla su acción social: Granollers, Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Cambrils, Vilanova i la Geltrú, Osona, Sabadell, Sant Cugat del Vallès y Barcelona.

Un voluntario entrega una rosa natural a una persona mayor

Esta gran acción voluntaria, está vinculada a la campaña de sensibilización y captación de fondos más importante para la entidad, que pone en marcha desde hace 19 años: Roses Contra l’Oblit.

Además, el día 21 de abril también se regalarán rosas naturales a personas mayores que vivan en residencias. Decenas de trabajadores de empresas colaboradoras como ERGO DKV, participan igualmente en esta misma acción solidaria. Así pues, 1.919 personas mayores de 30 residencias recibirán una rosa natural y compañía ese día de Sant Jordi. Además, personalidades reconocidas del mundo político, cultural y social se sumarán a este gesto solidario con las personas mayores. En todas estas acciones solidarias se repartirán más de 3.960 rosas naturales, a las que se espera que se sumen todas las de toda la ciudadanía movilizada. La colaboración de la Obra Social “la Caixa”, con quien Amics de la Gent Gran firmó un convenio estratégico el pasado 22 de marzo, representa la misión de las dos entidades de ayudar conjuntamente a las personas mayores en situación de fragilidad. También se cuenta con el patrocinio de ERGO, compañía de seguros de vida, hogar y decesos.

 

Compartir

Artículos relacionados

Una diada que s'enorgulleix de la vellesa

Parada de Sant Jordi

Enguany, pel 30è aniversari d'Amics de la Gent Gran, hem celebrat una diada de Sant Jordi especial, amb la voluntat de fer un gir al concepte de vellesa i reescriure-la de forma positiva.

Des de l'entitat hem iniciat la campanya de sensibilització Roses Contra l'Oblit més reivindicativa, denunciant l'estigma amb el qual la Real Academia Española defineix el concepte de la vellesa. Així doncs, el dia de Sant Jordi ha sumat tant a persones voluntàries com a personalitats del món social, cultural i polític perquè la gent gran que pateix soledat participi de la diada i no de la discriminació.

Tres persones grans conversant

D'aquesta manera més de 1.500 persones voluntàries i diverses personalitats, entre els quals es troba el Hble. President de la Generalitat, el Sr. Carles Puigdemont, han format part de la mobilització portant una rosa i un llibre a una persona gran amiga de l'entitat.

L'acte s'ha dut a terme a les ciutats i territoris de Catalunya on l'entitat desenvolupa la seva acció social: Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Cambrils, Lleida, Vilanova i la Geltrú, Osona, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Barcelona.

De bon matí i des dels diferents municipis, s'ha anat teixint la voluntat solidària que va acompanyar tota la diada. Les persones voluntàries s'han començat a apropar a la plaça de la Catedral per recollir la rosa i el llibre que portarien a les persones grans com a símbol de la companyia i la generositat que la festiva diada mereix. La festa també s'ha pogut gaudir als altres territoris mencionats, més de 3.800 persones grans han rebut aquesta visita tan especial.

A més, les diferents personalitats també han volgut participar del goig de la diada i han visitat les llars d'algunes persones grans de l'entitat que les han rebut per compartir les seves realitats i les seves històries.

La televisió entrevista una persona gran

Així doncs, la jornada ha conclòs amb la festivitat pròpia de la diada i de la generositat de les persones que formen part d'aquesta aventura, fent créixer la voluntat de seguir combatent la soledat no desitjada de les persones grans que pateixen aquesta situació a Catalunya, així com les conseqüències de l'exclusió que vénen també detonades per l'estigma, per part de la societat, sobre la vellesa.

A banda, com a novetats d'enguany, cal destacar també, la participació de la model Judit Mascó com a ambaixadora del 30è aniversari de l'entitat i la seva implicació, no només durant tota la campanya, sinó des de fa més de 15 anys, quan va a començar a ser Amiga de la Gent Gran.

Tanmateix, posant a la venda 17.500 exemplars de roses solidàries elaborades pels joves del projecte FIL (Formació i Inserció Laboral) de la Fundació Pare Manel i el taller de confecció de la Fundació Portolà, s'ha aconseguit una recaptació que anirà destinada íntegrament a programes d'acompanyament a persones grans en soledat. A més, aquesta campanya ha servit perquè, des de l'entitat, s’hagi obert una botiga nova per poder oferir els nostres productes solidaris online mitjançant l’adreça http://www.amicsdelagentgran.com.

Dues persones grans i una voluntària conversant

Una vegada més, gràcies a tots els que heu fet de la diada de Sant Jordi  (persones voluntàries, entitats col·laboradores com l'Obra Social La Caixa o ERGO, iniciatives solidàries com La Vostra Llar, o l'escola Proa...) un motiu per reescriure la vellesa tots junts.

 

Compartir

Artículos relacionados

Una diada que se enorgullece de la vejez

Parada de Sant Jordi

Este año, en el 30 aniversario de Amics de la Gent Gran, celebramos una diada de Sant Jordi especial con la voluntad de dar un giro al concepto de vejez y reescribirla de forma positiva.

Desde la entidad iniciamos la campaña de sensibilización Roses Contra l'Oblit más reivindicativa, denunciando el estigma con el cual la Real Academia Española define el concepto de vejez. Así pues, el día de Sant Jordi ha sumado tanto a personas voluntarias como a personalidades del mundo social, cultural y político para que las personas mayores que sufren soledad participen en la diada y no en la discriminación.

Tres personas mayores conversando

De este modo, más de 1.500 personas voluntarias y distintas personalidades, entre las cuales se encuentra el Hble. President de la Generalitat, el Sr. Carles Puigdemont, han formado part de la movilización dando una rosa y un libro a una persona mayor amiga de la entidad. El acto se ha llevado a cabo en las once ciudades y territorios de Cataluña donde la entidad desarrolla su acción social: Granollers, Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Lleida, Cambrils, Vilanova y la Geltrú, Osona, Sabadell, Sant Cugat del Vallés y Barcelona.

Desde primera hora de la mañana y desde los diferentes municipios, se iba tejiendo la voluntad solidaria que acompañó toda la diada. Las personas voluntarias empezaban a acercarse a la plaza de la Catedral para recoger la rosa y el libro que darían a les personas mayores como a símbolo del compañerismo y la generosidad que la espléndida y festiva diada merecía. La fiesta también se pudo disfrutar en los demás territorios mencionados y más de 3.800 personas mayores recibieron esta visita tan especial.

Además, las distintas personalidades también quisieron participar del goce de la diada y visitaron los hogares de algunas personas mayores de la entidad que les recibieron compartiendo sus realidades y sus historias.

La televisión entrevista a una persona mayor

Así pues, la jornada concluyó con la festividad propia de la diada y de la generosidad de les personas que forman parte de esta aventura haciendo crecer la voluntad de seguir combatiendo la soledad no deseada de 300.000 persones mayores que viven en situación de soledad y aislamiento en Cataluña. Así como las consecuencias de la exclusión que vienen también detonadas por el estigma, por parte de la sociedad, sobre la vejez.

Por otro lado, como novedad de este año, cabe destacar también la participación de la modelo Judit Mascó como embajadora del 30 aniversario de la entidad, y su implicación, no sólo durante toda la campaña, sino en los más de 15 años que lleva siendo amiga de la entidad.

Gracias a los 17.500 ejemplares de rosas solidarias elaboradas por los jóvenes del proyecto FIL (Formación e Inserción Laboral) de la Fundación Pare Manel y el taller de confección de la Fundación Portolà, se ha conseguido una recaudación que irá destinada íntegramente a programas de acompañamiento de persones mayores en situación de soledad no deseada. Además, esta campaña ha impulsado que, desde la entidad, se haya abierto una nueva tienda para poder ofrecer nuestros productos solidarios online mediante la web http://www.amicsdelagentgran.com

Dos personas mayores y una voluntaria conversando

Una vez más, gracias a todas las personas que habéis hecho de la diada de Sant Jordi (personas voluntarias, entidades colaboradoras como la Obra Social La Caixa o ERGO, iniciatives solidarias como La Vostra Llar, o la escuela Proa...) un motivo para reescribir la vejez juntos.

 

Compartir

Artículos relacionados

Guanyadors Premi Petits Amics Grans Famílies

Dona gran i nen abraçats

JA TENIM ELS PROJECTES GUANYADORS DE LA TERCERA EDICIÓ 
DEL PREMI PETITS AMICS GRANS FAMÍLIES

 

Després de rebre nombroses candidatures de gran valor social, i després de tres hores de deliberació, el dia 6 d’abril el jurat de Petits Amics Grans Famílies va consensuar finalment la resolució dels guanyadors de la tercera edició del premi.

El Premi Petits Amics Grans Famílies va néixer amb la intenció de promoure i premiar iniciatives de transformació social promogudes per centres educatius envers el col·lectiu de persones grans.

Aquest premi, impulsat per la Fundació Joaquim Molins Figueras i la Fundació Amics de la Gent Gran, té com objectiu promoure entre els més joves, iniciatives que millorin la qualitat de vida de les persones grans que pateixen soledat.

Amb aquesta iniciativa es premia a escoles i centres d’educació no formal que dissenyen i executen projectes solidaris on nens i adolescents, conjuntament amb els professors i les famílies interactuen amb persones grans del seu barri.

La tercera edició del premi presenta una novetat respecte les edicions anteriors i és la incorporació de l’àmbit d’educació no formal com a possibles candidats en aquesta convocatòria.

Encara que no s’havia previst inicialment, degut a la qualitat dels projectes presentats en aquesta tercera edició i amb la intenció de seguir impulsant les noves iniciatives, el jurat conjuntament amb les Fundacions promotores del premi, van acordar concedir un segon premi per a cada categoria.

Finalment, els projectes guardonats de la tercera edició han estat els següents:

Àmbit formal

  • Primer Premi dotat amb 1.000€ és per al per projecte: PETITS AMICS GRANS FAMÍLIES del Col·legi Pare Manyanet.
  • Segon premi dotat de 500€ és per al projecte: PETITS AMICS GRANS FAMÍLIES  del Lycée Français de Gavà Bon Soleil.

Àmbit no formal

  • Primer Premi dotat amb 1.000€ és per al projecte: PADRINS MUSICALS de l’Associació Pausa amb Música.
  • Segon premi de 500€ per al projecte COCINANDO LA VIDA de la Unitat d’Escolarització Compartida ACIS d’Horta-Guinardó. 

 

Els premis estan destinats als fons socials de les escoles o centres i seran els alumnes guardonats els que decidiran la finalitat dels mateixos. El Jurat d’aquesta tercera edició ha estat compost per l’Esperanza Molins, Directora de la Fundació Joaquim Molins Figueras; l’Anna Gris, Tècnica d’Amics de la Gent Gran; Santiago Estrada, Persona Gran d’Amics de la Gent Gran; l’Arantxa Sáenz, Responsable Projectes Intergeneracionals d’Amics de la Gent Gran i el Marc Calderó, Periodista, presentador de 8tv i voluntari d’Amics de la Gent Gran.

Reunió pels premis

 

Des de la Fundació Joaquim Molins Figueres i la Fundació Amics de la Gent Gran volem agrair a tots la seva participació i felicitar-vos pel treball realitzat. Us convidem a continuar desenvolupant aquest tipus d'iniciatives i a participar en futures edicions.

 

Informació i contacte:

Fundació Joaquim Molins Figueras
Esperanza Molins
esperanza@joaquimmolinsfigueras.org
Tel. 93 4876666

 

Fundació Amics de la Gent Gran
Arantxa Sáenz
asaenz@amicsdelagentgran.org
Tel. 93 2076773

 

Compartir

Artículos relacionados

Ganadores Premio Petits Amics Grans Famílies

Dona gran i nen abraçats

TENEMOS A LOS GANADORES DE LA TERCERA EDICIÓN 
DEL PREMIO PETITS AMICS GRANS FAMÍLIES

 

Después de recibir numerosas candidaturas de gran valor social, y después  de tres horas de  deliberación, el día 6 de abril el jurado de Petits Amics Grans Famílies resolvió de manera consensuada quiénes eran los  ganadores de la tercera edición del premio.

El Premio Petits Amics Grans Famílies nació con la intención de promover y premiar iniciativas de transformación social promovidas por centros educativos dirigidas al colectivo de personas mayores.

Este premio, impulsado por la Fundación Joaquim Molins Figueras y la Fundación Amics de la Gent Gran, tiene como objetivo promover iniciativas que mejoren la calidad de las personas mayores que padecen soledad.

Con esta iniciativa, se premia a las escuelas y centros de educación no formal que diseñan, ejecutan y elaboran proyectos solidarios donde el alumnado,  profesorado, y las familias interactúan con las personas mayores de su barrio.

La tercera edición del premio presenta una novedad respecto las ediciones anteriores y es la incorporación del ámbito de educación no formal como posibles candidatos a esta convocatoria.

Aunque no se había previsto inicialmente, debido a la calidad de los proyectos presentados en esta tercera edición y con la intención de seguir impulsando las nuevas iniciativas, el jurado conjuntamente con las Fundaciones promotoras del premio, acordaron conceder un segundo premio para cada categoría.

Finalmente los premios ganadores de la tercera edición han sido:

Ámbito formal

  • Primer Premio dotado de 1.000€ es para el per proyecto: PETITS AMICS GRANS FAMÍLIES del Colegio Pare Manyanet.
  • Segundo premio dotado de 500€ es para el proyecto: PETITS AMICS GRANS FAMÍLIES del Lycée Français de Gavá Bon Soleil.

Ámbito no formal 

  • Primer Premio dotado con 1.000€ es para el proyecto: PADRINS MUSICALS de la Associació Pausa amb Música.
  • Segundo Premio de 500€ para el proyecto COCINANDO LA VIDA de la Unitat d’Escolarització Compartida ACIS d’Horta-Guinardó.  

Los premios están destinados al fondo social de las escuelas o centros y serán los alumnos y alumnas ganadores los que decidirán la finalidad de los mismos.

El Jurado de esta tercera edición ha estado constituido por Esperanza Molins, Directora de la Fundación Joaquim Molins Figueras; Anna Gris, Técnica de Amics de la Gent Gran; Santiago Estrada, Persona Mayor de Amics de la Gent Gran; Arantxa Sáenz, Responsable de Proyectos Intergeneracionales de Amics de la Gent Gran y Marc Calderó, Periodista,  presentador de 8tv y persona voluntaria de Amics de la Gent Gran.

Reunión para preparar los premios

Desde la Fundación Joaquim Molins Figueras y la Fundación Amics de la Gent Gran queremos agradecer a todos la participación y felicitarles por el trabajo realizado. Les invitamos a seguir desarrollando este tipo de iniciativas y a participar en futuras ediciones.

 

Información y contacto:


Fundación Joaquim Molins Figueras
Esperanza Molins
esperanza@joaquimmolinsfigueras.org
Tel. 93 4876666

 

Fundación Amics de la Gent Gran
Arantxa Sáenz
asaenz@amicsdelagentgran.org
Tel. 93 2076773

Compartir

Artículos relacionados

Compartim premi amb Avismón a la trajectòria

Entrega del premi ACRA

La Asociació Catalana de Recursos Asistencials (ACRA) ha concedit a Avismón-Catalunya i Amics de la Gent Gran un dels seus X Premis ACRA per a la millora del benestar i qualitat de vida de les persones. Es tracta del guardó en la categoria de Millor trajectòria i aportació professional en l'atenció a la dependència i promoció de l'autonomia personal, que el jurat d'aquests premis ha concedit ex aequo a les dues organitzacions de voluntariat. Des d'Amics de la Gent Gran agraïm moltíssim aquest premi, el qual reconeix l'esforç de milers de voluntaris i voluntàries, donants i col·laboradores que han fet i fan possible seguir amb la feina de combatre la soledat no desitjada i l'aïllament social de les persones grans. I donem l'enhorabona a Avismón-Catalunya per la seva lluita contra la soledat.

L'acte d'entrega dels Premis ACRA 2012 han tingut lloc aquest 15 de novembre al Palau de Pedralbes de Barcelona. En representació d'Amics de la Gent Gran, han recollit el guardó Francisco Javier, beneficiari de l'entitat, i el president, Maurici Blancafort. La cerimònia també ha servit para commemorar el dècim aniversari d'aquests premis.

Compartir

Artículos relacionados

Compartimos premio con Avismón a la trayectoria

Entrega del premio ACRA

La Asociación Catalana de Recursos Asistenciales (ACRA) ha concedido a Avismón-Catalunya y Amics de la Gent Gran uno de sus X Premios ACRA para la mejora del bienestar y calidad de vida de las personas. Se trata del galardón en la categoría de Mejor trayectoria y aportación profesional en la atención a la dependencia y promoción de la autonomía personal, que el jurado de estos premios ha concedido ex aequo a las dos organizaciones de voluntariado. Desde Amics de la Gent Gran agradecemos muchísimo este premio, que reconoce el esfuerzo de miles de voluntarios y voluntarias, donantes y colaboradores que han hecho y hacen posible llevar adelante la tarea de combatir la soledad no deseada y el aislamiento social de las personas mayores. Y damos la enhorabuena a Avismón-Catalunya por su lucha contra la soledad.

El acto de entrega de los Premios ACRA 2012 ha tenido lugar este 15 de noviembre en el Palacio de Pedralbes de Barcelona. En representación de Amics de la Gent Gran, ha recogido el galardón el Francisco Javier, beneficiario de la entidad, y el presidente, Maurici Blancafort. La ceremonia también ha servido para conmemorar el décimo aniversario de estos premios.

Compartir

Artículos relacionados

Reconocimiento estatal al voluntariado

Fotografía Maite Perellada

Las personas que dedican su tiempo a acompañar personas mayores y forman parte de las entidades de la Federación Nacional Amigos de los mayores, de la que Amics de la gent gran es miembro, han recibido un reconocimiento a su esfuerzo. Se trata del Premio Estatal al Voluntariado Social 2011, unos galardones que se otorgan anualmente para reconocer públicamente el trabajo de personas o entidades en actividades de promoción del voluntariado.

La Federación, que integran las fundaciones Amigos de los mayores en Madrid, Amics de la gent major en Valencia y Amics de la gent gran en Cataluña, ha sido galardonada en la categoría de Premio Especialdentro de la modalidad colectiva. Un hecho que ha destacado especialmente el coordinador de Voluntariado de Amics de la gent gran, Albert Quiles, para quien el galardón supone un reconocimiento a las tres entidades y a la trayectoria de cerca de 25 años de Amics de la gent gran.

“Permite sobre todo rendir homenaje y recordar a todas las personas que han contribuido con su acción diaria a la lucha contra la soledad de las personas mayores, desde los fundadores hasta los voluntarios actuales”, ha explicado. Según Albert, el premio, el más importante de todo el Estado en este ámbito, aporta visibilidad al trabajo de Amics de la gent gran y pone de manifiesto que se necesitan más personas voluntarias para realizarlo.

De la entrega de este galardón se encargarán los Príncipes de Asturias durante el Congreso Estatal de Voluntariado, que tendrá lugar los próximos días 22, 23 y 24 de noviembre en La Coruña. Los voluntarios que queráis celebrar juntos este reconocimiento tenéis dos oportunidades que no os podéis perder: la cena de voluntariado del próximo 16 de septiembre y el Encuentro de Voluntarios del próximo 5 de noviembre. ¡Enhorabuena a todos los voluntarios!

Compartir

Artículos relacionados

Reconocimiento estatal al voluntariado

Fotografía Maite Perellada

Las personas que dedican su tiempo a acompañar personas mayores y forman parte de las entidades de la Federación Nacional Amigos de los mayores, de la que Amics de la gent gran es miembro, han recibido un reconocimiento a su esfuerzo. Se trata del Premio Estatal al Voluntariado Social 2011, unos galardones que se otorgan anualmente para reconocer públicamente el trabajo de personas o entidades en actividades de promoción del voluntariado.

La Federación, que integran las fundaciones Amigos de los mayores en Madrid, Amics de la gent major en Valencia y Amics de la gent gran en Cataluña, ha sido galardonada en la categoría de Premio Especialdentro de la modalidad colectiva. Un hecho que ha destacado especialmente el coordinador de Voluntariado de Amics de la gent gran, Albert Quiles, para quien el galardón supone un reconocimiento a las tres entidades y a la trayectoria de cerca de 25 años de Amics de la gent gran.

“Permite sobre todo rendir homenaje y recordar a todas las personas que han contribuido con su acción diaria a la lucha contra la soledad de las personas mayores, desde los fundadores hasta los voluntarios actuales”, ha explicado. Según Albert, el premio, el más importante de todo el Estado en este ámbito, aporta visibilidad al trabajo de Amics de la gent gran y pone de manifiesto que se necesitan más personas voluntarias para realizarlo.

De la entrega de este galardón se encargarán los Príncipes de Asturias durante el Congreso Estatal de Voluntariado, que tendrá lugar los próximos días 22, 23 y 24 de noviembre en La Coruña. Los voluntarios que queráis celebrar juntos este reconocimiento tenéis dos oportunidades que no os podéis perder: la cena de voluntariado del próximo 16 de septiembre y el Encuentro de Voluntarios del próximo 5 de noviembre. ¡Enhorabuena a todos los voluntarios!

Compartir

Artículos relacionados

Roses contra l'oblit rep el Premi Civisme 2010

Premi civisme

Amics de la gent gran ha rebut el Premi Civisme als Mitjans de Comunicació en la categoria pàgina web de contingut cívic per la campanya "Roses contra l'oblit" de l'any 2010.

Segons el jurat, l'entitat ha sabut adaptar la campanya al llarg dels anys i ha valorat molt positivament com Amics de la Gent Gran ha integrat el web "Roses contra l'oblit" a les noves tecnologies per tal d'amplificar-ne la difusió.

La cerimònia de lliurament dels Premis de Civisme 2010 va tenir lloc dilluns a la tarda al Palau de la Generalitat i va estar presidida pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries. Aquests guardons, convocats per la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família, tenen com a objectiu la promoció del civisme des de diferents àmbits d'actuació de la societat catalana. Van recollir el guardó el president d'Amics de la gent gran, Maurici Blancafort, i el voluntari, Artur Mulet.

Els Premis de Civisme pretenen potenciar tots els comportaments i les actituds fonamentats en la tolerància, l'educació, la solidaritat, la cultura, el progrés, la ciutadania, el patriotisme i tots els valors que estimulen i afavoreixen una bona convivència entre les persones i el respecte per la llibertat individual i col·lectiva.

La campanya "Roses contra l'oblit" va saltar a la xarxa l'any 2008 per a sensibilitzar la societat de la greu situació de soledat i aïllament en la qual es troben 150.000 persones grans a Catalunya. El web s'ha consolidat al llarg dels anys com un espai que convida la ciutadania a fer el gest de regalar una rosa a una persona gran del seu entorn.

Compartir

Artículos relacionados

Rosas contra el olvido recibe el Premio Civismo 2010

Premio civismo

Amics de la gent gran ha recibido el Premio Civism a los Medios de Comunicación en la categoría página web de contenido por la campaña "Rosas contra el olvido" del año 2010.

Según el jurado, la entidad ha sabido adaptar la campaña a lo largo de los años y ha valorado muy positivamente cómo Amics de la Gent Gran ha integrado el web "Rosas contra el olvido" a las nuevas tecnologías para ampliar la difusión.

La ceremonia de entrega de los Premios Civismo 2010 tuvo lugar el lunes por la tarde en el Palau de la Generalitat y fue presidida por el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries. Estos galardones, convocados por la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família, tienen como objetivo la promoción del civismo desde diferentes ámbitos de actuación de la sociedad catalana. Recogieron el premio el presidente de Amics de la gent gran, Maurici Blancafort, y el voluntario Artur Mulet.

Los Premios de Civismo pretenden potenciar todos los comportamientos y actitudes fundamentales en la tolerancia, la educación, la solidaridad, la cultura, el progreso, la ciudadanía,el patriotismo y todos los valores que estimulen y favorezcan una buena convivencia entre las personas y el respeto para la libertad individual y colectiva.

La campaña "Rosas contra el olvido" saltó a las redes el año 2008 para sensibilizar a la sociedad de la grave situación de soledad y aislamiento en el que se encuentran 150.000 personas mayores de Catalunya. El web se ha consolidado a lo largo de los años como un espacio que invita a la ciudadanía a hacer el gesto de regalar un rosa a una persona mayor de su entorno.

Compartir

Artículos relacionados

Premi per a les “Roses contra l’Oblit”!

Premi a Roses contra l'oblit

Amics de la Gent Gran hem rebut un nou premi!

La notícia es va fer pública el darrer 27 de gener, en l’acte de lliurament dels premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació (CMBS), que va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquests premis van néixer fa divuit anys amb la voluntat de promoure un millor tractament dels temes socials en els mitjans de comunicació. La present edició ha destacat per l’elevada participació, doncs 137 són els treballs que optaven a un reconeixement.

La web de la nostra campanya “Roses contra l’Oblit” (www.rosescontraloblit.com) fou premiada en la categoria d’Internet. El jurat, de la mà de del Sr. Antoni Esteve, director de Lavínia Televisió, va destacar el caràcter innovador de la campanya i el bon ús de la pàgina web com a recurs de sensibilització social.

En nom d’Amics de la Gent Gran, van pujar a recollir el premi, dotat amb 6.010, 12 €, una de les nostres usuàries, la Sra. Carme Roca, la seva voluntària habitual, la Pilar Folguerolas, els dos creatius que van dissenyar la campanya, la Mar Calbo i en Gerard Thomas i el gerent de l’entitat, l’Oriol Alsina.

Aquest darrer va pronunciar unes paraules d’agraïment, en les que va destacar la satisfacció de l’entitat pel fet de rebre un reconeixement a una campanya que utilitza les últimes tecnologies però que té un resultat ben real i palpable: el dia de Sant Jordi, milers de persones grans reben una rosa i, amb ella, una mà amiga que els recorda que no estan sols.

Pel què fa a la resta de premiats, destacar que el premi en la categoria de televisió fou atorgat al programa "Casal Rock" de Televisió de Catalunya (TV3), per la seva visió positiva i trencadora sobre la vellesa. La resta de guardonats els trobareu a http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/butlleti/butlleti.htm

Amb els companya de Casal Rock i amb la resta de premiats, varem viure un nit entranyable, tot somniant en futures col·laboracions.

Moltes gràcies a tots els qui han treballat en fer possible la Campanya “Roses contra l’Oblit” i al CMBS per aquest premi!

Compartir

Artículos relacionados

Premio para las “Rosas contra el Olvido”!

Premio a Rosas contra el olvido

Amics de la Gent Gran hemos recibido un nuevo premio! La noticia se hizo pública el último 27 de enero, en el acto de entrega de los premios del Consejo Municipal de Bienestar Social a los Medios de comunicación (CMBS), que tuvo lugar al Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona.

Estos premios nacieron hace dieciocho años con la voluntad de promover un mejor tratamiento de los temas sociales en los medios de comunicación. La presente edición ha destacado por la elevada participación, pues 137 son los trabajos que optaban a un reconocimiento.

La web de nuestra campaña “Rosas contra el Olvido” (www.rosescontraloblit.com) fue premiada en la categoría de Internet. El jurado, de la mano del Sr. Antoni Esteve, director de Lavínia Televisión, destacó el carácter innovador de la campaña y el buen uso de la página web como recurso de sensibilización social.

En nombre de Amics de la Gent Gran, subieron a recoger el premio, dotado con 6.010,12 €, una de nuestras usuarias, la Sra. Carme Roca, su voluntaria habitual, Pilar Folguerolas, los dos creativos que diseñaron la campaña, la Mar Calbo y en Gerard Thomas y el gerente de la entidad, Oriol Alsina.

Este último pronunció unas palabras de agradecimiento, en las que destacó la satisfacción de la entidad por el hecho de recibir un reconocimiento a una campaña que utiliza las últimas tecnologías pero que tiene un resultado muy real y palpable: el día de Sant Jordi, miles de personas mayores reciben una rosa y, con ella, una mano amiga que los recuerda que no están solas.

Del resto de premiados, destacar que el premio en la categoría de televisión fue otorgado al programa "Casal Rock" de Televisión de Cataluña (Tv3), por su visión positiva y rompedora sobre la vejez. El resto de galardonados los encontraréis a http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/butlleti/butlleti.htm

Con los compañeros de Casal Rock y con el resto de premiados, vivimos una noche entrañable, soñando en futuras colaboraciones.

Muchas gracias a todos quienes han trabajado al hacer posible la Campaña “Rosas contra el Olvido” y al CMBS por este premio!

Compartir

Artículos relacionados

Amb ERGO, contra la soledat de la gent gran

Signatura del conveni amb ERGO

Des d’Amics de la Gent Gran ens complau comunicar la signatura d’un nou conveni de col·laboració amb DKV Seguros i Reaseguros SAE/ERGO per combatre la soledat no desitjada i l’aïllament de la gent gran.

El passat 30 de març es va firmar un acord de col·laboració entre DKV, a través de la marca ERGO, representada per D. Juan José Mulero Miras, en qualitat de Director General d’Assegurances Generals, i la nostra entitat Amics de la Gent Gran, representada per Albert Quiles i Martínez en qualitat de Director Gerent. L'Àngela, persona gran i amiga de l’entitat també va assistir i testimoniar la signatura del conveni.

La participació d’ERGO consta d’una implicació social, més enllà dels recursos econòmics, que des de ja fa quatre campanyes acompanya a la tasca de l'entitat en clau de voluntariat corporatiu, difusió de la causa o proposta d’iniciatives solidàries, entre d’altres... El conveni resulta, doncs, una renovació per poder comptar amb la confiança per desenvolupar els nostres objectius conjuntament i lluitar contra la soledat i la marginació social de les persones grans mitjançant l’acció del voluntariat i la sensibilització de la societat. D’aquesta manera, ERGO es compromet, una vegada més, a la millora de la qualitat de vida de les persones grans. Gràcies!

Compartir

Artículos relacionados

Con ERGO, contra la soledad de las personas mayores

Signatura del convenio con ERGO

Desde Amics de la Gent Gran nos complace comunicar la signatura de un convenio de colaboración con DKV Seguros y Reaseguros SAE/ERGO para hacer frente a la soledad no deseada y al aislamiento de la gente mayor.

El pasado 30 de marzo se firmó un acuerdo de colaboración entre DKV a través de la marca ERGO representada por D. Juan José Mulero Miras, en calidad de Director General de Seguros Generales y nuestra entidad Amics de la Gent, representada por Albert Quiles Martínez en calidad de director gerente. Àngela, persona mayor y gran amiga de la entidad, también asistió y testimonió la firma del convenio.

La participación de ERGO consta de una implicación, más allá de los recursos económicos, que desde hace ya cuatro campañas acompaña la labor de la entidad en clave de voluntariado corporativo, difusión de la causa o propuesta de iniciativas solidaris, entre otras acciones... El convenio resulta, pues, una renovación para poder contar con la confianza para desarrollar nuestros objetivos conjuntamente y luchar contra la soledad y la marginación social de las personas mayores mediante la acción del voluntariado y la sensibilización de la sociedad. De este modo, ERGO se compromete, una vez más, con la mejora de la calidad de vida de las personas mayores. ¡Gracias!

Compartir

Artículos relacionados

Nuevo reconocimiento al trabajo solidario

Premio Vila de Gracia

La Fundació Amics de la gent gran recibió el 14 de abril el galardón Vila de Gràcia 2009 en la categoría de Mejor acción en defensa de los valores cívicos. El jurado, formado por personalidades del campo político, social y cultural, destacó el apoyo que des de la entidad se da a la población en riesgo de exclusión y soledad. En Gracia, els Amics de la gent gran acompañamos a 64 ancianos.

Reportage de Gràcia Televisió

En el decurso del acto, que se celebró en el Centre Artesà Tradicionarius, el regidor del Distrito de Gràcia, Guillem Espriu, hizo entrega del galardón a Josep M. Mesquida, coordinador del Departamento Social, y a Albert Quiles, coordinador del Departamento de Voluntariado.

Otros galardonados

Los premios Vila de Gràcia 2009 también reconocieron el trabajo que se lleva a cabo desde Alcohòlics Rehabilitats Rauxa, los Lluïsos de Gràcia, Youkali Escola de teatro musical, Justo Domingo de la Fuente, la Llibreria Casa Anita, Sebastià Jovani, Esteve Camps y el programa de radio Terços Amunt.

Compartir

Artículos relacionados

Nuevo reconocimiento al trabajo solidario

Premio Vila de Gracia

La Fundació Amics de la gent gran recibió el 14 de abril el galardón Vila de Gràcia 2009 en la categoría de Mejor acción en defensa de los valores cívicos. El jurado, formado por personalidades del campo político, social y cultural, destacó el apoyo que des de la entidad se da a la población en riesgo de exclusión y soledad. En Gracia, els Amics de la gent gran acompañamos a 64 ancianos.

Reportage de Gràcia Televisió

En el decurso del acto, que se celebró en el Centre Artesà Tradicionarius, el regidor del Distrito de Gràcia, Guillem Espriu, hizo entrega del galardón a Josep M. Mesquida, coordinador del Departamento Social, y a Albert Quiles, coordinador del Departamento de Voluntariado.

Otros galardonados

Los premios Vila de Gràcia 2009 también reconocieron el trabajo que se lleva a cabo desde Alcohòlics Rehabilitats Rauxa, los Lluïsos de Gràcia, Youkali Escola de teatro musical, Justo Domingo de la Fuente, la Llibreria Casa Anita, Sebastià Jovani, Esteve Camps y el programa de radio Terços Amunt.

Compartir

Artículos relacionados

Los Mossos d’Esquadra premian la Fundación

Premio Mossos

Los afiliados del sindicato Col•lectiu Autònom de Treballadors dels Mossos d’Esquadra han galardonado los Amics de la gent gran con el premio SolidariCat, que este sindicato entrega trimestralmente a alguna entidad de tipo social o humanitario. El pasado 26 de mayo, representantes del sindicato hicieron la entrega simbólica, en las instalaciones de la Fundación, del SolidariCat, dotado con mil euros.

Un premio participativo

La dotación económica del SolidariCat es fruto de la donación de una parte de las cuotas de los afiliados. Pero la participación de los afiliados va más allá, ya que son ellos mismos quienes proponen, a través de la web http://www.solidari.cat/, un listado de entidades que consideran merecedoras de este reconocimiento. Las diez entidades más propuestas en internet pasan a la votación final que se desarrolla en una reunión que celebran los afiliados.

El premio

Amics de la gent gran destinará los mil euros del SolidariCat a la financiación de una parte del coste de las vacaciones de verano para usuarios de la Fundación. En esta edición, 80 personas, entre gente mayor y voluntarios, disfrutaran de una semana de vacaciones entre julio y septiembre en Vic, Calaf y Charmanon (Francia).

Otros premiados

Desde el año 2007, en el que se puso en marcha el SolidariCat, han sido galardonadas las Asociaciones Alba, Ademur, Aspadi, Ail-med, Vimar, Alpicat Solidari, Fadam, Genera, el Institut Cenforpre, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya y el proyecto abanderado por Save the Children para la reconstrucción de Haití.

Compartir

Artículos relacionados

Los Mossos d’Esquadra premian la Fundación

Premio Mossos

Los afiliados del sindicato Col•lectiu Autònom de Treballadors dels Mossos d’Esquadra han galardonado los Amics de la gent gran con el premio SolidariCat, que este sindicato entrega trimestralmente a alguna entidad de tipo social o humanitario. El pasado 26 de mayo, representantes del sindicato hicieron la entrega simbólica, en las instalaciones de la Fundación, del SolidariCat, dotado con mil euros.

Un premio participativo

La dotación económica del SolidariCat es fruto de la donación de una parte de las cuotas de los afiliados. Pero la participación de los afiliados va más allá, ya que son ellos mismos quienes proponen, a través de la web http://www.solidari.cat/, un listado de entidades que consideran merecedoras de este reconocimiento. Las diez entidades más propuestas en internet pasan a la votación final que se desarrolla en una reunión que celebran los afiliados.

El premio

Amics de la gent gran destinará los mil euros del SolidariCat a la financiación de una parte del coste de las vacaciones de verano para usuarios de la Fundación. En esta edición, 80 personas, entre gente mayor y voluntarios, disfrutaran de una semana de vacaciones entre julio y septiembre en Vic, Calaf y Charmanon (Francia).

Otros premiados

Desde el año 2007, en el que se puso en marcha el SolidariCat, han sido galardonadas las Asociaciones Alba, Ademur, Aspadi, Ail-med, Vimar, Alpicat Solidari, Fadam, Genera, el Institut Cenforpre, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya y el proyecto abanderado por Save the Children para la reconstrucción de Haití.

Compartir

Artículos relacionados

Seleccionats/des a la Convocatòria Palau Macaya

Inscripcions obertes_Soledat al llarg de la vida

Ens complau comunicar que Amics de la Gent Gran ha estat seleccionada dins la convocatòria de projecte de reflexió del Palau Macaya impulsat per l’Obra Social “La Caixa”.

La convocatòria del premi té com a finalitat donar suport a iniciatives i projectes de reflexió i intercanvi d’idees que es poden realitzar al Palau Macaya amb la finalitat de presentar metodologies innovadores capaces de generar progrés i transformació social. D’aquesta manera, vam presentar la nostra nova iniciativa: l’Observatori de la Soledat, una plataforma para aprofundir i analitzar el fenomen de la soledat no desitjada amb la finalitat de donar-li notorietat. Després de 30 anys, des de l’entitat hem iniciat aquest projecte dirigit a pal·liar els efectes negatius de la soledat no desitjada i a promoure les eines necessàries per a la seva prevenció.

Les accions previstes per aquest any consisteixen principalment en un cicle de conferències en el qual s’estudiarà el fenomen de la soledat des de diferents perspectives sota el títol “La soledat com a fenomen complex. Cicle vital, pobresa, subjectivitat i cultura”. Així doncs, pretén ser un espai per debatre i generar discurs sobre el fenomen de la soledat des de la metodologia qualitativa, promovent la participació de diferents agents socials i potenciant la transferència de coneixement i el treball en xarxa.

Com a entitat seleccionada, es disposarà d’una dotació econòmica per part de la Fundació Bancària ”La Caixa” i es comptarà també amb la cessió d’espais del Palau Macaya així com la promoció i la difusió de les nostres activitats.

Ja el passat 10 d’abril es va establir la signatura del conveni de col·laboració entre la Fundació Bancària “la Caixa” i la nostra entitat per desenvolupar el projecte de “La Soledat com a fenomen complex”. A la fotografia, Josep Ollé (director del Palau Macaya), Carlota García (responsable del cicle “la Soledat com a fenomen complex” d’Amics de la Gent Gran), Iris Álvarez (responsable d’Explotació d’Espais del Palau Macaya) i Albert Quiles (director Gerent d’Amics de la Gent Gran).

D’altra banda, els passats 26 d’abril i 2 de maig ja es van realitzar els primers grups de discussió al voltant de la problemàtica de la soledat no desitjada, partint de la perspectiva multigeneracional per centrar-se en la vivència durant la vellesa. Els grups de discussió van reflexionar sobre el fenomen de la soledat al llarg de la vida, explorant les opinions i vivències al respecte en les diferents etapes del desenvolupament humà, des de l'adolescència fins a la vellesa. En cada grup, es va indagar en aspectes com la definició del sentiment de soledat, el suport social percebut, així com les estratègies per combatre-la.

Els resultats dels grups han permès construir una visió multigeneracional de la soledat i seran exposats a la primera conferència del cicle que es durà a terme al Palau Macaya el pròxim 31 de maig. Es pot trobar la inscripció al següent web: http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/soledad-a-lo-largo-de-la-vida?centros=palau-macaya.

També es podran seguir totes les novetats en el Twitter de l’observatori (@ObservaSoledad).

 

Aquestes són les activitats que es duran a terme al Palau Macaya:

 

Activitat 1

La soledat no té edat. Explorant vivències multigeneracionals

Grups de discussió formats per adolescents, joves, adults i persones grans.

26 d’abril de 2017 i 2 de maig de 2017.

No és oberta al públic.

Activitat 2

Soledat al llarg de la vida, espai escollit o imposat?

Conferència de presentació de resultats i d’anàlisi sobre la soledat com a fenomen en les diferents etapes de l'ésser humà.

31 de maig de 2017.

Oberta al públic.

 

Activitat 3

Majors migrants.

Veus de la soledat des de la multiculturalitat.

Taller per analitzar la soledat de les persones grans migrants residents a Barcelona i per descobrir estratègies interculturals de prevenció.

7 de juny de 2017.

No és oberta al públic.

Activitat 4

Soledat, vellesa i contextos culturals en transició.

Ponència de presentació de resultats i d’anàlisi de la soledat en la vellesa des d'una perspectiva intercultural.

27 de setembre de 2017.

Oberta al públic.

Activitat 5

Pobresa i soledat.

Visions des del treball en xarxa.

Taller per indagar els paràmetres socioeconòmics en l'exclusió social

28 de novembre de 2017.

No és oberta al públic.

Activitat 6

Lluita contra la soledat en un context en crisi. Experiències internacionals.

Conferència per compartir estratègies en l’àmbit internacional.

13 de febrer de 2018.

Oberta al públic.

 

Compartir

Artículos relacionados

Seleccionados/as en la Convocatoria Palau Macaya

Inscripciones abiertas_Soledad a lo largo de la vida

Nos complace comunicar que Amics de la Gent Gran ha sido seleccionada dentro de la convocatoria de proyectos de reflexión en el Palau Macaya impulsado por la Obra Social “La Caixa”.

La convocatoria del premio tiene como finalidad apoyar iniciativas y proyectos de reflexión e intercambio de ideas que se pueden realizar en el Palau Macaya con la finalidad de presentar metodologías innovadoras capaces de generar progreso y transformación social. De este modo, presentamos nuestra nueva iniciativa: el Observatorio de la Soledad, una plataforma para profundizar y analizar el fenómeno de la soledad no deseada con la finalidad de darle notoriedad. Después de 30 años, desde la entidad hemos iniciado este proyecto dirigido a paliar los efectos negativos de la soledad no deseada y a promover las herramientas necesarias para su prevención.

Las acciones previstas para este año consisten principalmente un ciclo de conferencias en el que se estudiará el fenómeno de la soledad desde diferentes perspectivas bajo el título “La soledad como fenómeno complejo. Ciclo vital, pobreza, subjetividad y cultura”. Así pues, pretende ser un espacio para debatir y generar discurso sobre el fenómeno de la soledad desde la metodología cualitativa, promoviendo la participación de diferentes agentes sociales y potenciando la transferencia de conocimiento y el trabajo en red.

Como entidad seleccionada, se dispondrá de una dotación económica por parte de la Fundación Bancaria ”La Caixa” y se contará también con la cesión de espacios del Palau Macaya así como la promoción y la difusión de nuestras actividades.

Ya el pasado 10 de abril se estableció la firma del convenio de colaboración entre la Fundación Bancaria “la Caixa” y nuestra entidad para desarrollar el proyecto de “La Soledad como fenómeno complejo”. En la fotografía, Josep Ollé (director del Palau Macaya), Carlota García (responsable del ciclo “La Soledad como fenómeno complejo” de Amics de la Gent Gran), Iris Álvarez (responsable de Explotación de Espacios del Palau Macaya) y Albert Quiles (director Gerente de Amics de la Gent Gran).

Por otro lado, los pasados 26 de abril y 2 de mayo ya se realizaron los primeros grupos de discusión acerca de la problemática de la soledad no deseada, partiendo de la perspectiva multigeneracional para centrarse en la vivencia durante la vejez. Los grupos de discusión reflexionaron sobre el fenómeno de la soledad a lo largo de la vida, explorando las opiniones y vivencias al respeto en las diferentes etapas del desarrollo humano, desde la adolescencia hasta la vejez. En cada grupo, se indagó en aspectos como la definición del sentimiento de soledat, el apoyo social percibido, así como las estrategias para combatirla.

Los resultados de los grupos han permitido construir una visión multigeneracional de la soledad y serán expuestos en la primera conferencia del ciclo que se llevará a cabo a Palau Macaya el próximo 31 de mayo. Se puede acceder a la inscripción en la siguiente web: http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/soledad-a-lo-largo-de-la-vida?centros=palau-macaya.

También se podrán seguir todas las novedades en el Twitter del observatorio (@ObservaSoledad).

Estas son las actividades que se llevaran a cabo en el Palau Macaya:

Actividad 1

La soledad no tiene edad. Explorando vivencias multigeneracionales.

Grupos de discusión formados por adolescentes, jóvenes, adultos y persones mayores.

26 de abril de 2017 y 2 de mayo de 2017.

No es abierta al público.

Actividad 2

Soledad a lo largo de la vida, ¿espacio escogido o impuesto?

 

Conferencia de presentación de resultados y de análisis sobre la soledad como fenómeno en las diferentes etapas del ser humano.

31 de mayo de 2017.

Abierta al público.

 

¡Inscripciones 

abiertas!

 

Actividad 3

Mayores migrantes.

Voces de la soledad desde la multiculturalidad.

 

Taller para analizar la soledad de las personas mayores migrantes residentes en Barcelona y para descubrir estrategias interculturales de prevención.

 

7 de junio de 2017.

 

No es abierta al público.

Actividad 4

Soledad, vejez y contextos culturales en transición.

 

Ponencia de presentación de resultados y de análisis de la soledad en la vejez desde una perspectiva intercultural.

27 de septiembre de 2017.

 

Abierta al público.

Actividad 5

Pobreza y soledad.

Visiones desde el trabajo en red.

 

Taller para indagar los parámetros socioeconómicos en la exclusión social.

 

28 de noviembre de 2017.

 

No es abierta al público.

Actividad 6

Lucha contra la soledad en un contexto en crisis. Experiencias internacionales.

Conferencia para compartir estrategias a nivel internacional.

 

13 de febrero de 2018.

 

Abierta al público.

Compartir

Artículos relacionados

Els orígens d'Amics de la Gent Gran

Dinar en els orígens d'Amics de la Gent Gran

La Salut Camps va ser la primera gerent de l’entitat i una de les persones fundadores d’Amics de la Gent Gran. Amb la seva carta compartim un text que recull l'essència d'aquells primers anys. 

L’any 1984, mentre jo cursava COU a l’escola Sagrat Cor (Diputació), la nostra mestra de francès, Tere Botey, monja del Sagrat Cor, ens va animar a fer una estada aquell estiu a França,  amb el doble objectiu de practicar l’idioma  i de  fer Voluntariat amb una Associació francesa, Les petits frerès des Pauvres. Aquesta entitat, amb una federació internacional que era present en diferents països, s’ocupava de persones grans pobres que patien soledat al llarg de tot l’any, i molt especialment a l’estiu, i  demanaven voluntaris per tal que aquestes persones grans poguessin ser acompanyades en unes veritables vacances.

Així va ser com jo vaig conèixer Les Petits Frerès des Pauvres, anant al Château de Pothières  amb altres joves francesos i europeus per formar part de l’equip de voluntaris d’un grup de persones grans parisenques. Em vaig enamorar immediatament de la manera de fer de la responsable del grup, que ens transmetia en paraules, però sobretot en fets, l’esperit de l’associació creada per un benestant francès Armand Marquiset (any 1946.). Aquest esperit es resumeix en el lema. «Doneu les flors abans que el pa» significant això la vàlua que té cada persona, el respecte a la seva dignitat, el bon tracte i l’amor que mereix, sigui quina sigui la seva situació.

Aquesta entitat francesa havia intentat crear una seu a Espanya sense èxit, però l’any 1987 va trobar un entorn procliu aquí Catalunya. En aquell moment, s’estaven desplegant la cartera de Serveis socials i sanitaris amb programes de la Generalitat com Vida als Anys  i tant des del món polític, els Consellers de Benestar Social  (Srs.  Nualart  i Comas) , com dels professionals  que hi treballaven (Ma Dulce Fontanals, Ignasi Torrent i molts altres.) hi havia interès en què aquesta entitat pogués néixer a Barcelona. En aquest sentit, la Generalitat estava disposada a contribuir amb una petita subvenció.

En aquell moment, Tere Botey que ja s’havia jubilat de l’escola però que estava treballant a l’Hospitalet de Llobregat en temes de gent gran (Els Vells Amics), em va trucar per assistir a una reunió per analitzar la possible arrancada d’una seu Petits Frères.  Jo, des de l’any 1984 en què vaig fer les meves primeres vacances voluntàries a França havia repetit aquesta experiència consecutivament cada estiu, per tant ja portava 4 estius amb els Petits Frères.

 

Orígens Amics de la Gent Gran

 

Quina il·lusió i quin respecte que haguessin pensat en mi per ajudar a arrencar aquesta entitat!

A partir d’aquí els orígens van venir marcats pels fets següents:

  • El Petits Frères de França, representats per dos voluntaris entranyables Jacques Breneur i Georges Vaissade, venien sovint per donar suport (econòmic) i professional per poder iniciar l’associació. Jo em vaig desplaçar a Paris per fer-hi una estada per conèixer de ben a prop com desenvolupaven els diferents programes que feien durant l’any. Vaig quedar ben astorada per la grandària que tenien, pel volum de recursos i voluntaris que movien i sobretot, per la gran quantitat de projectes diferents que feien per la gent gran.
  • El suport de la Generalitat de Catalunya i de molts professionals que amb el seu temps i la seva professionalitat van posar tots els seus esforços perquè naixés l’entitat
  • La seva fundadora Tere Botey i els Vells Amics d’Hospitalet que van signar l’acta constitucional de l’associació, entre d’altres accions voluntàries.
  • La comunitat francesa que vivia a Barcelona, coneixedors de Petits Frères des Pauvres, que van recolzar amb diners i temps que Amics de la Gent Gran poguessin iniciar-se.
  • La bona gent voluntària, amics de les famílies implicades, amics d’amics, coneguts que “es van deixar enredar” aportant el seu temps pel que fes falta; secretariat, atenció telefònica, fer tràmits, coordinar els primers voluntaris, atendre el telèfon..
     

A l’entitat, tot estava per crear, des dels temes jurídics fins a trobar avis per les visites de seguiment. Fa trenta anys el voluntariat no era tan conegut ni organitzat com ara i se li atribuïen característiques de beneficència i caritat poc “professionals” i per tant,  les treballadors socials no ens facilitaven domicilis d’avis a visitar, però finalment, vam aconseguir que una treballadora Social del Club dels Camils del Barri de Sant Pere ens oferís una possible àvia que ja no podia assistir al Club i que vivia al carrer Rec Comtal, la Sra. Ros,  i aquesta va ser la primera àvia de seguiment.

De mica en mica s’anava incrementant el grup d’avis de seguiment alhora que anàvem creant els diferents programes (escolta un amic, suports puntuals, berenars..)  i cercant voluntaris per a dur-los a terme. Les primeres juntes directives eren entusiastes, compromeses i valentes. A més a més, s’hi afegia el meu enamorament de l’esperit “petit frère”,  la meva il·lusió, la creença cega en  l’entitat i  la meva “inconsciència de joventut” (tenia 20 anys)  que m’ajudava a no tenir vergonya per pujar-me a l’altar d’una església després de la celebració litúrgica per demanar voluntaris o per parlar a la ràdio per aconseguir regals per la campanya de Nadal.

Orígens Amics de la Gent Gran

 

I així, aquell primer any 1987, ja vàrem poder fer el Sopar de Nadal al menjador del col·legi Sagrat Cor de Diputació, la Festa de primavera al pati del Col·legi del Sagrat Cor de Sarrià, les primeres vacances catalano-franceses al Chateau du Saumont a Toulouse. Els avis que hi participaven estaven ben contents i molt consentits... segur que com els que ara tenen la sort de pertànyer a la Fundació perquè de fet, les flors abans que el pa, és amor cap a les persones grans i l’Amor és un valor, el valor que no ha canviat en aquests 30 anys d’existència dels Amics de la Gent Gran.

D’aquesta primera etapa en el meu cor hi queda AGRAÏMENT. Gràcies als primers voluntaris, a les primeres juntes directives, als primers donants,  als primers professionals....per la confiança, el temps que van dedicar, l’entusiasme, la il·lusió, l’agosarament, el compromís i la comprensió del motor que ens va moure a engegar i que tant humanament com professionalment, en gran part, van donar forma al que sóc avui dia.

 

 Doneu les flors abans que el pa!

 

Salut Camps

Maig de 2017

Compartir

Artículos relacionados

Los orígenes de Amics de la Gent Gran

Comida en els orígenes de Amics de la Gent Gran

Salut Camps fue la primera gerente de la entidad y una de las personas fundadoras de Amics de la Gent Gran. Con su carta compartimos un texto que recoge la esencia de aquellos primeros años.

En el año 1984, mientras yo cursaba COU en la escuela Sagrado Corazón (Diputación), nuestra maestra de francés, Tere Botey, monja del Sagrado Corazón, nos animó para hacer una estancia ese verano en Francia, con el doble objetivo de practicar el idioma y de hacer un voluntariado con una asociación francesa, Les petits frerès des Pauvres. Esta entidad, con una federación internacional presente en diferentes países, se ocupaba de personas mayores pobres que sufrían soledad a lo largo de todo el año, muy especialmente en verano, y pedían voluntarios para que estas personas mayores pudieran ser acompañadas en unas vacaciones de verdad.

Así fue como conocí Les Petits Frerès des Pauvres, yendo al Château de Pothières  con otros jóvenes franceses y europeos pera formar parte del equipo de voluntarios de un grupo de personas mayores parisinas. Me enamoré inmediatamente del modo de actuar de la responsable del grupo, que nos transmitía en palabras, pero sobretodo en hechos, el espíritu de la asociación creada por un acomodado francés Armand Marquiset (en el año 1946.). Este espíritu se resume en el lema. «Dad las flores antes que el pan» significando esto la valía que tiene cada persona, el respeto a su dignidad, el buen trato y el amor que merece,  sea cual sea su situación.

Salut Camps fue la primera gerente de la entidad y una de las personas fundadoras de Amics de la Gent Gran. Con su carta compartimos un texto que recoge la esencia de aquellos primeros años.

En el año 1984, mientras yo cursaba COU en la escuela Sagrado Corazón (Diputación), nuestra maestra de francés, Tere Botey, monja del Sagrado Corazón, nos animó para hacer una estancia ese verano en Francia, con el doble objetivo de practicar el idioma y de hacer un voluntariado con una asociación francesa, Les petits frerès des Pauvres. Esta entidad, con una federación internacional presente en diferentes países, se ocupaba de personas mayores pobres que sufrían soledad a lo largo de todo el año, muy especialmente en verano, y pedían voluntarios para que estas personas mayores pudieran ser acompañadas en unas vacaciones de verdad.

Así fue como conocí Les Petits Frerès des Pauvres, yendo al Château de Pothières  con otros jóvenes franceses y europeos pera formar parte del equipo de voluntarios de un grupo de personas mayores parisinas. Me enamoré inmediatamente del modo de actuar de la responsable del grupo, que nos transmitía en palabras, pero sobretodo en hechos, el espíritu de la asociación creada por un acomodado francés Armand Marquiset (en el año 1946.). Este espíritu se resume en el lema. «Dad las flores antes que el pan» significando esto la valía que tiene cada persona, el respeto a su dignidad, el buen trato y el amor que merece,  sea cual sea su situación.

Orígenes Amics de la Gent Gran

 

¡Qué ilusión y qué respeto que hubieran pensado en mi para ayudar a arrancar esta entidad!
A partir de aquí los orígenes vinieron marcados por los hechos siguientes:

  • El Petits Frères de França, representados por dos voluntarios entrañables Jacques Breneur y Georges Vaissade, venían frecuentemente para dar soporte, económico y profesional, para poder iniciar la asociación. Yo me desplacé hacia París para hacer una estancia y conocer de cerca como desarrollaban los diferentes programas que hacían durante el año. Quedé bien azorada por el tamaño que tenían, por el volumen de recursos y voluntarios que movían y sobre todo, por la gran cantidad de diferentes proyectos que hacían para la gente gran.
  • El soporte de la Generalitat de Catalunya y de muchos profesionales que con su tiempo y su profesionalidad pusieron todos sus esfuerzos para que naciera la entidad.
  • Su nueva fundadora Tere Botey y los Vells Amics d’Hospitalet que firmaron el acta constitucional de la asociación, entre otras acciones voluntarias.
  • La comunidad francesa que vivía en Barcelona, conocedores de Petits Frères des Pauvres, que apoyaron con dinero y tiempo que Amics de la Gent Gran pudieran iniciarse.
  • La buena gente voluntaria, amigos de las familias implicadas, amigos de amigos, conocidos que “se dejaron liar” aportando su tiempo para lo que hiciera falta; secretariado, atención telefónica, hacer trámites, coordinar los primeros voluntarios, atender el teléfono...

En la entidad, todo estaba por crear, desde los temas jurídicos hasta encontrar gente mayor para las visitas de seguimiento. Hace treinta años el voluntariado no era tan conocido ni organizado como ahora y se le atribuían características de beneficencia y caridad poco “profesionales” y por lo tanto, los trabajadores sociales no nos facilitaban domicilios de personas mayores a visitar, pero finalmente, conseguimos que una trabajadora social del Club dels Camils del barrio de Sant Pere nos ofreciera una posible mujer que ya no podía asistir en el Club y que vivía en la calle Rec Comtal, la Sra. Ros, y ella fue la primera persona mayor de seguimiento.

Poco a poco se iba incrementando el grupo de personas mayores de seguimiento a la vez que íbamos creando los diferentes programas (escucha un amigo, soportes puntuales, meriendas...) y buscando voluntarios para llevarlos a cabo. Las primeras juntas directivas eran entusiastas, comprometidas y valientes. Además, se añadía mi enamoramiento del espíritu “petit frère”, mi ilusión, la creencia ciega en la entidad y mi “inconsciencia de juventud” (tenía 20 años) que me ayudaba a no tener vergüenza para subirme al altar de una iglesia después de la celebración litúrgica para pedir voluntarios o para hablar en la radio para conseguir regalos para la campaña de Navidad.

 

Orígenes Amics de la Gent Gran

 

Y así, ese primer año 1987, ya pudimos hacer la Cena de Navidad en el comedor del colegio Sagrado Corazón de Diputación, la fiesta de primavera en el patio del colegio del Sagrado Corazón de Sarrià, las primeras vacaciones catalanofrancesas en el Chateau du Saumont en Toulouse. Las personas mayoras que participaban estaban bien contentas y muy consentidas... seguro que como los que ahora tienen la suerte de pertenecer a la Fundación porque de hecho, las flores antes que el pan, es amor hacia las personas mayores y el amor es un valor, el valor que no ha cambiado en estos 30 años de existencia de los Amics de la Gent Gran.

De esta primera etapa en mi corazón queda AGRADECIMIENTO. Gracias a los primeros voluntarios, a las primera juntas directivas, a los primeros donantes,  a los primeros profesionales... por la confianza, el tiempo que dedicaron, el entusiasmo, la ilusión, el compromiso y la comprensión del motor que nos movió a arrancar y que tan humanamente como profesionalmente, en mayor parte, dieron forma a quien soy hoy en día.

 

¡Dad las flores antes que el pan!

 

Salut Camps

Mayo de 2017

Compartir

Artículos relacionados

Amics i amigues, ja hem començat a Lleida!

Stand a Lleida

A la ciutat de Lleida, més de 5.000 persones grans viuen soles a la seva llar. Aquesta dada i la necessitat detectada des dels mateixos Serveis Socials de la situació d’aïllament i soledat de cada cop un nombre més creixent de persones grans, ens va fer plantejar-nos, com a entitat, poder començar a impulsar els diferents projectes a Lleida, amb la voluntat de sumar esforços amb les altres entitats i projectes ja existents.

Com a entitat de voluntariat, el motor dels projectes són les mateixes persones voluntàries que els fan possible, en aquest cas,ciutadans i ciutadanes de Lleida que han volgut participar i construir el projecte d’Amics de la Gent Gran a la ciutat de Lleida.

Actualment hi participen 25 persones voluntàries i estem acompanyant a 6 persones grans a domicili i residència, però volem que siguin moltes més per poder tenir una base social més forta que permeti acompanyar a més persones grans i sensibilitzar a la ciutadania sobre aquesta realitat que malauradament molts cops és invisible.

Amb la voluntat de poder treballar en xarxa amb la resta d’agents de la comunitat, el passat març vam participar en la VII Fira d’Entitats del Voluntariat Social de Lleida, organitzada per Voluntaris.cat, on vam participar amb una trentena d’entitats de la ciutat organitzant diferents activitats i tallers per donar a conèixer els diferents projectes i sensibilitzar sobre les diverses realitats que abordem les diferents organitzacions.

 

Banner Roses Contra l'Oblit

 

Per altra banda, també vam celebrar en la Diada de Sant Jordi, mitjançant la Campanya Roses Contra l’Oblit” amb el lema “Reescrivim la vellesa”. Aquest any hem volgut construir plegats/des altres definicions de vellesa allunyades d’algunes de les accepcions que estableix la RAE com “Achaques, manías, actitudes propias de la edad de los viejos” i poder celebrar una diada que s’enorgulleixi de l’envelliment. La nostra acció social s’ha basat, com a la resta de delegacions, en què que cap persona gran que participa en l’entitat es quedi sense rosa i llibre, l’excusa per passar una estona en bona companyia.

Perquè una vegada començada, l’activitat no s’atura a Amics de la Gent Gran, demà 15 de juny celebrarem el Sant Joan amb una revetlla entre persones voluntàries i persones grans a la Llar Municipal Bonaire; i així, donar una bona entrada en companyia a l’estiu!

 

Sant Joan

 

Si ets de Lleida i t’agradaria participar en el projecte, contacta amb nosaltres i forma part d’aquest projecte en la teva ciutat!

 

Compartir

Artículos relacionados

Amigos/as, ¡ya hemos empezado en Lleida!

Stand en Lleida

En la ciudad de Lleida, más de 5.000 personas mayores viven solas en su hogar. Este dato y la necesidad detectada desde los mismos Servicios Sociales de la situación de aislamiento y soledad de cada vez un mayor número creciente de personas mayores, nos hizo plantearnos, como entidad, poder empezar a impulsar los diferentes proyectos en Lleida, con la voluntad de sumar esfuerzos con las otras entidades y proyectos ya existentes.

Como entidad de voluntariado, el motor de los proyectos son las mismas personas voluntarias que los hacen posible, en este caso, ciudadanos y ciudadanas de Lleida que han querido participar y construir el proyecto de Amics de la Gent Gran en dicha ciudad.

Actualmente participan 25 personas voluntarias y estamos acompañando a 6 personas mayores en su domicilio particular o residencia, pero queremos que sean muchas más para poder tener una base social más fuerte que permita acompañar a más personas mayores y sensibilizar a la ciudadanía sobre esta realidad que desgraciadamente muchas veces es invisible.

Con la voluntad de poder trabajar en red con el resto de agentes de la comunidad, el pasado marzo participamos en la VII Feria de Entidades del Voluntariado Social de Lleida, organizada por Voluntaris.cat, donde fuimos parte de la treintena de entidades de la ciudad organizando diferentes actividades y talleres para dar a conocer los diferentes proyectos y sensibilizar sobre las diversas realidades que abordamos las diferentes organizaciones.

 

Banner Roses Contra l'Oblit

 

Por otra parte, también celebramos la Diada de Sant Jordi, mediante la Campaña Roses Contra l’Oblit” con el lema" Reescribamos la vejez". Este año hemos querido construir juntos/as otras definiciones de vejez alejadas de algunas de las acepciones que establece la RAE como "achaques, manías, actitudes propias de la edad de los viejos" y poder celebrar una fiesta que se enorgullezca de la envejecimiento. Nuestra acción social se ha basado, como en el resto de delegaciones, en que ninguna persona mayor que participa en la entidad se quede sin rosa y libro, la excusa para pasar un rato en buena compañía.

Porque una vez comenzada, la actividad no se detiene en Amics de la Gent Gran, mañana 15 de junio celebraremos el Sant Joan con una verbena entre personas voluntarias y personas mayores en el Hogar Municipal Bonaire; y así dar una buena entrada al verano en compañía.

 

Sant Joan

 

Si ets de Lleida i t’agradaria participar en el projecte, contacta amb nosaltres i forma part d’aquest projecte en la teva ciutat!

 

Compartir

Artículos relacionados

Sant Joan, l'inici d'un estiu en companyia

Conga a la festa de Sant Joan

Aquest cap de setmana hem celebrat la revetlla de Sant Joan amb persones grans i voluntàries a totes les delegacions en les quals desenvolupem la nostra acció social. La festivitat s'ha dut a terme, amb molt d'èxit, a 16 zones diferents: un nou estiu en companyia a Tarragona, Lleida, Reus, Barcelona, Badalona, Santa Coloma, Sabadell, Sant Cugat, Granollers, Vilanova, Cambrils, Hospitalet i Osona.

I és que quan s'apropa Sant Joan, s'apropa també l'estiu i l'inici de les nostres activitats per aquesta temporada tan esperada per tots, també per la gent gran. Així doncs, una vegada més, ens hem anticipat a la nit més curta de l'any per engegar un nou estiu en companyia que promet moments entranyables, tal com suggereixen les impressions i emocions dels participants a la Revetlla.

               Imatge de la revetlla de Sant Joan   Entrevista televisiva a la revetlla de Sant Joan   

Clau com sempre, les persones voluntàries han sigut les facilitadores d'un acte en el qual no han faltat activitats, berenar, balls i compartir, en definitiva, moments que han fet de la xafogor de l'estiu quelcom anecdòtic. Una vegada més, des d'Amics de la Gent Gran, volem agrair la feina de les persones voluntàries i la disposició, la solidaritat i la il·lusió de totes les participants. Bon estiu a tothom!

Imatge de la revetlla de Sant Joan

Un estiu en companyia

Aprofitant el començament de l'estiu, a Amics de la Gent Gran fem una crida contra el terrible fenomen de la soledat no desitjada, el qual s'accentua a l'estiu quan la resta de la ciutadania fuig de la calor marxant de vacances. És per això que, amb la col·laboració de les voluntàries i els voluntaris d'Amics de la Gent Gran, celebrem junts la Revetlla de Sant Joan, organitzem les Vacances Amigues, així com busquem persones voluntàries de reforç per tal de cobrir el temps que el voluntari habitual marxa de vacances. Truca al 93 207 67 73 i sigues part del canvi.

 

Fotografies: Paco Guirao

Compartir

Artículos relacionados

Sant Joan, el inicio de un verano en compañía

Conga en la fiesta de Sant Joan

Este fin de semana hemos celebrado la verbena de San Juan con personas mayores y voluntarias en todas las delegaciones en las que desarrollamos nuestra acción social. La festividad se ha llevado a cabo, con mucho éxito, en 16 zonas diferentes: un nuevo verano en compañía en Tarragona, Lleida, Reus, Barcelona, Badalona, Santa Coloma, Sabadell, Sant Cugat, Granollers, Vilanova, Cambrils, Hospitalet y Osona.

Y es que cuando se acerca Sant Joan, se acerca también el verano y el inicio de nuestras actividades para esta temporada tan esperada por todos, también para las personas mayores. Así pues, una vez más, nos hemos anticipado a la noche más corta del año para poner en marcha un nuevo verano en compañía que promete momentos entrañables, tal como sugieren las impresiones y emociones de los/las participantes en la Verbena.

               Imatge de la revetlla de Sant Joan   Entrevista televisiva a la revetlla de Sant Joan   

Claves como siempre, las personas voluntarias han sido las facilitadoras de un acto en el que no han faltado actividades, merienda, bailes y compartir, en definitiva, momentos que han hecho del bochorno del verano algo anecdótico. Una vez más, desde Amics de la Gent Gran, queremos agradecer el trabajo de las personas voluntarias y la disposición, la solidaridad y la ilusión de todas las participantes. ¡Buen verano a todos/as!

Imatge de la revetlla de Sant Joan

 

Un verano en compañía

Aprovechando el comienzo del verano, en Amics de la Gent Gran hacemos un llamamiento contra el terrible fenómeno de la soledad no deseada, que se acentúa en verano cuando el resto de la ciudadanía huye del calor marchando de vacaciones. Es por ello que, con la colaboración de las voluntarias y voluntarios de Amics de la Gent Gran, celebramos juntos la Verbena de Sant Joan, organizamos las Vacaciones Amigas, así como buscamos personas voluntarias de refuerzo para cubrir el tiempo que la persona voluntaria habitual marcha de vacaciones. Llama al 93 207 67 73 y sé parte del cambio.

Fotografías: Paco Guirao

 

Compartir

Artículos relacionados

Accessoris que parlen de persones fonamentals

Col·lecció Fonamentals Estiu 2017

Aquest estiu 2017 hem decidit sortir al carrer a tot color, amb accessoris que parlen de persones fonamentals. A la Col·lecció Fonamentals pots trobar bosses, targetes i necessers fets pels i les joves del projecte FiL de la Fundació Pare Manel. Cadascun és únic i insubstituïble. Per a la seva producció tornem a donar vida a materials que han sigut part dels 30 anys d'història d'Amics de la Gent Gran. Tots els complements estan fets de materials de l'entitat que ara reciclem per convertir-los en articles per a tu.

Però a on van a parar els ingressos de la venda? Cada compra que fas és una aportació íntegra i directe als programes d'acompanyament de persones grans que pateixen soledat. Comprar un article és fer que una persona gran rebi companyia aquest estiu, lluir-lo és ajudar-nos a sensibilitzar a la societat.

No t'ho pensis més i fes-te amb el complement d'estiu més solidari a la botiga solidària d'Amics de la Gent Gran.

Botiga solidària

 

Compartir

Artículos relacionados

Accesorios que hablan de personas fundamentales

Colección Fundamentales Verano 2017

Este verano 2017 hemos decidido salir a la calle a todo color, con accesorios que nos hablan de personas fundamentales. En la Colección Fonamentals puedes encontrar bolsas, tarjeteros y neceseres hechos por los/las jóvenes del proyecto FiL de la Fundació Pare Manel. Cada uno es único e insustituible. Para su producción volvemos a dar vida a materiales que han sido parte de los 30 años de historia de Amics de la Gent Gran. Todos los complementos están hechos de materiales de la entidad que ahora reciclamos para convertilos en artículos funcionales para ti.

Pero, ¿adónde van a parar los ingresos de su venta? Cada compra que realizas es una aportación íntegra y directa a los programas de acompañamiento de persones mayores que sufren soledad. Adquirir un artículo es hacer que una persona mayor reciba compañía este verano, lucirlo es ayudarnos a sensibilizar a la sociedad.

No te lo pienses más y hazte con el complemento de verano más solidario en la tienda solidaria de Amics de la Gent Gran.

Tienda solidaria

 

Compartir

Artículos relacionados

Aliança contra el maltractament a la gent gran

Imagen genérica

El passat 15 de juny es va signar el conveni que consolida el vincle entre Amics de la Gent Gran i EIMA, en un acord que manifesta la voluntat de les dues parts de col·laborar i coordinar-se per ajudar a detectar i posar fi als maltractaments que poden patir les persones grans, posant-hi èmfasi en aquelles que viuen soles.

Tal com enuncia la publicació de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, els maltractaments a les persones grans configuren una realitat oculta que exigeix respostes. Segons estudis com l’elaborat pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya de l’any 2015, de les 10.500 persones grans estimades que han rebut maltractament, un 90,2% de les víctimes no denuncia, sent els abusos físics i patrimonials-econòmics els més senyalats.

La signatura del conveni es va fer a Barcelona per part de Jordi Muñoz Iranzo, Responsable de l’Associació per la Investigació del Maltractament a les Persones Grans (EIMA), i Albert Quiles i Martínez, en qualitat de Director Gerent de la Fundació Privada Amics de la Gent Gran.

Amics de la Gent Gran s’ocuparà d’aprofundir en la dimensió de la soledat en les persones grans, que poden sentir-se més aïllades, i per tant, més vulnerables en patir abusos; d’altra banda, EIMA s’ocuparà de buscar una solució a la situació de maltractament que poden rebre les persones grans, i que poden donar-se més fàcilment en situacions de marginació social.

A través del conveni signat, ambdues entitats es comprometen a intercanviar informació, compartida per persones voluntàries i per l’equip tècnic per tal de fer front a les situacions de maltractament i abús que estiguin patint les persones grans que siguin detectades. També hi ha el ferm compromís de disseny de cursos, tallers i materials formatius per a les persones voluntàries; tot amb la creació d’una comissió paritària de control i seguiment.

L’objectiu de l’acord és estar més preparats per detectar casos de maltractament en persones grans vinculades a Amics de la Gent Gran, i poder informar i prendre mesures amb EIMA per tal que aquest greu problema desaparegui.

 

               Logo EIMALogo Amics de la Gent Gran

Compartir

Artículos relacionados

Alianza contra los maltratos a las personas mayores

Imagen genérica

El pasado 15 de junio se firmó el convenio que consolida el vínculo entre Amics de la Gent Gran y EIMA, en un acuerdo que manifiesta la voluntad de las dos partes de colaborar y coordinarse para ayudar a detectar y poner fin a los malos tratos que pueden sufrir las personas mayores, poniendo énfasis en aquellas que viven solas.

Tal como enuncia la publicación de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, los malos tratos a las personas mayores configuran una realidad oculta que exige respuestas. Según estudios como el elaborado por el Departamento de Interior de la Generalitat de Catalunya del año 2015, de las 10.500 personas mayores estimadas que han recibido maltrato, un 90,2% de las víctimas no denuncia, siendo los abusos físicos, patrimoniales y económicos en general los más señalados.

La firma del convenio se realizó en Barcelona por parte de Jordi Muñoz Iranzo, Responsable de la Asociación para la Investigación del Maltrato a las Personas Mayores (EIMA), y Albert Quiles Martínez, en calidad de Director Gerente de la Fundación Privada Amics de la Gent Gran.

Amics de la Gent Gran se ocupará de profundizar ene la dimensión de la soledad en las personas mayores, que pueden sentirse más aisladas, y por tanto, más vulnerables a sufrir abusos; por otro lado, EIMA se centrará en buscar una solución a la situación de maltrato que pueden recibir las personas mayores, y que pueden darse más fácilmente en situaciones de marginación social.

A través del convenio firmado, ambas entidades se comprometen a intercambiar información, compartida por personas voluntarias y por el equipo técnico con tal de hacer frente a las situaciones de maltrato y abuso que estén sufriendo las personas mayores que sean detectadas. También hay el firme compromiso del diseño de cursos, talleres y materiales formativos para las personas voluntarias; todo ello con la creación de una comisión paritaria de control y seguimiento.

El objetivo del acuerdo es, en definitiva, estar más preparados para detectar casos de maltrato en personas mayores vinculadas a Amics de la Gent Gran, y poder informar y tomar medidas con EIMA para que este grave problema desaparezca.

 

               Logo EIMALogo Amics de la Gent Gran

 

 

Compartir

Artículos relacionados

Pla Estratègic 2017-2020, un full de ruta de 4 anys

Pla estratègic 2017-2020

A l’anterior Pla Estratègic, període 2014-2016, es van dedicar grans esforços a concretar un procés de desenvolupament territorial que permetés de forma orgànica arribar a més indrets de Catalunya, a on més persones grans estiguessin patint soledat. Aquesta possibilitat de creixement es va deure a un voluntariat i una ciutadania compromesa, i els resultats de la seva consecució es poden veure reflectits en les dades del 2016.

Ens il·lusiona presentar-te ara el Pla Estratègic 2017-2020, un full de ruta resultant de l’extens treball de reflexió i anàlisi que s’ha dut a terme els últims mesos. Així com en l’anterior es va posar l’èmfasi en el creixement territorial, aquesta nova guia pels pròxims quatre anys focalitza en la consolidació del procés esmentat, així com d’altres eixos principals que l’entitat considera vitals en la lluita contra la soledat no desitjada a partir de l’acció social, així com de la sensibilització de la societat. En el document trobaràs set línies principals que aborden reptes diversos com és posicionar la soledat com a problemàtica social clau de les persones grans, o consolidar el Model de Desenvolupament Territorial de l’acció social.

En l’elaboració del Pla Estratègic 2017-2020 han participat més de 650 persones vinculades al projecte d’Amics de la Gent Gran: persones grans, persones voluntàries, socis/es i donants, equip tècnic, patronat i representants d’altres entitats. Cal també destacar que es tracta d’un document que ha sigut creat gràcies al Servei de Consultoria Solidària d’ESADE Alumni Social. Aquesta suma participativa ha configurat una guia que uneix les visions i les experiències diverses per a un consens més complet sobre el futur de l’entitat.

Pots veure el Pla Estratègic 2017-2020 en el següent enllaç.

Compartir

Artículos relacionados

Plan Estratégico 2017-2020, una guía de 4 años

Plan estratégico 2017-2020

En el anterior Plan Estratégico, periodo 2014-2016, se dedicaron grandes esfuerzos a concretar un proceso de desarrollo territorial que permitiera de forma orgánica llegar a más lugares de Cataluña, donde más personas mayores estuvieran sufriendo soledad. Esta posibilidad de crecimiento se debió a un voluntariado y una ciudadanía comprometida, y los resultados de su consecución se pueden ver reflejados en los datos de 2016.


Nos ilusiona presentarte ahora el Plan Estratégico 2017-2020, una hoja de ruta resultante del extenso trabajo de reflexión y análisis que se ha realizado en los últimos meses. Así como en el anterior se puso el énfasis en el crecimiento territorial, esta nueva guía para los próximos cuatro años focaliza en la consolidación del proceso mencionado, así como de otros ejes principales que la entidad considera vitales en la lucha contra la soledad no deseada a partir de la acción social, así como de la sensibilización de la sociedad. En el documento encontrarás siete líneas principales que abordan distintos retos, como es posicionar la soledad como problemática social clave de las personas mayores, o consolidar el Modelo de Desarrollo Territorial de la acción social.

En la elaboración del Plan Estratégico 2017-2020 han participado más de 650 personas vinculadas al proyecto de Amics de la Gent Gran: personas mayores, personas voluntarias, socios/as y donantes, equipo técnico, patronato y representantes de otras entidades. Cabe también destacar que se trata de un documento que ha sido creado gracias al Servicio de Consultoría Solidaria de ESADE Alumni Social. Esta suma participativa ha configurado una guía que une las visiones y las distintas experiencias para un consenso más completo sobre el futuro de la entidad.

Puedes ver el Plan Estratégico 2017-2020 en el siguiente enlace.

Compartir

Artículos relacionados

Una trobada multitudinària, una visió més plural

Trobada

Més de 160 persones voluntàries es van reunir el passat divendres 7 de juliol a La Casa del Mar. Procedents de pràcticament tots els indrets on desenvolupem l’acció social, les persones participants van donar a les 16.00 hores per començada una nova edició de la Trobada Anual del Voluntariat.

                  Trobada      Trobada

Trobada

 

L’assistència multitudinària va generar que fos una jornada enriquidora gràcies als diferents punts de vista i percepcions que es van intercanviar als tallers i a les presentacions. L’acte va servir en primer lloc per compartir el Pla Estratègic 2017-2020 amb el voluntariat. Les persones coordinadores de l’entitat van exposar per àrees quines seran les línies que s’ha estipulat seguir els pròxims tres anys. L’exposició va esdevenir el punt de partida per tal que les persones voluntàries poguessin indagar, preguntar i aportar impressions sobre el futur de l’entitat. Posteriorment, diversos tallers van detonar experiències concretes del voluntariat a partir de dinàmiques grupals que posessin en relleu els diferents aprenentatges dels Equips d’Acció Voluntària de cada territori o districte. La música en directe va amenitzar, a l’aperitiu final, la cloenda d’una jornada que tot i créixer any rere any, sempre manté el lligam familiar que caracteritza el voluntariat a Amics de la Gent Gran.

       Música a la trobada       Briandant a la trobada

 

Ens acomiadem d’aquesta posada en comú amb més forces que mai, seguint millorant l’acompanyament als/les nostres Grans Amics i Amigues amb la mateixa mentalitat durant tot l’any: donant valor a les diferents perspectives que, lluny de distanciar-nos, ens cohesionen i complementen com a entitat de voluntariat que troba solucions compartides. 


Fotografies: Francesc Moya-Angeler i Pepe Zapico

Compartir

Artículos relacionados

Un encuentro multitudinario, una visión más plural

Encuentro

Más de 160 personas voluntarias se reunieron el pasado viernes 7 de julio en La Casa del Mar. Procedentes de prácticamente todos los lugares donde desarrollamos la acción social, las personas participantes dieron a las 16.00 horas por comenzada una nueva edición del Encuentro Anual del Voluntariado.

                  Encuentro      Encuentro

Encuentro

 

La asistencia multitudinaria generó que fuera una jornada enriquecedora gracias a los diferentes puntos de vista y percepciones que se intercambiaron en los talleres y en las presentaciones. El acto sirvió en primer lugar para compartir el Plan Estratégico 2017-2020 con el voluntariado. Las personas coordinadoras de la entidad expusieron por áreas cuáles serán las líneas que se ha estipulado seguir los próximos tres años. La exposición se convirtió en el punto de partida para que las personas voluntarias pudieran indagar, preguntar y aportar impresiones sobre el futuro de la entidad. Posteriormente, varios talleres detonaron experiencias concretas del voluntariado a partir de dinámicas grupales que pusieran de relieve los diferentes aprendizajes de los Equipos de Acción Voluntaria de cada territorio o distrito. La música en directo amenizó, en el aperitivo final, el cierre de una jornada que a pesar de crecer año tras año, siempre mantiene el vínculo familiar que caracteriza el voluntariado en Amics de la Gent Gran.

       Música en el encuentro       Briandando en el encuentro

 

Nos despedimos de esta puesta en común con más fuerzas que nunca, mejorando el acompañamiento a nuestros/as Grandes Amigos y Amigas con la misma mentalidad durante todo el año: dando valor a las diferentes perspectivas que, lejos de distanciarnos, nos cohesionan y complementan como entidad de voluntariado que encuentra soluciones compartidas.

 

Fotografías: Francesc Moya-Angeler y Pepe Zapico

Compartir

Artículos relacionados

Estiu 2017, molt més que unes vacances

Vacances Amigues a Calaf

El passat 17 de juliol es va encetar una nova edició de les Vacances Amigues amb Calaf com a primera destinació, una població tranquil·la i rural del centre de Catalunya, i que ha acollit en dos torns de sis dies a més de 30 grans amics i amigues de l’entitat. Per uns dies han oblidat el sentiment de soledat i han gaudit d’una necessitat tan transversal a totes les persones com és passar uns dies de vacances i amb aire renovat.

Trencar amb les rutines, sortir a la natura, realitzar activitats, però sobretot estar plenament acompanyats i comptar amb l’empenta de les persones voluntàries, són el veritable refresc de l’aïllament, en aquests dies de calor.

Collage gent gran a les Vacances Amigues

I encara queden 3 torns més a Vic, França, i al creuer pel Mediterrani! Aquests dos últims representen enguany l’esforç de l’entitat per tal de commemorar el 30 aniversari, fent realitat d’una manera especial el desig de les persones grans assistents.

Cal recordar que aquestes estades, juntament amb el reforç en trucades i visites als domicilis i centres, i també la celebració de la Revetlla de Sant Joan, del passat mes de juny, completen el Programa d’Acció Social de la nostra entitat per a l’estiu.

 

Campanya d’estiu

Realitzar les Vacances Amigues, trencar amb la soledat de desenes de persones grans, és possible gràcies a l’ajuda de persones com tu. Aquests dies representen per als nostres grans amics i amigues fer realitat el somni de sortir de casa i gaudir d’unes vacances en comunitat; i la teva implicació és vital per tal que continuem. Gràcies!! 

Fes una donació: http://amicsdelagentgran.org/ajudans/formulari_donacions.html

Fes-te voluntari/a: http://www.amicsdelagentgran.org/index.php/ca/voluntariat/com-fer-se-voluntari

 

Compartir

Artículos relacionados

Verano 2017, mucho más que unas vacaciones

Vacaciones Amigas en Calaf

El pasado 17 de julio se inauguró una nueva edición de las “Vacaciones Amigas” con Calaf como primer destino, una población tranquila y rural del centro de Cataluña, y que ha acogido en dos turnos de seis días a más de 30 grandes amigas y amigos de la entidad. Por unos días han roto con el sentimiento de soledad y han disfrutado de una necesidad tan transversal a toda persona como es pasar unos días de vacaciones y con aires renovados.

Romper con las rutinas, salir a la naturaleza, realizar actividades, pero sobre todo estar plenamente acompañados y contar con las personas voluntarias, son el verdadero refresco contra el aislamiento.

Collage personas mayores en las Vacaciones Amigas

Y todavía quedan 3 turnos más en Vic, Francia y en el crucero por el Mediterráneo. Estos dos últimos representan el esfuerzo de la entidad por conmemorar el 30 aniversario, haciendo realidad de una manera especial el deseo de las personas mayores que asisten.

Cabe recordar que estas convivencias, junto a el refuerzo de llamadas y visitas a los domicilios y centros, así como a la celebración de la Verbena de San Juan del pasado mes de junio, completan el Programa de Acción Social de nuestra entidad para el verano.

 

Campaña de verano

Realizar las Vacaciones Amigas, romper con la soledad de decenas de personas mayores, es posible gracias a la ayuda de personas como tú. Estos días representan para nuestras grandes amigas y amigos poder salir de casa casa y gozar de unas vacaciones en comunidad; tu implicación es vital para continuar. ¡¡Gracias!!

Haz una donación: http://www.amicsdelagentgran.org/ayudanos/formulario_donaciones.html

Hazte voluntario/a: http://www.amicsdelagentgran.org/index.php/ca/voluntariat/sessions-informatives

Compartir

Artículos relacionados

Fem recerca amb i per les persones grans

Imagen genérica

Estudi sobre la participació de les persones grans. Fem recerca per a l'acció social.

El finançament de l'Obra Social “la Caixa” ha fet possible la realització de l'Estudi de la participació de les persones grans a activitats de socialització, dut a terme per la Fundació Salut i Envelliment-UAB (Laura Coll-Planas) i per la Fundació Amics de la Gent Gran (Soraya Ares i Regina Martínez) durant l’any 2016 a la ciutat de Barcelona.

Amics de la Gent Gran desplega, per les persones grans en situació de soledat no desitjada, diferents programes de socialització amb diversos tallers, sortides, actes i accions. L’acompanyament que es realitza esdevé especialment important quan la persona gran té menys oportunitats d'oci, aprenentatge o participació dins la societat, i quan a més a més es pot trobar en una situació anímica complicada per la soledat. En aquest sentit, l’entitat té un paper clau per obrir camins per part de mans conegudes i facilitadores. Saber com traçar aquests camins a partir dels desitjos i orientacions de les persones grans ens ha portat a realitzar aquesta recerca. L'estudi, per tant, ha tingut un objectiu eminentment pràctic: millorar les oportunitats de participació de les persones grans i construir línies d'acció a partir de les seves preferències.

 

El procediment

Per obtindre els resultats s’ha realitzat una enquesta telefònica a 145 persones grans, escollides aleatòriament, per indagar sobre les seves preferències respecte al contingut, temàtica, format, implicació i  potencialitats envers les activitats de socialització, així com sobre la satisfacció general amb l’entitat.

Per poder construir l’enquesta s’han realitzat prèviament diverses entrevistes en profunditat amb diferents agents de l’entitat (personal tècnic de referència, persones voluntàries i persones grans), així com una revisió bibliogràfica sobre la participació en el camp gerontològic. Un dels punts més interessants de l’estudi ha estat la conformació d’un equip de persones voluntàries enquestadores, apoderades per realitzar aquesta funció. Aquest equip ha revisat i reestructurat l’enquesta, ha rebut una formació especialitzada per poder dur-la a terme i ha comptat amb el seguiment i orientació de l’equip tècnic de referència quan ha estat necessari.

La implicació de les persones voluntàries en el procés de l’estudi ha estat fonamental per poder apropar-nos al fenomen, ja que elles són les persones que implementen l’acció i, per tant, tenen un coneixement en profunditat dels programes. Aquesta metodologia va en total consonància amb el procés d’apoderament de les persones voluntàries en els diversos projectes de l’entitat, impulsat des dels Equips d’Acció.

 

La ruta

Les recomanacions sorgides de l’enquesta han estat configurades després de presentar els resultats a les responsables de l’Obra Social “la Caixa” —i referents del projecte conjunt amb Amics de la Gent Gran Vida en Companyia—, així com al Grup Focal de persones voluntàries de l’entitat, conformat per veure quin encaix poden tenir les línies d’acció que se’n deriven de l’estudi amb la pràctica, recursos i ritmes de l’entitat. 

Els resultats de l’estudi (els principals es troben representats en la infografia adjunta) ens han permès realitzar un Pla d’Acció que configura una proposta de  redisseny de les activitats de socialització d’Amics de la Gent Gran, que durem a terme de forma pilot els propers mesos.  Al mateix temps, el nou Pla Estratègic de l’entitat 2017-2020 reflecteix en la seva segona línia “Fomentar la participació de les persones grans”, mostrant que aquesta és una aposta de gran recorregut. Amb i per les persones grans, impulsem la recerca per millorar l’acció social. 

Estudi sobre la participació de les persones grans

 

Compartir

Artículos relacionados

Investigamos con y para las personas mayores

Imagen genérica

Estudio sobre la participación de las personas mayores. Investigamos para la acción.

La financiación de la Obra Social “la Caixa” ha hecho posible la realización del Estudio de participación de las personas mayores en actividades socialización, realizado por la Fundació Salut i Envelliment-UAB (Laura Coll-Planas) y por la Fundació Amics de la Gent Gran (Soraya Ares y Regina Martínez) durante el año 2016 en la ciudad de Barcelona.

Amics de la Gent Gran despliega, para las personas mayores en situación de soledad no deseada, diferentes programas de socialización con diversos talleres,  salidas, actos y acciones. El acompañamiento que se realiza adopta una importancia cuando la persona mayor tiene menos oportunidades de ocio, aprendizaje o participación dentro de la sociedad, y cuando además se puede encontrar una situación anímica complicada a causa de la soledad. En este sentido, la entidad tiene un papel clave para abrir caminos por parte de manos conocidas y facilitadores. Saber cómo trazar estos caminos a partir de los deseos y orientaciones de las personas mayores no ha llevado a realizar esta investigación. El estudio, por tanto, ha tenido un objetivo eminentemente práctico: mejorar las oportunidades de participación de las personas mayores y construir líneas de acción a partir de sus preferencias.

 

El procedimiento

Para obtener los resultados se ha realizado una encuesta telefónica a 145 personas mayores, escogidas de forma aleatoria, para indagar sobre sus preferencias respecto al contenido, temática, formato, implicación y potencialidad en relación a las actividades de socialización, así como sobre la satisfacción general con la entidad.

Para poder construir la encuesta se han realizado previamente distintas entrevistas en profundidad con diferentes agentes de la entidad (personal técnico de referencia, personas voluntarias y personas mayores), así como una revisión bibliográfica sobre la participación en el campo gerontológico. Uno de los puntos más interesantes del estudio ha sido la conformación de un equipo de personas voluntarias entrevistadoras, apoderadas para realizar esta función. Este equipo ha revisado y reestructurado la encuesta, ha recibido una formación especializada para poder llevarla a cabo y ha contado con el seguimiento y orientación del equipo técnico de referencia cuando ha sido necesario.

La implicación de las personas voluntarias en el proceso del estudio ha sido fundamental para poder acercarnos al fenómeno, ya que ellas son las personas que implementan la acción y, por tanto, tienen un conocimiento en profundidad de los programas. Esta metodología va en total consonancia con el proceso de apoderamiento de las personas voluntarias en los diversos proyectos de la entidad, impulsado desde los Equipos de Acción.

 

La ruta

Las recomendaciones surgidas de la encuesta han sido configuradas después de presentar los resultados a las responsables de la Obra Social “la Caixa” —y referentes del proyecto conjunto con Amics de la Gent Gran Vida en Compañía—, así como al Grupo Focal de personas voluntarias de la entidad, conformado para ver qué encaje pueden tener las líneas de acción que se derivan del estudio con la práctica, recursos y ritmos de la entidad.

Los resultados del estudio (los principales se encuentran en la infografía adjunta) nos han permitido realizar un Plan de Acción que configura una propuesta de rediseño de las actividades de socialización de Amics de la Gent Gran, que llevaremos a cabo de forma piloto los próximos meses. Al mismo tiempo, el nuevo Plan Estratégico de la entidad 2017-2020 refleja en su segunda línea “Fomentar la participación de las personas mayores”, mostrando que ésta es una apuesta de gran recorrido. Con y para las personas mayores, impulsamos la investigación para mejorar la acción social.

Estudio sobre la participación de las personas mayores

 

Compartir

Artículos relacionados

Soledat, vellesa i contextos culturals en transició

Conferencia ciclo en Palau Macaya

Després de les boníssimes sensacions que ens van deixar els tallers i la conferència anterior, ens alegra comunicar-te que el pròxim 27 de setembre, a les 19 hores, durem a terme la segona conferència del cicle "La soledat com a fenomen complex. Cicle vital, pobresa, subjectivitat i cultura", al Palau Macaya. En el marc de l'Observatori de la Soledat, la conferència titulada "Soledat, vellesa i contextos culturals en transició" abordarà la soledat en la vellesa des d'una perspectiva intercultural o etnològica, centrant-nos en els processos de transició cultural de les persones migrants. Es vol analitzar la conceptualització de la soledat des de la cultura d'origen fins a la d'acolliment entenent-la com un contínuum en trànsit.

Conferència cicle al Palau Macaya

 

La conferència anirà a càrrec de la Doctora en Antropologia, Dolores Juliano Corregido, i abordarà l'envelliment i el cicle de vida en les diferents cultures. A continuació, es presentaran els resultats dels tallers que es varen dur a terme el mes de juliol al Palau Macaya de Barcelona, en els quals s'ha analitzat el concepte de soledat entre la gent gran migrants residents a Barcelona amb la finalitat de descobrir estratègies interculturals de prevenció de la soledat. Els tallers també han tingut com a objectiu analitzar els contextos culturals (pivotants entre dos marcs estructurals de representació: origen i acollida) de les persones grans migrants i la influència del context en l'aparició de la soledat i les seves estratègies d'enfrontament.

Si tens interès a assistir a la conferència, pots formalitzar la inscripció a través de la pàgina web del Palau Macaya: http://bit.ly/2gla2dj.

Fotografia: Francesc Moya-Angeler

Compartir

Artículos relacionados

Soledad, vejez y contextos culturales en transición

Conferencia ciclo en Palau Macaya

Después de las buenísimas sensaciones que nos dejaron los talleres y la conferencia anterior, nos alegra comunicarte que el próximo 27 de septiembre, a las 19 horas, tendrá lugar la segunda conferencia del círculo "La soledad como fenómeno complejo. Ciclo vital, pobreza, subjetividad y cultura", en el Palau Macaya. En el marco del Observatorio de la Soledad, la conferencia titulada "Soledad, vejez y contextos culturales en transición" abordará la soledad en la vejez desde una perspectiva intercultural o etnológica, centrándonos en los procesos de transición cultural de las personas migrantes. Se quiere analizar la conceptualización de la soledad desde la cultura de origen hasta la acogida, entendiéndola como un contínuum en tránsito.

Conferencia ciclo en Palau Macaya

 

La conferencia irá a cargo de la Doctora en Antropología, Dolores Juliano Corregido, y abordará el envejecimiento y el ciclo de vida en las diferentes culturas. A continuación, se presentarán los resultados de los talleres que se realizaron el mes de julio en el Palau Macaya, en los cuales se ha analizado el concepto de soledad entre las personas mayores migrantes residentes en Barcelona con la finalidad de descubrir estrategias interculturales de prevención de la soledad. Los talleres también han tenido como objetivo analizar los contextos culturales (pivotantes entre dos marcos estructurales de representación: origen y acogida) de las personas mayores migrantes y la influencia del contexto en la aparición de la soledad y sus estrategias de enfrentamiento.

Si estás interesado/a en asistir a la conferencia, puedes formalizar la inscripción a través de la página web del Palau Macaya: http://bit.ly/2gla2dj.

 

Fotografia: Francesc Moya-Angeler

Compartir

Artículos relacionados

Celebrem el Dia Internacional del Llegat Solidari

Persona gran i noi jove passejant

Avui 13 de setembre i des de fa sis anys, se celebra el Dia Internacional del Llegat Solidari per informar sobre la possibilitat de donar en testament a una causa solidària. Amics de la Gent Gran, com a membre de la Federación Amigos de los Mayores, s'ha sumat a aquesta iniciativa per donar suport a aquesta via de col·laboració.

Deixar un llegat solidari a favor d'Amics de la Gent Gran és una manera de promoure la solidaritat i assegurar el compromís amb la causa. D'aquesta manera, amb aquests recursos es poden finançar projectes per combatre la soledat no desitjada de les persones grans. Qualsevol donació, per petita que sigui, pot ajudar a fer un gran gest.


Ja som 23 organitzacions les que formem part d'aquesta iniciativa per animar i informar als ciutadans sobre la possibilitat d'incloure en el seu testament a la causa o projecte amb què se sentin identificats.

Aquest any, amb del hastag #DeMisPadresAprendí, s'ha publicat el nou vídeo de la campanya “El que li dec als meus pares” que dóna suport aquesta idea i pretén mostrar com, a través del llegat solidari els nostres familiars també poden compartir i transmetre el valor de la solidaritat. 

Si desitja més informació sobre com destinar el seu llegat solidari a Amics de la Gent Gran pot contactar per rebre un assessorament personalitzat a través de:

llegats@amicsdelagentgran.org
93 207 67 73

Fotografia: Paco Guirao

Compartir

Artículos relacionados

Celebramos el Día Internacional del Legado Solidario

Día internacional del legado solidario

Hoy 13 de septiembre y desde hace seis años, se celebra el Día Internacional del Legado Solidario para informar sobre la posibilidad de donar en testamento a una causa solidaria. Amics de la Gent Gran, como miembro de la Federación Amigos de los Mayores, se ha sumado a esta iniciativa para apoyar esta vía de colaboración.

Dejar un legado solidario a favor de Amics de la Gent Gran es una manera de promover la solidaridad y asegurar el compromiso con la causa. De este modo, con estos recursos se pueden financiar proyectos de lucha contra la soledad no deseada de las personas mayores. Cualquier donación, por pequeña que sea, puede ayudar a hacer un gran gesto.

Ya somos 23 organizaciones las que formamos parte de esta iniciativa para animar e informar a los ciudadanos sobre la posibilidad de incluir en su testamento a la causa o proyecto con el que se sientan identificados.

Este año, junto al hastag #DeMisPadresAprendí, se ha publicado el nuevo vídeo de la campaña “Lo que le debo a mis padres” que apoya esta idea y pretende mostrar cómo, a través del legado solidario, nuestros seres queridos también pueden compartir y transmitir el valor de la solidaridad.  

Si desea más información sobre como destinar su legado solidario a Amics de la Gent Gran puede contactarnos para recibir un asesoramiento personalizado a través de:

llegats@amicsdelagentgran.org
93 207 67 73 

Fotografía: Paco Guirao

Compartir

Artículos relacionados

En marxa les activitats de proximitat contra la soledat

Marta Rovira teixint a Ciutat Vella

Ja ha començat un nou curs per a Amics de la Gent Gran i a la Delegació de Barcelona ciutat hem programat 23 activitats de socialització per a les persones grans fins a finals d’any. Acabades les Revetlles de Sant Joan, els diferents Equips d’Acció Voluntària van començar a planificar el calendari de tardor, amb el suport de les persones tècniques.

Ja fa un any que a Barcelona vam canviar la manera de programar els tallers i les sortides, dissenyant activitats en espais de proximitat dels deu districtes de la ciutat per millorar les oportunitats de participació i reduir la distància entre els domicilis i els espais on es desenvolupen les activitats, factor clau identificat en l’Estudi de la participació de les persones grans dut a terme conjuntament amb la Fundació Salut i Envelliment-UAB i l’Obra Social “la Caixa”. Per aquest motiu, les activitats del districte de Gràcia es desenvoluparan a la seu del carrer Grassot i les altres, en espais municipals o entitats col·laboradores.

La implicació de l’Equip d’Acció Voluntària en la planificació del calendari, augmenta i diversifica la participació de persones voluntàries en les activitats, vinculant també les persones que acompanyen setmanalment una persona gran, i acomplint l’objectiu de recollir totes aquelles persones que ho requereixin per no privar ningú de la possibilitat de participar.

La tipologia d’activitats comença a variar adaptant-nos també a les preferències expressades per les persones grans i recollides en l'Estudi de Participació abans mencionat, oferint principalment espais de trobada i lleure no necessàriament carregats de contingut formatiu, com per exemple, sortides i passejades pel barri o trobades informals en un espai d’oci, com per exemple, un bar.

Des de l’entitat, hi ha una aposta clara per apoderar les persones grans davant de situacions de vulnerabilitat tal i com expressa també el Pla Estratègic 2017 - 2020, per aquest motiu, s’han programat 7 sessions informatives sobre Recursos per estalviar energia, aigua i gas oferts de manera gratuïta per Fuel Poverty, un grup de persones voluntàries vinculades a l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). Encara queda camí en el redisseny de les activitats de socialització i esperem que el 2018, en consonància amb el nou Pla Estratègic, ens permeti innovar encara més en els projectes desplegats.

 

Esperem que aquest inici de curs ens permeti doncs, trobar-nos més sovint, enfortir-nos personalment i, és clar, passar-nos-ho molt bé!

 

 

Aina Gutiérrez.

Coordinadora de la Delegació de Barcelona.

Compartir

Artículos relacionados

En marcha las actividades de proximidad contra la soledad

Marta Rovira teixint a Ciutat Vella

Ya ha empezado un nuevo curso para Amics de la Gent Gran y en la Delegación de Barcelona ciudad hemos programado 23 actividades de socialización para las personas mayores hasta finales de año. Acabadas las Verbenas de San Juan, los diferentes Equipos de Acción Voluntaria empezaron a planificar el calendario de otoño, con el apoyo de las personas técnicas.
 
Ya hace un año que en Barcelona cambiamos la manera de programar los talleres y las salidas, diseñando actividades en espacios de proximidad de los diez distritos de la ciudad para mejorar las oportunidades de participación y reducir la distancia entre los domicilios y los espacios donde se desarrollan las actividades, factor clave identificado en el Estudio de la participación de las personas mayores llevado a cabo conjuntamente con la Fundación Salud y Envejecimiento-UAB y la Obra Social “la Caixa”. Por este motivo, las actividades del distrito de Gràcia se desarrollarán en la sede de la calle Grassot y las demás, en espacios municipales o entidades colaboradoras.
 
La implicación del Equipo de Acción Voluntaria en la planificación del calendario, aumenta y diversifica la participación de personas voluntarias en las actividades, vinculando también las personas que acompañan semanalmente una persona mayor, y cumpliendo el objetivo de recoger todas aquellas personas que lo requieran para no privar a nadie de la posibilidad de participar.
 
La tipología de actividades empieza a variar adaptándonos también a las preferencias expresadas por las personas mayores y recogidas en el Estudio de Participación antes mencionado, ofreciendo principalmente espacios de encuentro y ocio no necesariamente cargados de contenido formativo, como por ejemplo, salidas y paseadas por el barrio o encuentros informales en un espacio de ocio, como por ejemplo, un bar.
 
Desde la entidad, hay una apuesta clara para apoderar las personas mayores ante situaciones de vulnerabilidad tal y como expresa también el Plan Estratégico 2017 - 2020, por este motivo, se han programado 7 sesiones informativas sobre Recursos para ahorrar energía, agua y gas ofrecidos de manera gratuita por Fuel Poverty, un grupo de personas voluntarias vinculadas a la Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD). Todavía queda camino en el rediseño de las actividades de socialización y esperamos que el 2018, en consonancia con el nuevo Plan Estratégico, nos permita innovar todavía más en los proyectos desplegados.

 

Esperamos que este inicio de curso nos permita pues, encontrarnos más a menudo, fortalecernos personalmente y, está claro, pasárnoslo muy bien.

 

 

Aina Gutiérrez.

Coordinadora de la Delegación de Barcelona.

Compartir

Artículos relacionados

El concert del 30è aniversari de l’entitat, tot un èxit

L'Escolania de Montserrat cantant a la Basílica de Santa Maria del Mar a Barcelona.

El passat divendres 6 d'octubre ens vam reunir tots els amics i amigues de l'entitat per celebrar el 30è aniversari d'Amics de la Gent Gran. Es va dur a terme en un ambient festiu que va harmonitzar l'Escolania de Montserrat oferint un concert als 1.000 assistents que omplien la Basílica de Santa Maria del Mar a Barcelona.
 
Així doncs, persones grans, persones voluntàries, sòcies, companys i companyes de l'entitat, van gaudir d'una tarda especial per culminar aquest any de celebració del 30è aniversari amb la il•lusió i la bona companyia que caracteritza Amics de la Gent Gran.

A més, també hi van assistir personalitats de diferents àmbits i sectors, com Laia Ortiz, tercera tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona, Carmen Andrés, Regidora d'Infància, Joventut i Gent Gran, Roser Galí, Directora General de famílies a la Generalitat de Catalunya, Marta Morera, Sots Directora de famílies a la Generalitat, Efren de Montellà, Prefecte i Bernat Juliol, Sots Prefecte de Montserrat. També hi van participar Juanjo Mulero, Director General d'Assegurances Generals i Vida d'ERGO DKV Seguros i l'Obra social La Caixa, representada per Raquel Borrallo, Gestora del Departament de Gent Gran. A més, també vam rebre el suport del transport per la gent gran per part del projecte conjunt de "Vida en companyia" procedents  de Reus, Vilanova, Sabadell, Granollers i Santa Coloma de Gramenet.
 

Público del concierto de la Escolanía de Montserrat en la Basílica de Santa María del Mar en Barcelona

L'acte es va iniciar amb les paraules de benvinguda a càrrec del president de l'entitat, Francesc Patricio. Tot seguit, es va entregar el premi Amics de la Gent Gran 2017 a Ignasi Torrent, patró i un dels fundadors de l'entitat, de la mà de la Maria Dulce Fontanals, fundadora d'Amics de la Gent Gran, primera Presidenta de l'entitat i sòcia més antiga, d’en Jean-Charles Pierrot, membre del consell d'Administració de les petits frères des Pavres França i d’en Giancarlo Russo, President de la Federació Internacional les petits frères des Pavres. Seguidament es va procedir al concert de l'Escolania, que va oferir un repertori lloat per totes les persones convidades.
 
L'ambient festiu es podia observar en l'entusiasme de tot el públic. Així ho manifestava la Mercè, voluntària de l'entitat: "Tota la gent gran va quedar encantada i penso que és el millor regal que els podíeu oferir. Ho dic pels comentaris de les persones que acompanyàvem. Quan varen sentir segons quines cançons es van emocionar recordant moments de la seva infantesa i de la seva vida."  També ho manifestava així la Boni, una de les persones grans participants: "Sento com si tingués 20 anys menys. Ha sigut un concert molt bonic, i he gaudit molt. Moltes gràcies Amics de la Gent Gran".

Així doncs, desitgem seguir celebrant molts anys plegats, molts anys més per combatre la soledat de les persones grans i gaudint sempre de la bona companyia que ens ha portat fins aquí.


 
Fotografies: Paco Guirao

Compartir

Artículos relacionados

El concierto del 30 aniversario de la entidad, todo un éxito

La Escolanía de Montserrat cantando en la Basílica de Santa María del Mar en Barcelona.

El pasado viernes 6 de octubre nos reunimos todos los amigos y amigas de la entidad para celebrar el 30 aniversario de Amics de la Gent Gran. Se llevó a cabo en un ambiente festivo que armonizó la Escolanía de Montserrat ofreciendo un concierto a los 1.000 asistentes que llenaban la Basílica de Santa María del Mar en Barcelona.

Así pues, personas mayores, personas voluntarias, socias y compañeros y compañeras de la entidad, disfrutaron de una tarde especial para culminar este año de celebración del 30 aniversario con la ilusión y la buena compañía que caracteriza Amics de la Gent Gran.

Además, también asistieron personalidades de diferentes ámbitos y sectores, como Laia Ortiz, Tercera Teniente Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, Carmen Andrés, Regidora de Infancia, Juventud y Gente mayor, Roser Galí, Directora General de Familias de la Generalitat de Cataluña, Marta Morera, Subdirectora de Familias de la Generalitat, Efren de Montellà, Prefecto y Bernat Juliol, Subprefecto de Montserrat.

También participaron Juanjo Mulero, Director General de Seguros Generales y Vida de ERGO DKV Seguros y la Obra social La Caixa, representada por Raquel Borrallo, Gestora del Departamento de Gente mayor. Además, también recibimos el apoyo del transporte para la gente mayor por parte del proyecto conjunto de "Vida en compañía" procedentes de Reus, Vilanova, Sabadell, Granollers y Santa Coloma de Gramenet.

Público del concierto de la Escolanía de Montserrat en la Basílica de Santa María del Mar en Barcelona


El acto se inició con las palabras de bienvenida a cargo del presidente de la entidad, Francesc Patricio. A continuación, se entregó el premio Amics de la Gent Gran 2017 a Ignasi Torrent, patrón y uno de los fundadores de la entidad, de la mano de Maria Dulce Fontanals, fundadora de Amics de la Gent Gran, primera Presidenta de la entidad y socia más antigua, de Jean-Charles Pierrot, miembro del consejo de Administración de les petits frères des Pavres Francia y de Giancarlo Russo, Presidente de la Federación Internacional les petits frères des Pavres. Seguidamente se procedió al concierto de la Escolanía, que ofreció un repertorio aplaudido por todas las personas invitadas.

El ambiente festivo se podía observar en el entusiasmo de todo el público. Así lo manifestaba Mercè, voluntaria de la entidad: "Toda la gente mayor quedó encantada y pienso que es el mejor regalo que les podíais ofrecer. Lo digo por los comentarios de las personas que acompañábamos. Cuando sintieron según qué canciones se emocionaron recordando momentos de su niñez y de su vida." También lo manifestaba Boni, una de las personas mayores participantes: "Siento como si tuviera 20 años menos. Ha sido un concierto muy bonito, y he disfrutado mucho. Muchas gracias".

Así pues, deseamos seguir celebrando muchos años juntos, muchos años más para combatir la soledad de las personas mayores y disfrutar siempre de la buena compañía que nos ha llevado hasta aquí.

 

Fotografías: Paco Guirao

Compartir

Artículos relacionados

Trobada dels grups de tertúlies a domicili

Trobada grups de tertúlies a domicili

Moltes vegades les tertúlies a domicili són unes de les poques converses que tenen les persones grans que senten soledat no desitjada, i el dia que reben les persones voluntàries a casa és un dels moments que esperen amb més il·lusió. Amb l’objectiu de millorar la qualitat d’aquesta experiència tant per la persona gran com pels voluntaris i voluntàries, el passat 28 de setembre vam realitzar una trobada de grups de tertúlies de Barcelona.

Un total de 17 persones voluntàries van compartir la metodologia que usen en les quedades per a poder agafar noves idees i millorar les que ja realitzen, van reflexionar sobre els punts forts i dèbils d’aquestes i del programa de tertúlies en general, així com debatre sobre les bones pràctiques i les dificultats que es troben.

Aquest tipus de voluntariat consisteix a visitar persones grans en grups petits i berenar mentre conversen durant dues hores cada quinze dies, de vegades a casa i altres fora. Un punt en comú entre totes les tertúlies és que la persona a la qual fan companyia sempre vol que tornin un altre dia, una mostra de l’efecte que té passar una estona amb ells i elles i com la soledat va quedant en un segon pla.

 

Si vols participar en un una tertúlia a domicili, inscriu-te com a voluntari/a.

 

Fotografia de Francesc Moya-Angeler

Compartir

Artículos relacionados

Encuentro de grupos de tertulias a domicilio

Encuentro grupos de tertulias a domicilio

Muchas veces los encuentros a domicilio son unas de las pocas conversaciones que tienen las personas mayores que sienten soledad no deseada, y el día que reciben a las personas voluntarias en su casa es uno de los momentos que esperan con más ilusión. Con el objetivo de mejorar la calidad de esta experiencia tanto para las personas mayores como para los voluntarios y voluntarias, el pasado 28 de setiembre realizamos un encuentro de grupos de tertulias de Barcelona.

Un total de 17 personas voluntarias compartieron la metodología que usan en las quedadas para poder coger nuevas ideas y mejorar las que ya realizan, reflexionaron sobre los puntos fuertes y débiles de estas y del programa de tertulias en general, así como también debatieron sobre las buenas prácticas y las dificultades que se encuentran.

Este tipo de voluntariado consiste en visitar personas mayores en grupos pequeños y merendar mientras conversan durante dos horas cada quince días, a veces en casa y otras fuera. Un punto en común entre todas las tertulias es que la persona a la que hacen compañía siempre quiere que vuelvan otro día, una muestra del efecto que tiene pasar un rato con ellos y ellas y cómo la soledad va quedando en un segundo plano.

 

Si quieres participar en una tertulia a domicilio, inscríbete como voluntario/a.

 

Fotografía Francesc Moya-Angeler

Compartir

Artículos relacionados

El Voluntariat com a pont amb la comunitat

Cartell de "Vida en Companyia"

Avui, dilluns 23 d’octubre, presentem el projecte “Vida en Companyia”. Gràcies a la col•laboració entre l’Obra Social La Caixa i Amics de la Gent Gran va néixer aquest projecte compartit que cerca noves vies per pal•liar les situacions de soledat no desitjada en les persones grans. Es tracta d’un treball conjunt entre diferents centres “EspaiCaixa” i la nostra entitat per abordar les situacions de soledat de les persones grans que ja estant sent acompanyades.
 
Els EspaiCaixa són centres propis de l’Obra Social la Caixa autogestionats pels propis socis/es que la formen, que ofereixen activitats i tallers per gent gran del municipi al que pertanyen. En aquest sentit, el projecte Vida en Companyia facilita i fomenta que les persones grans que pateixen soledat no desitjada i formen part d’Amics de la Gent Gran, puguin participar en les activitats que ofereix cada centre trimestralment, des d’activitats més puntuals a d’altres que suposen diverses sessions, agrupades en 4 grups: Salut i benestar, Desenvolupament personal i cicle vital, Informàtica i comunicació, i Formació, participació i voluntariat. 
 
Per pal•liar les diferents situacions de soledat, treballem amb el voluntariat amb tres objectius principals: oferir suport emocional, facilitar la dinamització social i promoure la vinculació amb la comunitat.  Partint d’aquest últim objectiu, el voluntariat fa de pont entre la persona gran que acompanya i la comunitat i, mitjançant els recursos de proximitat que ofereix cada barri/municipi, com els propis EspaiCaixa, es promou la seva participació en aquests espais.

Actividad de "Vida en Compañía"

 

En aquesta línea, “Vida en Companyia” també ens permet sensibilitzar sobre la problemàtica de la soledat no desitjada en les persones grans, trencar amb els estereotips associats a les persones grans, poder detectar més casos i tenir la possibilitat d’oferir més recursos, tant d’acompanyament individual com grupal, a les persones grans que acompanyem des de l’entitat.
 
Per altra banda, als EspaiCaixa els hi permet poder diversificar els perfils de persones grans que participen en els centres i continuar amb la línea de treball de l’Obra Social la Caixa sobre la vulnerabilitat, incorporant i adaptant als centres a persones grans que pateixen soledat.
 
La tasca del voluntari/a d’Amics de la Gent Gran, en aquest sentit, és clau. El fet que el voluntari/a transmeti confiança a la persona gran i la possibilitat de poder anar plegats/des a una activitat o taller del centre, fa que augmenti la motivació i implicació de la persona gran per participar-hi.
 
El centre també juga un paper rellevant. Promou que es realitzin activitats conjuntes entre les persones de l’entitat i l’Espaicaixa, dóna suport i acompanyament quan la persona gran de l’entitat arriba al centre i genera espais i pràctiques que fomenten la participació i relació de les noves persones grans.
 
Per això, el treball conjunt és fonamental. Poder dissenyar i/o adaptar les activitats segons les circumstàncies de cada persona gran, fer seguiment i avaluació de la participació en el centre i pensar plegats/des en estratègies de millora; és de gran utilitat per crear espais de participació òptims i adaptats.

Compartir

Artículos relacionados

El voluntariado como puente con la comunidad

Cartel de "Vida en Compañía"

Hoy, lunes 23 de octubre, presentamos el proyecto “Vida en Compañía”. Gracias a la colaboración entre la Obra Social La Caixa y Amics de la Gent Gran nació este proyecto compartido que busca nuevas vías para paliar las situaciones de soledad no deseada en las personas mayores. Se trata de un trabajo conjunto entre diferentes centros “EspaiCaixa” y nuestra entidad para abordar las situaciones de soledad de las personas mayores que ya están siendo acompañadas.

Los EspaiCaixa son centros propios de la Obra Social la Caixa autogestionados por los propios socios/as que la forman, que ofrecen actividades y talleres para gente mayor del municipio al que pertenecen. En este sentido, el proyecto Vida en Compañía facilita y fomenta que las personas mayores que sufren soledad no deseada y forman parte de Amics de la Gent Gran, puedan participar en las actividades que ofrece cada centro trimestralmente, desde actividades más puntuales a otras que suponen varias sesiones, agrupadas en 4 grupos: Salud y bienestar, Desarrollo personal y ciclo vital, Informática y comunicación, y Formación, participación y voluntariado. 

Para paliar las diferentes situaciones de soledad, trabajamos con el voluntariado con tres objetivos principales: ofrecer apoyo emocional, facilitar la dinamización social y promover la vinculación con la comunidad. Partiendo de este último objetivo, el voluntariado hace de puente entre la persona mayor que acompaña y la comunidad y, mediante los recursos de proximidad que ofrece cada barrio/municipio, como los propios EspaiCaixa, se promueve su participación en estos espacios.

Actividad de "Vida en Compañía"

 

En esta línea, “Vida en Compañía” también nos permite sensibilizar sobre la problemática de la soledad no deseada en las personas mayores, romper con los estereotipos asociados a la gente mayor, poder detectar más casos y tener la posibilidad de ofrecer más recursos, tanto de acompañamiento individual como grupal, a las personas mayores que acompañamos desde la entidad.

Por otro lado, a los EspaiCaixa se los permite poder diversificar los perfiles de personas mayores que participan en los centros y continuar con la línea de trabajo de la Obra Social la Caixa sobre la vulnerabilidad, incorporando y adaptando en los centros a personas mayores que sufren soledad.

La tarea del voluntario/a de Amics de la Gent Gran, en este sentido, es clave. El hecho que el voluntario/a transmita confianza a la persona mayor y la posibilidad de poder ir juntos/tas a una actividad o taller del centro, hace que aumente la motivación e implicación de la persona mayor para participar.

El centro también juega un papel relevante. Promueve que se realicen actividades conjuntas entre las personas de la entidad y los Espaicaixa, apoyo y acompañamiento cuando la persona mayor de la entidad llega al centro y genera espacios y prácticas que fomentan la participación y relación de las nuevas personas mayores.

Por eso, el trabajo conjunto es fundamental. Poder diseñar y/o adaptar las actividades según las circunstancias de cada persona mayor, hacer seguimiento y evaluación de la participación en el centro y pensar juntos/as en estrategias de mejora; es de gran utilidad para crear espacios de participación óptimos y adaptados.

Compartir

Artículos relacionados

Promovem el voluntariat a Osona amb UVic-UCC

Conveni
Marina Geli: coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials, Montse Simon: directora del Servei a la Comunitat Universitària, Jordi Montaña: rector de la UVic-UCC, Albert Quiles Martínez: director gerent d'Amics de la Gent Gran i Miguel Ángel Núñez: responsable de la delegació d'Osona d'Amics de la Gent Gran.

 

El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, i el director d’Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, han signat un conveni de col•laboració per reconèixer activitats solidàries i de voluntariat per part dels estudiants, com a part integrant del pla d’estudis. 
Para llevarlo a cabo, el estudiante tendrá la posibilidad de obtener un certificado con el que el que podrá reconocer créditos universitarios y se le asignará un tutor que coordinará y supervisará el desarrollo de las actividades.

Per portar-ho a terme, l’estudiant tindrà la possibilitat d’obtenir un certificat amb el qual podrà reconèixer crèdits universitaris i se li assignarà un tutor que coordinarà i supervisarà el desenvolupament de les activitats.
 
Per Amics de la Gent Gran el treball en xarxa és fonamental, per això, des de l’entitat busquem establir sinergies i treballar conjuntament amb els diferents agents comunitaris de cada municipi. En aquest sentit, la relació amb les Universitats és clau i per aquest motiu neix el Conveni amb la UVic-UCC.
 
Per una banda, es pretén promoure la participació d’estudiants universitaris en les activitats que realitza la pròpia entitat a la comarca d’Osona. D’aquesta manera, l’alumnat podrà formar part de l’equip de voluntariat de la comarca i realitzar acompanyament emocional i/o activitats de socialització amb persones grans que estiguin patint una situació de soledat no desitjada.
 
En tot el procés, un tutor supervisarà el desenvolupament de les activitats que realitzin els estudiants. A més, farà seguiment i assessorament a l’estudiant per facilitar-li totes les eines i recursos necessaris per poder completar les seves tasques assignades. En aquest sentit, es vetllarà per garantir una actitud formativa envers els estudiants que efectuïn les activitats. 
 
Per altra banda, el conveni permetrà fer difusió dels projectes de l’entitat en la comunitat universitària, realitzar xerrades informatives i de sensibilització i la participació en jornades, taules rodones i tallers que puguin tenir relació amb alguna de les assignatures de la pròpia universitat.
 
I per últim, el conveni també contempla la possibilitat d’oferir places de pràctiques per realitzar-les a la pròpia entitat i col•laborar en els projectes de recerca que puguin dur a terme el personal investigador de la UVic-UCC.

Compartir

Artículos relacionados

Promovemos el voluntariado en Osona con UVic-UCC

Convenio
Marina Geli: coordinadora del Centro de Estudios Sanitarios y Sociales, Montse Simon: directora del Servicio a la Comunidad Universitaria, Jordi Montaña: rector de la UVic-UCC, Albert Quiles Martínez: director gerente de Amics de la Gent Gran y Miguel Ángel Núñez: responsable de la delegación de Osona de Amics de la Gent Gran.

 

El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, y el director de Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, han firmado un convenio de colaboración para reconocer actividades solidarias y de voluntariado por parte de los estudiantes, como parte integrada del plan de estudios.

Para llevarlo a cabo, el estudiante tendrá la posibilidad de obtener un certificado con el que el que podrá reconocer créditos universitarios y se le asignará un tutor que coordinará y supervisará el desarrollo de las actividades.
 
Para Amics de la Gent Gran el trabajo en red es fundamental, por eso, desde la entidad buscamos establecer sinergias y trabajar conjuntamente con los diferentes agentes comunitarios de cada municipio. En este sentido, la relación con las Universidades es clave y por este motivo nace el Convenio con la UVic-UCC.
 
Por un lado, se pretende promover la participación de estudiantes universitarios en las actividades que realiza la propia entidad en la comarca de Osona. De este modo, el alumnado podrá formar parte del equipo de voluntariado de la comarca y realizar acompañamiento emocional y/o actividades de socialización con personas mayores que estén sufriendo una situación de soledad no deseada.
 
En todo el proceso, un tutor supervisará el desarrollo de las actividades que realicen los estudiantes. Además, hará seguimiento y asesoramiento al estudiante para facilitarle todas las herramientas y recursos necesarios para poder completar sus tareas asignadas. En este sentido, se velará para garantizar una actitud formativa hacia los estudiantes que efectúen las actividades.
 
Por otro lado, el convenio permitirá hacer difusión de los proyectos de la entidad en la comunidad universitaria, realizar charlas informativas y de sensibilización y la participación en jornadas, mesas redondas y talleres que puedan tener relación con alguna de las asignaturas de la propia universidad.
 
Y por último, el convenio también contempla la posibilidad de ofrecer plazas de prácticas para realizarlas a la propia entidad y colaborar en los proyectos de investigación que puedan llevar a cabo el personal investigador de la UVic-UCC.

Compartir

Artículos relacionados

Parlem d'EDATISME a TEDxGracia 2017

Regina Martínez exposant a la conferència de TED

Regina Martínez, coordinadora en Amics de la Gent Gran, presenta “Envejecer como Oportunidad Social” en un ciclo de ponencias con la esperanza como eje central.

TED es una plataforma internacional sin ánimo de lucro dedicada a difundir ideas que pueden contribuir a mejorar el mundo, una vía para democratizar el conocimiento de expertos a través de breves cápsulas que acercan teorías e innovaciones de diversas áreas al público general. En Amics de la Gent Gran agradecemos la invitación a participar en la cuarta edición de TEDxGracia, la cual tuvo lugar el pasado 7 de octubre en el Teatre dels Lluïsos de Gràcia, contando con una asistencia de más de 200 personas.

En su ponencia “Envejecer como Oportunidad Social”, Regina Martínez, Coordinadora del Departamento de Desarrollo Social en la Fundación Amics de la Gent Gran, propuso cómo combatir el edadismo, una visión estereotipada sobre las personas mayores,  y revalorizar la etapa de la vejez construyendo una sociedad basada en la solidaridad emocional e intergeneracional.

Cabe destacar que nuestra compañera aprovechó, mientras establecía los puntos clave, para mencionar la acción social que llevan a cabo las personas voluntarias vinculadas a la entidad como muestra de la implicación de la sociedad civil contra la soledad no deseada y la exclusión de las personas mayores, así como para hacer un breve reconocimiento a una gran amiga de la entidad.

En el marco de la presente edición de TEDxGracia, la esperanza fue el común denominador que aunó a doce ponentes, con quienes Regina Martínez compartió escenario, y que aportaron también ideas que abren camino sobre temas que nos tocan de cerca, como el acceso a la vivienda, la tecnología al servicio de las personas, la aceptación de la propia imagen, la salud en los países subdesarrollados, el talento como arma para reinventarse, la recuperación del entorno rural, la confianza y el liderazgo en el ámbito laboral, el despilfarro de comida, la empatía hacia los animales, la importancia del trabajo en las personas con diversidad funcional y la banca con valores.

Regina Martínez exponiendo en la charla TED

 

Esperamos que todas estas ideas generadoras de cambio ayuden a sensibilizar e impactar en la ciudadanía para construir un mundo mejor, contribuyendo desde Amics de la Gent Gran gracias a Regina Martínez con una mayor conciencia sobre la importancia de la vejez. 

Compartir

Artículos relacionados

Hablamos de EDADISMO en TEDxGracia 2017

Regina Martínez exponiendo en la charla TED

Regina Martínez, coordinadora en Amics de la Gent Gran, presenta “Envejecer como Oportunidad Social” en un ciclo de ponencias con la esperanza como eje central.

TED es una plataforma internacional sin ánimo de lucro dedicada a difundir ideas que pueden contribuir a mejorar el mundo, una vía para democratizar el conocimiento de expertos a través de breves cápsulas que acercan teorías e innovaciones de diversas áreas al público general. En Amics de la Gent Gran agradecemos la invitación a participar en la cuarta edición de TEDxGracia, la cual tuvo lugar el pasado 7 de octubre en el Teatre dels Lluïsos de Gràcia, contando con una asistencia de más de 200 personas.

En su ponencia “Envejecer como Oportunidad Social”, Regina Martínez, Coordinadora del Departamento de Desarrollo Social en la Fundación Amics de la Gent Gran, propuso cómo combatir el edadismo, una visión estereotipada sobre las personas mayores,  y revalorizar la etapa de la vejez construyendo una sociedad basada en la solidaridad emocional e intergeneracional.

Vídeo Charla TedxGracia

Accede a todo el contenido en el vídeo

Cabe destacar que nuestra compañera aprovechó, mientras establecía los puntos clave, para mencionar la acción social que llevan a cabo las personas voluntarias vinculadas a la entidad como muestra de la implicación de la sociedad civil contra la soledad no deseada y la exclusión de las personas mayores, así como para hacer un breve reconocimiento a una gran amiga de la entidad.

En el marco de la presente edición de TEDxGracia, la esperanza fue el común denominador que aunó a doce ponentes, con quienes Regina Martínez compartió escenario, y que aportaron también ideas que abren camino sobre temas que nos tocan de cerca, como el acceso a la vivienda, la tecnología al servicio de las personas, la aceptación de la propia imagen, la salud en los países subdesarrollados, el talento como arma para reinventarse, la recuperación del entorno rural, la confianza y el liderazgo en el ámbito laboral, el despilfarro de comida, la empatía hacia los animales, la importancia del trabajo en las personas con diversidad funcional y la banca con valores.

Regina Martínez exponiendo en la charla TED

 

Esperamos que todas estas ideas generadoras de cambio ayuden a sensibilizar e impactar en la ciudadanía para construir un mundo mejor, contribuyendo desde Amics de la Gent Gran gracias a Regina Martínez con una mayor conciencia sobre la importancia de la vejez. 

Compartir

Artículos relacionados

L'envelliment i el cicle de la vida en clau feminista

Conferència del cicle al Palau Macaya

El passat 27 de setembre Amics de la Gent Gran va realitzar una conferència titulada “Soledat, vellesa i contextos culturals en transició” al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa, a la qual varen assistir 140 persones interessades en la temàtica. 
 
La conferència, emmarcada en el cicle “La soledat com a fenomen complex. Cicle vital, pobresa, subjectivitat i cultura”, va anar a càrrec de la Doctora en Antropologia Dolores Juliano Corregido, de l’antropòloga Soraya Ares Madarro i la sociòloga Carlota García Sans, aquestes dues últimes membres del Departament de Desenvolupament Social d’Amics de la Gent Gran. La conferència va estar moderada per la voluntària d’Amics de la Gent Gran Keila Aguilar Jaime, i advocada de professió.
 
Val a dir que tot el cicle s’engloba dins de l’Observatori de la Soledat, una iniciativa d’Amics de la Gent Gran, que vàrem presentar aquí al Palau Macaya el passat 29 de març i que esdevé una plataforma d'anàlisi i un espai d'observació amb la finalitat de donar notorietat al fenomen de la soledat. Tota la informació que reculli l'Observatori de la Soledat servirà de base per a posteriors intervencions dirigides a pal•liar els efectes negatius de la soledat no desitjada en les persones grans i a promoure eines per a la seva prevenció.

Conferència del cicle al Palau Macaya


La Doctora en Antropologia, Dolores Juliano, va abordar l'envelliment i el cicle de vida en les diferents cultures, centrant-se en una perspectiva feminista en les diferències de gènere.  A continuació Soraya Ares i Carlota Garcia varen presentar els resultats dels tallers que es varen dur a terme el mes de juliol al Palau Macaya, en els quals es va analitzar el concepte de soledat entre les persones grans migrants residents a Barcelona amb la finalitat de descobrir estratègies interculturals de prevenció de la soledat. Val a dir que els tallers duts a terme el passat mes de juliol varen comptar amb la col•laboració d’administracions i organismes públics, així com amb la participació d’entitats que treballen amb persones migrants.
 
Cal mencionar que la soledat de les persones migrants no és un camp molt estudiat ni investigat. Des d’Amics de la Gent Gran creiem en la necessitat de dur a terme una tasca de prospecció, per tal de plantejar-nos programes i serveis adreçats a les persones grans migrants residents a Barcelona.
 
Al finalitzar la conferència, les persones assistents varen respondre una enquesta de satisfacció. El 70,73% dels enquestats va valorar com a molt satisfactòria la conferència, i el 75,86% va assenyalar que les ponències els havien semblat molt satisfactòries.
 
La darrera conferència del cicle es durà a terme el dimarts 13 de febrer de 2018, al Palau Macaya. La conferència pretén generar un espai de confluència entre els diversos plans, programes i projectes destinats a la lluita contra la soledat per compartir estratègies a escala internacional que contribueixin a un enriquiment comú.
 
Per a rebre més informació del cicle, podeu consultar l’apartat de l’Observatori de la Soledat, i la pàgina web Palau Macaya, de la Obra Social La Caixa.

 

Fotografies: Ferran Taberner

Compartir

Artículos relacionados

El envejecimiento y el ciclo de vida en clave feminista

Conferencia del ciclo en el Palau Macaya

El pasado 27 de septiembre Amics de la Gent Gran realizó una conferencia titulada "Soledad, vejez y contextos culturales en transición" en el Palau Macaya de la Obra Social la Caixa, a la que asistieron 140 personas interesadas en la temática.
 
La conferencia, enmarcada en el ciclo "La soledad como fenómeno complejo. Ciclo vital, pobreza, subjetividad y cultura", fue a cargo de la Doctora en Antropología Dolores Juliano Corregido, de la antropóloga Soraya Ares Madarro y la socióloga Carlota García Sans, estas dos últimas miembros del Departamento de Desarrollo Social de Amics de la Gent Gran. La conferencia estuvo moderada por la voluntaria de Amics de la Gent Gran Keila Aguilar Jaime, y abogada de profesión.

Cabe decir que todo el ciclo se engloba dentro del Observatorio de la Soledad, una iniciativa de Amics de la Gent Gran, que presentamos aquí en el Palau Macaya el pasado 29 de marzo y que se convierte en una plataforma de análisis y un espacio de observación con el fin de dar notoriedad al fenómeno de la soledad. Toda la información que recoja el Observatorio de la Soledad servirá de base para posteriores intervenciones dirigidas a paliar los efectos negativos de la soledad no deseada en las personas mayores y promover herramientas para su prevención.

Conferencia del ciclo en el Palau Macaya


 
La Doctora en Antropología, Dolores Juliano, abordó el envejecimiento y el ciclo de vida en las diferentes culturas y, centrándose en una perspectiva feminista en las diferencias de género. A continuación Soraya Ares y Carlota García presentaron los resultados de los talleres que se llevaron a cabo en el mes de julio en el Palau Macaya, en los que se analizó el concepto de soledad entre las personas mayores migrantes residentes en Barcelona con el fin de descubrir estrategias interculturales de prevención de la soledad. Cabe decir que los talleres llevados a cabo el pasado mes de julio contaron con la colaboración de administraciones y organismos públicos, así como con la participación de entidades que trabajan con personas migrantes.
 
Cabe mencionar que la soledad de las personas migrantes no es un campo muy estudiado e investigado. Desde Amics de la Gent Gran creemos en la necesidad de llevar a cabo una tarea de prospección, para plantearnos programas y servicios dirigidos a las personas mayores migrantes residentes en Barcelona.
 
Al finalizar la conferencia, los asistentes respondieron una encuesta de satisfacción. El 70,73% de los encuestados valoró como muy satisfactoria la conferencia, y el 75,86% señaló que las ponencias les habían parecido muy satisfactorias.
 
La última conferencia del ciclo se llevará a cabo el martes 13 de febrero de 2018, en el Palau Macaya. La conferencia pretende generar un espacio de confluencia entre los diversos planes, programas y proyectos destinados a la lucha contra la soledad para compartir estrategias a escala internacional que contribuyan a un enriquecimiento común.
Para recibir más información del ciclo, puedes consultar el apartado del Observatorio de la Soledad, y la página web Palau Macaya, de la Obra Social La Caixa.

 

Fotografías: Ferran Taberner

Compartir

Artículos relacionados

Nova Trobada de Socis i Donants

Trobada socis i donants

El passat 14 de novembre, vam celebrar la trobada anual de Socis i Donants. Enguany, el format va desenvolupar-se amb unes portes obertes organitzades en dues sessions, una al matí i l’altra a la tarda, per poder facilitar l’assistència a tothom qui estigués interessat. Van ser una cinquantena de persones les que van formar part de la jornada.

L’objectiu de la trobada era compartir els principals resultats i les novetats de l’activitat del darrer any, a més de, tot fent una mirada cap al futur, avaluar de manera conjunta els reptes pel 2018. També vam aprofitar per mostrar les instal·lacions de la seu central de l’entitat i així presentar l’equip i la seva organització interna.

Albert Quiles, el director gerent de l’entitat, va presentar l’estratègia de cara a l’any vinent. Seguidament, la coordinadora del Departament de Sensibilització i Captació de Fons, Miriam Millán i, la responsable de Socis i Donants, Alicia Ortiz van conduir la sessió d’intervencions pels participants.

Per una altra banda, els assistents van conèixer el nostre nou projecte, l’Observatori de la Soledat, que va presentar la coordinadora del Departament de Desenvolupament Social, Regina Martínez. Finalment, es va obrir el diàleg i el torn de preguntes per així fer partícips als assistents de la jornada i poder compartir reflexions. La trobada es va concloure amb un aperitiu entre les persones sòcies i donants, les persones tècniques de l'entitat i membres del patronat.

Ambdues sessions van suposar un gran interès per part dels participants. I, tenint en compte que molts/es eren nous socis/es, va resultar una oportunitat per enfortir una relació inicial que seguirem enllaçant per treballar i col·laborar contra la soledat no desitjada de les persones grans.

Compartir

Artículos relacionados

Nuevo Encuentro de Socios y Donantes

Encuentro de socios y donantes

El pasado 14 de noviembre, celebramos el encuentro anual de Socios y Donantes. Este año, el formato se desarrolló con unas puertas abiertas organizadas en dos sesiones, una por la mañana y la otra por la tarde, para poder facilitar la asistencia a todos los que estuvieran interesados. Fueron una cincuentena de personas las que formaron parte de la jornada.
 
El objetivo del encuentro era compartir los principales resultados y las novedades de la actividad del último año, además de, haciendo una mirada hacia el futuro, evaluar de manera conjunta los retos para el 2018. También aprovechamos para mostrar las instalaciones de la sede central de la entidad y así presentar el equipo y su organización interna.

Albert Quiles, el director gerente de la entidad, presentó la estrategia de cara al año próximo. Seguidamente, la coordinadora del Departamento de Sensibilización y Captación de Fondos, Miriam Millán y, la responsable de Socios y Donantes, Alicia Ortiz condujeron la sesión de intervención para los participantes.
 
Por otro lado, los asistentes conocieron nuestro nuevo proyecto, el Observatorio de la Soledad, que presentó la coordinadora del Departamento de Desarrollo Social, Regina Martínez. Finalmente, se abrió el diálogo y el turno de preguntas para así hacer partícipes a los asistentes de la jornada y poder compartir reflexiones. El encuentro se concluyó con un aperitivo entre las persones socias y donantes, las personas técnicas de la entidad y miembros del patronato.
 
Ambas sesiones resultaron de gran interés para los participantes. Y, teniendo en cuenta que muchos/as eran nuevos socios/as, resultó una oportunidad para fortalecer una relación inicial que seguiremos enlazando para trabajar y colaborar contra la soledad no deseada de las personas mayores.

Compartir

Artículos relacionados

Rebem la Medalla d'Honor de Barcelona 2017

Fotografia amb la Medalla d'Honor a l'Ajuntament

A Amics de la Gent Gran no se'ns acut millor forma d'acabar l'any que anunciant la Medalla d'Honor de Barcelona rebuda el passat 30 de novembre, per l'Alcaldessa de la ciutat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Es tracta d'una distinció que té per finalitat honorar aquelles iniciatives impulsades per persones que, amb el seu esforç, han contribuït al desenvolupament d'una consciència ciutadana i cívica, així com dels seus valors i virtuts. Enguany, el districte de Gràcia va proposar Amics de la Gent Gran per ser guardonada, i el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 21 de juliol de 2017 ho va aprovar juntament amb les altres 24 medalles. La Medalla d’Honor s'ha atorgat doncs a Amics de la Gent Gran per la seva valuosa contribució a la lluita contra la soledat i l’aïllament social de les persones grans i per la seva tasca de sensibilització de la societat.

A l'entrega van participar 4 persones de l’equip tècnic, 2 del patronat, 2 excol·laboradores, 2 persones grans, 1 sòcia i 5 persones voluntàries, sent la Basi (persona gran) i la Francina (voluntària) les que van recollir el guardó en mans de l'Alcaldessa. Amb un acte ple de moments entranyables i emocionants ens acomiadem del 2017. Gràcies al districte de Gràcia per proposar-nos, a l'Ajuntament per atorgar-nos aquest guardó i, sobretot, a totes les persones grans, voluntàries, sòcies i col·laboradores a qui va dirigit aquest reconeixement. Feliç 30 aniversari!

Compartir

Artículos relacionados

Recibimos la Medalla d'Honor de Barcelona 2017

Fotografía con la Medalla d'Honor en el Ajuntament

En Amics de la Gent Gran no se nos ocurre mejor forma de acabar el año que anunciando la Medalla de Honor de Barcelona recibida el pasado 30 de noviembre, por la Alcaldesa de la ciudad en el Saló de Cent del Ajuntament de Barcelona. Se trata de una distinción que tiene por finalidad honrar aquellas iniciativas impulsadas por personas que, con su esfuerzo, han contribuido en el desarrollo de una conciencia ciudadana y cívica, así como de sus valores y virtudes. Este año, el distrito de Gracia propuso Amics de la Gent gran para ser galardonada, y el Consell Plenari del Ajuntament de Barcelona del 21 de julio de 2017 lo aprobó junto a las otras 24 medallas. La Medalla de Honor se ha otorgado a Amics de la Gent Gran por su valiosa contribución en la lucha contra la soledad y el aislamiento social de las personas mayores y por su labor de sensibilización de la sociedad.

En la entrega participaron 4 personas del equipo técnico, 2 del patronato, 2 excolaboradoras, 2 personas mayores, 1 socia y 5 personas voluntarias, siendo Basi (persona mayor) y Francina (voluntaria) las que recogieron el galardón a manos de l'Alcadessa. Con un acto lleno de momentos entrañables y emocionantes nos despedimos del 2017. Gracias al distrito de Gracia por proponernos, al Ajuntament por otorgarnos este premio y, sobre todo, a todas las personas mayores, voluntarias, socias y colaboradoras a quienes va dirigido este reconocimiento. ¡Feliz 30 aniversario!

Compartir

Artículos relacionados

30 Nadals en la millor de les companyies

Bon Nadal

Des de 1987 no deixem escapar l'oportunitat que representa la festivitat del Nadal per poder intensificar els vincles que es generen entre les persones grans i voluntàries. Enguany, en el 30è aniversari de l'entitat, pensem que el millor és que siguin les persones protagonistes, grans i voluntàries, les que expliquin què representa celebrar el Nadal amb Amics de la Gent Gran.

"Llevo muy poco tiempo con vosotros, pero me siento acogida, motivada, querida, con ganas de hacer muchas cosas y seguir conociéndoos"

"Es una oportunidad de emplear una parte de mi tiempo en una labor que ayuda y reconforta a las personas mayores y llena mi corazón de alegría"

"És una ajuda emocional, i un aprenentatge de les persones grans"

"Mi voluntario es un pesado que me visita cada semana y me obliga a comer churros ;)"

 Menjar de Nadal    Menjar de Nadal

Menjar de Nadal     Menjar de Nadal

"Es un día muy importante y me hace mucha ilusión, gracias a Amics de la Gent Gran ya no estoy sola, me siento feliz"

"Gracias porque sigo aprendiendo de los que más saben, nuestros mayores. El cariño con el que me recibe Maruja cada juevesno lo cambio por nada del mundo. Ella es como mi abuela, para mí de la familia"

"Merche y yo ya somos amigas para siempre"

 

És a arran de les seves sensacions que l'acció social de l'entitat pren sentit, és per elles el motiu pel qual hem celebrat el Gran Dinar de Nadal a 11 ciutats diferents de Catalunya, amb un total de 15 dinars entre el dijous 14 i diumenge 17 de desembre. Al voltant de 600 persones grans hi han participat acompanyades per voluntaris i voluntàries que els donen suport durant l’any, i amb qui han pogut compartir estones d’alegria. Tanmateix, centenars de voluntaris i voluntàries han lliurat aquests dies un regal de Nadal a les 1.200 persones grans que acompanya l’entitat. Un petit obsequi que ha anat acompanyat d'una estona de caliu humà i conversa, i que se suma a l’augment de visites a les persones grans que en aquests dies tan assenyalats fan de reforç les persones voluntàries. A totes elles, gràcies per fer d'aquestes festes uns dies en els quals més gent en pugui gaudir.

Reconeixements per 30 anys acompanyant contra la soledat

L’entitat ha sigut guardonada amb la Medalla d’Honor 2017 de la ciutat de Barcelona. Un premi atorgat el passat 30 de novembre per l’Alcaldessa de la ciutat i recollit per la Basi i la Francina, una persona gran i una persona voluntària de l’entitat. Aquest guardó arriba en un any de celebracions que volen reconèixer la tasca que es porta a terme des de 1987 a Catalunya.

Guanyador del Premi Amics de la Gent Gran 2017

 

Per una altra banda, i en el marc de l’aniversari, l’entitat ha reconegut com cada Nadal la trajectòria pública d’una persona que hagi vetllat pel reconeixement de les persones grans com a col·lectiu vital a la nostra societat. Enguany, el Premi Amics de la Gent Gran 2017 ha sigut entregat, doncs, a un dels membres fundadors de l’entitat i President Honorífic, el Sr. Ignasi Torrent, per fer possible el naixement i el desenvolupament de l’acció social d’Amics de la Gent Gran.

Comparteix la nostra campanya contra la soledat

Fes clic al vídeo i ajuda’ns a difondre la campanya que torna a donar motius per a il·lusionar-se a persones grans que pateixen soledat.

Dóna 1 raó

 

Amics de la Gent Gran ha iniciat la campanya de Nadal per aconseguir donatius i per sensibilitzar la societat sobre l’aïllament social que pateixen les persones grans, especialment durant les dates nadalenques. Aquestes contribucions són decisives per tirar endavant totes les accions que desenvolupa l’entitat i que les persones grans puguin gaudir d’un Nadal en companyia. Les vies per col·laborar són a través del portal de la campanya https://amicsdelagentgran.org/dona1rao.htmlhttps://amicsdelagentgran.org/dona1rao.html; per transferència bancària: La Caixa (ES51 2100 0900 92 0211405107) / Triodos Bank (ES55 1491 0001 28 2011508724); o per telèfon: 932 076 773.

Gràcies per la teva amistat

Bon Nadal

 

Fotografies: Paco Guirao i Àngels Such

Compartir

Artículos relacionados

30 Navidades en la mejor de las compañías

Bon Nadal

Desde 1987 no dejamos escapar la oportunidad que representa la festividad de la Navidad para poder intensificar los vínculos que se generan entre personas mayores y voluntarias. Este año, en el 30ª aniversario de la entidad, pensamos que lo mejor es que sean las personas protagonistas las que expliquen qué representa para ellas celebrar la Navidad con Amics de la Gent Gran.

"Llevo muy poco tiempo con vosotros, pero me siento acogida, motivada, querida, con ganas de hacer muchas cosas y seguir conociéndoos"

"Es una oportunidad de emplear una parte de mi tiempo en una labor que ayuda y reconforta a las personas mayores y llena mi corazón de alegría"

"És una ajuda emocional, i un aprenentatge de les persones grans"

"Mi voluntario es un pesado que me visita cada semana y me obliga a comer churros ;)"

 Comida de Navidad    Comida de Navidad

Comida de Navidad     Comida de Navidad

"Es un día muy importante y me hace mucha ilusión, gracias a Amics de la Gent Gran ya no estoy sola, me siento feliz"

"Gracias porque sigo aprendiendo de los que más saben, nuestros mayores. El cariño con el que me recibe Maruja cada juevesno lo cambio por nada del mundo. Ella es como mi abuela, para mí de la familia"

"Merche y yo ya somos amigas para siempre"

 

Es a través de sus sensaciones que la acción social de la entitat coge sentido, son ellas el motivo por el cual hemos celebrado la Gran Comida de Navidad en 11 ciudades diferentes de Cataluña, con un total de 15 comidas entre el jueves 14 y el domingo 17 de diciembre. Alrededor de 600 personas mayores han participado acompañadas por voluntarios y voluntaris que les han dado apoyo durante el año, y con quienes han podido ratos de alegria. Así mismo, centenares de voluntarios y voluntarias han entregado estos días un regalo de Navidad a las 1.200 personas mayores que acompaña la entidad actualmente. Un pequeño obsequio que ha ido acompañado de un rato de calidez humana y conversación, y que se suma al aumento de visitas a las personas mayores, significando en estos días tan especiales un refuerzo de compañía por parte de las personas voluntarias. A todas ellas, gracias por hacer de estas fiestas unos días que más personas puedan disfrutar.

Reconocimiento por 30 años acompañando contra la soledad

La entidad ha sido galardonada con la Medalla de Honor 2017 de la ciudad de Barcelona. Un premio otorgado el pasado 30 de noviembre por la Alcadesa de la ciudad y recogido por Basi y Francina, amigas de la entidad. Este galardón llega en un año de celebraciones que quieren reconocer la tarea que se lleva a cabo desde 1987 en Cataluña.

Guanyador del Premi Amics de la Gent Gran 2017

 

Por otra parte, y en el marco del aniversario, la entidad ha reconocido, como cada Navidad, la trayectoria pública de una persona que haya velado por el reconocimiento de las personas mayores como colectivo vital en nuestra sociedad. El Premio Amics de la Gent Gran 2017 ha sido entregado, pues, a uno de los miembros fundadores de la entidad y Presidente Honorífico, el Sr. Ignasi Torrent, por hacer posible el nacimiento y desarrollo de la acción social de Amics de la Gent Gran.

Comparte nuestra campaña contra la soledad

Haz clic en el vídeo y ayúdanos a difundir la campaña que vuelve a dar motivos para ilusionarse a personas mayores que sufren soledad.

 

Dóna 1 raó

 

Amics de la Gent Gran ha iniciado la campaña de Navidad para conseguir donativos y para sensibilizar a la sociedad sobre el aislamiento social que sufren miles de personas mayores, especialmente durante las festividades navideñas. Estas contribuciones son decisivas para impulsar todas las acciones que desarrolla la entidad, para que las personas puedan disfrutar de una Navidad en compañía. Las vías para colaborar son a través del portal de la campaña.  https://amicsdelagentgran.org/dona1razon; por transferencia bancaria: La Caixa (ES51 2100 0900 92 0211405107) / Triodos Bank (ES55 1491 0001 28 2011508724); o por teléfono: 932 076 773.

Gracias por tu amistad

Bon Nadal

 

Fotografías: Paco Guirao y Àngels Such

Compartir

Artículos relacionados

La solidaridat que suma raons contra la soledat

Conversa entre una voluntària i dues persones grans

Han finalitzat les festes nadalenques, però a Amics de la Gent Gran seguim de celebració. Un any més hem comprovat que la solidaritat i la il·lusió dels milers de persones que formen part de l'entitat, i que aposten per una transformació de la societat real. L'estima i implicació mostrades per elles, defensores d'una vellesa digna, ha fet que s'hagi superat amb escreix l'objectiu que des d'Amics de la Gent Gran es va proposar tan sols fa 45 dies. Avui, dilluns 15 de gener, és el dia en què termina la campanya que, amb més de 40.000 euros aconseguits sobre un repte de 35.000, permetrà seguir desenvolupant gran part de l'acció social d'aquest any.

Campanya #Dóna1Raó

Gràcies a totes les persones que aquest Nadal han sumat les seves raons per a combatre la soledat de centenars de persones grans, materialitzada en aportacions econòmiques i en l'acció voluntària. 15 dinars de Nadal amb més de 600 persones grans i 600 persones voluntàries convidades, més de 1.200 obsequis entregats i el reforç de visites de persones voluntàries en aquestes dates tan particulars són només el preludi d'un any en el qual serem encara més a prop de totes aquelles persones que la invisibilitat allunya.

Si encara no ho has fet, descobreix la campanya.

Abraçada entre una voluntària i una persona gran

 

Fotografia. Paco Guirao i Ferran Taberner

Compartir

Artículos relacionados

La solidaridad que suma razones contra la soledad

Conversación entre una voluntaria y dos personas mayores

Han finalizado las fiestas navideñas, pero en Amics de la Gent Gran seguimos de celebración. Un año más hemos comprobado la solidaridad y la ilusión de las miles de personas que forman parte de la entidad, y que apuestan por una transformación de la sociedad real. La estima e implicación mostradas por ellas, defensoras de una vejez digna, ha hecho que se haya superado con creces el objetivo que desde Amics de la Gent Gran se propuso tan sólo hace 45 días. Hoy, lunes 15 de enero, es el día en que termina la campaña que, con más de 40.000 euros conseguidos sobre un reto de 35.000, permitirá seguir desarrollando gran parte de la acción social de este año.

Campaña #Dóna1Raó

Gracias a todas las personas que esta Navidad han sumado sus razones para combatir la soledad de centenares de personas mayores, materializada en aportaciones económicas y en la acción voluntaria. 15 comidas de Navidad con más de 600 personas mayores y 600 voluntarias invitadas, más de 1.200 obsequios entregados y el refuerzo de visitas de personas voluntarias en estas fechas tan particulares son sólo el preludio de un año en el que estaremos aún más cerca de todas aquellas personas que la invisibilidad aleja.

 

Si todavía no lo has hecho, descubre la campaña.

Abrazo entre una voluntaria y una persona mayor

 

Fotografía. Paco Guirao y Ferran Taberner

Compartir

Artículos relacionados

Amics de la Gent Gran impulsa el projecte a Girona!

Imagen genérica

Des del passat mes de setembre, la Fundació ha engegat el projecte a la ciutat amb la voluntat de sumar esforços per lluitar contra la soledat no desitjada
 

Primer, conèixer la realitat de la ciutat

Durant aquests mesos, hem realitzat un procés d’exploració i prospecció dels diferents recursos per a gent gran existents a la ciutat així com un anàlisi més acurat de la problemàtica de les persones grans que pateixen soledat no desitjada. En aquest sentit, hem fet un treball per conèixer i donar-nos a conèixer en els diferents espais, entitats i/o agents de la ciutat.
 
Especialment important ha estat la incorporació en el projecte “Sempre Acompanyats” de l’Obra Social “la Caixa” i Creu Roja, un projecte comunitari on hi participen diferents entitats/institucions de Girona (Associacions de Veïns, farmàcies i comerços, escoles, policia de proximitat, etc) i que planteja abordar de forma comunitària i col·lectiva les conseqüències negatives de la soledat no desitjada.
 
Aquesta tasca inicial ha permès que 6 veïns i veïnes de la ciutat s’hagin interessat en col·laborar i participar a l’entitat. Treballem amb la idea que els diferents projectes s’adaptin a las realitat i necessitats de cada territori, a la vegada que promovem que el projecte es construeixi des de la base, és a dir, que siguin les pròpies persones voluntàries que desenvolupin el projecte d’acció social.
 
Juntament amb la demanda de persones voluntàries, també hem començat a rebre les primeres sol·licituds de persones grans per participar a l’entitat i/o poder ser acompanyades per alguna persona voluntària. En aquest sentit, ja tenim la primera “parella” d’amistat a la ciutat, la voluntària Imma que acompanya a la senyora Pilar.
 
Aquí tenim una foto de la primera trobada que van tenir:

 

Foto de la primera trobada entre una voluntària i una persona gran a Girona

 

Va ser una trobada molt agradable on van passar plegades dues hores conversant i coneixent-se. Desitgem que continuï així en les properes setmanes i que aquesta relació d’amistat ajudi a pal·liar la situació de soledat no desitjada que pateix la Pilar.
 
En aquest sentit, hem començat a impulsar el projecte d’Acompanyament a Domicili i estem construint un equip de persones voluntàries que sigui la base de l’acció social que es realitzi a la ciutat, juntament amb l’acompanyament de la tècnica responsable de l’entitat a la delegació.
 
Per aquest any 2018, continuarem treballant per arribar a més persones grans de la ciutat i per tal que més persones voluntàries se sumin al projecte. De la mateixa manera, el treball en xarxa amb la resta d’agents dels diferents barris, permetrà seguir donant a conèixer els diferents projectes de la fundació i treballar conjuntament per la detecció i seguiment de les situacions de soledat no desitjada que pateixin les persones grans.
 
Per això, animem als veïns i veïnes de la ciutat de Girona a formar part d’Amics de la Gent Gran i a lluitar col·lectivament contra la soledat.
 
Us podeu posar en contacte amb la Mariona, la responsable tècnica de la ciutat, la Mariona Pèlach, en el seu correu electrònic girona@amicsdelagentgran.org o bé trucant al 616 319 336.

Compartir

Artículos relacionados

¡Amics de la Gent Gran impulsa el proyecto en Girona!

Imagen genérica

Desde el pasado mes de septiembre, la Fundación ha puesto en marcha el proyecto en la ciudad con la voluntad de sumar esfuerzos para luchar contra la soledad no deseada

 

Primero, conocer la realidad de la ciudad


Durante estos meses, hemos realizado un proceso de exploración y prospección de los diferentes recursos para gente mayor existentes en la ciudad así como un análisis más esmerado de la problemática de las personas mayores que sufren soledad no deseada. En este sentido, hemos hecho un trabajo para conocer y darnos a conocer en los diferentes espacios, entidades y/o agentes de la ciudad.
 
Especialmente importante ha sido la incorporación en el proyecto “Siempre Acompañados” de la Obra Social “la Caixa” y Cruz Roja, un proyecto comunitario donde participan diferentes entidades/instituciones de Girona (Asociaciones de Vecinos, farmacias y comercios, escuelas, policía de proximidad, etc) y que plantea abordar de forma comunitaria y colectiva las consecuencias negativas de la soledad no deseada.
 
Esta tarea inicial ha permitido que 6 vecinos y vecinas de la ciudad se hayan interesado en colaborar y participar en la entidad. Trabajamos con la idea que los diferentes proyectos se adapten a las realidades y necesidades de cada territorio, a la vez que promovemos que el proyecto se construya desde la base, es decir, que sean las propias personas voluntarias que desarrollen el proyecto de acción social.
 
Junto con la demanda de personas voluntarias, también hemos empezado a recibir las primeras solicitudes de personas mayores para participar en la entidad y/o poder ser acompañadas por alguna persona voluntaria. En este sentido, ya tenemos la primera “pareja” de amistad en la ciudad, la voluntaria Imma que acompaña a la señora Pilar.
 
Aquí tenemos una foto del primer encuentro que tuvieron:

 

Foto del primer encuentro entre una voluntaria y una persona mayor en Girona

 

Fue un encuentro muy agradable donde pasaron juntas dos horas conversando y conociéndose. Deseamos que continúe así en las próximas semanas y que esta relación de amistad ayude a paliar la situación de soledad no deseada que sufre Pilar.
 
En este sentido, hemos empezado a impulsar el proyecto de Acompañamiento a domicilio y estamos construyendo un equipo de personas voluntarias que sea la base de la acción social que se realice en la ciudad, junto con el acompañamiento de la técnica responsable de la entidad en la delegación.
 
Este año 2018, continuaremos trabajando para llegar a más personas mayores de la ciudad y para que más personas voluntarias se sumen al proyecto. De la misma manera, el trabajo en red con el resto de agentes de los diferentes barrios, permitirá seguir dando a conocer los diferentes proyectos de la fundación y trabajar conjuntamente por la detección y seguimiento de las situaciones de soledad no deseada que sufran las personas mayores.
 
Por eso, animamos a los vecinos y vecinas de la ciudad de Girona a formar parte de Amics de la Gent Gran y a luchar colectivamente contra la soledad.
 
Os podéis poner en contacto con Mariona, la responsable técnica de la ciudad, Mariona Pèlach, en su correo electrónico girona@amicsdelagentgran.org o bien llamando al 616 319 336.

Compartir

Artículos relacionados

Tallers d'estalvi energètic per a persones grans

Fotografia del taller

Durant els darrers mesos hem realitzat, de la mà del grup de persones voluntàries d’Energia Justa, set tallers per a gent gran amb la finalitat d’ajudar a entendre la factura de la llum i promoure mesures d’estalvi energètic domèstiques. Energia Justa és una xarxa de persones i entitats amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat energètica i les seves conseqüències negatives, tant per l’economia familiar com per la salut de la població més vulnerable.. La xarxa és impulsada per una entitat social, l’Associació Benestar i Desenvolupament i una entitat experta en l’àmbit de la eficiència energètica, l’Associació ECOSERVEIS.

Els tallers han ajudat a les persones grans i voluntàries a entendre algunes idees clau sobre el subministrament energètic i com reduir la seva despesa, i totes elles han rebut després, un assessorament més personalitzat.

Els tallers s’han dut a terme als districtes de Gràcia, Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí, Nou Barris, Sant Andreu i Les Corts, amb un total de 64 persones grans assistents i 38 persones voluntàries. Han estat programats seguint la nova proposta d’activitats de socialització de proximitat que compleixen amb el doble objectiu de facilitar espais de trobada entre les persones grans que pateixen soledat, i apoderar-les en la garantia dels seus drets socials. Des d’Amics de la Gent Gran apostem per a la realització d’activitats fora del domicili facilitant que la persona gran participi en equipaments del seu districte amb d’altres persones grans que viuen a prop. Entenem que pot ser un primer pas per a guanyar confiança amb espais que programen altres activitats que podrien contribuir a millorar la seva inclusió. Apostem també per facilitar la trobada entre persones que viuen en una mateixa zona i generar relacions de proximitat entre iguals.

Els tallers es dissenyen, s’organitzen i s’implementen gràcies a la participació activa i compromesa de les persones voluntàries dels Equips d’Acció de l’entitat. Aquestes persones posen a disposició el seu temps per a l’acompliment de la missió de l’entitat i fan possible que aquelles persones amb més dificultats de mobilitat arribin als tallers.

L’avaluació dels tallers ha estat satisfactòria i la gran majoria dels assistents afirmen que volen anar a un Punt d’Assessorament Energètic municipal per a continuar el procés d’apoderament i rebaixar la seva factura a través dels bons socials o les modificacions pertinents amb la seva companyia. Persones grans i voluntàries consideren que els tallers han ajudat a entendre millor la factura de la llum i han fet possible obtenir informació rellevant sobre els drets de les persones en matèria energètica.

Des d’Amics de la Gent Gran agraïm la voluntat d’Energia Justa en col·laborar, la implicació de les persones voluntàries que han realitzat els tallers i la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats de les persones grans assistents. Ha estat un plaer i de ben segur que aviat repetirem.

 

 

Aina Gutiérrez

Coordinadora de Barcelona

Compartir

Artículos relacionados

Talleres de ahorro energético para personas mayores

Fotografía del taller

Durante los últimos meses hemos realizado, de la mano del grupo de personas voluntarias de Energía Justa, siete talleres para personas mayores con la finalidad de ayudar a entender la factura de la luz y promover medidas de ahorro domésticas. Energía Justa es una red de personas y entidades con el objetivo de reducir la vulnerabilidad energética y sus consecuencias negativas, tanto para la economía familiar como para la salud de la población más vulnerable. La red está impulsada por una entidad social, la Asociación Bienestar y Desarrollo y una entidad experta en el ámbito de la eficiencia energética, la Asociación ECOSERVEIS.

Los talleres han ayudado a las personas mayores y voluntarias a entender algunas ideas clave sobre el suministro energético y cómo reducir su gasto, todas ellas han recibido después un asesoramiento más personalizado.

Los talleres se han llevado a cabo en los distritos de Gràcia, Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí, Nou Barris, Sant Andreu y Les Corts, con un total de 64 personas mayores asistentes y 38 personas voluntarias. Han estado programados siguiendo la nueva propuesta de actividades de socialización de proximidad que cumplen con el doble objetivo de facilitar espacios de encuentro entre las personas mayores que sufren soledad, y apoderarlas en la garantía de sus derechos sociales. Desde Amics de la Gent gran apostamos por la realización de actividades fuera del domicilio facilitando que la persona mayor participe en equipamientos de su distrito con otras personas mayores que viven cerca. Entendemos que puede ser un primer paso para ganar confianza con espacios que programan otras actividades y que podrían contribuir a mejorar su inclusión. Apostamos también por facilitar el encuentro entre personas que viven en una misma zona y generar relaciones de proximidad entre iguales.

Los talleres se diseñan, se organizan y se implementan gracias a la participación activa y comprometida de las personas voluntarias de los Equipos de Acción de la entidad. Estas personas ponen a disposición su tiempo para la consecución de la misión de la entidad y hacen posible que aquéllas con más dificultades de movilidad lleguen a los talleres.

La evaluación de los talleres ha sido satisfactoria y la gran mayoría de los asistentes afirman que quieren ir a un Punto de Asesoramiento Energético municipal para continuar el proceso de empoderamiento y rebajar su factura a través de los bonos sociales o las modificaciones pertinentes con su compañía. Personas mayores y voluntarias consideran que los talleres han ayudado a entender mejor la factura de la luz y han hecho posible obtener información relevante sobre los derechos de las personas en materia energética.

Desde Amics de la Gent Gran agradecemos la voluntad de Energía Justa al colaborar, la implicación de las personas voluntarias que han realizado los talleres y a su capacidad para adaptarse a las necesidades de las personas mayores asistentes. Ha sido un placer, seguro que pronto repetimos.

 

 

Aina Gutiérrez

Coordinadora de Barcelona

Compartir

Artículos relacionados

A Sant Adrià de Besòs ja som delegació

Persones voluntàries a Sant Adrià de Besòs celebrant que ja són delegació.

El 28 de febrer vam reunir-nos a la llar de Jubilats de Fiveller per celebrar que ja som delegació a Sant Adrià de Besòs. L’equip d’Amics de la Gent Gran va berenar en companyia de gent gran, persones voluntàries i representació institucional de la ciutat.

Fa 2 anys que vam començar a Sant Adrià de Besòs, lluitant contra la soledat mitjançant l’acompanyament i el caliu. Ens vam recolzar en l’acció voluntària, un dels pilars bàsics per Amics de la Gent Gran, i en les institucions, comptant amb la col·laboració de l’Ajuntament des del primer moment. Hem aconseguit arribar fins aquí i ara…ja som delegació!

Com a delegació tindrem independència d’altres municipis per desenvolupar activitats, gràcies també al suport de l’Ajuntament, que ens ha cedit un espai a la llar de Jubilats de Fiveller on col·laborarem amb el Cristóbal, President de la llar, i el seu equip. Actualment oferim acompanyament a 12 persones grans i comptem amb un grup de 10 persones voluntàries, totes disposades a fer d’aquesta una experiència molt enriquidora.

Com a representants institucionals vam comptar amb l’assistència de la Teresa Suades, cap de l’àmbit de dependència, i la Filo Cañete, 2ª Tinenta d’Alcaldia i Regidora de Benestar. L’equip tècnic d’Amics de la Gent Gran va estar representat per l’Albert Quiles, Director Gerent, El Pau Berbel, Coordinador de Desenvolupament Territorial, i la Cristina Curto, Responsable de la Delegació de Sant Adrià de Besòs.

Compartir

Artículos relacionados

En Sant Adrià de Besòs ya somos delegación

Personas voluntarias en Sant Adrià de Besòs celebrando que ya son delegación.

El 28 de febrero nos reunimos en el hogar de Jubilados de Fiveller para celebrar que ya somos delegación en Sant Adrià de Besòs. El equipo de Amics de la Gent Gran merendó en compañía de personas mayores, personas voluntarias y representantes institucionales de la ciudad.

Hace 2 años que empezamos en Sant Adrià de Besòs, luchando contra la soledad mediante el acompañamiento y la calidez. Todo ello a través de la acción voluntaria, el pilar básico para Amics de la Gent Gran, y en las instituciones, contando con la colaboración del Ajuntament desde el primer momento. Hemos conseguido llegar hasta aquí y ahora... ¡ya somos delegación!

Como delegación tendremos independencia de otros municipios para desarrollar actividades, gracias también al apoyo del Ajuntament, que nos ha cedido un espacio en el hogar de Jubilados de Fiveller, donde colaboramos con Cristóbal, Presidente del hogar, y su equipo. Actualmente, ofrecemos acompañamiento a 12 personas mayores y contamos con un grupo de 10 personas voluntarias.

Como representantes institucionales contamos con la presencia de Teresa Suades, responsable del ámbito de dependencia, y Filo Cañete, 2ª Tinenta d'Alcadia y Regidora de Benestar. Del equipo técnico de Amics de la Gent Gran asistió Albert Quiles, Director Gerente, Pau Berbel, Coordinador de Desarrollo Territorial, y Cristina Curto, Responsable de la Delegació de Sant Adrià de Besòs.

 

Compartir

Artículos relacionados

Hem rebut el premi “Llegat Valldejuli”

Maria Muniesa, gran amiga, rep les felicitacions dels organizadors del premi

El dimarts, 20 de març, vam assistir a l’acte d’entrega del premi Llegat Valldejuli, organitzat per la SEBAP, que aquest any s’ha concedit a Amics de la Gent Gran, per la nostra lluita contra la soledat de les persones grans.

El premi Llegat Valldejuli és el reconeixement que fa la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País del treball fet per les entitats del tercer sector. Consisteix en una dotació econòmica de 20.000€, com a suport a la causa social i fundació escollida.

L’acte d’entrega del premi va ser molt emotiu i va recollir-ho la parella formada per la Maria Muniesa, persona gran acompanyada per la fundació, i el Francesc Patricio, President d’Amics de la Gent Gran. Tots dos van comptar amb el caliu d’un grup de representants de la fundació, compost per patrons/es, persones grans, persones voluntàries i part de l’equip tècnic.

Amics de la Gent Gran volem agrair aquest guardó que ens encoratja a continuar lluitant contra la soledat no desitjada i l’aïllament social que pateixen les persones grans.

Compartir

Artículos relacionados

Hemos recibido el premio “Llegat Valldejuli”

Maria Muniesa, gran amiga, recibe las felicitaciones de los organizadores del premio

El martes, 20 de marzo, asistimos al acto de entrega del premio Llegat Valldejuli, organizado por la SEBAP, que este año se ha concedido a Amics de la Gent Gran, por nuestra lucha contra la soledad de las personas mayores.

El premio Llegat Valldejuli es el reconocimiento que hace la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País del trabajo desarrollado por las entidades del tercer sector. Consiste en una dotación económica de 20.000€, como apoyo a la causa social y la fundación escogidas.

El acto de entrega del premio fue muy emotivo y lo recogió la pareja formada por Maria Muniesa, persona mayor acompañada por la fundación, y Francesc Patricio, Presidente d’Amics de la Gent Gran. Ambos contaron con el cariño de un grupo de representantes de la fundación, compuesto por patronos/as, personas mayores, personas voluntarias y parte del equipo técnico.

Amics de la Gent Gran queremos agradecer este premio, que nos anima a continuar luchando contra la soledad no deseada y el aislamiento social que padecen las personas mayores.

 

Compartir

Artículos relacionados

La importància de desestigmatitzar la soledat

Una persona gran surt de casa sola

La desestigmatització de la soledat pot ajudar a no viure-la amb angoixa. Aquesta és una de les conclusions del cicle “La Soledat com a Fenomen Complex. Cicle Vital, Pobresa, Subjectivitat i Cultura” que vam organitzar gràcies al premi Palau Macaya de l'Obra Social “la Caixa” entre l'abril de l’any passat i aquest maig. L'objectiu d’aquestes jornades era comprendre el fenomen de la soledat no desitjada al llarg de la vida i en diferents contextos econòmics i culturals. A partir del diàleg entre la societat civil, el món acadèmic i les organitzacions que han tingut lloc a les conferències, seminaris i tallers del cicle, s'ha reflexionat i generat propostes sobre la soledat no desitjada.

Aquesta iniciativa va comptar amb 12 ponents, 42 institucions participants i 100 persones de la societat civil en el procés de recerca. Al llarg del cicle, que va durar onze sessions, es van portar a terme sis activitats amb una alta participació: dos tallers, un seminari i tres conferències, a les quals va assistir un total de 420 persones.

Una de les conclusions a les quals es va arribar va ser que la soledat està present a totes les edats, però a mesura que la persona té més anys, canvia la situació en la qual es dóna i els processos d’aquesta per combatre-la; en el cas de la gent gran, els processos en qüestió se centren més en el pensament, elaborant mecanismes cognitius més complexos. Puntualitzar que quan la soledat és escollida, ajuda al desenvolupament psicològic i social de la persona. Per altra banda, per combatre l’edatisme de la nostra societat, en el cicle es va proposar fomentar l'aprenentatge de les representacions interculturals de societats més comunitàries que la nostra sobre la vellesa, per així aprendre de les seves actituds.

En el cicle també s’ha prestat atenció a la gent gran migrant, col·lectiu més singular, ja que tenen factors de soledat afegits que cal tenir en compte, com la situació administrativa irregular, la xarxa de suport existent o la discriminació per raó d'edat i procedència. A causa d'això, és molt rellevant tenir sempre present la diversitat i interseccionalitat per combatre la soledat no desitjada que aquest col·lectiu específic pugui patir.

Finalment, s’ha de prestar atenció a les paraules de les persones grans, ja que les verbalitzacions indirectes de la soledat són un dels elements més usats per la majoria dels professionals per esbrinar si la persona conviu amb la soledat no desitjada. En moltes ocasions, les verbalitzacions no són directes ni explícites; per això, és de summa importància aprofundir en l'anàlisi del discurs i expressió de la solitud.

Per a més informació sobre el cicle, pots llegir la nota de les jornades.

Compartir

Artículos relacionados

La importancia de desestigmatizar la soledad

Una peersona mayor sale de casa sola

La desestigmatización de la soledad puede ayudar a no vivirla con angustia. Esta es una de las conclusiones del ciclo “La Soledad como Fenómeno Complejo. Ciclo Vital, Pobreza, Subjetividad y Cultura” que organizamos gracias al premio Palau Macaya de Obra Social “la Caixa” y al apoyo de la Diputació de Barcelona entre abril del año pasado y este mayo. El objetivo de estas jornadas era comprender el fenómeno de la soledad no deseada a lo largo de la vida y en distintos contextos económicos y culturales. A partir de los diálogos entre la sociedad civil, el mundo académico y las organizaciones que han tenido lugar en las conferencias, seminarios y talleres del ciclo, se ha reflexionado y generado propuestas en torno a la soledad no deseada.

Esta iniciativa contó con 12 ponentes, 42 instituciones participantes y 100 personas de la sociedad civil en el proceso de investigación. A lo largo del ciclo, que fue de once sesiones, se llevaron a cabo seis actividades con una alta participación: dos talleres, un seminario y tres conferencias, a las que asistieron un total de 420 personas.

Una de las conclusiones a las que se llegó fue que la soledad está presente en todas las edades, pero a medida que aumenta la edad, cambia la situación en la que se da y los procesos de la persona para combatirla; en el caso de los mayores, dichos procesos se centran más en el pensamiento, elaborando mecanismos cognitivos más complejos. Cabe puntualizar que cuando la soledad es elegida, ayuda al desarrollo psicológico y social de la persona. Por otra parte, para combatir el edadismo de nuestra sociedad, en el ciclo se propuso fomentar el aprendizaje de las representaciones interculturales de sociedades más comunitarias que la nuestra sobre la vejez, para así tomar sus actitudes como referencia.

En el ciclo también se ha prestado atención a las personas mayores migrantes, colectivo más singular, ya que tienen factores de soledad añadidos que hay que tener en cuenta, como la situación administrativa irregular, la red de apoyo existente o la discriminación por razón de edad y procedencia. Debido a esto, es muy relevante siempre tener presente la diversidad e interseccionalidad para combatir la soledad no deseada que este colectivo específico pueda sufrir.

Finalmente, se ha prestado atención a las palabras de las personas mayores, ya que las verbalizaciones indirectas de la soledad son uno de los elementos más usados por la mayoría de los profesionales para averiguar si la persona sufre soledad no deseada. En muchas ocasiones las verbalizaciones no son directas ni explícitas; por eso, es de suma importancia profundizar en el análisis del discurso y expresión de la soledad.

Para más información sobre el ciclo, puedes leer la relatoría de las jornadas.

 

Compartir

Artículos relacionados

Forma't contra el maltractament de la gent gran

Persona gran sola

Al llarg del que queda d’any, les persones voluntàries d’Amics de la Gent Gran es poden inscriure en les formacions sobre maltractament que s’organitzen des de l’entitat amb el finançament de la Diputació de Barcelona i juntament amb EIMA.

Malauradament, el maltractament cap a aquest grup de persones és elevat. De fet, l’OMS estima que 1 de cada 10 persones grans pateix maltractament, i aquesta xifra està subestimada perquè tan sols es notifica 1 de cada 24 casos. Aquest silenci per part de les víctimes pot tenir diferents causes: per sentiments contradictoris en cas que el maltractament es produeixi en un entorn de confiança, per por a represàlies, per aïllament social, per falta de consciència, o per causa d’un deteriorament cognitiu.

Per això, és de gran importància que les persones que formen part del cercle proper de les persones grans tinguin eines per a detectar possibles casos on s’exerceixi una violència de qualsevol mena sobre ell o ella. El cicle especial de formacions sota el nom “El fenomen dels maltractaments a la Gent Gran” té quatre dates, totes de 9h a 15h. A Barcelona ciutat es faran el dia 20 d’octubre i el 10 de novembre a la Casa del Mar (Carrer Albareda, 1-13), mentre que el 27 d’octubre s’organitza la formació a la ciutat de Granollers i l’1 de desembre serà a Sabadell. Totes quatre dates requereixen inscripció prèvia.

Compartir

Artículos relacionados

Fórmate contra el maltrato de las personas mayores

Persona gran sola

A lo largo del que queda de año, las personas voluntarias de Amics de la Gent Gran se pueden inscribir en las formaciones sobre maltrato que se organizan desde la entidad con la financiación de la Diputació de Barcelona y junto con EIMA.

Desgraciadamente, el maltrato hacia este grupo de personas es elevado. De hecho, la OMS estima que 1 de cada 10 personas grandes sufre maltrato, y esta cifra está subestimada porque tan sólo se notifica 1 de cada 24 casos. Este silencio por parte de las víctimas puede tener diferentes causas: por sentimientos contradictorios en caso de que el maltrato se produzca en un entorno de confianza, por miedo a represalias, por aislamiento social, por falta de conciencia, o por causa de un deterioro cognitivo.

Por eso, es de gran importancia que las personas que forman parte del círculo cercano de las personas grandes tengan herramientas para detectar posibles casos donde se ejerza una violencia de cualquier tipo sobre él o ella. El ciclo especial de formaciones bajo el nombre "El fenómeno de los maltratos a la Gente Mayor" tiene cuatro fechas, todas de 9h a 15h. En Barcelona ciudad se harán el día 20 de octubre y el 10 de noviembre en la Casa del Mar (Calle Albareda, 1-13), mientras que el 27 de octubre se organiza la formación en la ciudad de Granollers y el 1 de diciembre será en Sabadell. Las cuatro fechas requieren inscripción previa.

 

Compartir

Artículos relacionados

Vacances Amigues, lluitant contra la soledat estiuenca

Persones grans teixint en una activitat d'estiu

Un estiu més, la soledat és protagonista en el dia a dia de moltes persones grans i, novament, és silenciada. Per això, les Vacances Amigues segueixen sent un dels moments més especials de l'any per a elles i ells. Aquesta escapada implica que durant sis dies tinguin un acompanyament constant, no tan sols la visita setmanal dels voluntaris i voluntàries, combatent així totalment la soledat durant unes jornades.

Persones grans passejant

 

A més, aquest viatge no només aporta companyia, sinó que cada dia hi ha activitats planejades per tal d'incentivar la socialització entre tots els i les participants. Tallers de llana, caminades pel bosc i fer turisme pel municipi són algunes d'elles.

Personas mayores paseando por Vic

 

Prop de 100 persones grans han pogut gaudir d'aquesta experiència. Enguany el primer torn ha estat el 9 de juliol, el qual ja engegat motors cap a Vic, on han pogut gaudir de la naturalesa. Fins avui, també han marxat dos grups més, un a Calaf, on també aniran els dos torns que resten, i l'altre a França. L’últim torn serà el 3 de setembre.

Campanya d'estiu

Desgraciadament, aquesta experiència tan sols és per uns dies. La resta de l'any, aquestes persones grans tornaran a la seva rutina on la lluita contra la soledat seguirà present. Voluntàries i voluntaris, però, els ajudaran a fer-li front amb visites periòdiques. Des d'Amics de la Gent Gran també organitzem activitats per aconseguir fer fora la soledat de les seves vides. Tot això és possible gràcies a les persones sòcies i donants. Si tu també vols sumar-te al projecte, pots fer un donatiu o fer un voluntariat amb nosaltres.

Compartir

Artículos relacionados

Vacaciones Amigas, luchando contra la soledad veraniega

Personas mayores tejiendo en una actividad de verano

Un verano más, la soledad es protagonista en el día a día de muchas personas mayores y, nuevamente, es silenciada. Por eso, las Vacaciones Amigas siguen siendo uno de los momentos más especiales del año para ellas y ellos. Esta escapada implica que durante seis días tengan un acompañamiento constante, no tan sólo la visita semanal de los voluntarios y voluntarias, combatiendo así totalmente la soledad durante unas jornadas.

Personas mayores paseando


Además, este viaje no sólo aporta compañía, sino que cada día hay actividades planeadas para incentivar la socialización entre todos los y las participantes. Talleres de lana, caminatas por el bosque y hacer turismo por el municipio son algunas de ellas.

Personas mayores paseando por Vic

 

Cerca de 100 personas mayores han podido disfrutar de esta experiencia junto a un grupo de voluntarios. Este año el primer turno ha sido el 9 de julio, que ha puesto en marcha motores hacia Vic, donde han podido disfrutar de la naturaleza. Hasta hoy, también han marchado dos grupos más, uno a Calaf, donde también irán los dos turnos que quedan, y el otro a Francia. El último turno será el 3 de septiembre.

Campaña de verano

Desgraciadamente, esta experiencia tan sólo es por unos días. El resto del año, estas personas grandes volverán a su rutina donde la lucha contra la soledad seguirá presente. Voluntarias y voluntarios los ayudarán a hacerle frente con visitas periódicas. Desde Amics de la Gent Gran también organizamos actividades para conseguir echar la soledad de sus vidas. Todo esto es posible gracias a las persones socias y donantes. Si tú también quieres sumarte al proyecto, puedes hacer un donativo o hacer un voluntariado con nosotros/as.

 

Compartir

Artículos relacionados

Trobada del Voluntariat 2018

Trobada del voluntariat

Un any més seguim sumant mirades i experiències que ens ajuden a enriquir la visió que tenim del voluntariat. Més de 150 persones voluntàries es van reunir el passat divendres 6 de juliol a la Casa del Mar per tal d'aprofundir en l'acció social que duem a terme tots i totes al llarg de l'any.

La jornada va començar amb una dinàmica relacional per tal d'establir més vincles entre les persones assistents. Aquesta activitat ens va permetre conèixer-nos entre voluntaris i voluntàries de diferents delegacions, una oportunitat que tenim molt poques vegades a l'any i de la qual vam treure molt profit. Seguidament, un dels punts clau de la jornada va ser que l'equip tècnic tingués la possibilitat de transmetre els projectes engegats el 2018. En aquest marc, es van presentar dos estudis que volien donar resposta a quina és la satisfacció del voluntariat, explicat per la nostra companya Soraya Ares, per una banda, i a com és la participació de les persones grans en les activitats de socialització d'Amics de la Gent Gran, presentat per la Regina Martínez, per l'altra. Per acabar, el Director Gerent, Albert Quiles, va situar els punts destacats que defineixen l'estat actual de l'entitat d'acord amb Pla Estratègic 2017-2020. En aquest sentit, les persones voluntàries van expressar les seves consideracions respecte a temàtiques com, entre moltes altres, la difusió per tal de convidar a participar a més persones voluntàries, com enfronta l'entitat el maltractament a les persones grans, o com es veu el desenvolupament territorial des del voluntariat.

 

L'entitat intervé en la trobada

 

Voluntari intervé en la trobada

 

L'eix crucial de la trobada es va convertir en el darrer bloc d'aquesta. La Maria, la Mari Sol, la Paquita, la Joana i la Lidia, cinc persones voluntàries de diferents programes socials, van exposar el seu testimoni. Les diverses perspectives van ser el detonant per convidar a totes les persones assistents a compartir igualment les seves experiències. Les diverses òptiques representades van fer d'aquest un espai per a reflexionar sobre els principals programes que portem a terme.

A tall de mostra, mentre la Maria, gran amiga de la Conxita i amb qui comparteix dues hores a la setmana, exposava "Em sento molt plena, molt viva en desenvolupar aquesta tasca", la Joana ens parlava de les possibilitats d'innovació en les activitats de socialització si més gent voluntària s'anima a idear-les en els marcs dels equips d'acció.

 

Intervenció en la trobada

 

Unes escenificacions de teatre sobre situacions que ens podem trobar en el nostre voluntariat ens van ajudar, per últim, a fer una reflexió conjunta sobre conductes que, sense ser conscients, poden ser discriminatòries amb la gent gran.

 

Trobada del Voluntariat

 

Voluntària intervé en la trobada

 

Amb aquesta darrera activitat, vam donar per conclosa una jornada que ha fet que l'intercanvi continu d'impressions construeixi un projecte encara més sòlid gràcies a la seva pluralitat. Des de l'entitat volem agrair, no només la tasca vital que realitzeu les persones voluntàries cada setmana, sinó aquesta vegada també, i amb especial rellevància, la vostra implicació en la confecció i enriquiment del disseny de l'acció social de l'entitat. Ens veiem tots i totes el 2019!

 

Voluntari en la trobada

 

Fotografia Pepe Zapico

Compartir

Artículos relacionados

Encuentro del Voluntariado 2018

Encuentro del voluntariado

Un año más seguimos sumando miradas y experiencias que nos ayudan a enriquecer la visión que tenemos de la acción voluntaria. Más de 150 personas voluntarias se reunieron el pasado viernes 6 de julio en la Casa del Mar para profundizar en la acción social que llevamos a cabo todas y todos a lo largo del año.

La jornada comenzó con una dinámica relacional con el fin de establecer más vínculos entre las personas asistentes. Esta actividad nos permitió conocernos entre voluntarios y voluntarias de diferentes delegaciones, una oportunidad que tenemos en muy pocas ocasiones y de la cual sacamos mucho provecho. Tras ésta, uno de los puntos clave de la jornada fue que el equipo técnico tuviera la posibilidad de transmitir los proyectos lanzados en 2018. En este marco, se presentaron dos estudios que quieren dar respuesta a cuál es la satisfacción del voluntariado, explicado por nuestra compañera Soraya Ares por un lado, y a cómo es la participación de las personas mayores en las actividades de socialización de Amics de la Gent Gran, presentado por Regina Martínez por el otro. Para acabar, el Director Gerente, Albert Quiles, situó los puntos destacados que definen el estado actual de la entidad en relación al Plan Estratégico 2017-2020. En este sentido, las personas voluntarias expresaron sus consideraciones respecto a temáticas como, entre muchas otras, la difusión con la que invitar a nuevas personas voluntarias,  cómo enfrente la entidad el maltrato a las personas mayores, o cómo se ve el desarrollo territorial desde el voluntariado.

La entidad interviene en el encuentro

 

Voluntario interviene en el encuentro

 

El eje crucial del encuentro se convirtió en el último bloque del mismo. María, Mari Sol, Paquita, Joana y Lidia, cinco personas voluntarias de diferentes programas sociales, expusieron su testimonio. Las diferentes perspectivas fueron el detonante para invitar a todas las persones asistentes a compartir igualmente sus experiencias. Las distintas ópticas representadas hicieron de éste un espacio para reflexionar sobre los principales programas que llevamos a cabo.

Como muestra, mientras María, gran amiga de Conchita, con quién comparte dos horas a la semana, comentaba "Me siento muy plena, muy viva al desarrollar esta labor", Joana nos hablaba de las posibilidades de innovación en las actividades de socialización si más personas voluntarias se animan a idearlas en los marcos de los equipos de acción.

Intervención en el encuentro

 

Unas escenificaciones de teatro sobre situaciones que nos podemos encontrar en nuestro voluntariado nos ayudaron, por último, a hacer una reflexión conjunta sobre conductas que, sin ser conscientes, pueden ser discriminatorias con las personas mayores.

Encuentro del Voluntariado

 

Voluntaria interviene en el encuentro

 

Con esta última actividad, dimos por concluida una jornada que ha hecho que el intercambio continuo de impresiones construya un proyecto todavía más sólido gracias a su pluralidad. Desde la entidad queremos agradecer, no sólo la labor vital que realizáis las personas voluntarias cada semana, sino esta vez también, y con especial relevancia, vuestra implicación en la confección y enriquecimiento del diseño de la acción social de la entidad. ¡Nos vemos todas y todos en 2019!

Voluntario en el encuentro

 

Fotografía Pepe Zapico

Compartir

Artículos relacionados

18 revetlles entre bones amistats

Porten la coca de Sant Joan

La Revetlla de Sant Joan és una celebració que ha format part de les vides de les persones grans que acompanyem. Ara més que mai, Amics de la Gent Gran no volem que això sigui una excepció. Centenars de persones grans han donat la benvinguda a l'estiu a les 18 revetlles que hem organitzat entre el 14 i el 21 de juny 15 municipis on donem caliu i suport contra la soledat. Voluntàries i voluntaris de la nostra entitat s'han encarregat d'acompanyar la gent gran fins als diferents espais de celebració i festejar amb elles una data tan assenyalada i tan esperada. 

Ballant a la verbena de Sant Joan

"Gràcies a l'equip organitzador del berenar d'ahir. Gràcies també a tota la gent gran que ens varem trobar per poder-nos oferir aquella estona de dignitat que tant convé sentir a la nostra edat"

            Teresa, gran amiga

 

Revetlla de Sant Joan

 

Revetlla de Sant Joan

 

L'alegria, els somriures i la il·lusió de persones grans i persones voluntàries han inundat totes aquestes celebracions, amb els ingredients que no poden faltar per Sant Joan: música, ball, coca i el tradicional brindis per saludar una nova època estival. Des d'Amics de la Gent Gran volem agrair a tothom que ha fet possible celebrar aquest Sant Joan 2018 en companyia. 

 

Moltes gràcies!

Revetlla de Sant Joan

 

Compartir

Artículos relacionados

18 verbenas entre buenas amistades

Traen la coca de Sant Joan

La Verbena de Sant Joan es una celebración que ha formado parte de las vidas de las personas mayores que acompañamos. Ahora más que nunca, Amics de la Gent Gran no queremos que esto sea una excepción. Centenares de personas mayores y voluntarias han dado la bienvenida al verano en las 18 verbenas que hemos organizado entre el 14 y el 21 de junio en 15 municipios en los que damos apoyo contra la soledad no deseada. Voluntarias y voluntarios de nuestra entidad se han encargado de acompañar a muchas de las personas mayores y festejar con ellas en una fecha tan señalada y esperada.

Bailando en la verbena de Sant Joan


"Gracias al equipo organizador de la merienda de ayer. Gracias también a todas las personas mayores que nos encontramos para podernos ofrecer aquel rato de dignidad que tanto conviene sentir a nuestra edad"

            Teresa, gran amiga

Verbena de Sant Joan

 

Verbena de Sant Joan

 

La alegría, las sonrisas y la ilusión de personas mayores y voluntarias han inundado todas las celebraciones, con los ingredientes que no pueden faltar por Sant Joan: música, baile, coca y el tradicional brindis para saludar una nueva época estival. Desde Amics de la Gent Gran queremos agradecer el entusiasmo de todas las personas que habéis hecho posible celebrar este Sant Joan 2018 en compañía. 

Verbena de Sant Joan

 

¡Muchas gracias!

Compartir

Artículos relacionados

Manifest per aturar el maltractament

Manifest per aturar el maltractament

Les entitats sota signants ens apleguem per manifestar el nostre absolut rebuig al maltractament a les persones grans i volem fer pública la nostra voluntat de treballar conjuntament per erradicar-ho mitjançant la prevenció, la sensibilització i les accions enfront el maltractament.

L’edatisme, la discriminació per raó d’edat, és definit com un “procés de discriminació i estereotipació d’una manera sistemàtica envers les persones d’edat avançada pel sol fet de ser velles” (R.Butler), i és aquesta discriminació el substrat de moltes situacions de maltractament a les persones grans.

L’OMS estima que 1 de cada 10 persones grans pateix maltractament, i aquesta xifra està subestimada perquè tan sols es notifica 1 de cada 24 casos.

El silenci de les víctimes pot estar motivat per diferents causes: per sentiments contradictoris quan el maltractament es produeix en un entorn de confiança, per por a represàlies, per aïllament social, per falta de consciència, o per causa d’un deteriorament cognitiu.

Malauradament, aquests fets tenen lloc amb molta freqüència i es presenten en diferents formes: maltractament econòmic, maltractament físic, maltractament psicològic o emocional, maltractament sexual, negligència, abandó i altres vulneracions de drets.

Ens comprometem a:

  • Fer accions conjuntes i coordinades per prevenir el maltractament a les persones grans.
  • Difondre els recursos jurídics de prevenció com a mesura de protecció d’aquelles persones amb capacitat de decidir (Autotutela, Poder Preventiu, Assistent, Patrimoni protegit, etc.) així com de les mesures de protecció per aquelles persones que no poden decidir per elles mateixes ( Incapacitació i Mesures cautelars).
  • Emprendre accions de sensibilització, informació i formació que arribin a familiars, institucions, professionals, persones grans i la resta de la societat.
  • Involucrar als mitjans de comunicació en el bon tracte a les persones grans i en la divulgació del maltractament a la gent gran.
  • Commemorar el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre el Maltractament a les Persones Grans, el 15 de Juny.
  • Impulsar mecanismes eficaços i coordinats per l’assistència, l’assessorament, la denúncia anònima i la protecció. Entre ells, la creació d’un telèfon específic, gratuït i confidencial per a persones grans maltractades.
  • Reivindicar justícia ràpida i eficaç per les persones grans maltractades.
     

 

ENTITATS ADHERIDES AL MANIFEST

EIMA. Associació Investigació Maltractament a les Persones Grans

Fundació PROVEA. Pro Vellesa Autònoma

Fundació Roure

Fundació FiraGran

FATEC. Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya

Amics de la Gent Gran

Fundació Pasqual Maragall

AFAB. Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Barcelona

Fundació Privada Nostra Senyora Dels Àngels

Fundació Vella Terra

Fundació ABD. Acció Benestar i Desenvolupament

Grup de Treball de Psicologia de l'Envelliment del COPC

Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya

Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya

Coordinadora De Jubilats i Pensionistes de les Associacions de Veïns de Barcelona

Fundació Llars Compartides

Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya

Fundació Privada Avismón Catalunya

Fundació de l'Esperança

Associació Ajudam

Associació Temps

Fundación Salud y Persona

FIBS. Fundació Família i Benestar Social

Federació de Pensionistes i Jubilats de Catalunya de CCOO

Fundació Tutelar SANTA CLARA

Fundació Tutelar AMPARA

ICAB. Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona

Clínica Jurídica Dret al Dret. Universitat de Barcelona

Fundació Tutelar Ripollès

FADES. Associació Familiars de Malalts d'Alzheimer del Ripollès

ASVOL. Associació de Gent Gran Voluntària

ACRA. Associació Catalana de Recursos Assistencials

Fundació JAUME BATLLE BIGAS

ACA. Associació Coordinadora per a l’Ancianitat

Fundació Alzheimer Catalunya

CONEX. Fuente de Conocimiento y Experiencia

FOCAGG -FACPE. Acció Comunitària Protectora de l'Envelliment

SCGIG. Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia

FADESIA

CAGG. Consell Assessor de la gent Gran de Barcelona

Càritas Diocesana de Barcelona

Fundació Aroa

Compartir

Artículos relacionados

Manifiesto para aturar el maltrato

Manifiesto para detener el maltrato

Las entidades firmantes nos reunimos para manifestar nuestro absoluto rechazo al maltratamiento a las personas mayores y queremos hacer pública nuestra voluntad de trabajar conjuntamente para erradicarlo mediante la prevención, la sensibilización y las acciones frente el maltrato.

El edadismo, la discriminación por razón de edad, es definido como un "proceso de discriminación y estereotipación de manera sistemática hacia las personas de edad avanzada por el simple hecho ser viejos" (R. Butler), y es esta discriminación el sustrato de muchas situaciones de maltrato a las personas mayores.

La OMS estima que 1 de cada 10 personas mayores sufren maltrato, y que esta cifra está subestimada porque tan solo se notifican 1 de cada 24 casos.

El silencio de las víctimas puede estar motivado por diferentes causas: por sentimientos encontrados cuando el maltrato se produce en un entorno de confianza, por miedo a represalias, por aislamiento social, por falta de conciencia o por causa de un deterioro cognitivo.

Desgraciadamente, estos hechos tienen lugar con mucha frecuencia y se presentan en diferentes maneras: maltrato económico, maltrato físico, maltrato psicológico o emocional, maltrato sexual, negligencia, abandono y otras vulneraciones de derechos.

Nos comprometemos a:

  • Hacer acciones conjuntas y coordinadas para prevenir el maltrato a las personas mayores.
  • Difundir los recursos jurídicos de prevención como medida de protección de esas personas con capacidad de decidir (Autotutela, Poder Preventivo, Assistente, Patrimonio protegido, etc.) así como las mesuras de protección para esas personas que no puedej decidir por si mismas (Incapacitación i Mesuras cautelares).
  • Emprender acciones de sensibilización, información y formación que lleguen a familiares, instituciones, profesionales, personas mayores y el resto de la sociedad.
  • Involucrar a los medios de comunicación en el buen trato hacia las personas mayores y en la divulgación del maltrato a la gente mayor.
  • Conmemorar el Día Mundial de la Presa de Conciencia sobre el Maltrato a las Personas Mayores, el 15 de junio.
  • Impulsar mecanismos eficaces y coordinados para la asistencia, el asesoramiento, la denuncia anónima y la protección. Entre ellos, la creación de un teléfono específico, gratuito y confidencial para personas mayores maltratadas.
  • Reivindicar justicia rápida y eficaz para las personas mayores maltratadas.

 

ENTIDADES ADHERIDAS AL MANIFIESTO

EIMA. Associació Investigació Maltractament a les Persones Grans

Fundació PROVEA. Pro Vellesa Autònoma

Fundació Roure

Fundació FiraGran

FATEC. Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya

Amics de la Gent Gran

Fundació Pasqual Maragall

AFAB. Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Barcelona

Fundació Privada Nostra Senyora Dels Àngels

Fundació Vella Terra

Fundació ABD. Acció Benestar i Desenvolupament

Grup de Treball de Psicologia de l'Envelliment del COPC

Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya

Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya

Coordinadora De Jubilats i Pensionistes de les Associacions de Veïns de Barcelona

Fundació Llars Compartides

Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya

Fundació Privada Avismón Catalunya

Fundació de l'Esperança

Associació Ajudam

Associació Temps

Fundación Salud y Persona

FIBS. Fundació Família i Benestar Social

Federació de Pensionistes i Jubilats de Catalunya de CCOO

Fundació Tutelar SANTA CLARA

Fundació Tutelar AMPARA

ICAB. Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona

Clínica Jurídica Dret al Dret. Universitat de Barcelona

Fundació Tutelar Ripollès

FADES. Associació Familiars de Malalts d'Alzheimer del Ripollès

ASVOL. Associació de Gent Gran Voluntària

ACRA. Associació Catalana de Recursos Assistencials

Fundació JAUME BATLLE BIGAS

ACA. Associació Coordinadora per a l’Ancianitat

Fundació Alzheimer Catalunya

CONEX. Fuente de Conocimiento y Experiencia

FOCAGG -FACPE. Acció Comunitària Protectora de l'Envelliment

SCGIG. Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia

FADESIA

CAGG. Consell Assessor de la gent Gran de Barcelona

Càritas Diocesana de Barcelona

Fundació Aroa

Compartir

Artículos relacionados

L'Observatori de la Soledat i el treball en xarxa

Última conferència del cicle "La soledat com a fenomen complex. Cicle vital, pobresa subjectiva i cultura"

El passat 8 de maig l'Observatori de la Soledat va realitzar l'última conferència del cicle "La soledat com a fenomen complex. Cicle vital, pobresa subjectiva i cultura", el colofó d'un any d'investigació, que ha sigut possible gràcies al suport del Palau Macaya de l'Obra Social "la Caixa" i la Diputació de Barcelona.

L'acte de clausura es va materialitzar en la conferència "Combatre la soledat durant la vellesa. Visions des del treball en xarxa", comptant tanmateix amb el periodista Albert Om com a presentador i moderador de la jornada. En ella es va abordar el treball en xarxa com a eina clau per a la intervenció de situacions de soledat no desitjada, mitjançant la participació d'Esther Quintana, Cap del Departament de Persones Grans de l'Ajuntament de Barcelona; Cristina Segura, Directora del Departament de Persones Grans de la Fundació "la Caixa"; i l'Albert Quiles, Director Gerent d'Amics de la Gent Gran, els quals es van centrar a analitzar les potencialitats i els reptes de la lluita contra la soledat no desitjada.

Regina Martínez

 

A continuació, Regina Martínez, Coordinadora de l'Observatori de la Soledat, va presentar les conclusions de la investigació "Pobresa i soledat. Visions des del treball en xarxa", realitzada amb l'objectiu d'establir indicadors comuns per als diferents professionals que intervenen a la vida de la persona gran, així com a recomanacions per a la detecció i abordatge de la soledat no desitjada.

Última conferència del cicle "La soledat com a fenomen complex. Cicle vital, pobresa subjectiva i cultura"

 

La jornada va finalitzar amb la participació d'Armelle de Guibert, Delegada General de les petits frères des Pauvres, i de Jean-François Serres, Referent Nacional del programa MONALISA. Els dos participants ens van posar al corrent de la situació i les solucions que es plantegen per a combatre la soledat no desitjada a França, atorgant globalitat a una situació que ja pateixen més de 175.000 persones grans a Catalunya. 

Compartir

Artículos relacionados

El Observatorio de la Soledad y el trabajo en red

Última conferencia del ciclo “La soledad como fenómeno complejo. Ciclo vital, pobreza subjetiva y cultura”

El pasado 8 de mayo el Observatorio de la Soledad realizó la última conferencia del ciclo “La soledad como fenómeno complejo. Ciclo vital, pobreza subjetiva y cultura”, el broche de oro a más de un año de investigación, que ha sido posible gracias al apoyo del Palau Macaya de la Obra Social "la Caixa" y la Diputación de Barcelona.

El acto de clausura se materializó en la conferencia “Combatir la soledad durante la vejez. Visiones desde el trabajo en red”, la cual contó con el periodista Albert Om como presentador y moderador de la jornada. En ella se abordó el trabajo en red como herramienta clave para la intervención en situaciones de soledad no deseada, mediante la participación de Esther Quintana, Jefa del Departamento de Personas Mayores del Ayuntamiento de Barcelona; Cristina Segura, Directora del Departamento de Personas Mayores de Fundación "la Caixa"; Albert Quiles, Director Gerente de Amics de la Gent Gran, quienes se centraron en analizar las potencialidades y retos de la lucha contra la soledad no deseada.

Regina Martínez

 

A continuación, Regina Martínez, Coordinadora del Observatorio de la Soledad, presentó las conclusiones de la investigación “Pobreza y soledad. Visiones desde el trabajo en red”, realizada con el objetivo de establecer indicadores comunes para los diferentes profesionales que intervienen en la vida de la persona mayor, así como recomendaciones para la detección y abordaje de la soledad no deseada.

Última conferencia del ciclo “La soledad como fenómeno complejo. Ciclo vital, pobreza subjetiva y cultura”

 

La jornada finalizó con la participación de Armelle de Guibert, Delegada General de les petits frères des Pauvres, y de Jean-François Serres, Referente nacional del programa MONALISA, quienes nos pusieron al corriente de la situación y soluciones que se plantean para combatir la soledad no deseada en Francia, otorgando globalidad a una situación que ya padecen más de 175.000 personas mayores en Cataluña.

Compartir

Artículos relacionados

Sant Jordi 2018, la Diada de totes i tots

Parada de Sant Jordi 2018

Encara tenim una mica de ressaca emocional… i és que aquest Sant Jordi hem rebut tant de caliu i afecte que no és per a menys.

Les més de 1.000 persones voluntàries sense les quals mai no hauríem arribat a més de 3500 persones grans, han fet possible un any més que Sant Jordi torni a ser la Diada especial que era per moltes persones grans. Més de 3.500 roses naturals i 800 llibres han arribat a llars i residències el passat dilluns 23 d'abril, fent partícips de la festa a les persones grans.

Visites personalitzades per Sant Jordi

 

Diverses persones grans van rebre la visita de personalitats del món de la cultura, com l’Àngels Gonyalons i l’Òscar Dalmau, de la restauració, com la Carme Ruscalleda, i de l’esport, com el Sergi Bruguera, entre d’altres. Acomiadem un Sant Jordi més amb persones voluntàries i de l’equip tècnic, totes elles compromeses amb la lluita contra l’edatisme i la soledat no desitjada,totes elles singulars i úniques, que de ben segur arribaran a ser tan grans i singulars com les persones grans per les quals s'han mobilitzat.

Protagonista de la campanya amb el roll up on surt

 

Fotografies: Àngels Such, Ferran Taberner i Pepe Zapico

Compartir

Artículos relacionados

Sant Jordi 2018, la Diada de todas y todos

Parada de Sant Jordi 2018

Aún tenemos un poco de resaca emocional... y es que este Sant Jordi hemos recibido tanto calor y afecto que no es para menos.

Las más de 1.000 personas voluntarias, que sin ellas no hubiésemos llegado a más de 3.500 personas mayores, han hecho posible un año más que Sant Jordi vuelva a ser la Diada especial que era para muchas personas mayores. Más de 3.500 rosas naturales y 800 libros han llegado a hogares y residencias el pasado lunes 23 de abril, haciendo partícipes de la fiesta a las personas mayores.

 

Visitas personalizadas por Sant Jordi

 

Varias personas mayores recibieron la visita de personalidades del mundo de la cultura, como àngels Gonyalonsy Òscar Dalmau, de la restauración, como Carme Ruscalleda, y del deporte, como Sergi Bruguera, entre otros. Nos despedimos de un Sant Jordi más con personas voluntarias y del equipo técnico, todas ellas comprometidas con la lucha contra el edadismo y la soledad no deseada, todas ellas singulares y únicas, que llegarán a ser tan grandes y singulares como las personas mayores para las que se han movilizado.

 

Protagonista de la campaña con el roll up en el que sale

 

Fotografías: Àngels Such, Ferran Taberner y Pepe Zapico

Compartir

Artículos relacionados

Sentir-se singular a la vellesa - Roses Contra l'Oblit

Campanya "Tan singulars com tu"

Amics de la Gent Gran llança la campanya de sensibilització Roses Contra l’Oblit  per conscienciar a la ciutadania sobre els perills socials que té la discriminació per qüestions d’edat (edatisme). Amb l’eslògan “Tan singulars com tu” Amics de la Gent Gran vol donar resposta a aquesta necessitat, desmitificant la imatge homogènia de les persones grans que s’atribueix al pas del temps. La campanya compta amb la col·laboració de l’Andreu Buenafuente com ambaixador que subratlla una vellesa tan especial com qualsevol de les altres etapes vitals.

La Rosa Contra l’Oblit, fermall fet de roba i feltre, simbolitza la implicació en la causa de totes aquelles persones que l’han aconseguit a la botiga solidària d’Amics de la Gent Gran www.rosescontraloblit.com o a les botigues a Catalunya d’Abacus Cooperativa, Natura o Casa del Libro. La recaptació del producte va destinada íntegrament a combatre la soledat de les persones grans a través dels programes socials de l’entitat.

Roses contra l'oblit

 

La col·laboració de la Obra Social “la Caixa”, amb la qual Amics de la Gent Gran manté un conveni estratègic, està sent clau per al bon resultat de la campanya. La missió de les dues entitats és ajudar conjuntament a les persones grans en situació de fragilitat durant tot l’any.

 

Web - www.rosescontraloblit.com

Instagram - @Amicsgentgran

Twitter - @Amicsgentgran

Facebook - @AmicsdelaGentGran

Etiquetes - #Rosescontraloblit / #GraniSingular / #Posatlateva

Compartir

Artículos relacionados

Sentirse singular a la vejez - Rosas Contra el Oblido

Campaña "Tan singulares como tú"

Amics de la Gent Gran lança la campaña de sensibilización Rosas Contra el Olbido para concienciar a la ciudadanía sobre los peligros sociales que tiene la discriminación por cuestiones de edad (edadismo). Con el eslogan "Tan singulares como tú", Amics de la Gent Gran quiere dar respuesta a esta necesidad, desmitificando laimagen homogenia de las personas mayores que se atribuyen al paso del tiempo. La campaña cuenta con la colaboración de Andreu Buenafuente como embajador que subraya una vejez tan especial como cualquiera de las otras etapas vitales.

La Rosa Contra el Olvido, broche hecho de ropa y fieltro, simboliza la implicación en la causa de todas aquellas personas que la han conseguido en la tienda solidaria de Amics de la Gent Gran www.rosescontraloblit.com o en las tiendas en Cataluña Abacus Cooperativa, Natura o Casa del Libro. La recaptación del producto va destinada íntegramente a combatir la soledad de las personas mayores a través de los programas sociales de la entidad.

 

 

Rosas Contra el Olvido

 

La colaboración de la Obra Social “la Caixa”, con la que Amics de la Gent Gran mantiene un convenio estratégico, está siendo clave para el buen resultado de la campaña. La misión de las dos entidades es ayudar conjuntamente a las personas mayores en situación de fragilidad durante todo el año.

 

Web - www.rosescontraloblit.com

Instagram - @Amicsgentgran

Twitter - @Amicsgentgran

Facebook - @AmicsdelaGentGran

Etiquetas - #Rosescontraloblit / #GraniSingular / #Posatlateva

Compartir

Artículos relacionados

Més agermanats amb Les Petits Frères de Montréal

Reunió entre la delegació de Montréal i Barcelona

Una delegació de Les Petits Frères de Montréal i la de Barcelona d’Amics de la Gent Gran van estar treballant plegades al carrer Grassot els dies 16, 17 i 18 d’octubre.  Aquesta ha estat la primera trobada d’un projecte d’agermanament entre les dues ciutats, les quals compartim prou similituds com per a comparar projectes i reptes i alhora algunes diferències com per aprendre de procediments innovadors que es realitzen amb èxit a l’altra ciutat.

Dona de l'equip tècnic de la delegació de Montréal

 

El primer dia es van presentar ambos equips, així com els projectes de cada ciutat. Al llarg de la segona jornada, Barcelona va presentar les accions socials més innovadores que realitza i el treball en xarxa amb Radars, Vincles i Teleassistència. Finalment, el darrer dia hi va haver un intercanvi de bones pràctiques que permetran implementar millores en cada delegació. A partir d’ara, es mantindrà el contacte via Skype i s’organitzarà una segona trobada a Montréal el 2019.

Ambos equips tècnics a la reunió intercanviant idees   Part de l'equip tècnic de les delegacions escoltant a la reunió

Compartir

Artículos relacionados

Más hermanados con Les Petits Frères de Montréal

Reunión entre la delegación de Montréal y Barcelona

Una delegación de Les Petits Frères de Montréal y la de Barcelona de Amics de la Gent Gran estuvieron trabajando juntas en la calle Grassot de la capital catalana los días 16, 17 y 18 de octubre. Este ha sido el primer encuentro de un proyecto de hermanamiento entre las dos ciudades, las cuales comparten suficientes similitudes como para comparar proyectos y retos y a la vez algunas diferencias como para aprender de procedimientos innovadores que se realizan con éxito en la otra ciudad.

Mujer del equipo técnico de la delegación de Montréal

 

El primer día se presentaron ambos equipos, así como los proyectos de cada ciudad. A lo largo de la segunda jornada, Barcelona presentó las acciones sociales más innovadoras que realiza y el trabajo en red con Radars, Vincles y Teleasistencia. Finalmente, el último día hubo un intercambio de buenas prácticas que permitirán implementar mejoras en cada delegación. A partir de ahora, se mantendrán el contacto vía Skype y se organizará un segundo encuentro en Montréal en 2019.

Ambos equipos técnicos en la reunión intercambiando ideas   Parte del equipo técnico de las delegaciones escuchando en la reunión

Compartir

Artículos relacionados

Celebrem una nova trobada de socis i donants

Trobada de socis i donants 2018

Un any més, hem organitzat una jornada on un total de 28 persones sòcies i donants s'han posat al dia de l'entitat. La trobada va ser el 13 de novembre a la seu d'Amics de la Gent Gran, al carrer Grassot (Barcelona). L'acte es va dividir en dues sessions, una al matí i una altra a la tarda, amb l'objectiu de facilitar l'assistència al màxim de persones possible.

L'objectiu era compartir el passat, el present i el futur de l'entitat. L'acte es va iniciar amb l'exposició dels resultats principals de l'any i la presentació dels reptes pel 2019 a càrrec del director gerent de l'entitat, Albert Quiles. A més, es va fer esmena a les herències i llegats solidaris, uns tipus de donació diferent que permeten seguir col·laborant amb la lluita contra la soledat no desitjada quan ja no som aquí. Aquesta última part va anar a càrrec de l’Arantxa Tobaruela, advocada de Garrigues, al matí i d'en Josep Broggi, advocat i membre del patronat d’Amics de la Gent Gran, a la tarda.

 Àngela Batalla i Contxi Fernández a la trobada    Arantxa Tobaruela, advocada de Garrigues, parlant sobre herències i llegats

Enguany vam convidar a dues parelles de persona gran i persona voluntària perquè expliquessin el seu testimoni als socis i sòcies i donants. Al matí es van apropar l'Àngela Batalla (persona gran) i la Contxi Fernández (voluntària), mentre que a la tarda van venir la Carme Recasens (persona gran) i la Carmen Roubillardn (voluntària).

Ambdues sessions, conduïdes per la Isabel Montraveta, membre del patronat, van suposar un gran interès per part dels i les participants. Va ser una jornada on el llaç entre totes les parts participants de l'entitat es va enfortir.

Compartir

Artículos relacionados

Celebramos un nuevo encuentro de socios y donantes

Enceuntro de sociosy donantes de 2018

Un año más, hemos organizado una jornada donde un total de 28 personas socias y donantes se han puesto al día con la entidad. El encuentro fue el 13 de noviembre en la sede de Amics de la Gent Gran, en la calle Grassot (Barcelona). El acto se dividió en dos sesiones, una por la mañana y otra por la tarde, con el objetivo de facilitar la asistencia al máximo de personas posibles.

El objetivo era compartir el pasado, el presente y el futuro de la entidad. El acto se inició con la exposición de los resultados principales del año y la presentación de los retos para el 2019 a cargo del director gerente de la entidad, Albert Quiles. Además, se habló de las herencias y legados solidarios, unos tipo de donación diferente que permiten seguir colaborando con la lucha contra la soledad no deseada cuando ya no somos aquí. Esta última parte fue a cargo de Arantxa Tobaruela, abogada de Garrigues, por la mañana y de Josep Broggi, abogado y miembro del patronato de Amics de la Gent Gran, por la tarde.

 Àngela Batalla i Contxi Fernández a la trobada    Arantxa Tobaruela, advocada de Garrigues, parlant sobre herències i llegats

Este año invitamos a dos parejas de persona mayor y persona voluntaria para que explicasen su testimonio a los socios y socias y donantes. Por la mañana se acercaron Àngela Batalla (persona mayor) y Contxi Fernández, mientras que por la tarde vinieron Carmen Recasens (persona mayor) y Carmen Roubillardn (voluntaria).

Las dos sesiones, conducidas por Isabel Montraveta, miembro del patronato, supusieron un gran interés por parte de los y las participantes. Fue una jornada donde el lazo entre todas las partes participantes de la entidad se fortaleció.

Compartir

Artículos relacionados

Premi Voluntariat 2018

Premi Voluntariat 2018

El passat dissabte, al Teatre Segarra de Santa Coloma de Gramenet, Amics de la Gent Gran va rebre el Premi de Voluntariat 2018 de la Generalitat de Catalunya.

El voluntari Joan Carretero i la persona gran acompanyada Lara Millán van recollir molt emocionats, representant l’entitat, l’escultura que simbolitza aquest premi, dotat amb 10.000 €. 

Aquest reconeixement és molt important per Amics de la Gent Gran, doncs creiem que la mobilització col·lectiva de la societat mitjançant el voluntariat organitzat és la millor manera de lluitar contra la soledat i la marginació social de les persones grans i aquest premi ens dóna impuls per desenvolupar el projecte amb molta força durant el proper any.

Volem agrair a totes les persones grans que ens obren les portes de casa seva, a totes les persones voluntàries que cada dia aporten el seu entusiasme i el seu temps al projecte, a les persones sòcies que ens atorguen regularment la seva confiança, a l’equip tècnic de l’entitat per ser-hi cada dia, al patronat per vetllar pel bon funcionament de l’entitat i al jurat d’aquest premi per fer-nos viure aquesta il·lusió tan gran.
Moltes gràcies de tot cor a tothom! Visca el Voluntariat! 

 

Albert Quiles
Director gerent d’Amics de la Gent Gran.
 

Compartir

Artículos relacionados

Premio Voluntariado 2018

Premio Voluntariado 2018

El pasado sábado, en el Teatro Segarra de Santa Coloma de Gramenet, Amics de la Gent Gran recibió el Premio de Voluntariado 2018 de la Generalitat de Cataluña.

El voluntario Joan Carretero y la persona mayor acompañada Lara Millán recogieron muy emocionados, representando la entidad, la escultura que simboliza este premio, dotado con 10.000 €.

Este reconocimiento es muy importante por Amics de la Gent Gran, pues creemos que la movilización colectiva de la sociedad mediante el voluntariado organizado es la mejor manera de luchar contra la soledad y la marginación social de las personas mayores; este premio nos da impulso para desarrollar el proyecto con mucha fuerza durante el próximo año.

Queremos agradecer a todas las personas mayores que nos abren las puertas de su casa, a todas las personas voluntarias que cada día aportan su entusiasmo y su tiempo al proyecto, a las persones socias que nos otorgan regularmente su confianza, al equipo técnico de la entidad por estar allí cada día, al patronato por velar por el buen funcionamiento de la entidad y al jurado de este premio por hacernos vivir esta ilusión tan grande.

¡Muchas gracias de todo corazón a todo el mundo! ¡Viva el Voluntariado! 

 

Albert Quiles
Director gerente de Amics de la Gent Gran.
 

Compartir

Artículos relacionados

Comencen les trobades entre equips d’acció

Trobada d'equips d'acció a Les Corts

S’estan realitzant per primera vegada trobades entre diferents equips d’acció amb l’objectiu d’enfortir el seu paper dins l’entitat. A Amics de la Gent Gran entenem per equip d’acció un grup de persones voluntàries que s’organitzen per desenvolupar l’acció social en una ciutat o districte on l’entitat porta a terme els seus projectes. Per tant, està compost per persones que es troben regularment per treballar juntes. Durant aquest darrer trimestre de l’any, s’han realitzat per primera vegada a diferents punts de Barcelona:  a l’Eixample i Les Corts, a Sant Andreu, a Nou Barris, a Ciutat Vella, a Horta, a Sants i a Sant Martí. 

Aquestes reunions pretenen reforçar el coneixement de l’entitat, enfortir la participació del voluntariat, compartir experiències amb altres Equips d’Acció i proposar i decidir millores sobre el funcionament d’aquests i el procés d’apoderament col·lectiu. Les trobades estan obertes a les persones voluntàries que en el darrer any han participat regularment en les reunions de l’Equip d’Acció del seu districte i a aquelles que assumeixen algun rol però no poden participar en les reunions de l’Equip d’Acció regularment. A cada trobada hi assisteixen entre 8 i 12 persones voluntàries.

Activitat de la trobada


El debat que es forma en les trobades i la presentació d’Amics de la Gent Gran són els dos aspectes que els mateixos participants perceben com a més profitoses. El debat gira entorn dels rols de les persones de l’equip, la participació comunitària i la gestió d’activitats. Aquestes reunions fomenten el sentiment de pertinença tant al grup com a l’entitat, el qual és molt positiu per a poder seguir fent un acompanyament de qualitat. Al llarg del 2019 esperem continuant realitzant aquestes trobades arreu del territori.

Persones voluntàries dels equips d'acció reunides    Persones voluntàries dels equips d'acció reunides    Activitat de la trobada
 

Compartir

Artículos relacionados

Empiezan los encuentros entre equipos de acción

Empiezan los encuentros entre equipos de acción

Se están realizando por primera vez encuentros entre diferentes equipos de acción con el objetivo de fortalecer su papel dentro de la entidad. A Amics de la Gent Gran entendemos por equipo de acción un grupo de personas voluntarias que se organizan para desarrollar la acción social en una ciudad o distrito donde la entidad lleva a cabo sus proyectos. Por lo tanto, está compuesto por personas que se encuentran regularmente para trabajar juntas. Durante este último trimestre del año, se han realizado por primera vez en diferentes puntos de Barcelona: Eixample, Les Corts, Sant Andreu, Nous Barris, Ciutat Vella, Horta, Sants i Sant Martí. 

Estas reuniones pretenden reforzar el conocimiento de la entidad, fortalecer la participación del voluntariado, compartir experiencias con otros equipos de acción y proponer y decidir mejoras sobre el funcionamiento de estos y el proceso de empoderamiento colectivo. Los encuentros están abiertos a las personas voluntarias que en el último año han participado regularmente en las reuniones del equipo de acción de su distrito y a aquellas que asumen algún rol pero no pueden participar en las reuniones del equipo de acción regularmente. En cada encuentro asisten entre 8 y 12 personas voluntarias.

Activitat de la trobada

 

El debate que se forma en los encuentros y la presentación de Amics de la Gent Gran son los dos aspectos que los mismos participantes perciben como más provechosas. El debate gira en torno a los roles de las personas del equipo, la participación comunitaria y la gestión de actividades. Estas reuniones fomentan el sentimiento de pertenencia tanto al grupo como a la entidad, el cual es muy positivo para poder seguir haciendo un acompañamiento de calidad. A lo largo del 2019 esperamos continuando realizando estos encuentros en todo el territorio.


Persones voluntàries dels equips d'acció reunides    Persones voluntàries dels equips d'acció reunides    Activitat de la trobada

Compartir

Artículos relacionados

Recuperem la il·lusió pel Nadal

Campanya de Nadal 2018

A vegades, tot és qüestió de companyia. La base del Nadal és estar rodejat/da dels que éssers més estimats, crear un clima on l’alegria estigui sempre present. Això és el que moltes persones grans valoren més en aquestes festes. Per aquest motiu, Amics de la Gent Gran organitza 19 dinars de Nadal a diferents ciutats des del 13 al 16 de desembre en el marc de l’acció social nadalenca. Durant aquestes jornades, un dels moments més especials i esperats de l’any, unes 1.000 persones grans i voluntàries gaudiran d’una estona on la felicitat, la música, el ball i la bona companyia seran presents. Aquest acte té un doble objectiu: fomentar la socialització de les persones grans que senten soledat dia rere dia i celebrar el Nadal i la tradició que l’envolta com mereixen.

A més, es fa entrega d’un obsequi de Nadal a totes les persones grans de l’entitat. Aquest regal, que la voluntària o el voluntari porta fins a la llar de qui acompanya, representa una visita extra en unes dates que l’escalfor humana és molt important per a totes les persones, sobretot per aquelles que conviuen durant tot l’any amb la soledat.

Persona gran amb el seu obsequi de Nadal

 

Campanya de Nadal

L’alegria que aquests dinars donen a les persones grans les ajuda a viure la resta de les festes més animades. Són moltes les persones sòcies i donants que han fet la seva contribució solidària perquè això sigui possible, però encara necessitem poder arribar a més persones grans que es troben en una situació que, malauradament, no els permetrà compartir el Nadal amb ningú. La soledat no desitjada viu en molts indrets arreu del territori i et necessitem per arribar-hi.

Tu també pots fer la teva aportació trucant al 93 207 67 73 o fent-te soci/a. Una vegada més, gràcies per ser part i ajudar-nos a fer que la gent gran recupero la il·lusió pel Nadal.

Compartir

Artículos relacionados

Recuperemos la ilusión por la Navidad

Campanya Nadal 2018

En ocasiones, todo es cuestión de compañía. La base de la Navidad es estar rodeados y rodeadas de las personas más queridas, crear un clima donde la alegría esté siempre presente. Esto es lo que muchas personas mayores valoran más en estas fiestas. Por este motivo, Amics de la Gent Gran organiza 19 comidas de Navidad en diferentes ciudades desde el 13 al 16 de diciembre en el marco de la acción social navideña. Durante estas jornadas, uno de los momentos más especiales y esperados del año, unas 1.000 personas mayores y voluntarias disfrutaran de un rato donde la felicidad, la música, el baile y la buena compañía serán presentes. Este acto tiene un doble objetivo: fomentar la socialización de las personas mayores que sienten soledad día tras día y celebrar la Navidad y las tradiciones de estas fechas como merecen.


Además, se hace entrega de un obsequio de Navidad a todas las personas mayores de la entidad. Este regalo, que la voluntaria o el voluntario lleva a casa de quien acompaña, representa una visita extra en unas fechas que el calor humano es muy importante para todas las personas, sobre todo para aquellas que conviven durante todo el año con la soledad.

Persona mayor con su obsequio de Navidad

 

Campaña de Navidad

La alegría que estas comidas dan a las personas mayores les ayuda a vivir el resto de las fiestas más animadas. Son muchas las personas socias y donantes que han hecho su contribución solidaria para que esto sea posible, pero aún necesitamos poder llegar a más personas mayores que se encuentran en una situación que, desafortunadamente, no les permitirá compartir la Navidad con nadie. La soledad no deseada vive en muchos sitios a lo largo y ancho del territorio. Te necesitamos para llegar a todos ellos.

Tú también puedes hacer tu aportación llamando al 93 207 67 73 o haciéndote socio/a. Una vez más, gracias por ser parte y ayudarnos a hacer que las personas mayores recuperen la ilusión por la Navidad.

 

Compartir

Artículos relacionados

Un Nadal sense soledat

Dinar de Nadal de Barcelona (Hotel Hilton)

Unes 1.000 persones entre gent gran i voluntaris i voluntàries han gaudit dels 19 dinars de Nadal que s’han celebrat en 16 punts del territori. Un any més, han estat tot un èxit. Els actes també han tingut animació: després de menjar, a cada territori s’ha dut a terme unes activitats diferents, les quals han tingut una molt bona rebuda per part dels i les assistents.

Dinar de Nadal Vilanova i la Geltrú    

Aquest acte ha estat el principal de l’acció social nadalenca, però no l’únic. Durant els dies previs al Gran Dinar, les persones voluntàries han entregat un obsequi a les persones grans que acompanyen. Aquest gest ha suposat una visita extra en unes dates on la soledat acostuma a fer més mal del normal.

 

Premi Amics de la Gent Gran 2018

Com cada Nadal, l’entitat ha reconegut la trajectòria pública d’una persona que ha vetllat pel reconeixement de les persones grans com a grup vital a la nostra societat. La novetat d’enguany ha estat que les votacions han sigut públiques; això ha suposat que més de 280 persones hagin participat. La persona guanyadora del Premi Amics de la Gent Gran 2018 ha estat la Mercè Guardiola, expatrona de l’entitat, amb el 37,7% dels vots rebuts pels candidats i candidates proposats.

Mercè Guardiola rebent el premi
 
Guardiola fa 30 anys que dedica els seus esforços a ajudar els altres. Durant 25 anys ha estat voluntària de la Fundació Acollida i Esperança, en l’àmbit de la captació de fons. És una persona molt sensibilitzada i compromesa en el suport a les persones grans.

El premi ha estat entregat en el dinar que va tenir lloc a l’Hotel Hilton de Barcelona, on hi ha estat presents personalitats de la ciutat com l’alcaldessa Ada Colau.

Fotografies de Mireia Soler i Ferran Taberner.
 

Compartir

Artículos relacionados

Una Navidad sin soledad

Comida de Navidad de Barcelona (Hotel Hilton)

Unas 1.000 personas entre mayores y voluntarios/as han disfrutado de las 19 comidas de Navidad que se han celebrado en 16 puntos del territorio. Un año más, han estado todo un éxito. Los actos también han tenido animación: después de comer, en cada territorio se han llevado a cabo actividades diferentes, las cuales han sido muy bien recibidas por parte de los y las asistentes.

Comida de Navidad de Vilanova i la Geltrú

Este acto ha sido el principal de la  acción social navideña, pero no el único. Durante los días previos a la Grande Comida, las personas voluntarias han entregado un obsequio a las personas mayores que acompañan. Este gesto ha supuesto una visita extra en unas fechas en las que la soledad suele hacer más daño de lo normal. 

 

Premio Amics de la Gent Gran 2018

Como cada Navidad, la entidad ha reconocido la trayectoria pública de una persona que ha velado por el reconocimiento de las personas mayores como grupo vital en nuestra sociedad. La novedad de este año ha sido que las votaciones han estado abiertas al público; esto ha supuesto que más de 280 personas hayan participado. La persona ganadora del Premio Amics de la Gent Gran 2018 ha sido Mercè Guardiola, expatrona de la entidad, con el 37,7% de los votos recibidos para los candidatos y candidatas propuestos.

Mercè Guardiola recibiendo el premio
 
Guardiola hace 30 años que dedica sus esfuerzos a ayudar a los demás. Durante 25 años ha sido voluntaria de la Fundació Acollida i Esperança, en el ámbito de la captación de fondos. Es una persona muy sensibilizada y comprometida en el apoyo de las personas mayores.

El premio ha sido entregado en la comida que tuvo lugar en el Hotel Hilton de Barcelona, donde han estado presentes personalidades de la ciudad como la alcaldesa Ada Colau.

Fotografías de Mireia Soler y Ferran Taberner.
 

Compartir

Artículos relacionados

Formació, amiga del voluntariat

Soledat en les persones grans

L’acompanyament és el millor antídot per eliminar la soledat no desitjada de les persones grans. Tot i que la socialització aporta infinites emocions positives tant a la persona que rep la companyia com a la que la dóna, com gratitud, amistat i alegria, també sorgeixen emocions desconegudes en el voluntari o voluntària que a vegades es fan difícils de gestionar.

És per això que a Amics de la Gent Gran apostem per la formació com a peça clau per a l’èxit de l’acció voluntària. Les situacions complicades poden ser infinites, però normalment tenen una base en comú, la qual molts cops està relacionada amb l’estat anímic que ha acompanyat a la persona gran durant tant de temps.

Els nostres cursos de formació tenen com a objectiu dotar d’eines per a millorar la comprensió dels aspectes clau relacionats amb les persones grans i l’acció social del voluntariat. El pla formatiu, dissenyat i gestionat per professionals, recalca les qüestions més importants de la vida de les persones grans, ajudant als participants a treure tot el profit de l’experiència de fer voluntariat. A això, hem d’afegir el reconeixement com a escola formativa dins del Pla de formació de l’associacionisme i el voluntariat de Catalunya, augmentant el seu valor en el terreny professional.

Des d’Amics de la Gent Gran, recomanem a totes les persones voluntàries anar-se formant mitjançant els cursos que oferim per així incrementar la qualitat del seu temps compartit amb la persona gran que fa companyia.
 

 

Fotografia de Mireia Soler

Compartir

Artículos relacionados

Formación, amiga del voluntariado

Soledat en les persones grans

El acompañamiento es el mejor antídoto para eliminar la soledad no deseada de las personas mayores. Aunque la socialización aporta infinitas emociones positivas tanto a la persona que recibe la compañía como a la que la da, como gratitud, amistad y alegría, también surgen emociones desconocidas en el voluntario o voluntaria que a veces son difíciles de gestionar.

Es por eso que en Amics de la Gent Gran apostamos por la formación como pieza clave para el éxito de la acción voluntaria. Las situaciones complicadas pueden ser infinitas, pero normalmente tienen una base en común, la cual muchas veces está relacionada con el estado anímico que ha acompañado a la persona mayor durante tanto tiempo.

Nuestros cursos de formación tienen como objetivo dotar herramientas para mejorar la comprensión de los aspectos clave relacionados con las personas mayores y la acción social del voluntariado. El plan formativo, diseñado y gestionado por profesionales, recalca los puntos más importantes de la vida de las personas mayores, ayudando a los participantes a disfrutar al máximo la experiencia de hacer voluntariado. A esto, hay que añadirle el reconocimiento como escuela formativa dentro del Plan de formación del asociacionismo y el voluntariado de Cataluña, aumentando su valor en el terreno profesional.

Desde Amics de la Gent Gran, recomendamos a todas las personas voluntarias irse formando mediante los cursos que ofrecemos para así incrementar la calidad de su tiempo compartido con la persona mayor que acompaña.

 

 

Fotografía de Mireia Soler

Compartir

Artículos relacionados

Barcelona s'omple d'activitats de socialització

Activitat "fem un cafè"

Ja fa més de 2 anys que les activitats de socialització per a persones grans s’organitzen des dels Equips d’Acció de cada districte. Això ens ha permès organitzar-ne més, més diverses i de més proximitat. Amb l’objectiu de continuar treballant per a la inclusió de la persona gran en la vida del seu barri, dissenyem activitats que es facin en equipaments de referència i, fins i tot, ens sumem a activitats ja organitzades per a serveis existents en el territori.

Les persones voluntàries que feu acompanyament setmanal teniu un paper clau en aquest procés d’inclusió. Necessitem que informeu les persones grans de les properes activitats i les animeu a inscriure’s. Recordeu que podeu participar-hi juntes i així canviar per un dia la vostra rutina; però si no fos possible, pot venir ella i altres voluntaris i voluntàries se’n faran càrrec.

Per veure les properes activitats programades, fes clic aquí.

Compartir

Artículos relacionados

Barcelona se llena de actividades de socialización

Actividad "Hagamos un café"

Ya hace más de 2 años que las actividades de socialización para personas mayores se organizan desde los Equipos de Acción de cada distrito. Esto nos ha permitido organizar más actividades, más diversas y de más proximidad. Con el objetivo de continuar trabajando para la inclusión de la persona mayor en la vida de su barrio, diseñamos actividades que se hagan en equipamientos de referencia e incluso nos sumamos a actividades ya organizadas para servicios existentes en el territorio.

Las personas voluntarias que hacemos acompañamiento semanal tenéis un papel clave en este proceso de inclusión. Necesitamos que informéis a las personas mayores de las próximas actividades y les animéis a inscribirse. Recordad que podéis participar juntas y así cambiar por un día vuestra rutina; pero si no es posible, puede venir ella y otros/as voluntarios/as se harán cargo.

Para ver las próximas actividades programadas, haced clic aquí.

 

Compartir

Artículos relacionados

Èxit en la primera trobada de les Vacances Amigues

Trobada de persones voluntàries de les Vacances Amigues

Per primera vegada, s’ha organitzat una trobada on unes 40 persones voluntàries del projecte Vacances Amigues s’han pogut reunir i intercanviar opinions. El dia escollit ha estat el dissabte 25 de gener i el lloc, l’espai veïnal Calàbria 66.

L’objectiu d’aquest acte ha estat divers. Per una part, s’ha volgut reconèixer la gran tasca de les persones que formen part d’aquest programa de manera altruista, així com crear un espai on puguin compartir les seves experiències i poder gaudir més cada any. Per una altra, ha servit per presentar les Vacances Amigues d’aquest any 2019 i debatre les propostes que l’entitat ha presentat. Volem que els voluntaris i les voluntàries siguin i se sentin partícips del procés.

Persones voluntàries a la trobada    Responsable de Barcelona i responsable d'activitats presentant el projecte per aquest 2019

El projecte Vacances Amigues es desenvolupa al llarg de l’estiu, ja que és una de les èpoques de l’any on la soledat es fa més present. Es basa en unes escapades on les persones grans gaudeixen d’un acompanyament constant i d’activitats de socialització. Aquest és un dels moments més especials per a les 100 persones aproximadament que tenen la possibilitat d’assistir-hi.

Foto de uno de los turnos de las Vacaciones Amigas del 2018

 

Compartir

Artículos relacionados

Éxito en el primer encuentro de las Vacaciones Amigas

Encuentro de personas voluntarias de las Vacaciones Amigas

Por primera vez se ha organizado un encuentro donde unas 40 personas voluntarias del proyecto Vacaciones Amigas se han podido reunir e intercambiar opiniones. El día elegido ha estado el sábado 25 de enero y el lugar, el espacio vecinal Calàbria 66.

El objetivo de este acto ha sido diverso. Por una parte, se ha querido reconocer el gran trabajo de las personas voluntarias que forman parte de este programa de manera altruista, así como crear un espacio en el que puedan compartir sus experiencias y poder disfrutar más cada año. Por otra, ha servido para presentar las Vacaciones Amigas de este año 2019 y debatir las propuestas que la entidad ha presentado. Queremos que los voluntarios y las voluntarias sean y se sientan partícipes del proceso

Personas voluntarias en el encuentro    Responsable de Barcelona y responsable de actividades presentando el proyecto para este 2019

El proyecto Vacaciones Amigas se desarrolla a lo largo del verano, ya que es una de las épocas del año en la que la soledad se hace más presente. Se basa en unas escapadas donde las personas mayores disfrutan de un acompañamiento constante y de actividades de socialización. Este es uno de los momentos más especiales para las 100 personas aproximadamente que tienen la posibilidad de asistir.

Foto de uno de los turnos de las Vacaciones Amigas del 2018

 

Compartir

Artículos relacionados

L’Observatori de la Soledat publica el seu primer estudi

Presentació del primer estudi de l'Observatori de la Soledat

Dimecres 13 de febrer es va presentar, al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, la primera publicació de l’Observatori de la Soledat titulada “La soledat no té edat. Explorant vivències multigeneracionals”. Realitzat per Regina Martínez (Psicòloga gerontòloga i Coordinadora de l’Observatori de la Soledat) i Montserrat Celdrán (Psicòloga gerontòloga i membre del Patronat d'Amics de la Gent Gran), l’estudi recull les vivències i reflexions sobre la soledat no desitjada de ciutadans i ciutadanes de diferents grups d’edat, des de l’adolescència fins a la vellesa. 

Publicació "La soledat no té edat"

 

Aquest primer volum de la col·lecció "La soledat com a fenomen complex", fruit del primer estudi qualitatiu realitzat per l’Observatori de la Soledat, té l’objectiu de posar en relleu les vivències, les estratègies d’afrontament i les propostes d’acció de diferents generacions, amb la finalitat d’incloure les seves veus i visions a l’hora de plantejar reptes i camins en la lluita contra la soledat. La publicació ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “la Caixa”.

A l’acte van participar més d’una norantena de persones, i es van tractar algunes qüestions presentades a la publicació: com la soledat pot aparèixer en diferents etapes del cicle vital, les estratègies d’afrontament personals i les propostes d’acció a nivell col·lectiu. Durant el debat, es va remarcar la importància de la prevenció, la lluita contra l’estigma de la soledat i la necessitat de combatre l’edatisme -la discriminació per qüestions d’edat-, que també desencadena la soledat no desitjada.

Presentació de la primera publicació de l'Observatori de la Soledat

 

Fotografies de Francesc Moya-Angeler.

Compartir

Articles relacionats

El Observatorio de la Soledad publica su primer estudio

Presentación del primer estudio del Observatorio de la Soledad

Miércoles 13 de febrero se presentó, en el recinto de la Escuela Industrial de Barcelona, la primera publicación del Observatorio de la Soledad “La soledad no tiene edad. Explorando vivencias multigeneracionales”. Realizado por Regina Martínez (Psicóloga gerontóloga y Coordinadora del Observatorio de la Soledad) y Montserrat Celdrán (Psicóloga gerontóloga y miembro del Patronato de Amics de la Gent Gran), el estudio recoge las vivencias y reflexiones sobre la soledad no deseada de ciudadanos y ciudadanas de diferentes grupos de edad, desde la adolescencia hasta la vejez. 
 

Publicación "La soledad no tiene edad"

 

Este primer volumen de la colección "La soledad como fenómeno complejo", fruto del primer estudio cualitativo realizad por el Observatorio de la Soledad, tiene el objetivo de poner en relieve las vivencias, las estrategias de afrontamiento y las propuestas de acción de diferentes generaciones, con la finalidad de incorporar sus voces y visiones en el planteamiento de retos y caminos en la lucha contra la soledad. La publicación ha tenido la colaboración de la Diputación de Barcelona y la Obra Social “la Caixa”.

En el acto participaron más de noventa personas y se trataron algunas cuestiones presentadas en la publicación: cómo la soledad puede aparecer en diferentes etapas del ciclo vital, las estrategias de afrontamiento personales y las propuestas de acción a nivel colectivo. Durante el debate, se remarcó la importancia de la prevención, la lucha contra el estigma de la soledad y la necesidad de combatir el edadismo –la discriminación por cuestión de edad-, que también desencadena la soledad no deseada.

Presentación de la primera publicación del Observatorio de la Soledad

 

 Fotografías de Francesc Moya-Angeler.

Compartir

Articles relacionats

Macochoa i Amigos de los Mayores junts a Mèxic

Persones de Macochoa amb la Magda i la Cris

El març del 2018 es va iniciar un projecte de col·laboració entre la Federación Amigos de los Mayores i la Fundación Amigos de los Adultos Mayores - Macochoa Abrazar de Mèxic, sota el paraigua de la federació internacional les petits frères des Pauvres, de la qual formem part. L’objectiu de la col·laboració ha estat crear sinergies i enfortir els lligams entre els dos països membres de parla hispana.

Després de mesos de treball a distància, el passat mes d’agost, la Magda i la Cris, tècniques socials d’Amics de la Gent Gran, membre de la Federación Amigos de los mayores, van emprendre l’aventura de conèixer una altra manera d’enfocar la lluita contra la soledat no desitjada de les persones grans, tot compartint experiències i maneres de treballar.

Van estar 15 dies a la ciutat de Cuernavaca, estat de Morelos, compartint el dia a dia d’Amigos de los Adultos Mayores. Una de les grans diferències que hi ha entre Mèxic i la resta de països membres de la federació internacional és que l’acompanyament a domicili, programa principal pel qual s’aposta des de les petits frères des Pauvres, és molt difícil de dur a terme a causa de la desconfiança existent cap a les persones desconegudes fruit dels episodis de violència que hi ha hagut a Mèxic durant els últims anys.

Cuinen per a les persones grans    Celebració del Dia del Adulto Mayor

Així doncs, l’entitat mexicana desenvolupa la seva acció social mitjançant Cases de Dia, centres gestionats per persones voluntàries, en les quals s’ofereix a les persones grans activitats lúdiques, físiques, espais de relació i es garanteix un àpat de qualitat i en companyia, el qual en molts dels casos és l’únic que fan en condicions òptimes. Aquest últim servei és diferencial al que es desenvolupa a la resta de països de la Federació Internacional, ja que dóna resposta a necessitats d’alimentació que presenten les persones grans a Mèxic.

Un altre reptes que es va observar és que les Cases de Dia es troben repartides per diferents poblacions de l’estat de Morelos –localitzat al centre del país-, amb l’agreujant que estan ubicades a força distància l’una de l’altra i el transport públic és, a vegades, deficitari. A més, aquestes no tenen un funcionament diari, sinó que depèn de la població i del grup de voluntariat.

Persones grans amb la Magda i la Cris    La Magda, la Cris i una persona de l'equip tècnic de Macochoa a l'Instituto Nacional de las Personas Adultas Mayores

La Magda i la Cris van  tenir l’oportunitat de visitar domicilis de persones grans acompanyades que viuen en habitatges precaris. Cases fetes de fusta i de tova, cases al mig d’un barranc o amb el lavabo  a l’aire lliure, sostres laminats que en dies de pluja o vent (6 mesos a l’any) dins de casa es mullen, etc. són algunes de les situacions amb les quals es van trobar. A més a més, l’any anterior van patir un gran terratrèmol del qual encara es notaven els seus efectes. 

Volem ajudar a desenvolupar el projecte a la capital del país. Per això, es van realitzar diverses reunions amb altres entitats de la zona per poder potenciar el voluntariat amb l’Instituto Nacional de las Personas Adultas Mayores. D’aquesta manera, l’entitat podrà acompanyar a moltes més persones grans que pateixen marginació social.
 

Compartir

Articles relacionats

Macochoa y Amigos de los Mayores juntos en México

Personas de Macochoa con Magda y Cris

En marzo del 2018 se inició un proyecto de colaboración entre la Federación Amigos de los Mayores y la Fundación Amigos de los Adultos Mayores - Macochoa Abrazar de México, bajo el paraguas de la federación internacional les petits frères des Pauvres, de la cual formamos parte. El objetivo de la colaboración ha sido crear sinergias y fortalecer la relación entre los dos países miembros de habla hispana.

Después de meses de trabajo a distancia, el pasado agosto Magda y Cris, técnicas sociales de Amics de la Gent Gran, miembro de la Federación Amigos de los mayores, emprendieron la aventura de conocer otra forma de trabajar la lucha contra la soledad no deseada de las personas mayores compartiendo experiencias y maneras de trabajar.

Fueron 15 días en la ciudad de Cuernavaca, estado de Morelos, compartiendo el día a día de Amigos de los Adultos Mayores. Una de las grandes diferencias que hay entre México y el resto de países miembros de la federación internacional es que el acompañamiento a domicilio, programa principal por el que se apuesta desde les petits frères des Pauvres es muy difícil de llevar a cabo por la desconfianza existente hacia las personas desconocidas fruto de los episodios de violencia que ha habido en México durante los últimos años.

Cocinan para las personas mayores    Celebración del Día del Adulto Mayor

Por tanto, la entidad mexicana desarrolla su acción social mediante Casas de Día, centros gestionados por personas voluntarias en las que se ofrece a las personas mayores actividades lúdicas, físicas, espacios de relación y se garantiza una comida de calidad y en compañía, el cual en muchos casos es el único que hacen en condiciones óptimas. Este último servicio es diferencial al que se desarrolla en el resto de países de la Federación Internacional, ya que da respuesta a necesidades de alimentación que presentan las personas mayores en México.

Otro reto que se observó es que las Casas de Día se encuentran repartidas por diferentes poblaciones del estado de Morelos –localizado en el centro del país-, con el agravante de que están ubicadas a bastante distancia la una de la otra y el transporte público es, a veces, deficitario. Además, estas no tienen un funcionamiento diario, sino que depende de la población y del grupo de voluntariado,

Personas mayores con Magda y Cris    Magda, Cris y una persona del equipo técnico de Macochoa en el Instituto Nacional de las Personas Adultas Mayores

Magda y Cris tuvieron la oportunidad de visitar domicilios de personas mayores acompañadas que viven en viviendas precarias. Casas hechas de madera y de barro, casas enmedio  de un barranco o con lavabos al aire libre, techos laminados que en días de lluvia o viento (6 meses al año) dentro de casa se mojan, etc. son algunas de las situaciones con las que se encontraron. Además, el año anterior sufrieron un gran terremoto del cual aún se notan los efectos.

Queremos ayudar a desarrollar el proyecto en la capital del país. Por eso, se realizaron diversas reuniones con otras entidades de la zona para poder potenciar el voluntariado con el Instituto Nacional de las Personas Adultas Mayores. De esta manera, la entidad podrá acompañar a muchas más personas mayores que padecen marginación social.

Compartir

Articles relacionats

Unes 160 persones assisteixen a la trobada anual del voluntariat

Persones voluntàries a la trobada

Un any més, ha tingut lloc la trobada anual de Voluntariat, reunint a persones voluntàries de tot el territori. L’assistència ha batut rècords: unes 160 persones d’11 delegacions (Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Granollers, Reus, Cambrils, Tarragona i Garraf). L’acte ha tingut lloc al Centre Cívic Baró del Viver (Barcelona) el passat dissabte 2 de març .  

Trobada de voluntariat

 
El tret de sortida de la trobada s’ha donat amb la presentació de la primera publicació de l’Observatori de la Soledat “La soledat no té edat. Explorant vivències multigeneracionals”. A continuació, s’han dut a terme diversos tallers on intercanviar experiències. Aquests s’han centrat en el treball en xarxa als diferents municipis on està l’entitat i dins de Barcelona, en els reptes en l’acompanyament emocional individual i col·lectiu, i l’exploració i reflexió entorn altres formes d’implicació dins l’entitat.

Trobada voluntariat

 

L’acte ha finalitzat amb un taller sorpresa: Percussió Corporal –fer música amb el propi cos– dinamitzat per Sergi Ramis. L’activitat ha tingut molt bona rebuda per part de les persones voluntàries i ha fet que es tanqués la jornada amb un moment ple de ritme i rialles.

Taller de Percussió Corporal

 

Des d’Amics de la Gent Gran, volem agrair a totes les persones participants. Juntes i junts plantem cara a la soledat no desitjada de les persones grans! I gràcies també a la bona predisposició del personal del Centre Cívic Baró del Viver i al càtering de l’ACIDH.

Compartir

Articles relacionats

Unas 160 personas asisten al encuentro anual del voluntariado

Personas voluntarias en el encuentro

Un año más, ha tenido lugar el encuentro anual de Voluntariado, reuniendo a personas voluntarias de todo el territorio. La asistencia ha batido récords: unas 160 personas de 11 delegaciones (Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Granollers, Reus, Cambrils, Tarragona y Garraf). El acto ha tenido lugar en el Centro Cívico Baró (Barcelona) del Viver el pasado sábado 2 de marzo.

Encuentro de voluntariado

 
El encuentro ha empezado con la presentación de la primera publicación del Observatorio de la Soledad "La soledad no tiene edad. Explorando vivencias multigeneracionales". A continuación, se han hecho varios talleres para intercambiar experiencias. Estos se han centrado en el trabajo en red en diferentes municipios en los que está la entidad y dentro de Barcelona, en los retos en el acompañaiento emocional individual y colectivo, y la exploración y reflexión sobre otras formas de implicación dentro de la entidad.

Encuentro voluntariado

 

El acto ha finalizado con un taller sorpresa: Percusión Corporal –hacer música con el propio cuerpo–, dinamizado por Sergi Ramis. La actividad ha tenido muy buen recibimiento por parte de las personas voluntarias y ha hecho que se cierre la jornada con un momento lleno de ritmo y risas.

Taller de Percusión Corporal

 

Desde Amics de la Gent Gran, queremos agradecer a todas las personas participantes. ¡Juntas y juntos plantamos cara a la soledad no deseada de las personas mayores! Y gracias també a la buena predisposición del personas del Centro Cívico Baró del Viver y al catering del ACIDH.

Compartir

Articles relacionats

“Immenses elles” davant i darrere la càmera

Foto d'una persona gran feta per una persona gran

Persones grans de la delegació de l’Hospitalet de Llobregat han fet de fotògrafes i models en una iniciativa de l’Arts Santa Mònica en el marc de l'exposició "Immenses Elles. Retrats de dones grans de diverses cultures”, realitzada per la voluntària de l’entitat Gretel Rafuls.

Aquest taller de fotografia participativa titulat ”Experiència Fotogràfica” ha convidat a diverses persones grans de l'entitat a posar-se davant i darrere de la càmera, independentment del seu nivell en la matèria. Durant una tarda, han estat elles mateixes les que s'han autodefinit a través de la fotografia.

El resultat final és una sèrie d’instantànies on les protagonistes d’aquests retrats es fotografien les unes a les altres amb l’objectiu d’autorepresentar-se com a grup i individualment, amb la singularitat de cadascuna. A continuació us compartim algunes de les imatges que han fet en el taller.

Foto d'una persona gran feta per una persona gran    Foto d'una persona gran feta per una persona gran

Foto d'una persona gran feta per una persona gran    Foto d'una persona gran feta per una persona gran

Foto d'una persona gran feta per una persona gran    Foto d'una persona gran feta per una persona gran

Foto d'una persona gran feta per una persona gran    Grup que va anar a fer el taller amb la persona que el dirigia

 

 

Compartir

Articles relacionats

“Inmensas ellas” delante y detrás de la cámara

Foto de una persona mayor hecha por una persona mayor

Personas mayores de la delegación de L’Hospitalet de Llobregat han hecho de fotógrafas y modelos en la iniciativa del Arts Santa Mònica dentro de la exposición "Inmensas Ellas. Retratos de mujeres mayores de diversas culturas”,  realizada por la voluntaria de la entidad Gretel Rafuls.

Este taller de fotografía participativa titulado “Experiencia Fotográfica” ha invitado a varias personas mayores de la entidad a ponerse delante y detrás de la cámara, independientemente de su nivel en la materia. Durante una tarde, han estado ellas mismas las que se han autodefinido a través de la fotografía.

El resultado final es una serie de instantáneas en las que las protagonistas de estos retratos se fotografían las unas a las otras con el objetivo de autorepresentarse como grupo e individualmente, con la singularidad de cada una. A continuación os compartimos algunas de las imágenes que han hecho en el taller.

Foto de una persona mayor hecha por una persona mayor    Foto de una persona mayor hecha por una persona mayor

Foto de una persona mayor hecha por una persona mayor    Foto de una persona mayor hecha por una persona mayor

Foto de una persona mayor hecha por una persona mayor    Foto de una persona mayor hecha por una persona mayor

Foto de una persona mayor hecha por una persona mayor    Grupo que fue a hacer el taller con la persona que lo dirigía

 

 

Compartir

Articles relacionats

Publiquem la memòria 2018

Memòria 2018
Fotografia de Manel Gonell
 

El 2018 ha estat un any en el qual Amics de la Gent Gran ha crescut en molt sentits. Moltes més persones s’han unit a la lluita contra la soledat i s’ha reconegut la feina feta per totes les persones que formen l’entitat amb diversos premis.

Cal destacar que durant l’any s’ha acompanyat un 8% més de persones grans en comparació amb el 2017, les quals a poc a poc estan deixant enrere el sentiment de soledat. A més, el nombre de persones voluntàries també ha incrementat; la soledat no desitjada de les persones grans i els seus afectes en la salut cada vegada són menys invisible als ulls de la societat. Pel que fa a les activitats, el nombre d’esdeveniments que s’organitzen per tal d’ajudar a fer que les persones grans socialitzin també ha augmentat.

Acompanyament a persones grans
Fotografia de Mireia Soler

Amics de la Gent Gran hem rebut tres guardons durant el 2018: el Premi Tatiana Sisquella, el Premi Voluntariat i el Premi Llegat Valldejuli. Estem molt agraïts i agraïdes perquè la lluita i la feina feta es posin en valor amb premis d’aquesta magnitud.
Per una altra banda, l’Observatori de la Soledat ha elaborat la seva primera publicació titulada “La soledat no té edat. Explorant vivències multigeneracionals”, que es pot descarregar en la nostra pàgina web.

Us convidem a donar un cop d’ull a la memòria del 2018 per conèixer més amb profunditat les accions de l'últim any.

Compartir

Articles relacionats

Publicamos la memoria 2018

Memòria 2018
Fotografía de Manel Gonell
 

2018 ha sido un año en el que Amics de la Gent Gran ha crecido en muchos sentidos. Muchas más personas se han unido a la lucha contra la soledad y se ha reconocido el trabajo hecho por todas las personas que forman la entidad con varios premios.

Cabe destacar que durante el año se ha acompañado un 8% más de personas mayores en comparación con el 2017, las cuales poco a poco están dejando atrás el sentimiento de soledad. Además, la cantidad de personas voluntarias también ha incrementado; la soledad no deseada de las personas mayores y sus efectos en la salud son cada vez menos invisibles a los ojos de la sociedad. En relación a las actividades, el número de eventos que se organizan para ayudar a que las personas mayores socialicen también ha aumentado.

Acompanyament a persones grans
Fotografía de Mireia Soler

Amics de la Gent Gran hemos recibido tres galardones durante el 2018: el Premio Tatiana Sisquella, el Premio Voluntariado y el Premio Llegat Valldejuli. Estamos muy agradecidos y agradecidas por el hecho que la lucha y el trabajo hecho se valoren con premios de esta magnitud.

Por otro lado, el Observatorio de la Soledad ha elaborado su primera publicación titulada “La soledad no tiene edad. Explorando vivencias multigeneracionales”, que se puede descargar en nuestra página web.

Os invitamos a dar un vistazo a la memoria del 2018 para conocer más profundamente las acciones llevadas a cabo el último año.

Compartir

Articles relacionats

Viure la vellesa amb orgull - Roses Contra l'Oblit

Envellint amb orgull

Amics de la Gent Gran llança la campanya de sensibilització Roses Contra l’Oblit per convertir la tercera causa de discriminació social, l’edat, en un motiu d’orgull. Com l’Emilio i la Julia, és a través de les accions i els gestos quotidians que ens reafirmem i reivindiquem en tot allò que anem aprenent al llarg de la vida.

Realitzada a mà pels nois i noies del programa d’inserció laboral de la Fundació Pare Manel, Perifèrica 9B, la Rosa Contra l’Oblit, fermall fet de feltre, simbolitza l’orgull d’envellir. Totes aquelles persones implicades en la causa poden adquirir la seva rosa a la botiga solidària d’Amics de la Gent Gran –www.amicsdelagentgran.com– o a les botigues a Catalunya d’Abacus Cooperativa, Natura o Casa del Libro. La recaptació del producte va destinada íntegrament a combatre la soledat de les persones grans a través dels programes socials de l’entitat. Enguany, hi ha dos colors nous: el blau i el blanc.

Roses Contra l'Oblit

 

La col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i de l’Ajuntament de Barcelona estan sent clau per al bon resultat de la campanya.

 

Facebook: @amicsdelagentgran

Twitter: @Amicsgentgran

Instagram: @amicsgentgran

#EnvellintAmbOrgull / #EnvejeciendoConOrgullo

#RosesContralOblit / #RosasContraelOlvido

#Posatlateva / #Pontelatuya
 

Compartir

Articles relacionats

Vivir la vejez con orgullo - Rosas Contra el Olvido

Envejeciendo con orgullo

Amics de la Gent Gran lanza la campaña de sensibilización Rosas Contra el Olvido para convertir la tercera causa de discriminación social, la edad, en un motivo de orgullo. Como Emilio y Julia, es mediante las acciones y los gestos cotidianos que nos reafirmamos y reivindicamos en todo aquello que vamos aprendiendo a lo largo de la vida.

Realizada a mano por chicos y chicas del programa de inserción laboral de la Fundació Pare Manel, Perifèrica 9B, la Rosa Contra el Olvido, broche hecho de fieltro, simboliza el orgullo de envejecer. Todas aquellas personas implicadas en la causa pueden adquirir su rosa en la tienda solidaria de Amics de la Gent Gran –www.amicsdelagentgran.com– o en las tiendas en Catalunya de Abacus Cooperativa, Natura o Casa del Libro. La recaudación del producto va destinada íntegramente a combatir la soledad de las personas mayores mediante los programas sociales de la entidad. Este año, hay dos colores nuevos: el azul y el blanco.

Rosas Contra el Olvido

 

La colaboración de la Obra Social “la Caixa” y del Ayuntamiento de Barcelona están siendo claves para el buen resultado de la campaña.

 

Facebook: @amicsdelagentgran

Twitter: @Amicsgentgran

Instagram: @amicsgentgran

#EnvellintAmbOrgull / #EnvejeciendoConOrgullo

#RosesContralOblit / #RosasContraelOlvido

#Posatlateva / #Pontelatuya
 

Compartir

Articles relacionats

Aconseguim 500 passejos contra la soledat

Zurich Barcelona Marató
Iniciativa solidària en el marc de la Marató de Barcelona

En el marc de la Zurich Marató Barcelona, CaixaBank a través de la seva Obra Social ens ha realitzat un donatiu de 16.000 euros. L’objectiu era aconseguir 500 passejos per a la gent gran per tal d’ajudar a combatre la soledat que pateix aquest grup. Sota el lema “la vida és una cursa de llarga distància: que ningú la recorri en soledat”, es busca visibilitzar aquesta problemàtica per conscienciar a la societat.

Donació de 6.000 euros de l'Obra Social "la Caixa" a Amics de la Gent Gran  Donació de 10.000 euros de l'Obra Social "la Caixa"a Amics de la Gent Gran

La iniciativa ha comptat amb diverses parts. Per una banda, la campanya de microdonatius o crowdfunding; per una altra, el km solidari, que consistia en una donació per part de l’Obra Social “la Caixa” a Amics de la Gent Gran per cada quilòmetre corregut pels i les 547 empleats i empleades de CaixaBank inscrits/es a la Marató; i, finalment, la Marató Virtual, on aquelles persones que no volien o no podien córrer, podien ajudar o bé a fer els 42.195 metres virtuals interactuant amb l’stand que teníem a la fira del corredor o bé tuitejant amb el hashtag #run4people.

Repte aconseguit! Gràcies a totes i tots els que ahir i avui heu participat a la #maratovirtual, aconseguint 500 passejos per a gent gran que pateix soledat. Ha estat fantàstic moure'ns al vostre costat! #run4people @caixabank

— Amics de la Gent Gran (@Amicsgentgran) 9 de marzo de 2019

Moltes gràcies a totes les persones que vàreu ajudar-nos a aconseguir els reptes. La vostra implicació ha significat sumar esforços en aquesta lluita contra la soledat no desitjada de les persones grans.

Compartir

Artículos relacionados

Conseguimos 500 paseos contra la soledad

Zurich Barcelona Marató
Iniciativa solidaria en el marco de la Maratón de Barcelona

En el marco de la Zurich Maratón Barcelona, CaixaBank mediante su Obra Social nos ha realizado un donativo de 16.000 euros. El objetivo era conseguir 500 paseos para las personas mayores para ayudarlas a combatir la soledad que sufre este grupo. Bajo el lema “la vida es una cursa de larga distancia: que nadie la recorra en soledad”, se busca visibilizar esta problemática para concienciar a la sociedad.

Donación de 6.000 euros de la Obra Social "la Caixa" a Amics de la Gent Gran  Donación de 10.000 euros de la Obra Social "la Caixa"a Amics de la Gent Gran

La iniciativa ha tenido varias pares. Por un lado, la campaña de microdonativos o crowdfunding; por otro, el km solidario, que consistía en una donación por parte de la Obra Social “la Caixa” a Amics de la Gent Gran por cada quilómetro corrido por los y las 547 empleados y empleadas de CaixaBank inscritos/as en la Maratón; y, finalmente, la Maratón Virtual, donde esas personas que no querían o no podían correr podían ayudar o bien a hacer los 42.195 metros virtuales interactuando con el stand que teníamos en la feria del corredor o bien tuiteando con el hashtag #run4people.

Repte aconseguit! Gràcies a totes i tots els que ahir i avui heu participat a la #maratovirtual, aconseguint 500 passejos per a gent gran que pateix soledat. Ha estat fantàstic moure'ns al vostre costat! #run4people @caixabank

— Amics de la Gent Gran (@Amicsgentgran) 9 de marzo de 2019

Muchas gracias a todas las personas que nos ayudasteis a conseguir los retos. Vuestra implicación ha significado sumar esfuerzos en esta lucha contra la soledad no deseada de las personas mayores.

Compartir

Artículos relacionados

Barcelona acollirà La GRAN pantalla

La GRAN Pantalla

Barcelona acollirà, del 6 al 9 de juny de 2019, La GRAN pantalla, el Festival Internacional de Cinema de la Gent Gran. Aquest nou certamen cultural serà gratuït i se celebrarà als Cinemes Girona. La programació tindrà una mostra internacional de llargmetratges i una secció competitiva internacional de curtmetratges. A més, a la Secció Cinefòrum es projectaran pel·lícules acompanyades per un col·loqui amb convidades i convidats del món de la cultura i de l’àmbit social.

Aquest festival, de caràcter únic a Barcelona, vol oferir un espai per a la gent gran i, alhora, cerca convertir-se en un lloc de trobada cinematogràfica intergeneracional que permeti desmuntar els prejudicis i estereotips sobre les persones grans que difonen els mitjans d’informació massiva, especialment, la televisió i la publicitat.

D’aquesta manera, tenint com a focus temàtic la representació de la gent gran, el Festival busca relats que contribueixin a generar noves lectures i discursos, per anar més enllà de les representacions convencionals que solen associar-se a aquesta etapa de la vida i diversificar les mirades existents. Així mateix, es posaran en pantalla interseccions poc visibilitzades, com ‘gent gran LGTBIQ+’, ‘gent gran migrada’ i ‘gent gran i feminismes’, entre altres. A més, el públic de La GRAN Pantalla viatjarà per diferents cultures, personatges i mirades diverses amb molts tocs d’humor.

El Festival La GRAN pantalla és una idea original d’elParlante, entitat especialitzada en el disseny, implementació i avaluació d’estratègies de comunicació que treballa, des de Barcelona, en campanyes i projectes educatius i comunitaris per a la sensibilització i la formació de joves i gent gran a partir de l’ús del teatre, l’audiovisual i l'expressió.

L'aforament és limitat. Fes-te amb la teva entrada!
 

Compartir

Articles relacionats

Barcelona acogerá La GRAN pantalla

La GRAN Pantalla

Barcelona acogerá, del 6 al 9 de junio de 2019, La GRAN pantalla, el Festival Internacional de Cine de las Personas Mayores. Este nuevo certamen cultural será gratuito y se celebrará en los Cines Girona. La programación tendrá una muestra internacional de largometrajes y una sección competitiva internacional de cortometrajes. Además, en la Sección Cineforum se proyectarán películas acompañadas por un coloquio con invitadas e invitados del mundo de la cultura y del ámbito social.

Este festival, de carácter único a Barcelona, quiere ofrecer un espacio para las personas mayores y, a la vez, busca convertirse en un lugar de encuentro cinematográfico intergeneracional que permita desmontar los prejuicios y estereotipos sobre las personas mayores que difunden los medios de información masiva, especialmente, la televisión y la publicidad.

De este modo, teniendo como foco temático la representación de las personas mayores, el Festival busca relatos que contribuyan a generar nuevas lecturas y discursos, para ir más allá de las representaciones convencionales que suelen asociarse a esta etapa de la vida y diversificar las miradas existentes. Así mismo, se pasarán en pantalla intersecciones poco visibilizadas, como ‘personas mayores LGTBIQ+’, ‘personas mayores migradas’ y ‘personas mayores y feminismos’, entre otros. Además, el público de La GRAN Pantalla viajará por diferentes culturas, personajes y miradas diversas con muchos toques de humor.
 

El Festival La GRAN pantalla es una idea original de elParlante, entidad especializada en el diseño, implementación y evaluación de estrategias de comunicación que trabaja, desde Barcelona, en campañas y proyectos educativos y comunitarios para la sensibilización y la formación de jóvenes y personas mayores a partir del uso del teatro, el audiovisual y la expresión.

El aforo es limitado. ¡Hazte con tu entrada!

Compartir

Articles relacionats

Un Sant Jordi en bona companyia

Paradeta de Sant Jordi d'Amics de la Gent Gran davant de la Catedral de Barcelona
Fotografia de Pepe Zapico

 

Un any més, el dia de Sant Jordi ha estat especial per a l’Entitat. Vam rebre molt d’amor i suport al llarg del dia, tant a les paradetes com a les cases de les persones grans i per les xarxes socials.

Centenars de persones voluntàries han repartit més de 1.000 roses naturals i la mateixa quantitat de llibres a persones grans als seus domicilis durant la Diada perquè segueixin sent partícips d’aquest dia tan especial. A més, també han repartit unes 1.500 roses a gent gran de 23 residències. Moltes gràcies per aquest petit gest que significa tant!

L'Eloina amb la seva voluntària Maruja i la rosa que li ha entregat   Persona voluntària entregant roses a persones grans de la residència Les Saleses

                                                                          Fotografia de Camaleó Foto

 

Diverses personalitats com l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau i les actrius Lloll Bertran i Laia Marull, s’han apropat a casa d’una persona gran de l’entitat a entregar-li una rosa natural i passar una estona en companyia.

Laia Marull amb la Ramona   Ada Colau amb la Teresa i el director gerent de l'entitat Albert Quiles

Fotogafia de Makensi Kastel                                     Fotografia de l'Ajuntament de Barcelona

Lloll Bertran amb la Vicenta   Juan Carlos Martel amb l'Àngela

Fotografia de Josep Maria Lázaro Gallardo                                                                     Fotografia de Clara Maynés

 

Envellint amb orgull

Amb la Rosa Contra l’Oblit com a símbol de la lluita a favor de la gent gran, hem llançat la campanya de sensibilització Roses Contra l’Oblit per convertir la tercera causa de discriminació social, l’edatisme, en un motiu d’orgull. Realitzada pels nois i noies del programa d’inserció laboral de la Fundació Pare Manel, la Rosa Contra l’Oblit, fermall fet de feltre, representa l’orgull d’envellir.

Diverses persones influents a les xarxes socials, com l’Itziar Castro, la Laia Sanz, la Maria Xinxó i l’Octavi Pujades, s’han unit a la campanya mitjançant Instagram. Amb el hashtag #EnvellintAmbOrgull, han penjat una foto on mostraven el seu propi envelliment o el d’una persona gran del seu entorn.

Compartir

Articles relacionats

Un Sant Jordi en buena compañía

Paradeta de Sant Jordi d'Amics de la Gent Gran davant de la Catedral de Barcelona
Fotografía de Pepe Zapico

 

Un año más, el día de Sant Jordi ha sido especial per a la entitdad. Recibimos mucho amor y apoyo a lo largo del día, tanto en las paraditas como en las casas de las personas mayores y por redes sociales.

Centenares de personas voluntarias han repartido más de 1.000 rosas naturales y la misma cantdad de libros a personas mayores en sus domicilios durante la Diada parra que sigan siendo partícipes de este día tan especial. Además, también han repartido unas 1.500 rosas a gente mayor de 23 residencias. ¡Muchs gracias por este epequeño gesto que significa tanto!

La Eloina con su voluntaria Maruja y la rosa que le ha entregado   Persona voluntaria entregando rosas a personas mayores de la residencia Les Saleses

                                                                          Fotografía de Camaleó Foto

 

Varias personalidades como la Alcaldesa de Barcelona Ada Colau y las actrices Lloll Bertran y Laia Marull, se han acercado a casa de una persona mayor de la entidad para entregarle una rosa natural y pasar un rato en compañía.

Laia Marull con Ramona   Ada Colau con Teresa y el director gerente de la entidad Albert Quiles

Fotogafía de Makensi Kastel                                   Fotografía del Ajuntament de Barcelona

Lloll Bertran con Vicenta   Juan Carlos Martel con Àngela

Fotografía de Josep Maria Lázaro Gallardo                                                                   Fotografía de Clara Maynés

 

Envejeciendo con orgullo

Con la Rosa Contra el Olvido como símbolo de la lucha a favor de las personas mayores, hemos lanzado la campaña de sensibilización Rosas Contra el Olvido para convertir la tercera causa de discriminación social, el edadismo, en un motivo de orgullo. Realitzada por chicas y chicos del programa de inserción laboral de la Fundació Pare Manel, la Rosa Contra el Olvido, broche hecho de fieltro, representa el orgullo de envejecer.

Varias personas influyentes a las redes sociales, com Itziar Castro, Laia Sanz, Maria Xinxó y Octavi Pujades, se han unido a la campaña mediante Instagram. Con el hashtag #EnvejeciendoConOrgullo, han colgado una foto en la que muestran su propio encejecimiento o el de una persona mayor de su entorno.

Compartir

Articles relacionats

Pla contra la soledat de persones grans a l'estiu

Reserva les seves vacances

La salut de les persones grans empitjora durant els mesos d’estiu a causa de l’aïllament social i soledat que pateixen.

Els mesos d’estiu poden ser molt cruels per a les persones grans que senten soledat. La família marxa de vacances i els contactes amb l’exterior de casa són encara menys freqüents que a la resta de l’any, empitjorant les situacions de vulnerabilitat. A Catalunya, segons dades de l’IDESCAT, el 18,9% de la població té 65 anys o més de les quals gairebé el 17% té més de 85 anys. Respecte a Espanya, si bé el percentatge de població de més de 65 anys és molt semblant amb un 19,1%, només el 6,1% del total de la població té més de vuitanta anys (INE).

L’envelliment de la població és una tendència a l’alça, ja que s’estima que l’any 2068 hi haurà més de 14 milions de persones majors de 65 anys, l’equivalent a un 29,4% de la població segons l’INE. Com afirma Albert Quiles, director d’Amics de la Gent Gran: “El nombre de persones grans no deixarà de créixer durant els propers anys i calen programes i polítiques que donin resposta a aquesta realitat, també durant els mesos d’estiu, quan les persones grans són encara més vulnerables i la soledat empitjora”. 

L’impacte de la soledat en la salut de les persones grans s’està començant a estudiar i demostrar. La soledat no desitjada empitjora el funcionament vascular, augmenta la pressió sistòlica, eleva les alteracions del sistema immune, accentua l’obesitat i empitjora la mobilitat. Pel que fa a la salut psicològica, les persones grans que viuen en situació de soledat no desitjada tenen un risc més elevat de patir depressió, tenen més problemes de son, s’incrementa el deteriorament cognitiu i el risc de patir Alzheimer i eleva la mortalitat. 

“La soledat no desitjada és un sentiment subjectiu de la persona que sorgeix de la diferència entre les relacions socials desitjades i la realitat. Quan parlem de la soledat de les persones grans hem de tenir en compte les relacions individuals, familiar i comunitàries i qualsevol resposta ha de ser estructural, amb polítiques públiques socials i sanitàries”.

Per donar resposta a aquesta realitat, Amics de la Gent Gran posa en marxa aquest estiu un programa especial de resposta a aquestes situacions d’especial vulnerabilitat:

  • Reforç dels acompanyaments personalitzats durant l’estiu: Com es fa durant la resta de l’any, Amics de la Gent Gran acompanya a persones grans que viuen soles a casa o a residències de gent gran amb les visites de les persones voluntàries al voluntariat. Aquest contacte al llarg de l’estiu trenca l’aïllament social que possibilita situacions de risc: A banda de l’onada de calor, que afecta més a col·lectius vulnerables, l’estiu és una època propensa a l’augment de robatoris, agressions i/o estafes a cases a on les persones que hi viuen soles no tenen vincles i contactes freqüents amb l’exterior.
  • Programa “Vacances Amigues” que té per objectiu oferir uns dies de socialització per a persones grans que altrament passarien l’estiu soles a casa amb el conseqüent impacte en la seva salut física i emocional. Es tracta d’una setmana a Vic, Calaf o Viladrau on les persones grans participen en tallers i es creen vincles emocionals que serviran per començar a teixir relacions que es seguiran desenvolupament durant la resta de l’any
  • Foment d’activitats grupals: a l’estiu no s’aturen les activitats que es proposen a la gent gran. Serveixen perquè les persones surtin de casa i poder mantenir el contacte amb l’exterior. Per exemple, entre el 13 i el 27 de juny se celebren 20 revetlles de Sant Joan a 13 comarques de Catalunya on Amics de la Gent Gran està present festes de Sant Joan. Cal assenyalar que en dates senyalades, les persones grans senten incrementar el seu sentiment de soledat.

 

Compartir

Articles relacionats

Plan contra la soledad de personas mayores en verano

Reserva sus vacaciones

La salud de las personas mayores empeora durante los meses de verano debido al aislamiento social y la soledad que padecen.

Los meses de verano pueden ser muy crueles para las personas mayores que sienten soledad. La familia se va de vacaciones y los contactos con el exterior de casa son aún menos frecuentes que en el resto del año, empeorando las situaciones de vulnerabilidad. En Catalunya, según datos del IDESCAT, el 18% de la población tiene 65 años o más, de las cuales casi el 17% tienen más de 85 años. Respecto a España, si bien el porcentaje de población de más de 65 años és muy parecido con un 19,1%, solo el 6,1% del total de la pobalción tiene más de ochenta años (INE). 

El envejecimiento de la población es una tendencia al alza, ya que se estima que el año 2068 habrá más de 14 millones de personas mayores de 65 años, el equivalente a un 29,4% de la población, según el INE. Coo afirma Albert Quiles, director gerente de Amics de la Gent Gran: "La cantidad de personas mayores no dejará de crecer durante los próximos años, y hacen falta programas y políticas que den respuesta a esta ralidad, también durante los meses de verano, cuando las personas mayores son aún más vulnerables y la soledad empeora".

El impacto de la soledad en la salud de las personas mayores se está empezando a estudiar y demostrar. La soledad no deseada empeora el funcionamiento vascular, aumenta la presión sistólica, eleva las alteraciones del sistema inmune, acentua la obesidad y empeora la mobilidad. En cuanto a la salud psicológica, las personas mayores que viven en situación de soledad no deseada tienen un riesgo más elevado de sufrir depresión, tienen más problemas de sueño, incrementa el deterioro cognitivo y el riesgo de padecer Alzheimer.

"La soledad no deseada es un sentimiento subjetivo de las personas que surge de la diferencia entre las relaciones sociales deseadas y la realidad. Cuando hablamos de la soledad de las personas mayores, tenemos que tener en cuenta las relaciones individuales, familiares y comunitarias, y cualquier respuesta tiene queser estructural, con políticas sociales i sanitarias".

Para dar respuesta a esta realidad, Amics de la Gent Gran pone en marcha este verano un programa especial de respuesta a estas situaciones de especial vulnerabilidad:

  • Refuerzo de los acompañamientos personalizados durante el verano: como se hace cada año, Amics de la Gent Gran acompaña a personas mayores que viven solas en casa o en residencias para mayores con las visitas de las personas voluntarias. Este contacto a lo largo del verano rompe el aislamineto social que posibilita situaciones de riesgo: a parte de la ola de caloor, que afecta más a los colectivos vulnerables, el verano es una época propensa al aumento de robatorios, agresiones i/o estafas en casa donde las personas mayores que viven solas no tienen vínculos ni contactos frecuentes con el exterior.
  • Programa "Vacaciones Amigas", que tiene como objetivo ofrecer unos días de socialización para personas mayores que si no pasarían el verano solas en casa, con el impacto en su salud física y emocional que eso conlleva. Se trata de una semana en Vic, Calaf o Viladrau, en la que las personas mayores participarán en talleres y donde se crearán vínculos emocionales que servirán para empezar a tejer relaciones que se seguirán desarrollando a lo largo del año.
  • Fomento de actividades grupales: en verano no se aturan las activiadades que se proponen a las personas mayores. Sirven para que salgan de casa y poder mantener el contacto con el exterior. Por ejemplo, entre el 13 y el 27 de junio se celebran 20 bervenas de Sant Joan en 13 comarcas de Catalunya, donde Amics de la Gent Gran está presente. Remarcar que en fechas aseñaladas el sentimiento de soledad de las personas mayores incrementa.

 

Compartir

Articles relacionats

Més de 70 entitats contra el maltractament a gent gran

Maltractament a persones grans

Aquest 2019, a Catalunya s’han presentat ja 260 denúncies per violència domèstica a persones grans, amb 20 detinguts i 267 persones ateses, xifres lleugerament superiors a les de l’any passat. Segons un informe de l’OMS de 2018, 1 de cada 10 persones grans pateix algun tipus de maltractament, i aquesta xifra està subestimada, ja que només es denuncia 1 de cada 24 casos. L'edatisme és el substrat de moltes situacions de maltractament a les persones grans.

El silenci de les víctimes pot estar motivat sentiments contradictoris quan el maltractament es produeix en un entorn de confiança, per por a represàlies, per aïllament social, per falta de consciència, o per causa d'un deteriorament cognitiu.

Malauradament, aquests fets tenen lloc amb molta freqüència i es presenten en diferents formes: maltractament econòmic, maltractament físic, maltractament psicològic o emocional, maltractament sexual, negligència, abandó i altres vulneracions de drets.

Per aquest motiu, més de 70 entitats d’arreu de Catalunya ens hem unit per denunciar aquesta situació i donar visibilitat al problema i a les possibles solucions a través d’accions conjuntes des del vessant normatiu, de sensibilització i comunicatiu. Sota el lema “El Bon Tracte ens fa Grans”, s’han redactat uns punts claus per combatre el maltractament a les persones grans.

  • Agilització dels procediments judicials. Hi ha persones grans maltractades que no es poden fer càrrec d’elles mateixes i necessiten la figura d'un tutor/a o curador/a que les protegeixi. El procediment de modificació de la capacitat pot durar més d'un any. És imprescindible la seva agilització en els casos de maltractament. 
  • Canvis legislatius. La pressió social de les entitats i administracions poden produir canvis legislatius. Però s'hauria de detallar i concretar què i qui és objecte de protecció i no deixar a criteri i interpretació del jutjat i fiscalia conceptes claus, com poden ser "vulnerabilitat" o "raó d'edat”. Per això, es proposa una definició del concepte de vulnerabilitat i valorar l’enduriment les penes quan la víctima és una persona gran en situació de vulnerabilitat.
  • Jutjats i fiscalia formats i especialitzats. És necessària la formació específica i continuada sobre maltractaments a les persones grans dels professionals de la justícia. 

A més, reclamem un tenir recursos concrets per poder abordar la situació, com un estudi sobre les dades reals del maltractament a Catalunya, un únic protocol i allotjaments específics per aïllar-los de l'entorn, entre d’altres. També volem una millora en els serveis que s’hi destinen, com equips pluridisciplinaris especialitzats en situacions de possible maltractament i atenció telefònica específica per a casos de maltractament a persones gran, i una bona coordinació entre els professionals mitjançant protocols d’obligat compliment per a tots els agents implicats (Salut, Serveis Socials, Jutjats, Fiscalia, Cossos de Seguretat...). La descoordinació és un dels principals problemes a l’hora de detectar, avaluar i intervenir les situacions de maltractaments.
 

Compartir

Articles relacionats

Más de 70 entidades unidas contra el maltracto a mayores

Maltracto a personas mayores

Este 2019, en Catalunya se han presentado ya 260 denuncias por violencia doméstica a personas mayores, con 20 detenidos y 267 personas atendidas, cifras ligeramente superiores a las del año pasado. Según un informe de la OMS de 2018, 1 de cada 10 personas mayores sufre algún tipo de maltrato, y esta cifra está subestimada, ya que solo se denuncia 1 de cada 24 casos. El edadismo es el sustrato de muchas situaciones de maltrato a las personas mayores.

El silencio de las víctimas puede estar motivado por sentimientos contradictorios cuando el maltrato se produce en un entorno de confianza, por miedo a represalias, por aislamiento social, por falta de conciencia o a causa de un deterioro cognitivo.

Desafortunadamente, estos hechos suceden con mucha frecuencia y se presentan en distintas formas: maltrato económico, maltrato físico, maltrato psicológico o emocional, maltrato sexual, negligencia, abandono y otras vulneraciones de derechos.

Por este motivo, más de 70 entidades de Catalunya nos hemos unido para denunciar esta situación y dar visibilidad al problema i a las posibles soluciones mediante acciones conjuntas desde la vertiente normativa, de sensibilización y comunicativa. Bajo el lema "El Buen Trato nos hace Mayores", se han redactado unos puntos clave para combatir el maltrato a las personas mayores:

  • Agilización de los procedimientos judiciales. Hay personas mayores maltratadas que no se pueden hacer cargo de ellas mismas y necesitan la figura de un/a tutor/a o curador/a que les proteja. El procedimiento de modificación de la capacidad puede durar más de un año. Es imprescindible su agilización en los casos de maltrato.
  • Cambios legislativos. La presión social de las entidades y administraciones pueden producir cambios legislativos. Pero se tendría que detallar y concretar qué y quién es objeto de protección y no dejar a criterio e interpretación del juzgado y fiscalía conceptos clave, como pueden ser "vulnerabilidad" o "razón de edad". Por eso, se propone una definición del concepto de vulnerabilidad y valorar el endurecimiento de las penas cuando la víctima es una persona mayor en situación de vulnerabilidad.
  • Juzgados  fiscalía formados y especializados. Es necesaria la formación específica y continuada de los profesionales de la justicia sobre maltratos a las personas mayores.

Además reclamamos tener recursos concretos para poder abordar la situación, como un estudio sobre los datos reales de maltrato en Catalunya, un único protocolo y alojamientos específicos para aislarlos o aislarlas del entorno, entre otros. También queremos una mejora en los servicios que se destinan, como equipos pluridisciplinares especializados en situaciones de posible maltrato y atención telefónica específica para casos de maltrato a personas mayores, así como una buena coordinación entre los y las profesionales mediante protocolos de obligado cumplimiento para todos los agentes implicados (Salud, Servicios Sociales, Juzgados, Fiscalía, Cuerpos de Seguridad...). La descoordinación es uno de los principales problemas en el momento de detectar, evaluar e intervenir las situaciones de maltrato.

Compartir

Articles relacionats

Coneixes les Vacances Amigues?

Vacances Amigues a Calaf

El projecte Vacances Amigues és una iniciativa d'Amics de la Gent Gran per lluitar contra la soledat de les persones grans a l'estiu. Aquestes vacances consten d'una sortida en grup de sis dies a un municipi de Catalunya. Aquesta és una de les èpoques de l’any en la qual aquest sentiment s’incrementa, ja que la seva solitud contrasta encara més amb les vacances de la resta de la ciutadania.

Subvencionades per Amics de la Gent Gran, aquestes sortides de diversos dies són un espai de convivència, oci i recuperació anímica i física molt satisfactori. El programa permet a les persones grans sortir dels seus domicilis, gaudir d’excursions, tallers i activitats diàries i establir nous vincles d’amistat tant amb altres persones grans com voluntàries. Tot això amb allotjament amb pensió completa, atenció constant, una persona infermera i una auxiliar de geriatria, a més del transport, sempre a càrrec de l'entitat. Les persones grans beneficiàries tan sols paguen un preu simbòlic adaptat als seus ingressos, normalment entre 50 i 70 euros per tota la sortida, que representa menys del 10% del cost total.

Les Vacances Amigues tenen lloc entre juliol i setembre. Enguany, les ciutats escollides per anar a passar una setmana en bona companyia han estat Vic, Calaf i Viladrau.

Per poder cobrir les despeses que implica aquest projecte, s'ha llançat una campanya de captació de fons on s'apel·la a la solidaritat de la comunitat per fer possible que les persones grans gaudeixin de l'estiu en companyia.

Esperem que totes i tots puguem gaudir d'un estiu inoblidable!

Compartir

Articles relacionats

¿Conoces las Vacaciones Amigas?

Vacaciones Amigas en Calaf

El proyecto Vacaciones Amigas es una iniciativa de Amics de la Gent Gran para luchar contra la soledad de las personas mayores en verano. Estas vacaciones constan de una salida en grupo de seis días a un municipio de Cataluña. Esta es una de las épocas del año en las que este sentimiento incrementa, ya que su soledad contrasta aún más con las vacaciones del resto de la ciudadanía.

Subvencionadas por Amics de la Gent Gran, estas salidas son un espacio de convivencia, ocio y recuperación anímica y física muy satisfactoria. El programa permite a las personas mayores salir de sus domicilios, disfrutar de excursiones, talleres y actividades diarias y establecer nuevos vínculos de amistad tanto con personas mayores como voluntarias. Todo esto con alojamiento con pensión completa, atención constante, una persona enfermera y  una auxiliar de geriatría, además del transporte, siempre a cargo de la entidad. Las personas mayores beneficiarias tan solo pagan un precio simbólico adaptado a sus ingresos, normalmente entre 50 y 70 euros para toda la salida, que representa menos del 10% del coste total.

Las Vacaciones Amigas tienen lugar entre julio y septiembre. Este año, las ciudades elegidas para ir a pasar una semana en buena compañía han sido Vic, Calaf y Viladrau.

Para poder cubrir los gastos que implica este proyecto, se ha lanzado una campaña de captación de fondos donde se apela a la solidaridad de la comunidad para hacer posible que las personas mayores disfruten de un verano en compañía.

¡Esperamos que todas y todos podamos disfrutar de un verano inolvidable!

 

Compartir

Articles relacionats

Persones grans de l’entitat estrenen obra al Grec Festival

Persones grans de l’entitat que estrenen obra al Grec Festival assagen

Sis dones grans que, de les quals 5 acompanyem des d’Amics de la Gent Gran, estrenen l’obra “Càsting Giulietta” aquest 18 de juliol al Grec Festival de Barcelona. Aquesta escenografia se centra en la soledat, l’amor i en trencar mites des de l’experiència viscuda de les actrius, de 86 anys de mitjana.

A partir de la coneguda història de Romeu i Julieta, escrita per William Shakespeare, les protagonistes se centraran de l’amor i debatran sobre l’existència d’una mentalitat social que modela els nostres afectes i la nostra companyia, cosa que afecta sobretot a les dones.

Aquest projecte de teatre comunitari dirigit per Juan Carlos Martel és una coproducció del Teatre Lliure i el Grec Festival. A més de l’estrena imminent, aquest setembre obrirà la temporada 2019-2020 del Teatre Lliure.

Assaig de "Càsting Giulietta"   Assaig de "Càsting Giulietta"

Ja fa un any, Martel, també director del Teatre Lliure, va iniciar una línia de treball amb contingut social per tal de fer un teatre que representi tota la societat. Ha decidit fer “Càsting Giulietta” amb dones perquè “el gènere femení sempre ha sigut més menyspreat en temes d’amor, com així mateix es menysprea la vellesa”.

Assaig de "Càsting Giulietta" Assaig de "Càsting Giulietta" 

Assaig de "Càsting Giulietta"

Assaig de "Càsting Giulietta"   ​​​​Assaig "Càsting Giulietta"

Fotografies de Juan Lemus

Compartir

Articles relacionats

Personas mayores de la entidad entrenan obra en el Grec Festival

Personas mayores de la entidad entrenan obra en el Grec Festival ensayan

Seis mujeres mayores, cinco de las cuales acompañamos desde Amics de la Gent Gran, entrenan la obra “Càsting Giulietta” este 18 de julio en el Grec Festival de Barcelona. Esta escenografía se centra en la soledad, el amor y en romper mitos desde la experiencia vivida de las actrices, de 86 años de media.

A partir de la conocida historia de Romeo y Julieta, escrita por William Shakespeare, las protagonistas se centraran en el amor y debatirán sobre la existencia de una mentalidad social que modela nuestros afectos y nuestra compañía, lo cual afecta sobre todo a las mujeres.

Este proyecto de teatro comunitario dirigido por Juan Carlos Martel es una coproducción del Teatre Lliure y el Grec Festival. Además de la estrena inminente, este septiembre abrirá la temporada 2019-2020 del Teatre Lliure.

Assaig de "Càsting Giulietta"   Assaig de "Càsting Giulietta"

Y hace un año, Martel, también directot del Teatre Lliure, inició una línea de trabajo con contenido social para hacer un teatro que represente a toda la sociedad. Ha decidido hacer “Càsting Guliett” con mujeres porque “el género femenino siempre ha sido más menospreciado en temas de amor, como se menosprecia la vejez”.


Assaig de "Càsting Giulietta" Assaig de "Càsting Giulietta" 

Assaig de "Càsting Giulietta"

Assaig de "Càsting Giulietta"   ​​​​Assaig "Càsting Giulietta"

Fotografías de Juan Lemus

Compartir

Articles relacionats

Un Sant Joan sense soledat

Sant Joan d'Amics de la Gent Gran | Camaleó Foto
Camaleó Foto

533 persones grans han gaudit dels berenars organitzats per l’entitat per celebrar la revetlla de Sant Joan en bona companyia. A més, han viscut l’experiència al costat de 489 persones voluntàries.

Aquesta festa popular és un dels moments més importants del calendari, la qual dóna el tret de sortida a l’estiu festivament. Per a molta gent gran, però, la revetlla és motiu de tristesa, ja que s’accentua la seva soledat i aïllament. A Catalunya, 175.000 persones grans senten soledat al llarg de l’any. A aquest fet, s’ha d’afegir que l’estiu és una estació on la soledat s’intensifica degut a que les persones referents per a la gent gran marxen de vacances.

Sant Joan a Tarragona | Lila Alberich   Sant Joan a Barcelona | Cesc Sales
Sant Joan a Tarragona | Lila Alberich                                                 Sant Joan a Barcelona | Cesc Sales


Per  contrarestar aquest sentiment, hem fet un total de 20 berenars de Sant Joan en els territoris on som presents: Tarragona, Cambrils, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Reus, Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat, Sabadell, Vic, Móra la Nova, Lleida, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona -on hem fet cinc berenars.

Sant Joan a Vlanova i la Geltrú | Mireia Soler   Sant Joan a Barcelona | Pepe Zapico
Sant Joan a Vilanova i la Geltrú | Mireia Soler                                   Sant Joan a Barcelona | Pepe Zapico                                               
Sant Joan a Barcelona | Camaleó Foto  
Sant Joan a Barcelona | Camaleó Foto 
Compartir

Articles relacionats

Un Sant Joan sin soledad

Sant Joan de Amics de la Gent Gran | Camaleó Foto
Camaleó Foto

533 personas mayores han disfrutado de las meriendas organizadas por la entidad para celebrar la verbena de Sant Joan en buena compañía. Además, han vivido la experiencia al lado de 489 personas voluntarias.

Esta fiesta popular es uno de los momentos más importantes del calendario, el cual es el punto de partida del verano festivamente. Pero para muchas personas mayores, la verbena es motivo de tristeza, ya que se acentúa su soledad y aislamiento. En Catalunya, 175.000 personas mayores sienten soledad a lo largo del año. A este hecho, hay que añadirle que el verano es una estación en la que la soledad se intensifica debido a que las personas referentes para las personas mayores se van de vacaciones.


Sant Joan a Tarragona | Lila Alberich   Sant Joan a Barcelona | Cesc Sales
Sant Joan en Tarragona | Lila Alberich                                               Sant Joan en Barcelona | Cesc Sales


Para contrarrestar este sentimiento, hemos hecho un total de 20 merienda de Sant Joan en los territorios en los que estamos presentes: Tarragona, Cambrils, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Reus, Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat, Sabadell, Vic, Móra la Nova, Lleida, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs y Barcelona (donde hemos hecho cinco meriendas).

Sant Joan a Vlanova i la Geltrú | Mireia Soler   Sant Joan a Barcelona | Pepe Zapico
Sant Joan en Vilanova i la Geltrú | Mireia Soler                                   Sant Joan en Barcelona | Pepe Zapico                                               
Sant Joan a Barcelona | Camaleó Foto  
Sant Joan en Barcelona | Camaleó Foto 
Compartir

Articles relacionats

La Bufanda de la iaia se’n va de vacances

Trobada a Sagrada Família

Ha arribat l'estiu i, com cada any, el projecte de socialització La Bufanda de la Iaia fa una aturada. Han estat uns mesos durant els quals moltes persones grans han sortit de casa per deixar enrere la soledat no desitjada i teixir moltes amistats.

Concretament, 533 persones, de les quals 157 són grans, han assistit a les trobades que s'han fet arreu del territori on Amics de la Gent Gran està present.

Teixir bufandes és una activitat que té beneficis per a la salut: exercita els dos hemisferis del cervell, redueix l'estrès, millora el nostre estat d'ànim, millora la motricitat de les mans i eleva la nostra autoestima. A més, per a les persones grans que saben teixir i ensenyen a altres que tot just s'inicien en aquest camp, és una manera d'autovalorar-se. Per les segones, en canvi, aprendre quelcom nou fa que la seva motivació augmenti, cosa que afecta positivament en l'estat d'ànim, el qual té una relació directa amb la salut.

En les 71 trobades que s'han organitzat, s'han teixit 384 bufandes. Tant aquestes com les que no s'han acabat i totes les converses que han acompanyat les estones són símbol d'una bona companyia. Ara toca gaudir de l'estiu, però al setembre ens tornem a veure amb un parell d'agulles i un cabdell!

Trobada Santa Coloma de Gramenet   Trobada Lleida

Compartir

Artículos relacionados

La Bufanda de la iaia se va de vacaciones

Encuentro en Sagrada Familia

Ha llegado el verano y, como cada año, el proyecto de socialización La Bufanda de la Iaia hace un parón. Han sido unos meses durante los cuales muchas personas mayores han salido de casa para dejar atrás la soledad no deseada y tejer muchas amistades.

Concretamente, 533 personas, de las cuales 157 son mayores, han asistido a los encuentros que se han hecho en el territorio donde Amics de la Gent Gran está presente.

Tejer bufandas es una actividad que tiene beneficios para la salud: ejercita los dos hemisferios del cerebro, reduce el estrés, mejora nuestro estado de ánimo, mejora la motricidad de las manos y eleva nuestra autoestima. Además, para las personas mayores que saben tejer y enseñan a otras que se inician en este campo, es una manera de autovalorarse. Para las segundas, en cambio, aprender algo nuevo hace que su motivación aumente, lo cual afecta positivamente en el estado de ánimo, que tiene una relación directa con la salud.

En los 71 encuentros que se han organizado, se han tejido 384 bufandas. Tanto estas como las que no se han terminado y todas las conversaciones que han acompañado estos ratos son símbolo de una buena compañía. Ahora toca disfrutar del verano, pero ¡en septiembre nos volvemos a ver con un par de aguja y un ovillo! 

Trobada Santa Coloma de Gramenet   Trobada Lleida

Compartir

Artículos relacionados

María, 96: "L'amistat és el més gran que hi ha"

La Maria i la Pepi en un acompanyament

"Ens vam conèixer l'any 2002 en el dinar de Nadal, em van posar al seu costat i des d'aquell moment hem tingut relació". Després de tants anys, la Pepi i la María són més que voluntària i persona gran acompanyada: han cultivat una amistat molt especial. Ambdues són filles adoptives de Vilanova i la Geltrú, municipi que les ha vist créixer juntes.

La Pepi va iniciar el voluntariat a Amics de la Gent Gran des del primer moment que es va obrir la delegació a la localitat ara fa 20 anys, però no va conèixer la María fins tres anys més tard, quan ella també va començar a formar part de l'entitat anant a les activitats. Això les ha convertit en la parella d’amistat més antiga de la fundació.

La companyia de la Pepi ajuda a alegrar el dia a dia a la residència a la María, lloc que ja sent com casa seva. En un principi, l'acompanyament era a domicili, on passaven les hores parlant, i fa un temps van traslladar aquests bons moments a la seva nova llar. "Aquests anys han sigut molt distrets, la Pepi és molt bona", diu la María mirant-la amb uns ulls que transmeten amor i estima. "Tinc tants records amb ella que no es poden descriure".

La voluntària va a visitar-la sempre que pot i tanta estona com li és possible, encara que siguin tan sols deu minuts. Aquest detall i la bona sintonia que tenen han fet que després de 17 anys siguin sent com família. La Maria, als seus 96 anys, ho té molt clar: "l'amistat és el més gran que hi ha". Per la seva part, la Pepi, que comparteix el sentiment, té clar que aquesta relació serà per sempre.

 

 

Fotografia de Mireia Soler
 

Compartir

Articles relacionats

María, 96: "La amistad es lo más grande que hay"

María y Pepi en un acompañamiento

“Nos conocimos en el 2002 en la comida de Navidad, me pusieron a su lado y desde entonces hemos tenido relación”. Después de tantos años, Pepi y María son más que voluntaria y  persona mayor acompañada: han cultivado una amistad muy especial. Ambas son hijas adoptivas de Vilanova i la Geltrú, municipio que las ha visto crecer juntas.

Pepi inició el voluntariado en Amics de la Gent Gran desde el primer momento que se abrió la delegación en la localidad hace ahora 20 años, pero no conoció a María hasta tres años más tarde, cuando ella también empezó a formar parte de la entidad yendo a las actividades. Esto las ha convertido en la pareja de amistad más antigua de la fundación.

La compañía de Pepi ayuda a alegrar el día a día en la residencia a María, sitio que ya siente como su casa. En un principio, el acompañamiento era a domicilio, donde pasaban las horas hablando, y hace un tiempo trasladaron estos buenos momentos a su nuevo hogar. “Estos años han sido distraídos, Pepi es muy buena”, dice María mirándola con unos ojos que transmiten amor y cariño. “Tengo tantos recuerdos con ella que no se pueden describir”.

La voluntaria va a visitarla siempre que puede y tanto rato como le es posible, aunque sean solos diez minutos. Este detalle y la buena sintonía que tienen han hecho que después de 17 años sigan  siendo como familia. María, a sus 96 años, tiene algo muy clara: “la amistad es lo más grande que hay”. Por su parte, Pepi, que comparte el sentimiento, tiene claro que esta relación será para siempre.

 

Fotografía de Mireia Soler
 

Compartir

Articles relacionats

Vacances per desconnectar de la soledat

Vacances Amigues

Al llarg de l’any, hi ha moments en els quals el sentiment de soledat s’intensifica, com a l’estiu i al Nadal. Per revertir aquesta situació, 101 persones grans han gaudit d’unes vacances acompanyades d’un total de 66 persones voluntàries: les Vacances Amigues.

A Calaf i Vic, aquest any s’ha afegit Viladrau com a destinació dels cinc torns. Durant els sis dies de l’estada, han fet turisme urbà, passejos per la naturalesa, activitats manuals i gimnàstica.

La Magda, gran amiga que ha anat al primer torn de Calaf, està encantada amb l’experiència: "No puc llegir, que era el meu hobby, i la televisió és horrible, per tant estic a casa i penso: més valgués que et morissis perquè pel que fas… Vens aquí i tornes a viure, tothom tan amable, tant les persones que ens atenen com les que venim aquí de vacances, et trobes mimada.".

Vacances Amigues   Vacances Amigues

Vacances Amigues    Vacances Amigues
Fotografies de Mireia Soler


El primer torn va marxar a Calaf el 22 de juliol i la setmana que ve marxa el penúltim grup a la mateixa destinació. El 16 de setembre s’estrenarà el viatge a Viladrau per tancar les Vacances Amigues d’aquest any.
 

Reserva les seves vacances

Per poder aconseguir combatre la soledat aquesta època de l’any, des d’Amics de la Gent Gran s’ha iniciat una campanya per poder finançar les estades de les persones grans. Gràcies a les persones que estan col·laborant, persones com la Magda podran recordar aquest estiu amb il·lusió.
 

Reserva ja les seves vacances

Compartir

Articles relacionats

Vacaciones para desconectar de la soledad

Vacances Amigues

A lo largo del año hay momentos en los que el sentimiento de soledad se intensifica, como en verano y en Navidades. Para revertir esta situación, 101 personas mayores han disfrutado de unas vacaciones acompañados de un total de 66 personas voluntarias: las Vacaciones Amigas.

A Calaf y Vic, este año se ha añadido Viladrau como una de las destinaciones de los cinco turnos. Durante los seis días de la estancia, han hecho turismo urbano, paseos por la naturaleza, actividades manuales i gimnasia.

Magda, gran amiga que ha ido al primer torno de Calaf, está encantada con la experiencia: “No puedo leer, que era mi hobby, y la televisión es horrible, por tanto estoy en casa y pienso: más valdría que me muriese porque por lo que haces… Vienes aquí y vuelves a vivir, todo el mundo tan amable, tanto las persones que nos atienden como las que venimos aquí de vacaciones, te encuentra mimada.”.

Vacances Amigues   Vacances Amigues

Vacances Amigues      Vacances Amigues
Fotografies de Mireia Soler


El primer torno partió a Calaf el 22 de julio y la semana que viene se va el penúltimo grupo a la misma destinación. El 16 de septiembre se estrenará el viaje a Viladrau para cerrar las Vacaciones Amigas de este año.
 

Reserva sus vacaciones

Para conseguir combatir la soledad en esta época del año, desde Amics de la Gent Gran se ha iniciado una campaña para poder financiar las estancias de las personas mayores. Gracias a las personas que están colaborando, personas como Magda podrán recordar este verano con ilusión.

Reserva ja les seves vacances

Compartir

Articles relacionats

Tornen els cursos de formació sobre maltractament en les persones grans

Imagen genérica

Malauradament, el maltractament cap a les persones grans és cada cop més elevat. De fet, l'OMS estima que 1 de cada 10 persones grans pateix maltractament, i aquesta xifra està subestimada perquè tan sols es notifica 1 de cada 24 casos.

Per això, és de gran importància que les persones que formen part del cercle proper de les persones grans tinguin eines per a detectar possibles casos on s'exerceixi aquest maltractament. En aquest línia, Amics de la Gent Gran fa una aposta clara per la formació que faciliti l'aprenentatge d'aquestes eines i per tal que el voluntariat esdevingui un agent de detecció i prevenció.

Gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i el conveni de col·laboració amb EIMA, es desenvoluparan tres tipus de cursos específics: per a les persones voluntàries, per a les persones grans i per a les persones de l'equip tècnic de l'entitat.

En aquest sentit, durant aquest últim trimestre de l'any s'engega un cicle especial de formació sobre el maltractament a les persones grans, dirigit específicament al voluntariat de l'entitat i obert a la ciutadania: "La detecció del maltractament a persones grans: el primer pas per combatre'l"

En el curs, es treballaran les definicions, formes, indicadors, aspectes legals i factors de risc del maltractament; es donaran eines per a detectar els maltractaments a gent gran i a saber com actuar en aquestes situacions.

Dates


Et pots inscriure directament a través d’aquest formulari.

Participa per lluitar contra el maltractament a les persones grans!
 

Compartir

Articles relacionats

Vuelven los cursos de formación sobre el maltrato a las personas mayores

Imagen genérica

Desafortunadamente, el maltrato a personas mayores es cada vez más elevado. De hecho, la OMS estima que 1 de cada 10 personas mayores sufren maltrato, y esta cifra está subestimada porque tan solo se notifica 1 de cada 24 casos.

Por eso, es de gran importancia que las personas que formen parte del círculo cercano de las personas mayores tengan estas herramientas para detectar posibles casos en los que se ejerza estos maltratos. En esta línea, Amics de la Gent Gran hace una apuesta clara por la formación que facilite el aprendizaje de estas herramientas y para que el voluntariado sea un agente de detección y prevención.

Gracias al apoyo de la Diputación de Barcelona y el convenio de colaboración con EIMA, se desarrollarán tres tipos de cursos específicos: para las personas voluntarias, para las personas mayores y para las personas del equipo técnico de la entidad.

En este sentido, durante este último trimestre del año arranca un ciclo especial de formación sobre el maltrato a las personas mayores, dirigido específicamente al voluntariado de la entidad y abierto a la ciudadanía: "La detección del maltrato a personas mayores: el primer paso para combatirlo".

En el curso, se trabajarán las definiciones, formas, indicadores, aspectos legales y factores de riesgo del maltrato; se darán herramientas para detectar los maltratos a personas mayores y a saber cómo actuar en estas situaciones.

Dates


Te puedes inscribir directamente mediante este formulario.

¡Participa para luchar contra el maltrato a las personas mayores!
 

Compartir

Articles relacionats

L’Arnau té una cosa per explicar-te

L'Arnau a les Vacances Amigues

Fa poc que ha tornat el quart torn de les Vacances Amigues d’enguany, el qual ha anat a Calaf. Una de les persones grans que ha pogut gaudir de l’escapada, l’Arnau, ha volgut explicar com ha sigut l'experiència amb aquest text. Moltes gràcies, Arnau, per les teves paraules. Desitgem que aquesta felicitat puguis sentir-la cada dia.

"Sí, s’ha acabat...

Sí, ha finalitzat...

Sí, és... com haver deixat la glòria i tornar a començar el tortuós camí.

Què se’n pot dir d'aquesta alegria trobada?

Què se’n pot dir... d'aquesta beneïda aturada en el camí?

Ha estat com si les agulles del rellotge s'haguessin aturat; només existíem nosaltres.
Sí, ha estat, no un acabar, sinó un tornar a començar.

Què se’n pot dir dels voluntaris, de les seves virtuts i de la seva entrega? Tot està dit.

Sí, aquests "àngels protectors". Sí, aquests éssers carnals que tenen la seva vida, els seus problemes i inquietuds. Ells —els voluntaris— també saben fer una parada en el seu camí i gaudir d'aquesta felicitat, en aquests dies cercada i trobada.

Per a ells també és una parada en el seu camí i gaudeixen amb el riure i el somriure dels qui —amb els seus llavis petits, les seves mandíbules molt encaixades, els seus ulls que ja no guspiregen— fa anys que no han rigut, ni tan sols somrigut.

Per a tots, aquests dies són de glòria. Les penes i els plors, aquí, a Calaf, entre tots —els uns donant i els altres rebent—, les hem congelat. Aquí, entre abraçades i petons hem apartat la penúria: pensem només en les coses bones i estem sempre contents, sempre feliços.

Què dir de... Veciana, Calaf, els voluntaris, els 'receptors', Amics de la Gent Gran, els molins de vent, l'ambient...?
Tot (en conjunt) és tan fort, tan receptiu!

És... com la beneïda pluja que rega suaument els camins i fa florir roses i gessamins on abans només hi havia pols i fletxes verinoses.

GRÀCIES, us donem les gràcies a tots, per haver fet que el nostre cor torni a sentir sensacions i emocions.

GRÀCIES per influir en la nostra ment.

GRÀCIES per donar-nos alegria i fer-nos veure que en la nostra vida no tot són ombres, i a tu... i a tots, adorats amics, tinguem-nos presents.

Deia Plató (fa més de tres mil anys) que el somriure és el mirall de l'ànima. GRÀCIES, Amics de la Gent Gran, per pensar (després de trenta anys complerts) com fer arribar el somriure a aquests cors trencats."
 

Compartir

Articles relacionats

Arnau tiene una cosa para contarte

Arnau en las Vacaciones Amigas

Hace poco que ha vuelto el cuarto turno de las Vacaciones Amigas de este año, el cual ha ido a Calaf. Una de las personas mayores que ha podido disfrutar de la escapada, Arnau, ha querido explicar cómo ha sido la experiencia con este texto. Muchas gracias, Arnau, por tus palabras. Deseamos que esta felicidad la puedas sentir cada día.

"Sí, se acabó…

Sí, se terminó…

Sí, es ... como haber dejado la gloria y volver a empezar el tortuoso camino.

¿Qué se puede decir de esta alegría encontrada? 

¿Qué se puede decir...de este bendito alto en el camino?

Ha sido como si las agujas del reloj se hubieran parado; solo existíamos nosotros.
Sí, ha sido, no un terminar, sino un volver a empezar.

¿Qué se puede decir de los voluntarios, de sus virtudes y de su entrega? Todo está dicho.

Sí, estos "ángeles protectores". Sí, estos seres carnales que tienen su vida, sus problemas e inquietudes. Ellos —los voluntarios— también saben hacer un alto en su camino y gozar de esta felicidad, en estos días buscada y encontrada.

Para ellos también es un alto en su camino y gozan con la risa y la sonrisa de los que —con sus labios pequeños, sus mandíbulas muy encajadas, sus ojos que ya no destellan— hace años que no han reído, ni siquiera sonreído.

Para todos, estos días son de gloria. Las penas y los llantos, aquí, en Calaf, entre todos —unos dando y otros recibiendo—, las hemos congelado. Aquí, entre nuestros abrazos y besos hemos apartado la penuria: pensamos solo en lo bueno y estamos siempre contentos, siempre felices.

¿Qué decir de … Veciana, Calaf, los voluntarios, los ‘receptores’, Amics de la Gent Gran, los molinos de viento, el ambiente...?
¡Todo (en su conjunto) es tan fuerte, tan receptivo! 

Es... como la bendita lluvia que riega suavemente los caminos y hace florecer rosas y jazmines donde antes solo había polvo y flechas venenosas.

GRACIAS, os damos las gracias a todos, por haber hecho que nuestro corazón vuelva a sentir sensaciones y emociones. 

GRACIAS por influir en nuestra mente.

GRACIAS por darnos alegría y hacernos ver que en nuestra vida no todo son sombras, y a ti… y a todos, adorados amigos, tengámonos presentes.

Decía Platón (hace más de tres mil años) que la sonrisa es el espejo del alma. GRACIAS, Amics de la Gent Gran, por pensar (después de treinta años cumplidos) en cómo hacer llegar la sonrisa a estos corazones partidos."

Compartir

Articles relacionats

El veritable guió de 86 anys

El guió de Càsting Giulietta està fet a partir de la vida de les actrius

A poc a poc es van col·locant cada una al seu lloc, com si fos el dia de l’estrena. Una gerra d’aigua de vidre transparent i dos gots reposen a sobre de la taula. Darrere, en Juan Carlos Martel creua les últimes paraules amb l’equip que l’acompanya abans de començar l’assaig. S’aixeca. “Silenci, anem pam a pam”. Les actrius s’activen. En Juan Carlos, el director, s’asseu, agafa una pila de fulls blancs, una ploma platejada amb tinta negra i alça la mirada. L’assaig ja està en marxa. 

Barcelona és rica en obres de teatre, cada una amb la seva peculiaritat, però com Càsting Giulietta n’hi ha poques. Fins fa uns nou mesos, set de les nou protagonistes que hi ha a sobre de l’escenari estaven jubilades des de ja feia bastants anys i la major part del seu temps el passaven en soledat a casa seva. Ara, gràcies a Càsting Giulietta, s’han convertit en actrius professionals a punt d’estrenar una obra de teatre basada en les seves pròpies vivències amoroses.

L’Alícia Pueyo és una de les actrius i assegura que “és una obra molt ben pensada perquè se surt de la normalitat”. I és que el guió s’ha fet a partir de les experiències reals de les seves protagonistes. Per la seva part, la Maria Salvador, una altra de les actrius, assegura que no està gens nerviosa per actuar davant de centenars de persones, “potser es l’experiència de la vida”, diu, però la veritat del guió pot ser que també jugui un gran paper.

Assaig de Càsting Giulietta   Assaig de Càsting Giulietta

Una frase nova, un moviment nou. Una petita correcció, l’apunten al guió i segueixen amb la funció. Petits canvis per aconseguir que l’obra sigui el més perfecte possible el dia de l’estrena, el 26 de setembre, i que transmeti allò que tant anhelem com a societat: la veritat i l’amor. Part d’aquesta veracitat és la complicitat entre les actrius, desconegudes entre elles fins fa menys d’un any i que ara és evident la seva amistat tant davant com darrere del taló.

Arriba el descans i les actrius marxen al camerino, on nou cadires les esperen. Un ample mirall decorat amb estrelles anomenades Alicia Pueyo, Rosó Amades, Paquita Soler, Maria Dolores López, Genoveva Garriga, Mariona Mayolas i Maria Salvador els hi guarden les espatlles. I de sobte la seva relació que floreix entre les quatre parets acaba de crear la galàxia perfecte de l’amistat. Totes elles són la prova que mai no és tard per fer una vertadera amistat: “estava molt ensorrada perquè com no camino, em passava tot el dia a casa, sempre fent el mateix, estava desesperada... i quan vam començar amb l’obra, les vaig conèixer a elles i tot ha canviat”, afirma la Mariona.

Estrelles al camerino de Càsating Giulietta   Assaig de Càsting Giulietta

“Vivim molt lluny les unes de les altres i és un problema, però ens podem veure un cop al mes i si una persona no pot anar sola, se la va a buscar. Ens repartim el taxi”, diu la Rosó tota convençuda. La Genoveva però no ho veu tan fàcil: “totes aquestes amistats que ara he fet no les vull perdre però quan s’acabin les funcions, no serà el mateix, amb aquesta edat...”. La Paquita l’anima: “ens veurem sempre, cada mes a casa d’una”. Cap vol abandonar la màgia que han creat i lluitaran perquè aquesta nova comunitat sigui ben forta.

Aquest clima es trenca quan en Martel irromp en el camerino per anunciar que es reprèn l’assaig. “Albergínia amb formatge”, ràpidament sent la olor d’un dels berenars de l’equip i tothom esclata a riure. Cadascú torna al seu lloc per repassar la vida de les Giuliettes portades a la ficció, cinc de les quals són persones grans acompanyades per Amics de la Gent Gran. Aquest projecte està sent especial pel director, que confessa que està esdevenint “tota una experiència personal i vital, perquè un intenta fer allò que té al cap i aquesta vegada ha sigut superada per una realitat tan contundent i tan bonica que crec que és molt millor el resultat gràcies a les persones que hi participen. Ha sigut dur, bonic i enriquidor”.

Cap de les set actrius grans, de 86 anys de mitjana, havia actuat en el passat, però qualsevol ho diria veient la serenitat i professionalitat que les acompanya en tot moment. Aquesta experiència està sent “única” per a elles, com bé confirmen. De fet, les seves paraules mostren incredulitat davant dels últims mesos: “m’agradaria saber com m’han escollit a mi entre tantes persones i qui ha dit, truqueu-la”, confessa la Maria Dolores amb una mirada il·luminada.

De fet, només dues de les actrius són professionals, les quals exerceixen de fil conductor a l’obra. Tot i portar anys en el món de la interpretació, aquesta obra les fa sortir de la seva zona de confort, ja que no és habitual actuar amb la veritat com a guió. Aquesta experiència per a l’Àurea Màrquez, una de les actrius, està sent tot un aprenentatge: “per a mi ha sigut una experiència de vida pura, elles són autèntiques i aquesta autenticitat fa que la meva autenticitat, que potser en una altra situació es veuria en segon terme, també hagi de sortir en primer”. En l'àmbit personal, la vivència segueix la mateixa línia: “no m’he avorrit ni un minut en tot el procés, són molt parladores, molt entregades i es crea molta complicitat amb elles”.

Assaig de Càsting Giulietta   Assaig de Càsting Giulietta

L’autenticitat es veu clarament al llarg de l’assaig, la connexió entre les nou omple la sala del Teatre Lliure tant en els moments que es repassa l’obra com quan es deixa entreveure la relació personal entre elles, en els moviments i les mirades que es creuen. La veracitat és més que això, és la realitat. Tan real que la Paquita té entre les mans un llibre en una de les escenes i porta amagades dues fotografies del seu marit i ella: “quan estem allà, jo estic llegint, però a estones passo la fulla i així el porto amb mi. Va ser el millor marit”.

La realitat de Càsting Giulietta està demostrant tenir un fort poder: “ha sigut preciós veure com cada dia estaven més guapes, una d’elles es va canviar una crossa que portava per dues per poder ser autònoma a l’escenari, una altra s’ha posat un audiòfon per poder sentir-ho tot, és emocionant veure com aquest projecte ha fet que totes estiguin molt més joves i molt més guapes, els hi ha tornat la vida”, explica la Clara Manyós, una de les actrius professionals, asseguda a les butaques que en pocs dies les veuran actuar plenes.

La Maria Salvador corrobora les seves paraules: “Aquest projecte m’ha anat de meravella, tinc ganes de viure, ganes de fer coses, i estic molt feliç amb aquestes amigues i totes les persones, jo crec que m’ha tirat 20 anys enrere, ganes de fer coses, bon humor”.

Existeix un prejudici cap a la gent gran, se les veu com si fos un grup de persones que ja no tenen el seu lloc en la societat, i, com a conseqüència, moltes vegades s’abandonen les relacions. De fet, la Clara, que és la més jove amb 30 anys, al principi “estava molt preocupada, pensava: són gent gran, com em relacionaré amb elles? Fins que vam començar i de sobte em vaig adonar que són persones, igual que jo, però que tenen més anys. Som iguals, tenim experiències semblants però elles en tenen moltíssimes més”. La Clara està convençuda que Càsting Giulietta és molt necessària per trencar el paternalisme cap a la gent gran.

Davant de quatre espectadors, tornen a assajar l’obra. Se’ls torna a il·luminar la cara quan expliquen el seu amor i un petit somriure i uns ulls brillants s’escapen de les cares de les persones que les escolten. Es nota que Càsting Giulietta és més que una obra de teatre. En Juan Carlos Martel s’aixeca de nou davant la taula. “Hem acabat per avui, gràcies a totes”. Cada actriu va a buscar la seva bossa. S’agafen del braç i creuen l’escenari direcció l’ascensor. Un taxi les espera per portar-les a casa. El Teatre Lliure les espera l’endemà per seguir gaudint de les experiències de vida de set dones que finalment han trobat un espai on ser escoltades.

Compartir

Articles relacionats

El verdadero guion de 86 años

El guion de Càsting Giulietta está hecho a partir de la vida de las actrices

Poco a poco se van colocando cada una en su lugar, como si fuera el día del estreno. Una jarra de agua de vidrio transparente y dos vasos reposan encima de la mesa. Detrás, en Juan Carlos Martel cruza las últimas palabras con el equipo que lo acompaña antes de empezar el ensayo. Se levanta. “Silencio, vamos paso a paso”. Las actrices se activan. Juan Carlos, el director, se sienta, coge una pila de hojas blancas, una pluma plateada con tinta negra y levanta la mirada. El ensayo ya está en marcha.

Barcelona es rica en obras de teatro, cada una con su peculiaridad, pero como Càsting Giulietta hay pocas. Hasta hace unos nuevo meses, siete de las nueve protagonistas que hay encima del escenario estaban jubiladas desde ya hacía bastantes años y la mayor parte de su tiempo lo pasaban en soledad a sus casas. Ahora, gracias a Càsting Giulietta, se han convertido en actrices profesionales a punto de estrenar una obra de teatro basada en sus propias vivencias amorosas.

Alícia Pueyo es una de las actrices y asegura que “es una obra muy bien pensada porque se sale de la normalidad”. Y es que el guion se ha hecho a partir de las experiencias reales de sus protagonistas. Por su parte, María Salvador, otra de las actrices, asegura que no está nada nerviosa para actuar ante centenares de personas, “quizás se la experiencia de la vida”, dice, pero la verdad del guion puede ser que también juegue un gran papel.

Ensayo de Càsting Giulietta   Ensayo de Càsting Giulietta

Una frase nueva, un movimiento nuevo. Una pequeña corrección, lo apuntan al guion y siguen con la función. Pequeños cambios para conseguir que la obra sea lo más perfecta posible el día del estreno, el 26 de septiembre, y que transmita aquello que tanto anhelamos como sociedad: la verdad y el amor. Parte de esta veracidad es la complicidad entre las actrices, desconocidas entre ellas hasta hace menos de un año y que ahora es evidente su amistad tanto ante cómo detrás del talón.

Llega el descanso y las actrices marchan al camerino, donde nueve sillas las esperan. Un ancho espejo decorado con estrellas llamadas Alicia Pueyo, Rosó Amades, Paquita Soler, Maria Dolores López, Genoveva Garriga, Mariona Mayolas y Maria Salvador les salvaguardan. Y de repente su relación que florece entre las cuatro paredes acaba de crear la galaxia perfecto de la amistad. Todas ellas son la prueba que nunca es tarde para hacer una verdadera amistad: “estaba muy hundida porque como no ando, me pasaba todo el día en casa, siempre haciendo lo mismo, estaba desesperada... y cuando empezamos con la obra, las conocí a ellas y todo ha cambiado”, afirma Mariona.

Ensayo de Càsting Giulietta   Ensayo de Càsting Giulietta

“Vivimos muy lejos las unas de las otras y es un problema, pero nos podemos ver una vez al mes y si una persona no puede ir sola, se la va a buscar. Nos repartimos el taxi”, dice Rosó toda convencida. Pero Genoveva no lo ve tan fácil: “todas estas amistades que ahora he hecho no las quiero perder, pero cuando se acaben las funciones no será el mismo, con esta edad...”. Paquita la anima: “nos veremos siempre, cada mes en casa de una”. Ninguna quiere abandonar la magia que han creado y lucharán porque esta nueva comunidad sea muy fuerte.

Este clima se rompe cuando Martel irrumpe en el camerino para anunciar que se retoma el ensayo. “Berenjena con queso”, rápidamente siente el olor de una de las meriendas del equipo y todo el mundo estalla a reír. Cada cual vuelve a su lugar para repasar la vida de las Giuliettas llevadas a la ficción, cinco de las cuales son personas mayores acompañadas por Amics de la Gent Gran. Este proyecto está siendo especial para el director, que confiesa que es “toda una experiencia personal y vital, porque uno intenta hacer aquello que tiene en la cabeza y esta vez ha sido superada por una realidad tan contundente y tan bonita que creo que es mucho mejor el resultado gracias a las personas que participan. Ha sido duro, bonito y enriquecedor”.

Ninguna de las siete actrices mayores, de 86 años de media, había actuado en el pasado, pero cualquiera lo diría viendo la serenidad y profesionalidad que las acompaña en todo momento. Esta experiencia está siendo “única” para ellas, como bien confirman. De hecho, sus palabras muestran incredulidad ante los últimos meses: “me gustaría saber cómo me han escogido a mí entre tantas personas y quiénes ha dicho, llamadla”, confiesa la Maria Dolores con una mirada iluminada.

De hecho, solo dos de las actrices son profesionales, las cuales ejercen de hilo conductor a la obra. A pesar de llevar años en el mundo de la interpretación, esta obra las hace salir de su zona de confort, puesto que no es habitual actuar con la verdad como guion. Esta experiencia para Àurea Màrquez, una de las actrices, está siendo todo un aprendizaje: “para mí ha sido una experiencia de vida pura, ellas son auténticas y esta autenticidad hace que mi autenticidad, que quizás en otra situación se vería en segundo término, también tenga que salir en primero”. En el ámbito personal, la vivencia sigue la misma línea: “no me he aburrido ni un minuto en todo el proceso, son muy habladoras, muy entregadas y se crea mucha complicidad con ellas”.

Ensayo de Càsting Giulietta   Ensayo de Càsting Giulietta

La autenticidad se ve claramente a lo largo del ensayo, la conexión entre las nueve llena la sala del Teatre Lliure tanto en los momentos que se repasa la obra como cuando se deja entrever la relación personal entre ellas, en los movimientos y las miradas que se cruzan. La veracidad es más que esto, es la realidad. Tan real que Paquita tiene entre las manos un libro en una de las escenas y lleva escondidas dos fotografías de su marido y ella: “cuando estamos allí, yo estoy leyendo, pero a ratos paso la hoja y así lo llevo conmigo. Fue el mejor marido”.

La realidad de Càsting Giulietta está demostrando tener un fuerte poder: “ha sido precioso ver cómo cada día estaban más guapas, una de ellas se cambió una muleta que llevaba por dos para poder ser autónoma en el escenario, otra se ha posado un audífono para poder oírlo todo, es emocionante ver cómo este proyecto ha hecho que todas estén mucho más jóvenes y mucho más guapas, les ha vuelto la vida”, explica Clara Manyós, una de las actrices profesionales, sentada en las butacas que en pocos días las verán actuar llenas.

La Maria Salvador corrobora sus palabras: “este proyecto me ha ido de maravilla, tengo ganas de vivir, ganas de hacer cosas, y estoy muy feliz con estas amigas y todas las personas, yo creo que me ha echado 20 años atrás, ganas de hacer cosas, buen humor”.

Existe un prejuicio hacia la gente mayor, se la ve como si fuera un grupo de personas que ya no tienen su lugar en la sociedad, y, como consecuencia, muchas veces se abandonan las relaciones. De hecho, Clara, que es la más joven con 30 años, al principio “estaba muy preocupada, pensaba: son gente mayor, como me relacionaré con ellas? Hasta que empezamos y de repente me di cuenta de que son personas, igual que yo, pero que tienen más años. Somos iguales, tenemos experiencias parecidas pero ellas tienen muchísimas más”. Clara está convencida que Càsting Giulietta es muy necesaria para romper el paternalismo hacia la gente mayor.

Ante cuatro espectadores, vuelven a ensayar la obra. Se les vuelve a iluminar la cara cuando explican su amor y una pequeña sonrisa y unos ojos brillantes se escapan de la cara de las personas que las escuchan. Se nota que Càsting Giulietta es más que una obra de teatro. Juan Carlos Martel se levanta de nuevo ante la mesa. “Hemos acabado por hoy, gracias a todas”. Cada actriz va a buscar su bolsa. Se cogen del brazo y cruzan el escenario dirección el ascensor. Un taxi las espera para llevarlas a casa. El Teatre Lliure las espera el día siguiente para seguir disfrutando de las experiencias de vida de siete mujeres que finalmente han encontrado un espacio donde ser escuchadas.

Compartir

Articles relacionats

La verdad y el amor están de estreno

Ensayo de Càsting Giulietta

“Hace unos 50 años que no veo Paquita y hoy la he venido a ver actuar”, dice una mujer mientras mira las fotografías de la exposición de la entrada del Teatre Lliure. Está acompañada de dos mujeres, las cuales van poniendo nombre a las Giuliettas a medida que las ven retratadas en alguna de las 80 fotografías. “Esto es de cuando trabajaban. Qué guapas están”, sentencia una de ellas.

El jueves 26 de septiembre, las Giuliettas dieron el pistoletazo de salida de la temporada 2019-2020 del Teatre Lliure con la obra Càsting Giulietta. La sala recibió las actrices llena y con personas de todas las edades. Había bastante gente mayor: quizás la función es la excusa perfecta para salir de casa, quizás el proyecto no solo ha dado mucha vida a las actrices, como ellas mismas confiesan, sino que también está suponiendo un granito de arena para que más personas mayores salgan de casa. Quizás la nueva adaptación de Shakespeare es más antídoto contra la soledad de lo que se pensaba.

Tanto estas personas mayores como las que se sientan a su alrededor callan y guardan los móviles cuando cae la oscuridad y unas luces tenues que iluminan el escenario lentamente dejan entender que empieza la obra. Desde el primer instante quedan atrapadas en las palabras de Àurea y Clara, y los toques de humor rápidamente llegan. La alegría se mezcla con la tristeza y la admiración cuando las mujeres mayores explican sus historias amorosas reales. Ellas son el aprecio y la superación en persona. A lo largo de la hora y veinte que dura la obra, las actrices crean una montaña rusa emocional muy palpable en el ambiente. Cada una deja un mensaje que queda clavado en el espectador o espectadora, sus enseñanzas de vida hacen que nadie se vaya igual de la sala y que el amor de todo tipo sea todavía más intenso.

Ellas también viven profundamente los sentimientos que transmiten, hasta el punto de que se les llegan a caer las lágrimas en algunos de los momentos más emocionales de sus relatos. Unos minutos después de la obra, los sentimientos se giran por completo y Maria y Paquita dejan claro que “ahora no nos podéis parar; si tenéis más proyectos así, llamadnos. Si no hay, ¡ahora tendremos que crearlos!”.

Paquita, sentada en una mesa del bar del Teatre Lliure, explica mientras toma leche con cacao que envió cartas a varias personas para animarlas a ir a ver la obra. Mientras cuenta cómo fue el proceso, mira a la mujer que hacía menos de dos horas estaba observando una fotografía suya y confesando que hacía 50 años que no se veían, y deja escapar una sonrisa sincera. El amor va más allá del escenario de verdad.

Compartir

Articles relacionats

La verdad y el amor están de estreno

Ensayo de Càsting Giulietta

“Hace unos 50 años que no veo a Paquita y hoy la he venido a ver actuar”, dice una mujer mientras mira las fotografías de la exposición de la entrada del Teatre Lliure. Está acompañada de dos mujeres, las cuales van poniendo nombre a las Giuliettas a medida que las ven retratadas en alguna de las 80 fotografías. “Esto es de cuando trabajaban. Qué guapas están”, sentencia una de ellas.

El jueves 26 de septiembre, las Giuliettas dieron el pistoletazo de salida de la temporada 2019-2020 del Teatre Lliure con la obra Càsting Giulietta. La sala recibió las actrices llena y con personas de todas las edades. Había bastante gente mayor: quizás la función es la excusa perfecta para salir de casa, quizás el proyecto no solo ha dado mucha vida a las actrices, como ellas mismas confiesan, sino que también está suponiendo un granito de arena para que más personas mayores salgan de casa. Quizás la nueva adaptación de Shakespeare es más antídoto contra la soledad de lo que se pensaba.

Tanto estas personas mayores como las que se sientan a su alrededor callan y guardan los móviles cuando cae la oscuridad y unas luces tenues que iluminan el escenario lentamente dejan entender que empieza la obra. Desde el primer instante quedan atrapadas en las palabras de Àurea y Clara, y los toques de humor rápidamente llegan. La alegría se mezcla con la tristeza y la admiración cuando las mujeres mayores explican sus historias amorosas reales. Ellas son el aprecio y la superación en persona. A lo largo de la hora y veinte que dura la obra, las actrices crean una montaña rusa emocional muy palpable en el ambiente. Cada una deja un mensaje que queda clavado en el espectador o espectadora, sus enseñanzas de vida hacen que nadie se vaya igual de la sala y que el amor de todo tipo sea todavía más intenso.

Ellas también viven profundamente los sentimientos que transmiten, hasta el punto de que se les llegan a caer las lágrimas en algunos de los momentos más emocionales de sus relatos. Unos minutos después de la obra, los sentimientos se giran por completo y Maria y Paquita dejan claro que “ahora no nos podéis parar; si tenéis más proyectos así, llamadnos. Si no hay, ¡ahora tendremos que crearlos!”.

Paquita, sentada en una mesa del bar del Teatre Lliure, explica mientras toma leche con cacao que envió cartas a varias personas para animarlas a ir a ver la obra. Mientras cuenta cómo fue el proceso, mira a la mujer que hacía menos de dos horas estaba observando una fotografía suya y confesando que hacía 50 años que no se veían, y deja escapar una sonrisa sincera. El amor va más allá del escenario de verdad.

Compartir

Articles relacionats

Manifest Dia Internacional de la Gent Gran 2019

Logo Amics dela Gent Gran

Avui, dia 1 d’octubre, celebrem el Dia Internacional de les Persones Grans. Des de 1990 l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va designar aquest dia per a retre homenatge i donar visibilitat internacional a les persones grans, a més de posar en relleu els reptes socials i polítics d’una societat caracteritzada en les últimes dècades per la seva creixent diversitat i longevitat.

Volem alçar la veu sobre una de les situacions que es mantenen invisibles entre un nombre cada vegada més gran de persones grans: la soledat no desitjada. Segons dades de l’Enquesta Continua de Llars de l’INE, a Espanya hi ha 4.732.400 persones vivint soles de les quals un 43,1% tenen més de 65 anys. Això ens planteja nous reptes polítics i socials respecte a les necessitats presents i futures. 

Els experts apunten que la vida en solitari de les persones grans seguirà creixent com a resultat, entre altres factors, de l’augment de l’esperança de vida dels homes, d’un major nombre de ruptures de parella abans de la jubilació i que cada vegada més persones arriben a l’etapa de la vellesa sense parella.  Aquests elements afavoreixen el risc d’aparició de soledat no desitjada.

Com a conseqüència de tot això, podem dir que la soledat és un fenomen prevalent, amb un alt cost social i sanitari, que ha de ser objecte de les polítiques públiques socials i sanitàries, presents i futures. A més, creiem en la força de la societat civil organitzada des del voluntariat que té el potencial de transformar la situació de desigualtat en què viuen moltes persones grans, així com impulsar una visió que promogui el seu reconeixement social.

Amics de la Gent Gran acompanya a més de 1.758 persones grans a través de l’acció altruista de més de 1.901 persones voluntàries a Catalunya. Tanmateix, en l’àmbit internacional, ens sumem a altres persones voluntàries d’organitzacions a França, Alemanya, Irlanda, Suïssa, Polònia, Romania, Canadà, Mèxic i Estats Units. Amb totes elles, celebrem de forma conjunta aquest dia.

La nostra experiència ens permet reivindicar una societat que brindi oportunitats de participació per a les persones grans i que els atorgui reconeixement i visibilitat. És urgent que prenguem consciència d’aquesta realitat i fem un pas cap a l’acció per a lluitar contra la soledat no desitjada i l’aïllament social de les persones grans:

  • Cal voluntat política, que situï la soledat no desitjada de les persones grans al centre de les polítiques públiques. A més de polítiques enfocades a la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones grans, demanem que s’inclogui el benestar emocional com a fonament per a una bona qualitat de vida.
  • Cal dotació pressupostària per part de les administracions estatals, autonòmiques i locals per  a dur a terme programes eficaços en la lluita contra la soledat.
  • Cal una ciutadania activa, sensible a la realitat de les persones grans, que recuperi els valors que la nostra societat ha perdut com a resultat d’un estil de vida més individualista. Els processos d’individualització i urbanització accelerada, les transformacions culturals i tecnològiques, o els canvis en les estructures familiars, així com l’augment de la longevitat són factors que tenen incidència directa en la manera com vivim aquesta etapa vital. La lluita contra la soledat serà eficaç quan aglutini accions individuals, familiars i comunitàries. 

Ens comprometem a seguir acompanyant des del reconeixement i l’estima a totes les persones grans que es troben en situació de soledat, amb especial atenció a les més vulnerables. Amb l’altaveu que ens dóna la commemoració de l’1 d’octubre, volem fer arribar el missatge que cada dia impulsem com a Fundació: promoure l’acció social i la sensibilització sobre la situació de les persones grans a Catalunya. 

Cada persona compta, fes-te soci/a, fes-te voluntari/a 


STOP SOLEDAT!

Compartir

Articles relacionats

Manifiesto Día Internacional de las Personas Mayores 2019

Logo de Amigos de los Mayores

Hoy, día 1 de octubre, celebramos el Día Internacional de las Personas Mayores. Desde 1990, la Organización de las Naciones Unidas (ONU) designó este día para rendir homenaje y dar visibilidad internacional a las personas mayores, además de poner en relieve los retos sociales y políticos de una sociedad caracterizada en las últimas décadas por su creciente diversidad y longevidad.

Queremos levantar la voz sobre una de las situaciones que se mantienen invisibles entre un número cada vez más grande de personas mayores: la soledad no deseada. Según datos de la Encuesta Continua de Hogares del INE, en España hay 4.732.400 personas viviendo solas, de las cuales un 43,1% tienen más de 65 años. Esto nos plantea nuevos retos políticos y sociales respecto a las necesidades presentes y futuras. 

Los expertos apuntan a que la vida en solitario de las personas mayores seguirá creciendo como resultado, entre otros factores, del aumento de la esperanza de vida de los hombres, de un mayor número de rupturas de pareja antes de la jubilación y que cada vez más personas llegan a la etapa de la vejez sin pareja.  Estos elementos favorecen el riesgo de aparición de soledad no deseada.

Como consecuencia de todo esto, podemos decir que la soledad es un fenómeno prevalente, con un alto coste social y sanitario, que tiene que ser objeto de las políticas públicas sociales y sanitarias, presentes y futuras. Además, creemos en la fuerza de la sociedad civil organizada desde el voluntariado que tiene el potencial de transformar la situación de desigualdad en que viven muchas personas mayores, así como impulsar una visión que promueva su reconocimiento social.

Amics de la Gent Gran acompaña además de 1.758 personas mayores a través de la acción altruista de más de 1.901 personas voluntarias en Cataluña. Aun así, en el ámbito internacional, nos sumamos a otras personas voluntarias de organizaciones en Francia, Alemania, Irlanda, Suiza, Polonia, Rumanía, Canadá, México y Estados Unidos. Con todas ellas, celebramos de forma conjunta este día.

Nuestra experiencia nos permite reivindicar una sociedad que brinde oportunidades de participación para las personas mayores y que les otorgue reconocimiento y visibilidad. Es urgente que tomemos conciencia de esta realidad y demos un paso hacia la acción para luchar contra la soledad no deseada y el aislamiento social de las personas mayores:

  • Hace falta voluntad política, que sitúe la soledad no deseada de las personas mayores en el centro de las políticas públicas. Además de políticas enfocadas a la cobertura de las necesidades básicas de las personas mayores, pedimos que se incluya el bienestar emocional como base para una buena calidad de vida.
  • Hace falta dotación presupuestaria por parte de las administraciones estatales, autonómicas y locales para llevar a cabo programas eficaces en la lucha contra la soledad.
  • Hace falta una ciudadanía activa, sensible a la realidad de las personas mayores, que recupere los valores que nuestra sociedad ha perdido como resultado de un estilo de vida más individualista. Los procesos de individualización y urbanización acelerada, las transformaciones culturales y tecnológicas, o los cambios en las estructuras familiares, así como el aumento de la longevidad son factores que tienen incidencia directa en la manera en cómo vivimos esta etapa vital. La lucha contra la soledad será eficaz cuando aglutine acciones individuales, familiares y comunitarias.

Nos comprometemos a seguir acompañando desde el reconocimiento y el aprecio a todas las personas mayores que se encuentran en situación de soledad, con especial atención a las más vulnerables. Con el altavoz que nos da la conmemoración del 1 de octubre, queremos hacer llegar el mensaje que cada día impulsamos como Fundación: promover la acción social y la sensibilización sobre la situación de las personas mayores en Cataluña. 

Cada persona cuenta, hazte socio/a, hazte voluntario/


¡STOP SOLEDAD!

Compartir

Articles relacionats

Nou curs propi sobre la soledat en la vellesa

Curs "La soledat en la vellesa: aproximacions i propostes”

Des d’Amics de la Gent Gran oferim per primera vegada una formació específica sobre soledat no desitjada adreçada principalment a les persones voluntàries de l’entitat, sota el títol “La soledat en la vellesa: aproximacions i propostes”.  Creiem que és important compartir amb elles tot el coneixement que dia rere a dia es va creant des de l’Observatori de la Soledat, clau per a la millora de la nostra acció voluntària i pel camí que anem sembrant des d’Amics de la Gent Gran. 

En aquestes noves formacions abordem la soledat com a constructe i com a fenomen social en la societat del segle XXI, i aprofundim sobre l’impacte que té la soledat al llarg de les diferents etapes vitals, fruit del contingut treballat en la  primera publicació de l’Observatori de la Soledat ”La soledat no té edat, explorant vivències multigeneracionals”. Tanmateix, treballem de forma participativa aspectes claus d’aquest fenomen per tal de poder millorar i enriquir la nostra intervenció i l’acció voluntària.

El passat mes de setembre va tenir lloc el primer curs. Vista la llista d’espera que es va crear, aquest octubre tornem a fer una segona sessió el dia 30 a Barcelona. Es requereix inscripció prèvia.
 

Compartir

Artículos relacionados

Nuevo curso propio sobre la soledad en la vejez

Curso "La soledad en la vejez: aproximaciones y propuestas”

Desde Amics de la Gent Gran ofrecemos por primera vez una formación específica sobre soledad no deseada dirigida principalmente a las personas voluntarias de la entidad, bajo el título “La soledad en la vejez: aproximaciones y propuestas”.  Creemos que es importante compartir con ellas todo el conocimiento que día tras día se va creando desde el Observatorio de la Soledad, clave para la mejora de nuestra acción voluntaria y por el camino que vayamos sembrando desde Amics de la Gent Gran.

En estas nuevas formaciones abordamos la soledad como constructo y como fenómeno social en la sociedad del siglo XXI, y profundizamos sobre el impacto que tiene la soledad a lo largo de las diferentes etapas vitales, fruto del contenido trabajado en la primera publicación del Observatorio de la Soledad ”La soledad no tiene edad, explorando vivencias *multigeneracionals”. Aun así, trabajamos de forma participativa aspectos claves de este fenómeno para poder mejorar y enriquecer nuestra intervención y la acción voluntaria.

El pasado mes de septiembre tuvo lugar el primer curso. Vista la lista de espera que se creó, este octubre volvemos a hacer una segunda sesión el día 30 en Barcelona. Se requiere inscripción previa.
 

Compartir

Artículos relacionados

“Tothom pot aportar, descobrir i experimentar”

Àurea Màrquez en un assaig de Càsting Giulietta

L’obra Càsting Giulietta està protagonitzada per nou actrius, dues de les quals tenen una llarga experiència en el món del teatre. Àurea Márquez, una d’elles, fa més de vint anys que està a sobre dels escenaris i davant de la càmera. Ha protagonitzat sèries de televisió com A la ciutat (2003) i Com si fos ahir (des de 2017). A l’obra, ella és l’encarregada de portar el fil conductor. Defensora del valor de les persones independentment de l’edat, aquest projecte ha sigut especial per a ella.

Quin va ser el teu primer pensament quan et van proposar participar a Càsting Giulietta?
La meva primera reacció va ser un gran entusiasme, molta alegria. Jo havia vist l’espectacle Sis personatges, també dirigit pel Juan Carlos Martel, que m’havia fascinat. Hi havia trobat una veritat i un sentit que no sempre trobo al teatre i poder participar en un procés similar em va semblar un privilegi.

Havies participat en algun projecte semblant? Què té de particular aquesta obra?
No havia participat mai en un procés així. Sempre he fet obres de teatre de text. Aquest muntatge té la particularitat que s’ha creat a partir de les aportacions de les actrius. El Marc Artigau, el dramaturg, ha confeccionat l’estructura i el text a partir del que passava a la sala d’assaig, amb la finalitat que elles estiguessin còmodes i que l’espectacle tingués “veritat”.

Què significa per a tu aquest projecte? 
Aquest projecte dóna sentit a la meva professió. Com a intèrpret, necessito posar-me al servei de propostes en les quals crec. Propostes que jo considero que tenen una funció dins el moment i lloc en el qual vivim. Sincerament, em sento orgullosa de sortir a l’escenari per fer Càsting Giulietta amb les meves companyes.

Què ha representat treballar amb set dones grans no professionals del teatre? Ens pots explicar algun moment molt especial d’aquest procés o alguna anècdota?
Treballar amb les Giuliettes ha sigut un procés del tot diferent dels quals estic acostumada. El joc, el fet de jugar, ha sigut un element molt present i m’ha permès reconnectar amb aquesta llibertat i frescor que sempre hauríem de sentir a l’escenari. L’entrega i l’espontaneïtat de les meves companyes, inclosa la Clara Manyós (l’altra actriu professional), han convocat les meves i fan de cada funció un esdeveniment únic i especial, juntament amb la complicitat del públic. Com a anècdota, les primeres dificultats que tenien a l’hora de “mentir” o de repetir una resposta: -“Si això ja t’ho vaig explicar ahir!”.

Has observat alguna evolució en les “Giuliettes” des que van començar els assajos?
Les Giuliettes han fet una evolució brutal. A banda del creixement particular de cadascuna en termes de seguretat escènica, precisió i concentració, s’han cohesionat com a grup, fent créixer la complicitat i el suport mutu tant a dins com a fora de l’escenari.

Les persones grans estan estigmatitzades per bona part de la societat. Després d’haver treballat tants mesos amb dones grans, ha canviat la teva visió d’elles?
Per la meva manera de ser i perquè sempre m’ha interessat  la gent en general i perquè m’agrada que m’expliquin coses, la meva visió no ha canviat gaire, sinó que s’ha reforçat el que sempre he cregut: que tota persona té alguna cosa per aportar, per descobrir i per experimentar, sempre, fins a l’últim dia. No m’agrada la condescendència o la commiseració amb la qual de vegades es tracta la gent gran. Crec en la col·laboració i l’intercanvi i en la importància de sentir que participes de la vida.

Quin missatge t’agradaria transmetre sobre les persones grans, i en especial de les dones grans, a la societat?
Que les persones grans són portadores de saviesa i experiència. La Isabel Allende, en una entrevista que li van fer, deia a propòsit de fer-se gran: “Hacerse viejo no está hecho para pusilánimes.” El coratge d’observar el teu propi envelliment i alhora conservar la il·lusió i la fermesa em sembla una proesa que ens hauria d’admirar i hauríem de valorar. La gent gran ha viscut en el passat però forma part del present.

T’agradaria participar en un “Càsting Romeo”?
M’encantaria! Però no voldria abusar, potser li tocaria a algun altre actor o actriu, que no hi ha tanta feina i s’ha de repartir!
 

Compartir

Articles relacionats

“Todas las personas pueden aportar, descubrir y experimentar”

Àurea Màrquez en un ensayo de Càsting Giulietta

La obra Càsting Giulietta está protagonizada por nueve actrices, dos de las cuales tienen una larga experiencia en el mundo del teatro. Àurea Márquez, una de ellas, hace más de veinte años que está encima de los escenarios y ante la cámara. Ha protagonizado series de televisión como A la ciutat (2003) y Com si fos ahir (desde 2017). En la obra, ella es la encargada de llevar el hilo conductor. Defensora del valor de las personas independientemente de la edad, este proyecto ha sido especial para ella.

¿Cuál fue tu primer pensamiento cuando te propusieron participar en Càsting Giulietta?
Mi primera reacción fue un gran entusiasmo, mucha alegría. Yo había visto el espectáculo Sis personatges, también dirigido por Juan Carlos Martel, que me había fascinado. Había encontrado una verdad y un sentido que no siempre encuentro en el teatro y poder participar en un proceso similar me pareció un privilegio.

¿Habías participado en algún proyecto parecido? ¿Qué tiene de particular esta obra?
No había participado nunca en un proceso así. Siempre he hecho obras de teatro de texto. Este montaje tiene la particularidad que se ha creado a partir de las aportaciones de las actrices. Marc Artigau, el dramaturgo, ha confeccionado la estructura y el texto a partir de lo que pasaba en la sala de ensayo, con el fin de que ellas estuvieran cómodas y que el espectáculo tuviera “verdad”.

¿Qué significa para ti este proyecto? 
Este proyecto da sentido a mi profesión. Como intérprete, necesito ponerme al servicio de propuestas en las que creo. Propuestas que yo considero que tienen una función dentro del momento y lugar en el que vivimos. Sinceramente, me siento orgullosa de salir al escenario para hacer Càsting Giulietta con mis compañeras.

¿Qué ha representado trabajar con siete mujeres mayores no profesionales del teatro? ¿Nos puedes explicar algún momento muy especial de este proceso o alguna anécdota?
Trabajar con las Giuliettas ha sido un proceso del todo diferente a los que estoy acostumbrada. El juego, el hecho de jugar, ha sido un elemento muy presente y me ha permitido reconectar con esta libertad y frescura que siempre tendríamos que sentir en el escenario. La entrega y la espontaneidad de mis compañeras, incluida Clara Manyós (la otra actriz profesional), han convocado las mías y hacen de cada función un acontecimiento único y especial, junto con la complicidad del público. Como anécdota, las primeras dificultades que tenían a la hora de “mentir” o de repetir una respuesta: -“Si esto ya te lo expliqué ayer!”.

¿Has observado alguna evolución en las Giuliettas desde que empezaron los ensayos?
Las Giuliettas han hecho una evolución brutal. Además del crecimiento particular de cada una en términos de seguridad escénica, precisión y concentración, se han cohesionado como grupo, haciendo crecer la complicidad y el apoyo mutuo tanto dentro como fuera del escenario.

Las personas mayores están estigmatizadas por buena parte de la sociedad. Después de haber trabajado tantos meses con mujeres mayores, ¿ha cambiado tu visión de ellas?
Por mi manera de ser, porque siempre me ha interesado la gente en general y porque me gusta que me expliquen cosas, mi visión no ha cambiado mucho, sino que se ha reforzado lo que siempre he creído: que toda persona tiene algo que aportar, que descubrir y que experimentar, siempre, hasta el último día. No me gusta la condescendencia o la conmiseración con la que a veces se trata la gente mayor. Creo en la colaboración y el intercambio y en la importancia de sentir que participas de la vida.

¿Qué mensaje te gustaría transmitir sobre las personas mayores, y en especial de las mujeres mayores, a la sociedad?
Que las personas mayores son portadoras de sabiduría y experiencia. Isabel Allende, en una entrevista que le hicieron, decía a propósito de hacerse mayor: “*Hacerse viejo no está hecho para pusilánimes.” El coraje de observar tu propio envejecimiento y a la vez conservar la ilusión y la firmeza me parece una proeza que nos tendría que admirar y tendríamos que valorar. La gente mayor ha vivido en el pasado, pero forma parte del presente.

¿Te gustaría participar en un “Casting Romeo”?
¡Me encantaría! Pero no querría abusar, quizás le tocaría a alguno otro actor o actriz, ¡que no hay tanto trabajo y se tiene que repartir!

Compartir

Articles relacionats

"Gràcies!", carta del nebot d'una dona acompanyada

Encarna en una tertúlia a domicili

L'acompanyament que realitzen les persones voluntàries és més que un gest altruista. Es creen uns vincles molt forts entre elles i la gent gran que rep les visites. En Joan, nebot de l'Encarna, dona que hem acompanyat des de la Fundació, ha escrit unes paraules per agrair tot l'amor i amistat que la seva tieta va rebre.

 

Gràcies!

La tieta Encarna va migrar a Catalunya quan tenia vint-i-cinc anys. Va arribar casada des d’Andalusia i com la majoria de dones del poble va treballar al tèxtil. No va ser mare i quan es va quedar vídua –com moltes de les dones de la seva època i context social– sempre va recordar-lo en positiu.

Ha viscut sola més de quinze anys, gairebé tota la vellesa. D’aquest temps vaig aprendre d’ella l’art de la conversa. Tenia sempre un somriure als llavis, l’agraïment generós i la llum en la mirada.

Durant aquesta última etapa de la vida, he estat testimoni de la seva capacitat d’estimar i alhora de la força de l’amor de la Juana, de la Fundació d’Amics de la Gent Gran que va trucar a la seva porta i la va acompanyar fins que la tieta va traspassar la porta de la vida. Des d’aquell moment, cada setmana esperava amb il·lusió la seva trobada. Sempre s’arreglava per gaudir d’un vincle que es va anar enfortint. Recordo mil i un detalls d’aquesta amistat i d’històries de vida compartides.

De la tieta he heretat el valor de les paraules i els relats de la vida, la senzillesa i la dignitat d’una dona treballadora i de la cura que tenia d’ella mateixa i de les seves amigues i familiars.

De la Juana, voluntària de la Fundació Amics de la Gent Gran, el vincle poderós de l’amor serè i ple de tendresa. Escoltar, animar, conversar i, quan convé, resoldre.

Una persona voluntària de la Fundació Amics de la Gent Gran que organitzada de manera acollidora, eficient i respectuosa fa real la humanitat.

Gràcies per ser-hi, Laia, Juana i Miquel Àngel!!!

Compartir

Articles relacionats

"¡Gracias!", carta del sobrino de una mujer acompañada

Encarna en una tertulia a domicilio

El acompañamiento que realizan las personas voluntarias es más que un gesto altruista. Se crean unos vínculos muy fuertes entre ellas y las personas mayores que recibe las visitas. En Joan, sobrino de Encarna, mujer que hemos acompañado desde la Fundación, ha escrito unas palabras para agradecer todo el amor y amistad que su tía recibió.

 

¡Gracias!

La tía Encarna migró en Cataluña cuando tenía veinticinco años. Llegó casada desde Andalucía y como la mayoría de mujeres del pueblo trabajó en el textil. No fue madre y cuando se quedó viuda –como muchas de las mujeres de su época y contexto social– siempre lo recordó en positivo.

Ha vivido sola más de quince años, casi toda la vejez. De este tiempo aprendí de ella el arte de la conversación. Tenía siempre una sonrisa a los labios, el agradecimiento generoso y la luz en la mirada.

Durante esta última etapa de la vida, he estado testigo de su capacidad de amar y a la vez de la fuerza del amor de Juana, de la Fundación de Amics de la Gent Gran, que llamó a su puerta y la acompañó hasta que la tía traspasó la puerta de la vida. Desde aquel momento, cada semana esperaba con ilusión su encuentro. Siempre se arreglaba para disfrutar de un vínculo que se fue fortaleciendo. Recuerdo mil y un detalles de esta amistad y de historias de vida compartidas.

De la tía he heredado el valor de las palabras y los relatos de la vida, la sencillez y la dignidad de una mujer trabajadora y de la cura que tenía de ella misma y de sus amigas y familiares.

De Juana, voluntaria de la Fundación Amics de la Gent Gran, el vínculo poderoso del amor sereno y lleno de ternura. Escuchar, animar, conversar y, cuando conviene, resolver.

Una persona voluntaria de la Fundación Amics de la Gent Gran que organizada de manera acogedora, eficiente y respetuosa hace real la humanidad.

¡¡¡Gracias per estar allí, Laia, Juana y Miquel Àngel!!!

Compartir

Articles relacionats

"Davant la soledat hem d'apoderar les persones", J. Yanguas

Javier Yanguas

La soledat de la gent gran és un tema complex. Actualment està a l'ordre del dia tant a l'agenda política com mediàtica, però realment estem fent les coses bé? Javier Yanguas, Director Científic del Programa de Gent Gran de la "Fundació la Caixa" i president -fins al passat mes de juny- de la Secció de Ciències Socials i del Comportament de la International Association of Gerontology and Geriatrics fot the European Region (IAGG-EU) analitza la situació actual i proposa maneres per millorar-la i així poder paliar, en la mesura que sigui possible, la soledat. Yanguas és doctor en Psicologia Biològica i de la Salut per la Universitat Autònoma de Madrid, entre altres. Ha exercit com a Tècnic d'Innovació en intervencions en el Centre Gerontològic Egogain (1989-1999) i ha dirigit el Màster de Gerontologia Psicosocial de la Universitat del País Basc (1996-2000). Així mateix, ha sigut director de I+D de la Fundació Matia i Director de Matia Instituto Gerontológico entre el 1998 i el 2017. És expert a nivell internacional en nous models d'atenció a gent gran.

Considerem gent gran a aquelles persones que tenen 65 anys i més, però aquesta classificació no respon a la realitat i influeix en el disseny de serveis i recursos. Com creus que hauriem de reconsiderar aquest tema?

A part que vivim més anys i estem en millors condicions, el que està passant fonamentalment és que el cicle vital està canviant. En general, som nens durant més temps (excepte, probablement, en casos d'exclusió social), adolescents més temps i joves més temps, però els 65 anys es mantenen com la fita d'entrada a la vellesa i això, potser, no correspon massa a la realitat. Moltes persones que tenen 65 anys avui en dia ni es veuen grans ni se senten grans. A gerontologia, històricament, la vellesa s'associava a tot allò relacionat amb el declivi, amb les pèrdues. Però avui, moltes persones de 70 anys senten que el seu cicle maduratiu no ha acabat; per a elles la vellesa és una etapa de creixement i desenvolupament personal. Ara, quan fem 65 anys, podem tenir per davant dos o tres dècades i això és molt de temps, el mateix que entre 0 i 20 ó 20 anys,

Segons alguns demògrafs, la vellesa hauria de tenir un llindar d'entrada mòbil en relació a l'esperança de vida: l'entrada podria ser "x anys menys" que l'esperança de vida mitjana de la teva generació. A més, en allò que anomenem "vellesa", ens trobem amb realitats molt diferents: des de persones que es conceben més des de l'adultesa, fins a gent de 90 i 100 anys amb característiques molt diferents a les anteriors, en realitat són "fills i pares", tot i que no s'ha d'oblidar que allò que anomenem vellesa també hi ha fragilitat i dependència.

A part que vivim més anys i que estem en millors condicions, el que está passant fonamentalment és que el cicle vital està canviant.

Creiem que existeixen molts estereotips sobre la gent gran que no corresponen a la realitat i volem que ens ajudis a construir una imatge alternativa. Com és la gent gran avui en dia?

Si alguna cosa caracteritza la vellesa com a etapa és la seva complexitat i heterogeneïtat. Hi ha una creença molt freqüent que defensa que a partir de la jubilació, amb l'entrada a la vellesa, l'ésser humà està plenament desenvolupat ("acabat" de construir, per així dir-ho) i a partir d'allà ve el declivi. El desenvolupament humà des d'una perspectiva psicològica dura mentre segueixin produint-se transaccions entre l'organisme biològic i el context sociocultural. El que passa és que en aquesta dinàmica -que es dóna al llarg de la vida- hi ha pèrdues i guanys. A mi em molesta profundament que no es reconegui la vellesa tal com és. A vegades es margina a les persones per tenir una edat determinada o certs dèficits; altres vegades, sembla que busquem el “do de l'eterna adultesa” enaltint comportaments típics d'adults i joves, amb un missatge subliminal: un “bon envelliment” és ser adult i no vell. 

Jo reivindico una mirada de la vellesa lliure d'aquests condicionaments, ni “vellesa és igual a decrepitud i dependència”, ni tampoc és “la cerca de l'eterna adultesa”. Cal recollir de debò el que és aquesta etapa de la vida, on hi ha pèrdues i guanys. Probablement la vellesa és l'etapa on més heterogeneïtat existeix dins del cicle vital. Hi ha persones en excel·lents condicions de salut, persones amb fragilitat i dependència; diferents generacions (gairebé pares i fills); cuidadors i cures...

Si alguna cosa caracteritza la vellesa com a etapa és la seva complexitat i heterogeneïtat.

La soledat s'ha posat de moda. Ha passat de ser un tema reservat a l'esfera de la intimitat de la gent per entrar a l'agenda social i política. Què ha passat?

Ja sabíem des de la dècada dels 80 i 90 que el bon funcionament social genera salut. Numbrosos estudis així ho indiquen. Per exemple, l'estudi longitudinal de Harvard que començar als anys 30 del segle passat va establir sense indici de dubte la contribució de les relacions socials a una vellesa lliure de discapacitat i el fet que la soledat "mata". El que em sembla que ha passat en els últims anys és que els canvis demogràfics, els canvis en les  maneres de viure i en la convivència, la gobalització, el pas de societats més "comunitàries a societats més individualistes, etc., canvis que es venien cultivant des de fa molt de manera sigil·losa, han trobat eco una societat la "liquidesa" de la qual (per dir-ho en termes que utilitzava Bauman) no agrada. Tot i així, en la qüestió que la soledat s'ha posat de moda, tinc una reserva: hem passat de què la soledat no existís a què tot sembla ser soledat. De no prestar-li atenció a ser una epidèmia del segle XXI. Crec que hem de centrar-nos i ser riguroses; assumir la complexitat de la soledat i no pensar que tot és soledat, no sigui que deixem d'invertir en altres àrees.

Theresa May va crear un Ministeri per abordar la soledat al Regne Unit. Fa uns dies, la secretaria d'Estat Ana Lima anunciava la posada en marxa d'un pla global contra la soledat no desitjada a Espanya. Creus que és necessària una estratègia nacional al nostre país? Quina ha de ser la implicació de les Administracions Públiques?

Jo crec que el que va passar al Regne Unit a l'hora de gestar-se la campanya END LONELINESS va ser un procés molt diferent, amb el treball en el parlament, la comissió, investigació, etc. Un bon exemple a estudiar, sens dubte.

Jo no sóc polític i, per tant, em costa opinar sobre la necessitat o no d'una estratègia nacional i l'oportunitat d'un possible ministeri de la soledat. El que sí crec és que la soledat s'ha d'abordar des de la proximitat a les persones, des de la quotidianitat, tenint en compte les diferències i idiosincràsia pròpia de casa ésser humà i de la seva comunitat. Per a mi hi ha tres qüestions principals: sensibilitzar la ciutadania, construir xarxes comunitàries de recolzament i cura, i apoderar persones per fer front a la soldat. Una última qüestió: el revers de la soledad no és la "no soledat", sinó que el bon funcionament social, que és on estan els beneficis personals i socials. Aquest ha de ser l'objectiu: recuperar un bon funcionament social.

Hi ha tres qüestions principals: sensibilitzar la ciutadania, construir xarxes comunitàries de recolzament i cures, i apoderar persones per fer front a la soledat.

La soledat afecta més a homes o dones? Alguns estudis apunten que els homes estan més sols, però no hi ha un consens acadèmic. 

No hi ha consens. L'evidència és dispar. A més, sembla ser que els resultats també depenen de les mostres incloses en els estudis, de la metodologia, especialment de la mena d'instruments que s'utilitzen per a la seva avaluació: sembla que quan es pregunta directament sobre la solitud les dones obtenen puntuacions més altes que els homes; i quan són preguntes més indirectes aquestes diferències s'anul·len i fins i tot alguns estudis parlen de més solitud en homes que en dones. En el Programa de Gent Gran de la Fundació Bancària “la Caixa” hem realitzat un estudi que donarem a conèixer pròximament, amb una mostra de 15.000 persones majors de 60 anys que acudeixen a centres de gent gran de tot l'estat; i un dels resultats que està aflorant que crec que té interès, no és tant si hi ha més soledat en homes o en dones, sinó conèixer si existeixen diferències en la manera de viure la soledat segons el gènere. En aquest sentit els resultats apunten al fet que la soledat pot ser més complexa (amb més matisos) en les dones que en els homes. En els homes es tracta d'una soledat amb caràcter més “social” i en les dones, amb un tint més de “soledat emocional”. A més, també sembla ser que la soledat s'experimenta de diferents maneres segons l'edat. Això ens porta a la necessitat ineludible de pensar en intervencions diferenciades i a augmentar la complexitat de les intervencions davant una soledat que és diversa en si mateixa.

L'exclusió social genera soledat i a la vegada la soledat no exclou a ningú.

Què hem de tenir en compte per a intervenir en la soledat no desitjada?

Crec que hem de fer un esforç per facilitar que les persones s'apoderin. El que et fa lliure de la soledat no és que no la sentis, o demandar “companyia” si és el que un troba a faltar. El més ideal seria que facilitem eines a les persones per poder gestionar-la i donar-li la volta, o almenys poder conviure tan bé com sigui possible amb ella. Com abans assenyalàvem, són necessaris tres nivells d'intervenció: a) les persones; b) el comunitari; i c) la sensibilització ciutadana.

Nombrosos estudis apunten que hi ha una relació entre nivell d'estudis, pobresa i sentiment de soledad: a menor formació i recursos, més soledat no desitjada. No obstant això, la nostra experiència acompanyant ens demostra que la soledat és transversal i independent al nivell d'ingressos i formació. Què opines?

L'exclusió social genera soledat i alhora la soledat no exclou a ningú. Cristina Victor, una de les majors expertes en soledat, planteja un model de soledat on parla de variables internes a l'individu (intrapersonals, com la personalitat, cognició, afectes…) i externes a l'individu (la presència o no de serveis, els aspectes econòmics, d'habitatge...) que poden ser grans generadors o “mantenidors” de les situacions de soledat. A mi m'agrada aquesta comprensió transversal de la soledat en la qual no es banalitza.

Activar la comunitat no és tan senzill, fer un bon projecte comunitari no és ajuntar-se a prendre un cafè i ja està.

La millor manera de prevenir la soledat és creant barris i comunitats més atentes, preocupades, pròximes i “segures” on la gent gran se senti menys vulnerable. Quines iniciatives creus que hem de dur a terme a les nostres ciutats?  

Un previ. Estic totalment d'acord, però faria èmfasi en el fet que a més de “fer comunitat” és imprescindible dotar a les persones dels recursos necessaris per a gestionar la seva soledat i sensibilitzar a la ciutadania. En una de les enquestes que realitzem en el Programa de Gent Gran de la Caixa a persones d'entre 20 anys i 90 els preguntem sobre diferents aspectes de la soledat. Els demanàvem que valoressin la importància de la soledat com a problema social. Sobre 10, la soledat els preocupava un 7 i, específicament en els majors, un 9 sobre 10. Quan els preguntàvem si coneixien a moltes persones en situació de soledat, 0, a ningú, 10, a moltíssimes, la nota era un 3-4. Així que d'una banda diem que la soledat és un problema molt important, especialment en la gent gran, però no coneixem a ningú. Per què? Perquè s'amaga, es viu en silenci, es disfressa i s'estigmatitza. Hem de començar a no emetre judicis sobre els que s'han quedat sols, no jutjar el perquè de la soledat sense conèixer les causes, hem d'assumir que la soledat és alguna cosa que ens pot acompanyar a tots, si no ens acompanya de facto. 

Dit això i responent a la teva pregunta, activar la comunitat és establir llaços de cura i ajuda entre les persones, compartir projectes, col·laborar en una fi comuna… Possibilitats? Infinites. A Anglaterra hi ha un projecte que em va cridar l'atenció en el qual gent gran que viu sola fa el menjar a estudiants universitaris, que van fent fúting a buscar-la i que han d'estar una estona parlant amb la persona gran. Els estudiants mengen estupendament i fan esport, i la gent gran treballa per a algú. Així, el vincle és fàcil que sorgeixi. Això pot ser un exemple, però hi ha milers. Activar la comunitat és posar en marxa iniciatives d'interès comú i compartit. Dit l'exemple anterior, una altra qüestió que m'inquieta: activar la comunitat no és tan senzill, fer un bon projecte comunitari no és ajuntar-se a prendre un cafè i ja està (no dic que no sigui una bona idea prendre un cafè o preparar menjar per a uns altres). Crec que parlem de “fer comunitat” amb facilitat, sense entendre, a vegades, que la intervenció comunitària necessita rigor, instruments i molt coneixement. Em fa por que s'estigui trivialitzant el que és la comunitat i allò comunitari.

Les tecnologies ens poden ajudar enormement perquè ens faciliten la connexió, però no han de marcar-nos les pautes d'una relació, no han de dirigir el nostre comportament en una relació.

Quin ha de ser el paper de les noves tecnologies per a abordar el repte de la soledat?

Les tecnologies són una possibilitat meravellosa, però en termes de relacions són un mitjà i no una fi. El problema és que ens confonem i a vegades elevem els mitjans a la categoria de finalitats. Creiem que per tenir 3.000 seguidors en Instagram tenim 3.000 amics. En les relacions socials un necessita “fregar-se” amb l'altre, que quan necessitis ajuda, per expressar-ho així, “et donin un cop de mà” (multidimensionalment, és a dir, afecte, escolta, ajuda instrumental…). Les xarxes socials, a vegades, banalitzen el significat profund de les relacions. Les relacions socials tenen, com és evident, molt de positiu, com l'afecte, l'ajuda, la comprensió, la confiança; però també negatives, ens frustrem, ens decebem, ens enfadem... Les xarxes socials ens “prometen” allò bo sense allò dolent, ens ofereixen relacions on la mutualitat i el compromís no són necessaris. T'enfades amb algú o no et ve de gust estar amb ella o amb ell i la/el bloqueges per WhatsApp, per exemplificar-ho així. Volem allò desitjable, sense assumir el que incomoda. Les relacions socials són compromís i mutualitat i no hem d'oblidar això. Dit tot l'anterior, les tecnologies ens poden ajudar enormement perquè ens faciliten la connexió, però no han de marcar-nos les pautes d'una relació, no han de dirigir el nostre comportament en una relació i hem d'estar atents a això. El més fàcil no és sempre el millor. Hem de compartir temps i invertir en relacions.

Compartir

Articles relacionats

La II Jornada de Gent Gran se centra en el maltractament

II Jornada de Gent Gran de Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet ha acollit la II Jornada de Gent Gran que organitzem juntament amb altres entitats de la Plataforma d’Entitats de Gent Gran del poble aquest mes d’octubre. Enguany el tema principal ha sigut el maltractament cap a aquest grup de persones.

En aquest acte, hem comptat amb la presència d’en Jordi Muñoz, d’EIMA, l’única entitat d’Espanya dedicada exclusivament al maltractament a gent gran; l’Equip d’Atenció a la Vellesa, d’Anoia; i la Creu Roja, que ha dinamitzat tallers. Unes 120 persones van poder gaudir de les conferències i les activitats, com el ball per a gent gran de la tarda.

L’objectiu de la jornada és visibilitzar aquest col·lectiu del poble, el qual cada vegada és més nombrós, i les problemàtiques que enfronten en el seu dia a dia, com el maltractament, la soledat o la manca d’accessibilitat.

“Celebrar jornades com aquesta és molt important per sensibilitzar la societat en quant a gent gran i que els mitjans de comunicació posin la mirada sobre aquest tema. A més, els actes col·laboratius permeten conèixer diferents recursos útils per a la persones grans i així poder atendre-les holísticament”, remarca la Cristina Curto, responsable d’amics de la Gent Gran a Santa Coloma de Gramenet.

La Plataforma d’Entitats de Gent Gran va ser creada l’any 2017 amb l’objectiu de crear un espai de debat i reflexió en xarxa. Està formada per Creu Roja, Càrites, Fundació Catalunya La Pedrera, Ajudam Predegent, Amics i Amigues de la Residència Ramon Berenguer, Fundació Mèmora, Fundació Roca i Pi, Cemfis, Favgram, La Colmena i la nostra fundació.
 

Compartir

Articles relacionats

La II Jornada de Personas Mayores se centra en el maltrato

II Jornada de Personas Mayores de Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet ha acogido la II Jornada de Personas Mayores que organizamos junto con otras entidades de la Plataforma de Entidades de Personas Mayores del pueblo este mes de octubre. El tema principal ha sido el maltrato hacia este grupo de personas. En este acto, hemos contado con la presencia de Jordi Muñoz, de EIMAla única entidad de España dedicada exclusivamente al maltrato a personas mayores; el Equipo de Atención a la Vejez, de Anoia; y Cruz Roja, que ha dinamizado talleres. Unas 120 personas pudieron disfrutar de las conferencias y las actividades, como el baile para gente mayor de la tarde.

El objetivo de la jornada es visibilizar este colectivo del pueblo, que cada vez es más numeroso, y las problemáticas que enfrentan en su día a día, como el maltrato, la soledad o la carencia de accesibilidad.

“Celebrar jornadas como esta es muy importante para sensibilizar la sociedad en cuanto a gente mayor y que los medios de comunicación posen la mirada sobre este tema. Además, los actos colaborativos permiten conocer diferentes recursos útiles para y así poder atenderla holísticamente”, remarca Cristina Curto, responsable de Amics de la Gent Gran en Santa Coloma de Gramenet.

La Plataforma de Entidades de Gente mayor fue creada en 2017 con el objetivo de crear un espacio de debate y reflexión en red. Está formada por Cruz Roja, Càrites, Fundació Catalunya La Pedrera, Ajudam Predegent, Amics i Amigues de la Residència Ramon Berenguer, Fundació Mèmora, Fundació Roca y Pi, Cemfis, Favgram, La Colmena y nuestra fundación.

Compartir

Articles relacionats

La soledat ara és cosa de tots/es

Gent gran sentint soledat

Envellir, avui dia, res o poc té a veure amb el que significava fa unes dècades. Els processos d'individualització i urbanització accelerada, les transformacions culturals i tecnològiques, o els canvis en estructures familiars, entre altres, són factors que tenen una incidència directa en com vivim l'última etapa de la nostra vida.

D'altra banda, l'augment de la longevitat o allargament de la mal-denominada tercera edat, esbossa un escenari desconegut fins al moment. Ens trobem en el llindar d'una nova època, en la qual ja es comença a albirar un canvi de paradigma, però que indubtablement ens enfronta a nous reptes, tant econòmics i polítics, com socials. 

La soledat no desitjada i l'aïllament social de la gent gran són dues de les qüestions que últimament comencen a adquirir certa rellevància, i es reconeixen com a línies clau de les polítiques socials i sanitàries. La soledat és un fenomen complex que, fruit de múltiples aproximacions teòriques, ha generat diferents debats al llarg del temps. Si fem un repàs molt succint per la història i retrocedim a les primeres anotacions sobre soledat (segles XVIII i XIX), és l'existencialisme, des de la filosofia, la que per primera vegada observa la soledat i l'entén com un enigma gairebé inherent a l'ésser humà, al qual tota persona ha d'enfrontar-se en algun moment de la seva vida. 

Des de la psicologia no es comença a abordar fins ben entrats els anys 50, i, de fet, les recerques de caràcter empíric, sempre des d'una lògica individual, no comencen a prendre cos fins als anys 80. Tot això a conseqüència de l'aparició de nous fenòmens que, en aquella època, van generar alguns canvis socials importants com l'augment exponencial de les taxes de divorci, de llars unipersonals i de la viduïtat durant la vellesa.

A principis dels 80, Robert Weiss, un dels autors més reconeguts en aquest camp, diferència conceptualment, per primera vegada, entre la soledat social i la soledat emocional, entenent la primera com la falta o insuficiència de relacions o sentiment de comunitat, i la segona com l'absència de relacions personals íntimes o d'inclinació, i obrint d'aquesta forma el debat, avui dia encara viu, sobre la unidimensionalitat o multidimensionalitat del concepte.

Més o menys en la mateixa època, Peplau i Perlman, realitzen una de les majors contribucions en aquest camp -publicant dues compilacions en les quals es recullen totes les aproximacions teòriques existents fins al moment-, aporten una mirada empírica i assumeixen la importància de mesurar la soledat per a poder intervenir i pal·liar el seu impacte. De fet, en aquesta època es construeixen els principals instruments de mesurament. 

Ja en el segle XXI, encara lluny del consens respecte al fenomen, el que sí que és indubtable és que la soledat continua sent un enigma constant per a l'ésser humà, i juga un paper més que important no sols en la construcció i el desenvolupament de les persones com a individus, sinó també en el de les societats.

Les alarmants notícies sobre els alts percentatges de sentiment de soledat en tots les cohorts d'edat a Europa, o el fet que a Espanya el 9% de la població la pateixi amb freqüència, apunta interrogants sobre l'evolució de societats com la nostra, en la qual els valors comunitaris i col·lectivistes han estat, en anteriors etapes de la nostra història, un segell d'identitat. 

En temps de la modernitat líquida que ens descriu Zigmunt Bauman (caracteritzada per la inestabilitat, falta de cohesió i precarietat en els vincles) la soledat ha deixat de ser una qüestió pura i exclusivament individual per a concebre's com una qüestió social. La seva prevalença i demostrat impacte en la salut i qualitat de vida de les persones han generat alarmes i interrogants, i ens preguntem com construir respostes des de l'acció social i les polítiques públiques, ja que no és només una qüestió del present, sinó que ho serà del futur. 

 


A la nostra manera de veure, el primer pas és entendre el constructe en la seva complexitat individual i social, com expliquem de forma més extensa en aquest article que es publicarà en paper en el pròxim quadern de la Fundació Grífols i Lucas.
 

 

Elisa Sala Mozos - Observatori de la Soledat

Compartir

Articles relacionats

El 8è Congrés de la Gent Gran estudia els reptes de l’envelliment

8e Congres Gent Gran Catalunya Sant Fruitos de Bages

Sota el lema “Tenim veu, decidim”, el passat divendres 25 d’octubre es va celebrar el 8è Congrés de la Gent Gran de Catalunya al monestir de Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages. Des del 1990, aquesta iniciativa de caràcter quadriennal té com a objectiu recollir les opinions i iniciatives de les persones grans de Catalunya davant els reptes de l’envelliment.

L’acte, que va ser inaugurat per l’honorable senyor Chakir El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, i presidit pel Dr. Marc Antoni Broggi, va reunir a 360 delegats i delegades en representació de les comarques de Catalunya i de diverses organitzacions, entre elles la Fundació Amics de la Gent Gran.

Amb el treball previ realitzat durant 48 sessions organitzades d’abril a juny, van arribar al congrés dues ponències i més de cent esmenes. Les ponències, amb els noms de “El present de les persones grans: drets i deures” i “Les persones grans del futur: polítiques d’adaptació de la societat a l’envelliment”, tracten de les inquietuds de les persones més enllà de la seva edat. Pensions, mort digna, maltractaments, soledat no volguda, sexualitat o desenvolupament sostenible han estat alguns dels temes objecte de discussió.

Les conclusions seran lliurades a les administracions, institucions i entitats competents, fent-ne un seguiment de l’evolució, compliment i difusió al territori. El Manifest del 8è Congrés conté el resum dels textos, dels debats i de les aportacions fetes a les ponències aprovades en els grups de treball.

 

Llegeix ara el Manifest del Congrés en català.

 

Text escrit per Celso Fernández, Patró d’Amics de la Gent Gran i representant de l’entitat al Congrés.

Compartir

Articles relacionats

El XVIII Congreso de la Gente Mayor estudia los retos del envejecimiento

8 Gente Mayor Cataluña Sant Fruitos de Bages

Bajo el lema “Tenemos voz, decidamos”, el pasado viernes 25 de octubre se celebró el VIII Congreso de la Gente Mayor de Cataluña en el monasterio de Món Sant Benet, en Sant Fruitós de Bages. Desde 1990, esta iniciativa de carácter cuatrienal tiene como objetivo recoger las opiniones e iniciativas de las persones mayores de Cataluña frente los retos del envejecimiento.

El acto, inaugurado por el honorable señor Chakir El Homrani, consejero de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias, y presidido por el Dr. Marc Antoni Broggi, reunió a 360 delegados y delegadas en representación de las comarcas de Cataluña y de varias  organizaciones, entre ellas la Fundación Amics de la Gent Gran.

A partir del trabajo de 48 sesiones previas organizadas de abril a junio, se presentaron al congreso dos ponencias y más de un centenar de enmiendas. Las ponencias, tituladas “El presente de las personas mayores: derechos y deberes” y “Las personas mayores del futuro: políticas de adaptación de la sociedad al envejecimiento”, se centran en las inquietudes de las personas independientemente de su edad. Pensiones, muerte digna, maltratamiento, soledad no deseada, sexualidad o desarrollo sostenible fueron algunos de los temas de discusión.

Las conclusiones serán entregadas a las administraciones, instituciones y entidades competentes, realizando un seguimiento de la evolución, cumplimiento y difusión en el territorio. El Manifiesto del VIII Congreso contiene el resumen de textos, debates y aportaciones de las ponencias aprobadas por los grupos de trabajo.

 

Lee el Manifiesto del Congreso en catalán.

 

Texto escrito por Celso Fernández, Padrón de Amics de la Gent Gran y representante de la entidad en el congreso.

Compartir

Articles relacionats

“La soledat està interpel·lant la ciutadania”, L. Coll

Laura Coll

La Laura Coll-Planas és llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona i doctora en Salut Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi doctoral es titula “Soledat, suport social i participació de les persones grans des d’una perspectiva de la salut”. Després de set anys a Alemanya combinant la investigació i la clínica en l’àmbit de la geriatria, es va incorporar a l’Institut de l’Envelliment de la UAB, l’actual Fundació Salut i Envelliment UAB (FSIE). Des de la FSIE ha participat, coordinat i dirigit projectes en envelliment d’àmbit regional i europeu. La seva passió per la investigació sobre i amb persones grans són les intervencions complexes des d’una perspectiva biopsicosocial i en les que es combinin metodologies quantitatives i qualitatives. Recentment, ha estat una de les investigadores principals del projecte Recercaixa Aequalis i és la coordinadora científica del projecte Sitless, finançat en el marc del programa Horizon 2020 de la Comissió Europea. A més, des del 2018 és professora associada del Departament de Ciències Socials i Salut Comunitària de la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

 

Cada vegada es parla més de la soledat i ho celebrem. Ha passat de ser un tema reservat a l’esfera de la intimitat de la persona per entrar a l’agenda social i política. Però que les “bones relacions socials” generen salut i que “la soledat mata” és quelcom que ja se sabia. Què ha passat?

Fa moltíssims anys que el tema està estudiat. De fet, ja l’any 1988, la revista Science va publicar l’article “Social Relationships and Health”. Realment és molt interessant veure com, tot i que des de la ciència treballem per crear evidències científiques, hi ha temes que no ocupen l’espai públic fins que no hi ha un interès polític o social darrere. En el cas d’Espanya, el tema ha irromput a l’agenda per la notícia de la creació d’un Ministeri de la Soledat a Gran Bretanya. Crec que aquest ha estat, com a mínim, un dels elements clau. L’altra possible explicació caldria buscar-la a la nostra vida quotidiana: la soledat està interpel·lant a la ciutadania. Per exemple, el diari ARA va entrevistar a James Lubben, un expert que va desenvolupar una de les escales més importants per mesurar la xarxa social d’una persona. Amb aquest tipus d’entrevistes, les persones de peu de carrer també es pregunten per les seves relacions socials i prenen contacte amb el tema.

 

En el cas d’Espanya, la soledat ha irromput a l’agenda per la notícia de la creació d’un Ministeri de la Soledat a Gran Bretanya

 

En el que es refereix a la intervenció en soledat, la majoria d’autors estan d’acord amb què ens falten dades. Falta evidència empírica. Per això, seria necessari fer ús de documents vàlids que ens permetin avaluar-la o mesurar-la. Existeixen alguns, tals com l’escala UCLA, la “de Jong Gierveld” o l’ESTE. Segons la teva experiència i opinió, segueixen sent vàlids avui en dia? O necessitem construir altres?

La soledat és un fenomen complex i no disposem d’eines perfectes. Tenim alguns tests molt coneguts, però amb limitacions. També és necessari dir que encara avui, en l’àmbit de la investigació es fa ús dels conceptes ‘aïllament social’ i ‘soledat’ com si fossin sinònims intercanviables, al mateix temps que es confonen les nocions de ‘xarxa social’, ‘relacions socials’ o ‘suport’. Hi ha tants elements a tenir en compte, diferents però relacionats entre si, que difícilment poden recollir-se en un sol test.

L’assaig clínic més robust, sòlid i científicament més ben fet fins dia d’avui sobre una intervenció en soledat s’anomena “Cercle d’Amics” i es va fer a Finlàndia. Tot i que es van aconseguir detectar millores significatives en la qualitat de vida, disminució de la mortalitat, ús de serveis de salut i dels costos sanitaris entre les persones que rebien la intervenció, en comparar-les amb les que no, no van detectar impactes en la soledat per si mateixa. Per aquest motiu van concloure que probablement hi havia una limitació en el test empleat (l’escala de la soledat UCLA, molt utilitzada i reconeguda internacionalment). Aquest estudi, tremendament rigorós, ens posa de manifest un problema greu, ja que per molt rigorosos que vulguem ser, ens poden fallar les eines. Precisament perquè és un sentiment subjectiu i molt complex, recomanaria complementar els resultats del qüestionari amb resultats obtinguts a partir d’altres tècniques basades en la metodologia qualitativa, com entrevistes en profunditat o grups focals, per entendre millor el fenomen i complementar l’avaluació d’aquest tipus d’intervencions.

 

Encara avui, en l’àmbit de la investigació s’utilitzen els conceptes ‘aïllament social’ i ‘soledat’ com si fossin sinònims intercanviables.

 

Com més gran és el capital social d’una comunitat, menys soles se senten les persones grans. Com expliques aquesta relació causal?

Hi ha diferents definicions de capital social. Segons Robert Putman, podem entendre el capital social com “les característiques de l'organització social, tals com les xarxes, les normes i la confiança, que faciliten la coordinació i la cooperació per a un benefici mutu” (Putnam, 1995a: 67). A més, defineix dos grans dominis del capital social. D'una banda, el capital social estructural, que inclou aspectes objectius com la participació social i la quantitat de contactes, els quals estan relacionats amb la soledat fins a cert punt perquè tenir molts contactes no necessàriament comporta que la funció d'aquests contactes sigui la que la persona desitja. I, d'altra banda, està el capital social subjectiu, el qual inclou el “suport social percebut”, que seria l'altra cara de la moneda de la soledat. És a dir, si perceps que tens el suport social que desitges, no et sents sola.

El capital social subjectiu també inclou altres aspectes com, per exemple, la confiança en els altres o el nivell de seguretat ciutadana percebuda a escala comunitària. En països del nord d'Europa, aquests valors gaudeixen de bons resultats i, com més alts són aquests indicadors, menor és el sentiment de soledat. És cert que aquests països del Nord tenen una societat més individualista, però també és important tenir en compte com el capital social influeix en la soledat. Si tu vius sola en el teu pis, però saps que els teus veïns t'ajudaran, probablement et sentiràs menys sola que si penses que és millor no obrir la porta a ningú perquè t'enganyaran. Aquesta percepció facilita l'aïllament i també la soledat. És molt interessant veure com a factors contextuals influeixen en les vides de les persones.

 

I la relació entre capital social i salut?

Igual que la soledat, el capital social també s'ha estudiat en relació amb la salut. Avui, ja sabem que està relacionat amb menor mortalitat i major salut autopercebuda, entre altres. Així mateix, diferents components del capital social també s'han estudiat com a indicadors de la salut; la participació social -per exemple- està vinculada amb menys simptomatologia depressiva o més activitat física. Nombrosos estudis observacionals així ho demostren. No obstant això, el que no està tan clar és si intervenint en capital social (per exemple, promovent el suport social), podem revertir aquests efectes negatius en salut. És a dir, la soledat comporta depressió, però una vegada la persona ja té depressió, podria ser que les intervencions en soledat no servissin, o sí, però cal demostrar-ho. Un cas que sí que tenim ben estudiat és que afavorint el suport social de les persones cuidadores s'aconsegueix disminuir els seus nivells de depressió.

 

La soledat comporta depressió, però una vegada la persona ja té depressió, podria ser que les intervencions en la soledat no servissin

 

En la teva tesi menciones la teoria de l’apoderament de les persones per fer front a la soledat no desitjada. En què consisteix exactament i per què defenses aquest model davant altres?

Molts autors pensem que la soledat té a veure amb el context social, amb l’edatisme, amb la falta d'espai propi i amb l'individualisme imperant. En aquest context es dona un “desapoderament” de les persones, especialment de les grans. Hi ha altres autors que tenen una aproximació biologista i cognitiva que estudia la soledat individual tant a l’àmbit cerebral com bioquímic. La seva proposta consisteix a abordar la soledat com un assumpte individual on la mateixa persona cau en un cercle viciós. Per a ells, és necessària la teràpia individual cognitiva, reestructurar la cognició d'aquestes persones i que aprenguin a adaptar-se a aquestes circumstàncies. Es tracta de dues visions oposades, totes dues sustentades amb respectives recerques: els uns consideren que hi ha alguna cosa en el cervell que no funciona bé i que s'ha de tallar amb aquest bucle; els altres, on jo m'identifico, considerem que és el context social el que desapodera, entre altres, a dones majors amb la seva trajectòria de vida, especialment en països com el nostre.

Particularment advoco per models d'intervenció que cerquen apoderar a les persones majors com el de Finlàndia, que a més se sustenten en demostracions claríssimes d'evidència. Ho hem pogut observar en intervencions grupals amb dones soles on les entrevistes qualitatives posteriors recullen comentaris com “ara la meva vida té sentit” o “abans els meus fills m'obligaven a anar els diumenges a menjar amb ells per a no estar sola i ara soc jo la que els truca i els dic que no menjaré amb ells perquè he quedat amb la meva amiga”.

 

La soledat té a veure amb el context social, amb l’edatisme, amb la falta d’espai propi i amb l’individualisme imperant

 

És un model aplicable també a entorns residencials?

En entorns residencials jo diria que passen coses diferents. Una gran proporció de persones també té deteriorament cognitiu i un alt grau de discapacitat física. D'altra banda, aquestes persones no viuen aïllades, sinó que justament comparteixen habitatge amb moltes altres. Aquest tema xoca amb falses creences que formen part de l'imaginari col·lectiu, com que “si estàs sol et sentiràs sol” o “si estàs en grup no pots sentir-te sol”. De fet, ha costat molt desmuntar-les. El model d'apoderament també es pot aplicar aquí. Vaig tenir l'ocasió de visitar residències a Finlàndia. Allà, són petites unitats de convivència i no tenen res a veure amb el que nosaltres concebem com a residència. Disposen d’un menjador molt gran amb la cuina oberta de manera que la cuinera està veient a totes les persones i forma part de la quotidianitat. Hi ha diferents tipus de sofàs, animals de companyia, les habitacions estan personalitzades amb mobles i quadres que han portat les mateixes persones grans. Queda clar que aquest model facilita les relacions socials. Al nostre país s'estan desenvolupant molts programes pilot que caminen en aquesta direcció, crec que anem cap aquí.

 

Per concloure, una pregunta una mica més personal. Què motiva a una metgessa a escriure una tesi de salut pública amb el títol “Soledat, suport social i participació de les persones grans des d’una perspectiva de salut”?

El meu interès per l'envelliment ve de la meva relació amb els meus avis. Amb ells em vaig començar a interessar per la recerca i, específicament, la geriatria. Vaig estar uns anys investigant a Alemanya i vaig fer un postgrau de Medicina de l'Envelliment a Suïssa. Una de les professores era la Kaisu Pitkala, la directora de l'estudi Cercle d'Amics en Soledat que he esmentat abans. Un dia ens va fer una presentació en la qual ella no parlava, sinó que bàsicament ens va mostrar fotos i frases del seu estudi. La meva reacció va ser posar-me a plorar. Em va emocionar profundament, més que qualsevol altra cosa relacionada amb l'envelliment que sempre m'ha apassionat.

Un temps després em va tocar fer una presentació. Es van sortejar els temes i em van tocar les relacions socials. Això em va permetre aprofundir en aquest aspecte i tot el relacionat. En tornar a Barcelona, em vaig incorporar en el que per aquell llavors era l’Institut de l’Envelliment i vaig començar a treballar amb la Mercè Pérez Salanova. En un moment donat, vam començar a treballar un projecte sobre la soledat, però era un tema que llavors no es relacionava en absolut amb la salut. De fet, em va sorprendre descobrir que sí que hi havia articles acadèmics sobre aquest tema. En aquest moment vaig decidir canviar el tema de la meva tesi i aparcar els temes mèdics geriàtrics. Però pensava que una tesi sobre la soledat havia de provenir de l’àmbit de la psicologia social, i jo era una doctoranda en salut pública! Vaig trigar uns anys a entendre que evidentment podia encaixar, que una cosa tenia a veure amb l'altra i que la soledat estava relacionada amb la salut. Avui crec que la meva aportació consisteix precisament en això, a  dotar de rigor científic aquests temes tan psicosocials i propis de l'envelliment, a publicar-los i difondre'ls per a intentar millorar la vida de les persones.

Compartir

Articles relacionats

Coneixes els avantatges fiscals de ser solidari/a?

Avantatges-fiscals-solidari

Penses que la vellesa és massa important per viure-la en soledat? Les donacions a ONG i fundacions com Amics de la Gent Gran permeten desgravar fins a un 75% dels diners que aportes. No només ajudes a fer que cada dia més de 1.700 persones grans deixin enrere la soledat no desitjada, sinó que també reps un benefici com contribuent!

     

Quins passos has de seguir?

    

El procés és ben senzill:

  1. Fes-te soci/a o donant de l’entitat.
  2. Rep el teu certificat fiscal. A partir del mes de febrer, t’enviarem a casa el certificat amb l’import total de les aportacions realitzades durant l’any fiscal anterior. Necessitem el teu DNI o NIF per informar l’Agència Tributària, així que si encara no ho has fet, truca’ns al 93 207 67 73 o escriu-nos un correu a info@amicsdelagentgran.org.
  3. Inclou el certificat a la teva declaració de la renda i obtindràs les deduccions a l’IRPF.

   

Quines són les deduccions a l’IRPF?

    

Els criteris canvien segons la donació que facis:

  • Els primers 150 euros que donis desgravaran el 75%. Tingues en compte que la xifra contempla el total aportat a una o diverses entitats.
  • A les quanties superiors a 150 euros s’hi aplica una desgravació del 30%. La llei premia la teva fidelitat i compromís en cas que faci més de tres anys que ens ajudis, incrementant la desgravació fins al 35%.
  • Tingues en compte que la deducció té un límit del 10% de la base liquidable!

    

Si ets una empresa també desgraves

     

Les persones jurídiques (empreses) poden desgravar de l’Impost de Societats el 35% de la donació. En el cas que hagis fet donacions superiors a 150 euros durant els darrers tres anys fiscals, la deducció augmenta fins al 40%.  El límit segueix sent el 10% de la base liquidable, però tens la possibilitat d’aplicar les quanties no deduïdes als períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius.

    

Les teves donacions permeten que més de 1.700 persones grans deixin enrere la soledat, ens ajudes?

Compartir

Articles relacionats

¿Conoces los beneficios fiscales de ser solidario/a?

Avantatges-fiscals-solidari

¿Piensas que la vejez es demasiado importante para vivirla en soledad? Las donaciones a ONG y fundaciones como Amigos de los Mayores te permiten desgravar hasta un 75% del dinero que aportes. No solo contribuyes a que cada día más de 1.700 personas mayores dejen atrás la soledad no deseada, ¡sino que también recibes un beneficio como contribuyente!

   

¿Qué pasos tienes que seguir?

      

El proceso es sencillo:

  1. Hazte socio/a o donante de la entidad.
  2. Recibe tu certificado fiscal. A partir del mes de febrero, te enviaremos a casa el certificado con el importe total de las aportaciones realizadas durante el año fiscal anterior. Necesitamos tu DNI o NIF para informar a la Agencia Tributaria, así que, si aún no lo has enviado, llámanos al 93 207 67 73 o escribe un correo a info@amigosdelosmayores.org.
  3. Incluye el certificado en tu declaración de la renta y desgrava tus donaciones.

      

¿Hasta cuánto puedes desgravar?

      

Los criterios varían según tu aportación:

  • Los primeros 150 euros desgravarán el 75%. Recuerda que la cuantía contempla el total que hayas aportado a una o varias entidades.
  • Se aplica una desgravación del 30% para el importe que sobrepase los 150 euros. La ley premia tu fidelidad y compromiso si llevas más de tres años ayudándonos, incrementando así la desgravación hasta el 35%.
  • La deducción tiene un límite de base liquidable del 10%.

     

Las empresas también desgravan

     

Las personas jurídicas (empresas) pueden desgravar del Impuesto de Sociedades el 35% de la donación realizada. Si has realizado donaciones superiores a 150 euros durante los últimos tres años fiscales, la desgravación aumenta al 40%. Se mantiene el límite de base liquidable del 10%, pero tienes la posibilidad de aplicar los importes no deducidos en los períodos impositivos que concluyen en los 10 años inmediatos y sucesivos.

 

Tus donaciones permiten que más de 1.700 personas grandes dejen atrás la soledad no deseada, ¿nos ayudas?

Compartir

Articles relacionats

Laura: "Amb la Pepi veig la vida des d'un altre punt de vista"

Laura-Fernandez

La Laura Fernández té 21 anys. Sempre ha tingut un especial interès per la gent gran, quelcom poc habitual entre les persones de la seva edat, i des de fa gairebé tres anys és voluntària d’Amics de la Gent Gran a Vilanova i la Geltrú. Acompanya a la Pepi, que viu en una residència i amb qui comparteix els beneficis de les relacions intergeneracionals. Els espais que barregen persones de diferents generacions afavoreixen les relacions i combaten la soledat. El contacte intergeneracional millora les actituds dels i les més joves cap als i les més grans, disminuint els estereotips negatius; també ajuda a entendre millor el procés d’envelliment i el cicle de la vida. Alhora, serveix per canviar la concepció que poden tenir les persones més grans cap a les més joves.

    

Abans de començar el teu voluntariat, eres conscient de la soledat de la gent gran?

No en vaig ser conscient fins començar el grau mitjà de dependència. Creia que la gent gran tenia la seva família, però després t’adones que no tothom té la sort de poder estar acompanyat. Això és una cosa que s’ha d’anar promovent més.

   

Com va néixer el teu esperit de voluntariat?

Va néixer de casualitat. Mai m’havia plantejat fer un voluntariat fins fa una mica més de dos anys. Vaig veure un cartell d’Amics de la Gent Gran i vaig pensar “i per què no sóc voluntària?”. Al principi em feia por, però després ho proves i t’agrada. A més, he tingut molta sort amb la persona gran que acompanyo, la Pepi. Crec que ser voluntària és una de les millors decisions he pres mai.

 

Ser voluntària és una de les millors decisions he pres mai

   

És el primer voluntariat que fas. Te l’esperaves així?

No, la veritat és que no me l’esperava així. Tot ha estat molt fàcil, gairebé instantani. Amb la Pepi he tingut una connexió com si fos de la meva família. No ho veig com una relació professional, sinó com una cosa molt dolça. Crec que tothom hauria de ser voluntari/a, no només les persones que treballem o estudiem en l’àmbit social.

  

Com t’esperaves que fos el voluntariat?

Com vaig a una residència, m’esperava que la persona gran fos diferent i el tracte més professional. Pensava que aniria a veure-la però que hi hauria distància, que em costaria connectar amb la persona. Aquesta era la meva por: no connectar amb ella, que no li caigués bé, que tingués por o rebuig. Però no, tot va ser molt natural, el primer dia ja vam connectar molt bé.

  

Què t’aporta fer un voluntariat?

Com a persona m’aporta molt. Ajudar a una persona també t’ajuda a tu mateixa, aprens a escoltar, a saber d’una persona, a estar amb ella. El voluntariat també m’ajuda a pensar que hi ha més persones com jo que ajuden a altres persones.

   

Com a persona jove i voluntària, creus que aquesta experiència aporta alguna cosa específicament a la joventut?

Sí, perquè així ens adonem que no només estem els joves, sinó que hi ha més gent i que cada vegada hi ha més gent gran. També ens ajuda a valorar altres coses i a obrir la ment. Opino que a la joventut li falta l’esperit de voler ser voluntària de gent gran. Aquest àmbit crec que és el que menys atrau, i en canvi per a mi és el més interessant. A més, ser gran és llei de vida, tu estaràs en la mateixa situació algún dia.

  

Ser gran és llei de vida, tu estaràs en la mateixa situació algún dia

     

Per què creus que no atrau les persones joves?

Perquè segurament ho veuen molt habitual. Per exemple, la majoria de professionals de la integració potser veuen més interessant l’àmbit de la salut mental perquè no és tan comú i els genera certa curiositat, en canvi amb la gent gran convius en el dia a dia.

    

Com és la teva relació amb la Pepi?

Doncs al principi érem com amigues, ens portàvem molt bé. Ara ja és com una persona més de la meva família. Ens ho expliquem tot, sortim a donar un tomb. Ja ha passat de ser un tracte més professional a ser com la meva tieta.

 

Què t’aporta una relació d’amistat amb una persona gran que no t’aporta una amb una jove?

Veure la vida des d’un altre punt de vista. Quan estàs amb una persona jove, més o menys té la mateixa que tu, però amb la Pepi he canviat la meva manera de pensar en moltes coses, m’aporta uns altres valors, m’ajuda a solucionar coses amb la seva experiència. Tinc una connexió tan gran amb ella que la diferència d’edat a vegades sembla que no existeixi.

   

Què creus que li aportes tu a la Pepi?

Crec que li aporto energia i ganes de viure. Ella es queixava de què en la residència estava rodejada de gent gran i ella necessitava alguna persona més jove perquè l’ajudés a adonar-se que ella també és jove. L’he ajudat a tirar endavant a poc a poc; per exemple, físicament ha donat un canvi espectacular, ara s’arregla. A vegades em dona fins i tot la seva roba. Podem compartir moltes coses. A més, la Pepi és una persona molt oberta, som les dues molt semblants en moltes coses.

     

Com animaries a la gent jove a fer un voluntariat amb gent gran?

S’ha d’obrir més la ment, s’ha de conèixer noves persones. Vulguis o no, sempre arribem a ser grans. La sensació d’ajudar una persona no te la dona els diners, sinó el dia a dia, el tracte amb ella, ajudar-la tant quan està bé com quan està malament. És una experiència que us ajudarà tant personalment com professionalment. Per al treball et dona molta experiència i ser voluntari d’una ONG diu molt d’una persona.

Quan entres en una ONG, veus que hi ha diferents maneres de col·laborar, com fer un voluntariat o donar diners. M’agradaria que la gent col·labori, que s’animi. Que no s’ho prengui com un treball; és una cosa molt maca, molt personal, i que gràcies a això he trobat a la Pepi, que és una persona fantàstica a la meva vida.

Compartir

Articles relacionats

La soledat ara és cosa de tots/es (II)

Soledat gent gran

 

L'envelliment i la soledat estan en constant canvi. L'augment de la longetivitat o l'allargament de la mal denominada tercera edat són alguns dels factors que determinen la transformació i marquen el llindar d'una nova època de reptes econòmics, polítics i socials, com explicàvem en la primera part de La soledat ara és cosa de tots/es. A continuació presentem 7 aspectes clau per entendre el repte de la soledat en el segle XXI.

 

  

És un fenomen complex, divers i plural

 

Existeixen tantes soledats com individus que la viuen. És necessari entendre-la en el seu context, individual i comunitari, per a poder detectar-la i abordar-la.

 

 

Es dona en totes les etapes vitals

 

Tanmateix, s’aguditza durant la vellesa: un procés de pèrdues associat al propi cicle de vida (la marxa dels fills/es, la pèrdua de la parella o amistats propers, etc.), conjuntament amb un procés gradual de reducció de capacitats funcionals i un canvi en els rols socials (jubilació, reducció de grups socials, etc.) provoquen que la seva prevalença sigui més gran en les últimes etapes de la vida.

 

 

Afecta la qualitat de vida

  

La soledat té un impacte directe en la qualitat de vida, estat de salut i benestar de les persones: pel que fa a la salut física, accentua l'obesitat, augmenta la pressió sistòlica, amplifica el declivi motor, eleva les alteracions del sistema immune, etc., i quant a la salut psicològica, prediu símptomes depressius, augmenta els problemes de somni, empitjora la deterioració cognitiva, augmenta el risc de patir Alzheimer, acrescenta els problemes de salut mental, etc. Fins i tot, tal com defensa el neuròleg i catedràtic de la Universitat d'Harvard, Alvaro Pascual Leone, en el seu últim llibre El cervell que cura, la soledat pot considerar-se una malaltia mortal.

 

 

No tots els termes són el mateix

 

És necessari diferenciar l'exclusió social, l'aïllament social i el sentiment de soledat. D'una banda, l'exclusió social és una situació objectiva, fruit d'un procés dinàmic de combinació de factors de vulnerabilitat, en el qual la dimensió relacional pot ser vertebradora del propi procés, un agreujant, o no tenir un paper . Per l'altre, l'aïllament social i la soledat són dos fenòmens entre els quals existeix una estreta relació (les persones en situació d'aïllament social tenen més risc de sentir soledat).

No obstant això, mentre que l'aïllament social es caracteritza per la falta o existència limitada de relacions personals duradores, i es pot mesurar per la densitat de la xarxa social, la soledat no desitjada és un sentiment subjectiu de la persona, fruit d'una discrepància entre les relacions desitjades i les reals.

Sovint, recerques que aborden la soledat com a tal, ens ofereixen una imatge difusa, amb conceptes barrejats i a vegades contradictoris. Tot això dificulta el disseny de polítiques i programes, així com la seva implementació i impacte efectiu.

 

 

No és un fenomen individual

 

La soledat no desitjada, en la societat del segle XXI, ja no és un fenomen individual. Tal com es dedueix de la lectura d'aquest article, ha passat de ser “cosa d'un” a ser “cosa de tots”. Avui ja és un fenomen social.

 

 

El gènere importa

 

Quan abordem la soledat no desitjada és important tenir una mirada de gènere. És necessari desenvolupar coneixement en aquest camp, ja que l'evidència empírica és contradictòria. Existeixen recerques que no troben diferències mentre que unes altres troben majors índexs de soledat en els homes. Així mateix, comprendre la vivència del sentiment en tots dos sexes per a desenvolupar models d'intervenció eficaces encara és una assignatura pendent avui dia.

 

 

És difícil de detectar

 

El sentiment de soledat és difícil de reconèixer i per tant, difícil de detectar i abordar. A vegades implica sentiments de vergonya o culpa, ja que sentir-se sol o sola no necessàriament està associat al fet de “estar sol/a”, i pot donar-se en contextos familiars o de companyia. Per aquest motiu, resulta necessari dotar d'eines i recursos als agents que estan en contacte directe amb la població gran per a poder detectar situacions de soledat i aïllament i que aquestes siguin derivades als recursos, programes i/o projectes destinats a pal·liar el seu efecte.

Així les coses, la relació entre soledat i envelliment, lluny de ser una combinació senzilla, se'ns presenta més aviat com un fenomen complex, que comprèn interaccions individuals, familiars i comunitàries, que engloba aspectes objectius i percepcions subjectives, i que es veu influenciat per comportaments individuals i expectatives culturals, alhora que és mediatitzada per factors externs, socials i estructurals, i té un fort impacte en la salut.

 

A la nostra manera de veure, el primer pas és entendre el constructe en la seva complexitat individual i social, com expliquem de forma més extensa en aquest article que es publicarà en paper en el pròxim quadern de la Fundació Grífols i Lucas.

 

Elisa Sala Mozos - Observatori de la Soledat

Compartir

Articles relacionats

La soledad ahora es cosa de todos/as (II)

soledad no deseada persona mayor

El envejecimiento y la soledad están en constante cambio. El aumento de la longevidad o el alargamiento de la mal denominada tercera edad son algunos de los factores que determinan la transformación y marcan el lindar de una nueva época de retos económicos, políticos y sociales, como explicábamos en la primera parte de La soledad es cosa de todos/as. A continuación presentamos 7 aspectos clave para entender el reto de la soledad en el siglo XXI. 

 

 

Es un fenómeno complejo, diverso y plural

 

Existen tantas soledades como individuos que la viven. Es necesario entenderla en su contexto, individual y comunitario, para poder detectarla y abordarla.

 

 

Acontece en todas las etapas vitales

 

La soledad tiene un impacto en todas las etapas vitales, pero se agudiza durante la vejez: un proceso de pérdidas asociado al propio ciclo de la vida (marcha de los hijos, pérdida de la pareja o amigos cercanos, etc), conjuntamente con un proceso paulatino de reducción de capacidades funcionales y un cambio en los roles sociales (jubilación, reducción de grupos sociales, etc) provocan que su prevalencia sea mayor en la última etapa de la vida.

 

 

Afecta la calidad de vida

 

La soledad tiene un impacto directo en la calidad de vida, estado de salud y bienestar de las personas: en lo que se refiere a la salud física, acentúa la obesidad, aumenta la presión sistólica, amplifica el declive motor, eleva las alteraciones del sistema inmune, etc. y en cuanto a la salud psicológica, predice síntomas depresivos, aumenta los problemas de sueño, empeora el deterioro cognitivo, aumenta el riesgo de padecer Alzheimer, acrecenta los problemas de salud mental etc. Incluso, tal y como defiende el neurólogo y catedrático de la Universidad de Harvard, Alvaro Pascual Leone, en su último libro El cerebro que cura, la soledad puede considerarse una enfermedad mortal.

 

 

No todos los términos son lo mismo

 

Es necesario diferenciar la exclusión social, el aislamiento social y el sentimiento de soledad. Por un lado, la exclusión social es una situación objetiva, fruto de un proceso dinámico de combinación de factores de vulnerabilidad, en el que la dimensión relacional puede ser vertebradora del propio proceso, un agravante, o no tener un papel. Por el otro, el aislamiento social y la soledad son dos fenómenos entre los que existe una estrecha relación (las personas en situación de aislamiento social tienen más riesgo de sentir soledad).

No obstante, mientras que el aislamiento social se caracteriza por la falta o existencia limitada de relaciones personales duraderas, y se puede medir por la densidad de la red social, la soledad no deseada es un sentimiento subjetivo de la persona, fruto de una discrepancia entre las relaciones deseadas y las reales.

A menudo, investigaciones que abordan la soledad como tal, nos ofrecen una imagen difusa, con conceptos mezclados y en ocasiones contradictorios. Todo ello dificulta el diseño de políticas y programas, así como su implementación e impacto efectivo.

 

 

No es un fenómeno individual

 

La soledad no deseada, en la sociedad del siglo XXI, ya no es un fenómeno individual. Tal y como se deduce de la lectura de este artículo, ha pasado de ser “cosa de uno” a ser “cosa de todos”. Hoy ya es un fenómeno social.

 

 

El género importa

 

Cuando abordamos la soledad no deseada es importante tener una mirada de género. Es necesario desarrollar conocimiento en este campo ya que la evidencia empírica es contradictoria. Existen investigaciones que no encuentran diferencias mientras que otras hallan mayores índices de soledad en los hombres. Así mismo, comprender la vivencia del sentimiento en ambos sexos para desarrollar modelos de intervención eficaces, hoy en día todavía es una asignatura pendiente.

 

 

Es difícil de detectar

 

El sentimiento de soledad es difícil de reconocer y por ende, difícil de detectar y abordar. En ocasiones implica sentimientos de vergüenza o culpa ya que sentirse solo o sola no necesariamente está asociado al hecho de “estar solo/a”, y puede darse en contextos familiares o de compañía. Por este motivo, resulta necesario dotar de herramientas y recursos a los agentes que están en contacto directo con la población mayor, para poder detectar situaciones de soledad y aislamiento, y que éstas sean derivadas a los recursos, programas y/o proyectos destinados a paliar su efecto.

Así las cosas, la relación entre soledad y envejecimiento, lejos de ser una combinación sencilla, se nos presenta más bien como un fenómeno complejo, que comprende interacciones individuales, familiares y comunitarias, que engloba aspectos objetivos y percepciones subjetivas, y que se ve influenciado por comportamientos individuales y expectativas culturales, a la vez que es mediatizada por factores externos, sociales y estructurales, y tiene un fuerte impacto en la salud.

 

A nuestro modo de ver, el primer paso es entender el constructo en su complejidad individual y social, como explicamos de forma más extensa en este artículo que se publicará en papel en el próximo cuaderno de la Fundación Grífols i Lucas.

 

Elisa Sala Mozos - Observatorio de la Soledad

Compartir

Articles relacionats

“La vellesa és una etapa més de la vida”, M.Mas

Mercè Mas

Mercè Mas és treballadora social de formació i activista social de vocació. La seva és una trajectòria professional centrada en el voluntariat amb i per a les persones grans, a més de la direcció de serveis residencials. És membre de la Comissió Executiva del Consell de la Gent Gran de Catalunya, la Comissió Permanent del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona i el Older Women’s Network Europe, entitats des de les quals participa en la defensa dels drets de les persones grans. Responsable del projecte “La residència en la qual m'agradaria anar a viure” de la FATEC, reivindica l'Atenció Centrada en la Persona (ACP) com a manera de garantir el respecte a la dignitat, autonomia de decisió i drets de les persones que viuen en els centres. Mare de set fills i àvia de disset nets, Mas va cursar la carrera de Treball Social als 50 anys i reclama que és fonamental que les persones grans se sentin a la residència com a casa.

 

Considerem persones grans a aquelles que tenen 65 anys o més, però molts pensem que aquesta classificació no respon a la realitat i influeix en el disseny de serveis i recursos. Com creus que hauríem de reconsiderar aquest tema?

Les persones som grans, perquè “grans” és una classificació en si mateixa. No obstant això, a mi m'agrada la paraula “vells”. Si te'n adones, els nens petits de seguida diuen que ja són grans. La vellesa és una etapa més de la vida i cal acceptar-la com qualsevol altra. Hi ha una tendència que no m'agrada, i és l'etiqueta “col·lectiu de les persones grans”. La gent gran no som un col·lectiu, sinó un grup d'edat. De fet, el més heterogeni de tots: entre una persona de 65 anys i una de cent i escaig hi ha poques similituds. És clar que el carnet d'identitat no classifica una persona. L'edat cronològica és una dada estadística entre moltes altres: l'edat social, la psicològica, l'econòmica, la que depèn de la salut, etcètera. Un conjunt de circumstàncies fan que el procés d'envelliment i la vellesa siguin diferents en cada persona. Una persona amb bona salut, situació econòmica acceptable, bon entorn familiar i/o bones relacions socials té unes possibilitats de participació i vida activa que no té la persona amb mala situació econòmica, salut o entorn.

 

Si haguessis de definir les principals línies d’actuació de les polítiques de persones grans avui dia, quines creus que són les prioritats?

En primer lloc, crec que cal pensar en les persones que són vulnerables per les seves circumstàncies o situació econòmica. Necessitem que les polítiques donin suport a aquestes persones perquè puguin envellir amb dignitat, optimitzant les oportunitats de benestar físic, social i mental.

 

També ets una dona molt compromesa amb la qüestió de gènere. Has estat o estàs vinculada a Dones Mundi i a Old Womens Network Europe. Respecte les dones grans, específicament, quines creus que són les prioritats?

Les dones grans estan, en general, en pitjor situació que els homes de la seva mateixa edat. Per tant, quan es dissenyen polítiques d'envelliment és important pensar en les diferències de gènere i també, per exemple, en com les dones que han treballat tenen pitjors situacions econòmiques que els homes que tenien una ocupació semblant. Hi ha moltes dones que han fet treballs que no estaven reconeguts per la Seguretat Social (a l'empresa del seu marit, al camp, cosint o treballant a domicili). Se li afegeixen les diferències en l'esperança de vida: sabem que neixen més nens que nenes, que vora els 45 anys la proporció d'homes i dones s'equilibra i que després augmenta la mortalitat entre els homes. No obstant això, encara que la longevitat de les dones és major, aquesta no va lligada amb un augment de la longevitat de les dones en bon estat de salut.

 

Quan es dissenyen polítiques d'envelliment és important pensar en les diferències de gènere

 

Si busques una piràmide en la qual estiguin les persones grans amb bona salut i les amb major índex de dependència, no hi ha grans diferències entre els homes i dones grans que estiguin bé, però sí que s'observa una major proporció de dones majors que reben ajuda de la Llei d'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Hi ha moltes més dones que necessiten ajuda i que estan en pitjor situació econòmica. També hi ha moltes més vídues, perquè abans era costum que els homes es casessin en tenir una situació econòmica que els ho permetés i ho solien fer amb dones més joves. Sabem també que el nivell de formació entre els homes i les dones grans és diferent perquè les famílies prioritzaven els estudis dels nens davant els de les nenes, ja que es considerava que les dones serien mantingudes pel marit una vegada casades.

 

Pel que fa al model residencial en aquest país, fa temps que ja comencem a sentir que es desenvolupen plans d'Atenció Centrada en la Persona (ACP). No tothom està familiaritzat amb el que és i existeixen moltes aproximacions sobre aquest tema. Què és per a tu la ACP?

Sobre la ACP es parla tots els dies i no tots els que en parlen tenen clar el que és. Per a mi, la ACP no és simplement canviar alguna actuació, millorar l'aspecte de la residència o les seves activitats perquè hi hagi una certa participació. És un canvi global, és redefinir qui és el subjecte. En la residència tradicional, els professionals són experts que saben el que vol la persona i, per tant, tota l'organització està pensada al voltant de la idea de “jo sé el que tu necessites i t'ho donaré”. En canvi, en la ACP la persona està al centre i es respecta una cosa tan important com la seva autonomia de decisió. La seva capacitat de decidir com vol o no vol alguna cosa, o que, si ella ja no té capacitat de fer-ho, siguin els seus familiars els qui ho facin. Es dona una importància enorme a la història de vida de cada persona: saber com vivia aquesta persona, quines eren les seves aficions, quines eren les seves relacions i la seva manera de viure perquè pugui continuar fent-ho.

No serveix que a les persones se’ls atengui només en les necessitats bàsiques de la piràmide de Maslow, ni que una residència sigui un bon hotel i una bona clínica, sinó que la residència ha de ser un lloc on viure i en el qual la persona se senti a la seva casa. “Viure a casa” és la idea.

 

La residència ha de ser un lloc on viure i en el qual la persona se senti a la seva casa

 

Quan jo dirigia una residència, recordo el cas d'un senyor que va estar ingressat a l'hospital i la família va acudir desesperada a nosaltres dient que “l'oncle diu que vol tornar a casa i la casa ja no la tenim, la vam vendre”. Jo els vaig dir “li heu preguntat quina és la seva casa?”. Quan ho van fer, ell va dir que la seva casa era la residència. És a dir, s'havia aconseguit que se sentís en la residència com a casa, la qual cosa és fonamental. Això suposa un esforç de tot l'equip, sobretot dels auxiliars geriàtrics. Té molt valor perquè es va produir una simbiosi entre el canvi en la participació i autonomia de decisió de les persones grans, i la reacció i posada en marxa d'aquesta per part dels professionals.

La ACP no ha estat impulsada per les associacions de persones grans sinó pels propis professionals que han trobat en ella un marc ètic en el qual recolzar-se per a fer aquests canvis, tot i que de moment hi hagi resistència. Continua sent més fàcil decidir el que l'altre necessita que adaptar-se al que la persona demanda. No es tracta només d'atendre unes persones que tenen necessitats sinó de pensar primer en aquestes i després en quines necessitats tenen, contemplant també les seves capacitats: quines té i quines pot recuperar, perquè segur que hi ha molts casos en què les circumstàncies les han fet perdre però són recuperables si es treballa com toca. Centrant-se en cada persona amb un pla individual d'atenció en el qual ella participi o els seus familiars si no n’és capaç i que es dissenyi conjuntament.

 

I, creus que estem aconseguint implantar el model? Si no és així, quins creus que són els passos que hauríem de donar per a aconseguir-ho?

Aquest matí he anat a una jornada de persones que estan treballant per a implantar el model ACP. Com comento, tenen molt mèrit els professionals que, malgrat els contractes que tenen i les condicions inacceptables que estableixen els convenis col·lectius i en les quals treballen, estan lluitant per a aconseguir aquest model de ACP. Hi ha equips que es preocupen de que els seus treballadors rebin formació per part d'un professional amb coneixement en el tema. Moltes residències són un negoci i és difícil que el personal necessari per a atendre adequadament les persones residents durant les 24 hores els 365 dies de l'any disposi del temps que es requereix per a fer la deguda formació. Això no és barat i les pensions dels espanyols no faciliten que això sigui així, per això cal pensar en solucions.

 

Moltes residències són un negoci i això dificulta dedicar el temps necessari per a una bona formació en ACP

 

Els vells estem creixent en número, sobretot les franges d'edat més avançada, i moltes de les persones grans necessitarem suports per a la dependència, per la qual cosa cal pensar en solucions que siguin assequibles i que tinguin el suport de l'administració pública. Des de les cooperatives d'usuaris al cohousing, a Europa apareixen models diferents per a persones que necessiten un cert suport però que encara no estan, no desitgen o no necessiten el suport total que representa una residència. Perquè puguin gaudir de bones condicions i bona qualitat de vida necessitem que es creïn aquests altres tipus de recursos.

 

Quines creus que haurien de ser les prioritats per a abordar la solitud no desitjada de les persones grans?

Primer voldria aclarir la diferència entre la soledat sentida, la que experimenten les persones que se senten soles, i la soledat objectiva, la de les persones que ho estan. Moltes persones grans estem sols a causa de la viduïtat o altres circumstàncies familiars. No perquè desitgem estar sols, sinó perquè volem conservar la nostra independència. No és una solitud desitjada ja que no és igual estar-ho, només que sentir-se’n. No ens sentim sols si tenim unes relacions familiars i/o socials que ens permetin estar relacionats significativament o de manera pròxima amb persones amb les quals mantenim nivells de contacte satisfactoris.

Aquesta és per a mi la primera de les prioritats: el facilitar que aquestes persones estableixin relacions interpersonals que les satisfacin. Considero que una de les formes més eficients i que influeixen més positivament en la vida i la salut de les persones que senten soledat és el voluntariat. El voluntari no sols acompanya a la persona que se sent sola pal·liant la seva soledat, sinó que reconeix a la persona acompanyada el seu valor. “Jo estic amb tu i vinc a estar amb tu no per una obligació professional o familiar, sinó perquè crec en el teu valor com a persona; és perquè et valoro que et dedico el meu temps”. A vegades, aquest reconeixement produeix millores increïbles en la persona que rep l'acció voluntària.

 

El voluntariat reconeix el valor de la persona acompanyada

 

També és prioritari realitzar estudis sobre quines persones viuen soles per a oferir-los els recursos que la seva comunitat ofereix per a pal·liar la soledat. Parlem una mica de soledat.

 

Avui dia ja sabem que una persona es pot sentir sola vivint acompanyada, aquest seria el cas de l'entorn residencial. Saps si s'està abordant la soledat en els entorns residencials? Quines creus que haurien de ser les prioritats per a abordar-la?

Com deia un poeta, “però és més espantosa encara / la soledat de dues en companyia”. La soledat la senten especialment les persones que estan en una residència contra la seva voluntat real, persones que creuen que aquest no hauria de ser el seu lloc. En moltes residències s'està abordant aquest problema. Si en la residència en qüestió s'està treballant bé la implementació del model d'Atenció Centrada en la Persona (ACP), durant l'elaboració del Pla Individual d'Atenció s'haurà tingut en compte la història de vida d'aquesta persona i s'hauran treballat juntament amb ella els seus gustos i prioritats. Per tant, procuraran satisfer-los en la mesura del possible. Per a això és prioritari que s'exigeixi una bona formació de base de tots els professionals, se segueixi una formació continuada i un treball en equip ben coordinat. Crec que els professionals que han rebut una bona formació en ACP sabran buscar els recursos perquè les persones que viuen en una residència no se sentin soles.

En un centre residencial també és de gran valor la col·laboració del voluntariat. Aquests/es poden ajudar a donar més valor a les activitats ocupacionals, les festives o d'oci, sempre que actuïn com a suport als professionals i mai en substitució d'ells.

 

Un cosa que ens sorprèn als de la nostra generació és precisament la capacitat de mobilització de les persones grans avui dia. Molts de nosaltres admirem la mobilització per les pensions, per exemple. Les generacions més joves, els que tenim entre 40 i 50 anys, ens mobilitzem molt menys, per què creus que passa això?

Hi ha una diferència important perquè les persones de mitjana edat veuen la vellesa molt llunyana. És curiós, per exemple, com l'altre dia estava parlant amb una senyora amb arrugues imponents i pinta de ser molt gran i em deia “a mi em preocupen els pobres vells”. Ella no s'incloïa en aquest grup d'edat. Crec que els joves o les persones d'una certa edat no pensen en això. Em preocupa això, que els meus fills de vora els 60 anys no estiguin pensant que hauran de canviar o remodelar els seus habitatges per altres més apropiats. Cal pensar en això amb temps i a Espanya no s'està fent.

 

L'ajuda domiciliària és insuficient i actualment s'ofereix un nombre d'hores que no permet a les persones quedar-se soles a les seves cases

 

Mentre a la resta d'Europa estan sortint una quantitat de models d'habitatge alternatius, a Espanya això no està passant. Crec que les persones grans hem de fer alguna cosa. Nosaltres, les persones grans, perquè ja vivim la vellesa i veiem la situació d'unes pensions que no són per viure, sinó només per no morir. Es necessita una pensió mínima per a viure amb dignitat i és necessari veure tots els problemes relacionats amb l'habitatge i els desnonaments de persones als qui els pugen el lloguer a un preu que ja no poden assumir. Sabem els preus alts que tenen les residències per a donar el servei adequat, els quals no són assumibles per les baixes pensions mitjanes d’Espanya.

L'ajuda domiciliària és insuficient i actualment s'ofereix un nombre d'hores que no permet a les persones quedar-se soles a les seves cases. Abans, quan una dona es quedava vídua normalment s'anava a viure amb una filla soltera o amb els seus fills. Ara les persones grans volen continuar vivint de manera independent. Però clar, per a això fan falta unes pensions dignes i al nostre país no sols no ho eren o són, sinó que no s'han adaptat a l'augment del cost de la vida ni a paràmetres que tinguin en compte la vida de les persones grans. És a dir, s'hauria d’estudiar un cost de vida que tingués en compte l'electricitat, l'aigua, el mercat, l'habitatge i la sanitat, però també molts productes farmacèutics que necessiten les persones grans i que són cars però ja no se subvencionen des de la Seguretat Social.

 

Ets una dona molt activa i lluitadora en l’àmbit dels drets de les persones grans. Què t'ha portat a tenir tanta presència en aquest camp?

Jo vaig estudiar la carrera de Treball Social amb 50 anys. Havia començat una altra carrera universitària de jove i la vaig deixar, em vaig casar i vaig tenir una família nombrosa. Vaig decidir que el meu voluntariat no era com jo volia i, per a millorar-lo vaig fer Treball Social. Després vaig començar a treballar amb voluntaris que acompanyaven a persones grans a la Creu Roja. En aquests temps, parlar de voluntariat era parlar d'una cosa que estava mal vista perquè era una activitat assistencial en un camp on l'Estat tenia l'obligació de suplir totes les necessitats. El voluntariat estava mal vist però vaig començar aquí i em vaig anar enganxant al tema, vaig veure les necessitats i vaig seguir-hi treballant.

 

De tots els espais i activitats que realitzes al voltant de la defensa dels drets de les persones grans, si n’haguessis de triar una, amb quina et quedaries? Per què?

En aquest moment, possiblement amb la que faig a FATEC: la residència en la qual m'agradaria viure. Les persones grans som conscients que hi ha moltes residències en les quals les persones que viuen en elles se senten “a casa seva”. Això no és conegut i hi ha una visió negativa de com es viu en una residència. Nosaltres visitem residències de Catalunya i recollim en un sumari els aspectes positius que observem en elles. Aquest sumari s'amplia a mesura que coneixem nous aspectes que considerem positius. Fem difusió de les nostres observacions perquè serveixin d'orientació a les persones que busquen una residència, perquè coneguin en quins aspectes s’haurien de fixar  que es compleixin. També pensem que és útil perquè altres residències es fixin en pràctiques positives com aquestes i les adoptin.

 

És ben sabut que a més de ser una “activista” molt activa, també ets una dona de família. Com t'organitzes per a arribar a tot?

Ara ja no tinc necessitat d'arribar a tot! Això va ser en el seu moment. Tinc 7 fills, 17 nets i 2 besnets, però ara ja no haig d'arribar a tot. La meva filla gran ja s'ha jubilat i, encara que els papers d'àvia i besàvia sí que els tinc i la meva casa continua sent un lloc de trobada familiar, ja no tinc les obligacions que vaig tenir en el seu moment. Suposo que llavors vaig poder amb tot perquè comptava amb un marit que em donava moltíssim suport, que quan vaig decidir tornar a estudiar em va donar un suport absolut i que va col·laborar sempre amb les coses de la casa si era necessari. Totes les famílies nombroses es donen suport els uns als altres i crec que encara continua sent així.

Compartir

Articles relacionats

“La vejez es una etapa más de la vida”, M.Mas

Mercè Mas

Mercè Mas es trabajadora social de formación y activista social de vocación. La suya es una trayectoria profesional centrada en el voluntariado con y para las personas mayores, además de la dirección de servicios residenciales. Es miembro de la Comisión Ejecutiva del Consell de la Gent Gran de Cataluña, la Comisión Permanente del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona y el Older Women’s Network Europe, entidades desde las cuales participa en la defensa de los derechos de las personas mayores. Responsable del proyecto “La residencia en la que me gustaría ir a vivir” de FATEC, reivindica la Atención Centrada en la Persona (ACP) como forma de garantizar el respeto a la dignidad, autonomía de decisión y derechos de quienes viven en los centros. Madre de siete hijos y abuela de diecisiete nietos, Mas cursó la carrera de Trabajo Social a los 50 años y demanda como fundamental que las personas mayores se sientan en la residencia como en casa.

 

Consideramos personas mayores a aquellas que tienen 65 años o más, pero muchos pensamos que esta clasificación no responde a la realidad e influye en el diseño de servicios y recursos. ¿Cómo crees que deberíamos reconsiderar este tema?

Las personas somos mayores, pues “mayores” es una clasificación en sí misma. No obstante, a mí me gusta la palabra “viejos”. Si te das cuenta, los niños pequeños enseguida dicen que ya son mayores. La vejez es una etapa más de la vida y hay que aceptarla como cualquier otra. Hay una tendencia que no me gusta, y es la etiqueta “colectivo de los mayores”. Los mayores no somos un colectivo, sino un grupo de edad. De hecho, el más heterogéneo de todos: entre una persona de 65 años y una de ciento y pico hay pocas similitudes. Está claro que el carnet de identidad no clasifica una persona. La edad cronológica es un dato estadístico entre muchos otros: la edad social, la psicológica, la económica, la que depende de la salud, etcétera. Un conjunto de circunstancias hace que el proceso de envejecimiento y la vejez sean distintos en cada persona. Una persona con buena salud, situación económica aceptable, buen entorno familiar y/o buenas relaciones sociales tiene unas posibilidades de participación y vida activa que no tiene la persona con mala situación económica, salud o entorno.

 

Si tuvieras que definir las principales líneas de actuación de las políticas de personas mayores hoy en día, ¿cuáles crees que son las prioridades?

En primer lugar, creo que hay que pensar en las personas vulnerables las cuales lo son por sus circunstancias o situación económica. Necesitamos que las políticas den apoyo a estas personas para que puedan envejecer con dignidad, optimizando las oportunidades de bienestar físico, social y mental.

 

También eres una mujer muy comprometida con la cuestión de género. Has estado o estás vinculada a Mujeres Mundi y a Old Womens Network Europe. En cuanto a las mujeres mayores, específicamente, ¿cuáles crees que son las prioridades?

Las mujeres mayores están, en general, en peor situación que los hombres de su misma edad. Por tanto, cuando se diseñan políticas de envejecimiento es importante pensar en las diferencias de género y también, por ejemplo, en cómo las mujeres que han trabajado tienen peores situaciones económicas que los hombres que tenían un empleo parecido. Hay cantidad de mujeres que han realizado trabajos que no estaban reconocidos (en la empresa de su marido, en el campo, cosiendo o trabajando a domicilio) y sin reconocimiento en la Seguridad Social. Se le suma las diferencias en la esperanza de vida: sabemos que nacen unos pocos niños más que niñas, que hacia los 45 años la proporción de hombres y mujeres se equilibra y que después aumenta la mortalidad entre los hombres. No obstante, aunque la longevidad de las mujeres es mayor, ésta no se corresponde con un aumento de la longevidad de las mujeres en buen estado de salud.

 

Cuando se diseñan políticas de envejecimiento es importante pensar en las diferencias de género

 

Si buscas una pirámide en la que estén las personas mayores con buena salud y las con mayor índice de dependencia, no hay grandes diferencias entre los hombres y mujeres mayores que estén bien, pero sí se observa una mayor proporción de mujeres mayores que reciben ayuda de la Ley de Autonomía Personal y Atención a la Dependencia. Hay muchas más mujeres que necesitan ayuda y que están en peor situación económica. También hay muchas más viudas, porque antes era costumbre que los hombres se casaran al tener una situación económica que se lo permitiese y lo solían hacer con mujeres más jóvenes. Sabemos también que el nivel de formación entre los hombres y las mujeres mayores es distinto porque las familias priorizaban los estudios de los niños ante los de las niñas, pues se consideraba que, una vez casadas, las mujeres serían mantenidas por el marido.

 

En cuanto al modelo residencial en este país, hace algún tiempo que ya comenzamos a oír que se desarrollan planes de Atención Centrada en la Persona (ACP). No todo el mundo está familiarizado con lo que es y existen muchas aproximaciones al respecto. ¿Qué es para ti la ACP?

Sobre la ACP se habla todos los días y no todos los que hablan tienen claro lo que es. Para mí, la ACP no es simplemente cambiar alguna actuación, mejorar el aspecto de la residencia o sus actividades para que haya una cierta participación. Es un cambio global, es redefinir quien es el sujeto. En la residencia tradicional, los profesionales son los expertos que saben lo que quiere la persona y, por tanto, toda la organización está pensada alrededor de la idea de “yo sé lo que tú necesitas y te lo voy a dar”. En cambio, en la ACP la persona está en el centro y se respeta algo tan importante como su autonomía de decisión. Su capacidad de decidir cómo quiere o no quiere algo, o que, si ella ya no tiene capacidad de hacerlo, sean sus familiares quienes lo hagan. Se da una importancia enorme a la historia de vida de cada persona: saber cómo vivía esta persona, cuáles eran sus aficiones, cuáles eran sus relaciones y su manera de vivir para que pueda seguir haciéndolo. No sirve  que a las personas se las atienda solo en las necesidades básicas de la pirámide de Maslow, ni que una residencia sea un buen hotel y una buena clínica, sino que la residencia debe ser un lugar donde vivir y en el que la persona se sienta en su casa. “Vivir en casa”, esa idea.

 

La residencia debe ser un lugar donde vivir y en el que la persona se sienta en su casa

 

Cuando yo dirigía una residencia, recuerdo el caso de un señor que estuvo ingresado en el hospital y la familia acudió desesperada a nosotros diciendo que “el tío dice que quiere volver a casa y la casa ya no la tenemos, la vendimos”. Yo les dije “¿le habéis preguntado cuál es su casa?”. Cuando lo hicieron, él dijo que su casa era la residencia. Es decir, se había conseguido que se sintiera en la residencia como en casa, lo que es fundamental. Eso supone un esfuerzo de todo el equipo, sobre todo de los auxiliares geriátricos. Tiene mucho valor porque se produjo una simbiosis entre el cambio en la participación y autonomía de decisión de las personas mayores, y la reacción y puesta en marcha de esta por parte de los profesionales.

La ACP no ha sido impulsada por las asociaciones de personas mayores sino por los propios profesionales que han encontrado en ella un marco ético en el que apoyarse para hacer estos cambios, a pesar de que de momento haya resistencia.  Sigue siendo más fácil decidir lo que el otro necesita que adaptarse a lo que la persona demanda. No se trata solo de atender a unas personas que tienen necesidades sino de pensar primero en éstas y después en qué necesidades tienen, contemplando también sus capacidades: qué capacidades tiene y qué capacidades puede recuperar, porque seguro que hay muchos casos en que las circunstancias las han hecho perder pero son recuperables si se trabaja como se debe. Centrándose en cada persona con un plan individual de atención en el que ella participe o sus familiares si no es capaz y que se diseñe conjuntamente.

 

Y, ¿crees que estamos consiguiendo implantar el modelo? Si no es así, ¿cuáles crees que son los pasos que deberíamos dar para conseguirlo?

Esta mañana he estado en una jornada de personas que están trabajando para implantar el modelo ACP. Como digo, tienen mucho mérito los profesionales que, a pesar de los contratos que tienen y las condiciones inaceptables que establecen los convenios colectivos y en las que trabajan, están luchando para conseguir este modelo de ACP. Hay equipos que se preocupan de que sus trabajadores reciban formación por parte de un profesional con conocimiento del tema. Muchas residencias son un negocio y es difícil que el personal necesario para atender adecuadamente a las personas residentes durante las 24 horas los 365 días del año, disponga del tiempo que se requiere para hacer la debida formación. Esto no es barato y las pensiones de los españoles no facilitan que esto sea así, por eso hay que pensar en soluciones.

 

Muchas residencias son un negocio y eso dificulta dedicar el tiempo necesario para una buena formación en ACP

 

Los viejos estamos creciendo en número, sobre todo las franjas de edad más avanzada, y muchas de las personas mayores necesitaremos soportes para la dependencia, por lo que hay que pensar en soluciones que sean asequibles y que tengan el apoyo de la administración pública. Desde las cooperativas de usuarios al cohousing, en Europa aparecen modelos distintos para personas que necesitan un cierto soporte pero que todavía no están, no desean o no necesitan el soporte total que supone una residencia. Para que puedan disfrutar de buenas condiciones y buena calidad de vida necesitamos que se creen estos otros tipos de recursos.

 

¿Cuáles crees que deberían ser las prioridades para abordar la soledad no deseada de las personas mayores?

Primero quisiera aclarar la diferencia entre la soledad sentida, la que experimentan las personas que se sienten solas, y la soledad objetiva, la de las personas que lo están. Muchas personas mayores estamos solos debido a la viudedad u otras circunstancias familiares. No porque deseemos estar solos, sino porque queremos conservar nuestra independencia. No es una soledad deseada ya que no es igual estar solo que sentirse solo. No nos sentimos solos si tenemos unas relaciones familiares y/o sociales que nos permitan estar relacionados significativamente o de manera cercana con personas con las que mantenemos niveles de contacto satisfactorios.

Esa es para mí la primera de las prioridades: el facilitar que estas personas establezcan relaciones interpersonales que les satisfagan. Considero que una de las formas más eficientes y que influyen más positivamente en la vida y la salud de las personas que sienten soledad es el voluntariado. El voluntario no solo acompaña a la persona que se siente sola paliando su soledad, sino que reconoce a la persona acompañada su valor. “Yo estoy contigo y vengo a estar contigo no por una obligación profesional o familiar, sino porque creo en tu valor como persona; es porque te valoro que te dedico mi tiempo”. A veces, este reconocimiento produce mejoras increíbles en la persona que recibe la acción voluntaria.

 

El voluntariado reconoce el valor de la persona acompañada

 

También es prioritario realizar estudios sobre qué personas viven solas para ofrecerles los recursos que su comunidad ofrece para paliar la soledad. Hablemos un poco de soledad.

 

Hoy en día ya sabemos que una persona se puede sentir sola viviendo acompañada, ese sería el caso del entorno residencial. ¿Sabes si se está abordando la soledad en los entornos residenciales? ¿Cuáles crees que deberían ser las prioridades para abordarla?

Como decía un poeta, “pero es más espantosa todavía / la soledad de dos en compañía”. La soledad la sienten especialmente las personas que están en una residencia contra su voluntad real, personas que creen que este no debería ser su lugar. En muchas residencias se está abordando este problema. Si en la residencia en cuestión se está trabajando bien la implementación del modelo de Atención Centrada en la Persona (ACP), durante la elaboración del Plan Individual de Atención se habrá tenido en cuenta la historia de vida de esta persona y se habrán trabajado juntamente con ella sus gustos y prioridades. Por tanto, procurarán satisfacerlas en lo posible. Para ello es prioritario que se exija una buena formación de base de todos los profesionales, se siga una formación continuada y un trabajo en equipo bien coordinado. Creo que los profesionales que han recibido una buena formación en ACP sabrán buscar los recursos para que las personas que viven en una residencia no se sientan solas.

En un centro residencial también es de gran valor la colaboración del voluntariado. Estos/as pueden ayudar a dar más valor a las actividades ocupacionales, las festivas o de ocio, siempre y cuando actúen como soporte a los profesionales y nunca en sustitución de ellos.

 

Algo que nos sorprende a los de nuestra generación es precisamente la capacidad de movilización de las personas mayores hoy en día. Muchos de nosotros admiramos la movilización por las pensiones, por ejemplo. Las generaciones más jóvenes, los que tenemos entre 40 y 50 años, nos movilizamos mucho menos, ¿por qué crees que ocurre esto?

Hay una diferencia importante porque las personas de mediana edad ven la vejez muy lejos. Es curioso, por ejemplo, como el otro día estaba hablando con una señora con arrugas imponentes y pinta de ser muy mayor y me decía “a mí me preocupan los pobres viejos”. Ella no se incluía en este grupo de edad. Creo que los jóvenes o las personas de cierta edad no piensan en ello. Me preocupa eso, que mis hijos de alrededor de los 60 años no estén pensando que tendrán que cambiar o remodelar sus viviendas por otras más apropiadas. Hay que pensar en ello con debido tiempo y en España no se está haciendo.

 

La ayuda domiciliaria es insuficiente y actualmente se ofrece un número de horas que no permite a las personas permanecer solas en sus casas

 

Mientras en el resto de Europa están saliendo una cantidad de modelos de vivienda alternativos, en España esto no está ocurriendo. Creo que los mayores debemos hacer algo.  Nosotros, las personas mayores, porque ya vivimos la vejez y vemos la situación de unas pensiones que no son para vivir, sino solo para no morir. Se necesita una pensión mínima para vivir con dignidad, y es necesario ver todos los problemas relacionados con la vivienda y los desahucios de personas a quienes les suben el alquiler a un precio que ya no pueden asumir. Sabemos los precios altos que tienen las residencias para dar el servicio adecuado, a los que las bajas pensiones medias en España no permiten hacer frente.

La ayuda domiciliaria es insuficiente y actualmente se ofrece un número de horas que no permite a las personas permanecer solas en sus casas. Antes, cuando una mujer se quedaba viuda normalmente se iba a vivir con una hija soltera o con sus hijos. Ahora las personas mayores quieren seguir viviendo de manera independiente. Pero claro, para eso hacen falta unas pensiones dignas y en nuestro país no solo no lo eran o son, sino que no se han adaptado al aumento del coste de la vida ni a parámetros que tengan en cuenta la vida de las personas mayores. Es decir, se debería mirar un coste de vida que tenga en cuenta la electricidad, el agua, el mercado, la vivienda y la sanidad, pero también muchos productos farmacéuticos que necesitan usar las personas mayores y que son caros, pero ya no se subvencionan desde la Seguridad Social.

 

Eres una mujer muy activa y luchadora en por los derechos de las personas mayores. ¿Qué te ha llevado a tener tanta presencia en este campo?

Yo estudié la carrera de Trabajo Social con 50 años. Había empezado otra carrera universitaria de joven y la dejé, me casé y tuve una familia numerosa. Decidí que mi voluntariado no era como yo quería, para mejorarlo hice Trabajo Social y empecé a trabajar con voluntarios que acompañaban a personas mayores en la Cruz Roja. En esos tiempos, hablar de voluntariado era hablar de una cosa que estaba mal vista porque era asistencial en un campo donde el Estado tenía la obligación de suplir todas las necesidades. El voluntariado estaba mal visto, pero empecé ahí y me fui enganchando al tema, vi las necesidades y seguí.

 

De todos los espacios y actividades que realizas en torno a la defensa de los derechos de las personas mayores, si tuvieras que escoger una, ¿con cuál de ellas te quedarías? ¿Por qué?

En este momento, posiblemente con el que llevo en FATEC: la residencia en la que me gustaría vivir. Las personas mayores somos conscientes de que hay muchas residencias en las que las personas que viven en ellas se sienten “en su casa”. Eso no es conocido y hay una visión negativa de cómo se vive en una residencia. Nosotros visitamos residencias de Cataluña y recogemos en un sumario los aspectos positivos que observamos en ellas. Ese sumario se amplía a medida que conocemos nuevos aspectos que consideramos positivos. Hacemos difusión de nuestras observaciones para que sirvan de orientación a las personas que buscan una residencia, para que conozcan en qué aspectos deberían fijarse que se cumplan. También pensamos que es útil para que otras residencias se fijen en estas prácticas positivas y las adopten.

 

Es bien sabido que además de ser una “activista” muy activa, también eres una mujer de familia. ¿Cómo te organizas para llegar a todo?

¡Ahora ya no tengo necesidad de llegar a todo! Eso fue en su momento. Tengo 7 hijos, 17 nietos y 2 biznietos, pero ahora ya no tengo que llegar a todo. Mi hija mayor ya se ha jubilado y, aunque los papeles de abuela y bisabuela sí los tengo y mi casa sigue siendo un lugar de encuentro familiar, ya no tengo las obligaciones que tuve en su momento. Supongo que en su día pude con todo porque contaba con un marido que me apoyaba muchísimo, que cuando decidí volver a estudiar me dio un apoyo absoluto y que colaboró siempre con las cosas de la casa si era necesario. Todas las familias numerosas se apoyan unos a otros y creo que todavía sigue siendo así.

Compartir

Articles relacionats