Testimoni Meri Imprimeix Correu electrònic

Com va ser el primer dia amb la Margarita?
Doncs la història amb la Margarita va ser curiosa, ja que no varem tenir un primer dia, sinó una setmana! Vaig conèixer la Margarita la primera vegada que vaig participar a unes Estades, allà em vaig assabentar que no tenia voluntària... Així que després d’una setmana de convivència, veure que era persona amb qui podia congeniar i que podia aportar-me moltes coses, vaig decidir oferir-me per a fer el seu Acompanyament a Domicili.

 

La Margarita és una persona divertida, riallera i amb moltes ganes de fer coses malgrat que, a vegades, la salut no li posi fàcil. És irònica, sagaç i transparent. Té un geni ocult, que treu a passejar de tant en tant! És sensible, emotiva i s’ha proposat buscar-me parella! Jajajajaja!!


Amb la Margarita, heu coincidit novament en el grup d’Estades que va estar a Calaf fins a començaments de setembre, com ha anat?
L’experiència de Calaf m’ha aportat les ganes de seguir fent el que faig. Compartir 24 hores al dia et fa sentir i viure les emocions molt intensament. A la tornada de Calaf, la maleta va tornar carregada de somriures, experiències de vida i un munt d’energia positiva. No diré que no hi ha moments de tristesa, però allà, la tristesa és efímera...

La primera experiència que vas tenir amb Amics de la gent gran van ser les Tertúlies Grupals, un any després, vas començar en el programa d’Acompanyament a Domicili, en què varia l’acció del voluntari?

Amb el programa de Tertúlies, són moltes les persones que anem a visitar i totes són molt diferents. Tot i que, a vegades, les dues hores que estem amb elles se’ns fan curtes, el programa ens permet arribar a moltes persones i aportar el nostre granet de sorra. Sense oblidar que, em permet també compartir l’experiència amb els voluntaris que formen el meu grup i amb els qui estic encantada!!!


L’Acompanyament a Domicili em permet conèixer millor a la Margarita i potser així puc ser de més ajuda quan se sent trista... Es crea una confiança que ens permet parlar de temes dels que en les Tertúlies no tenim temps. Ens permet conèixer-nos millor i poder xerrar de tot allò que ens preocupa o ens diverteix. Suposo que per tot això, per a mi, la Margarita ha deixat de ser una visita setmanal de 2 hores i ha passat a ser una amiga a qui vaig a visitar per a compartir un te.

Què és per a tu ser voluntari?
Ser voluntari és decidir compartir el teu temps, parlar, riure, comprendre, escoltar i també plorar, sigui o no sigui de tristesa. Ser oïdes i ser consol per a qui ho necessita... En definitiva, saber veure el millor que hi ha en cada persona, gaudir-ho i sentir-ho junts...

Per què vas triar ser voluntària amb gent gran?

Els meus pares m’han educat ensenyant-me com n’és d’important la figura dels avis a la família. Com diu la meva mare, “Gràcies a ells estem tots aquí”. He tingut la sort de criar-me amb els meus avis materns molt a prop i he pogut compartir-hi moments en els quals he après moltes coses. De fet, encara continuo aprenent-ne. Suposo, que per tot això, em costa entendre que moltes persones no els considerin com un bé preuat que s’ha de cuidar i que són portadors d’una gran saviesa. Em resulta difícil entendre que els puguin considerar un destorb i que pràcticament no se’ls tingui en compte. Quan vaig decidir fer-me voluntari vaig trobar moltes possibilitats per a fer voluntariat amb nens, però no pas amb persones grans... i aquí estic!

Quin és l’intercanvi en la relació amb els usuaris d’Amics de la gent gran?

La gent gran em dona molt bons moments, riures compartits, complicitat, experiències, carícies, mirades, ganes de viure i de gaudir d ela vida... En definitiva, el millor de cadascú! Jo, suposo que els dono més o menys el mateix, tot i que sempre em quedo amb la sensació que és poc, comparat amb el que jo m’emporto.

Un dels trets característics del teu caràcter és l’empatia, com la vehicules en el voluntariat?

Des del meu punt de vista, l’empatia és necessària per a totes les situacions de la vida, és necessària per a viure. El més important és trobar l’equilibri per a poder fer el voluntariat de la millor manera possible sense fer nostres ni emportar-nos a casa els problemes de les persones a qui acompanyem.

D’on treus tanta energia?

Això em pregunto això moltes vegades! L’energia la trec dels seus somriures i del seu afecte.

 

 

Tornar a l'article Testimonis de voluntaris

 
 

Butlletí

 

Aquest lloc web fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Si vols, pots canviar les teves preferències o ampliar aquesta informació.