Testimoni de l'Alba, voluntària: amistats que trenquen la soledat Imprimeix Correu electrònic

agg-testimoni-maria-alba-02

L'Alba, voluntària, i la Maria, la seva amiga gran (© AGG)

Aquesta és la carta de l’Alba, voluntària d’Amics de la Gent Gran, que parla de la seva amistat amb la Maria, la seva amiga gran. Té 39 anys i viu a Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona):
“Volia fer un voluntariat amb nens i gent gran per solidaritat i perquè és en aquests col·lectius on crec que puc aprendre i créixer molt com a persona. Al setembre del 2014 vaig fer l'entrevista amb el José Luis [Coordinador de Desenvolupament Territorial d'Amics de la Gent Gran] i al novembre ja em van presentar la Maria. Encara que va ser un procés molt ràpid, en tot moment em vaig sentir acompanyada pel José Luis i mai em vaig sentir sola.
Des del principi vam connectar amb la Maria. Tot i que m'he de desplaçar 20 quilòmetres per visitar-la, no em suposa cap esforç. En les nostres trobades parlem molt: a la Maria li agrada molt xerrar i a mi escoltar, i ens expliquem què hem fet els dies que no ens hem vist. La nostra relació evoluciona molt favorablement i compartim molt, de fet, ja coneix a la meva parella i els fills, i a la meva mare.
Sento que tota persona mereix sentir la sensació de pau, tranquil·litat i benestar i desitjo que, en el seu cas, les persones grans que no es puguin sentir així, per les circumstàncies que siguin, puguin ser ateses amb la tendresa necessària per fer de la seva fragilitat una càlida fortalesa. Moltes gràcies a Amics de la Gent Gran per donar-me aquesta oportunitat!”

 

> Llegeix aquest testimoni també a la Memòria fotogràfica per a gent gran 2014.

 

 Tornar a l'article Paraules amigues: el voluntariat

 
 

Butlletí

 

Aquest lloc web fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Si vols, pots canviar les teves preferències o ampliar aquesta informació.