Testimoni del Salvador, voluntari d'Amics de la Gent Gran Imprimeix Correu electrònic

Carme-AGG-web

La Carme, a les Vacances Amigues

2012 a Calaf / © Maite Parellada

El Salvador, voluntari d’Amics de la Gent Gran des del 2013, ens explica aquest testimoni vinculat a la seva amiga gran, la Carme, que ens va deixar el 2014. A principis d'aquest 2015 va visitar la platja de Saturraran, entre Mutriku i Ondarroa, on la Carme va estar confinada junt amb l'Aurora, la seva segona filla i on hi va morir quan tot just aprenia a caminar. Del desastre de la guerra, del calvari de les mares, de la mainada que hi va morir i de la bellesa de la platja en són testimoni les imatges. El seu testimoni és tota una lliçó de memòria històrica.
"Saturraran va ser un dels episodis més tràgics i injustos a la vida de la Carme (Osor 29-05-1914, Barcelona 02-05-2014) i per a centenars de dones i d’infants d’arreu d’Espanya. En trobareu testimoni al llibre i a les adreces electròniques al final d’aquest escrit.*
Entre els anys 1938 i 1944 va ser presó de dones represaliades pel franquisme i de llurs fills, 177 dels quals, 120 adults i 57 infants, hi van morir. L’Aurora, als 10 mesos d’edat quan just començava a aprendre a caminar i abans que no hagués mai pogut arribar a pronunciar la paraula MARE, com tant desitjava la Carme. Era la segona de dues filles. La primera havia mort després de néixer. Al pare el van afusellar l’endemà de contraure-hi matrimoni a la presó. Estava embarassada de 3 mesos.
A primers de gener hi vaig ser amb l’Àngels, la meva esposa. Abans de la Pasqua immediatament després de conèixer la Carme també vam passar una tarda a Osor, a la comarca de la Selva, on va néixer i créixer fins que empesa per necessitats econòmiques va haver d’abandonar l’escola abans d’hora, per fer de mainadera i molt aviat anar a servir a Santa Coloma, Caldes, Badalona, Arenys i Barcelona. Quan parlava d’aquesta època, de la República i del seu admirat pare, se li il·luminaven els ulls tot i que amb prou feines s’hi veia. Després la guerra.

saturraran-3097-web

La platja de Saturraran, entre Mutriku i Ondarroa

Amb la llibertat recuperada, encara va estar un temps desterrada a Manresa, va treballar de modista fins a la jubilació i per sobre de tot va ajudar les germanes i la mare, la petita a morir de tuberculosi en un sanatori a Sant Boi, la mitjana a pujar els fills i la gran a millorar la relació amb la mare de qui no en guardava un bon record pel tracte que en va rebre de petita. Les va sobreviure a totes i també a l’únic germà que havia mort quan era un infant.
De la inacabable llista de qualificatius que em vénen al cap quan penso en la Carme en destacaria tres: llibertat, dignitat i solidaritat. Així és com va viure i morir.
Els darrers mots de l’epíleg d’un llibre que parla de la guerra que jo llegia en els trajectes cap a la residència on l’anava a veure estan dedicats “a les dones i homes que encara sobreviuen a aquells anys d’espant, a tots aquells a qui la vida ha encorbat la columna del cos però encara mantenen recta la columna de l’ànima”. Els hi vaig llegir i li van agradar. Amb gairebé 100 anys a la Carme tampoc no se li va encorbar mai la columna del cos."

saturraran-3102-web

 Element commemoratiu en record

de les víctimes de Saturraran

 

*Els Nens perduts del franquisme. Ricard Vinyes, Montse Armengou, Ricard Belis. Barcelona. Ed. Proa, TV3 2002. Los niños perdidos del franquismo. Ricard Vinyes i Ribes. Barcelona. Plaza & Janés 2002
Prohibido recordar: youtu.be/n_67gF0mk0s
Reportatge Els nens perduts del franquisme 1 i 2:
youtu.be/zA3M-k-ckis

youtu.be/YuJNElQkzIY


 Tornar a l'article Testimonis de voluntariat

 
 

Butlletí

 

Aquest lloc web fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Si vols, pots canviar les teves preferències o ampliar aquesta informació.