"Vam marxar amb el fred a sobre però al nostre cor hi havia l’escalfor que ens deia que havíem fet una bona obra" Imprimeix Correu electrònic

Tertúlia a domicili amb l’Encarnación, persona gran acompanyada, les voluntàries Maria i Ramona, i el voluntari Agustí

Mercè, voluntària i sòcia

© Amics de la Gent Gran

El passat dilluns 11 de febrer, va ser la tertúlia a casa de la senyora Encarnación. Vam arribar com sempre puntuals i comentant el fred que feia, era una tarda que no convidava gens a fer una passejada, feia molt d’aire i vam comentar que quina mandra haver de sortir de casa, perquè està clar som humans però la qüestió no era si feia fred o calor, l’únic propòsit era que l’Encarnación tingués una estona de companyia.
Vam pujar al 6è pis i ens va rebre l’Encarnación, ens va sobtar que duia una parca posada, això volia dir que al pis feia fred o que no es trobava massa bé. Vam entrar al menjador, amb un finestral que donava a la Diagonal amb una vista de pel·lícula a l’horitzó: es veia el mar. Hi havia una veïna fent-li companyia, aquesta senyora duia una manteta per les cames, això volia dir que estan acostumades a passar fred al pis. Li vam preguntar si tenia estufa i va dir que sí, el que no sabem es perquè no la tenia encesa. Van parlar de com van aconseguir aquest pis, va ser a través d’una Cooperativa; el preu de fa 40 anys no té res a veure amb els preus d’ara.
Ens van explicar on havien nascut, l’Encarnacion és d’un poble de Còrdova i la seva amiga, d’Extremadura. Ens va explicar com al seu poble, que es terra d’oliverers, preparaven les olives i les anaven apilant per capes en uns recipients de terracota. També van explicar com sacrificaven els animals dels corrals. Tot era interessant, perquè eren vivències que havien viscut i ara tot és molt diferent, almenys per a les que vivim en una ciutat i no hem viscut en un poble.
Es coneixen des de fa 40 anys i més que amigues són com germanes, i alguna vegada l’acompanya al metge.
L’Encarnación té el cap molt clar, ens va fer una explicació claríssima d’una visita que té prevista a la Fundació Puigvert, i el recorregut que ha de fer pels passadissos i els medicaments que ha d’anar prenent per fer-se la prova. Ella diu que està atrotinada però nosaltres la vam veure molt espavilada, casualment la Maria, la Ramona i l’Agustí ja la van visitar l’any passat i la van trobar força bé.
Té una voluntària, la Mireia que l’acompanya diumenge a la tarda i si tenen ganes surten a donar una volteta i a fer un cafè. N’està molt contenta, va comentar que el Gran Dinar de Nadal li va agradar moltíssim.

Mercè, voluntària i sòcia

© Amics de la Gent Gran

Vam parlar de molts temes d’actualitat, està al dia de tot, sobretot de la dimissió del Sant Pare, ella ho va escoltar casi en directe per la ràdio,  també vam parlar de la corrupció,  al final vam tocar el tema de la gastronomia que dona molt de si, i la Ramona que és una gran cuinera ens va delectar amb una recepta de peus de porc... Que bons! ens va explicar amb tot detall com els feia a l’estil “Ramona” amb la ceba, l’all, les prunes, etc... i sobretot un raig d’anís o de conyac, sense passar-se . Ens vam quedar bocabadats, podríem proposar-li que la propera tertúlia porti una carmanyola tèrmica amb els peuets, que segur que estaran boníssims, ¿que us sembla?
A quarts de vuit vam marxar amb el fred a sobre però al nostre cor hi havia l’escalfor que ens deia que havíem fet una bona obra, i tant la Encarnación com la seva amiga van passar una tarda una mica diferent. I van poder parlar de tot, estar acompanyades i sobretot recordar les seves vivències del seu lloc de naixement. I sentir-se escoltades, ja que moltes vegades no saben amb qui parlar i les hores no s’acaben mai, sobretot a l’hivern que es fa fosc molt aviat.
Vam dir adéu a aquell finestral amb els llums encesos de la Diagonal i a tot el que ens allargava la vista, és una panoràmica que té el mateix encant a la tarda que al vespre. Amb raó es passen tantes hores compartint la seva soledat amb aquella finestra que sembla una funció de teatre i veuen passar la vida diària. Realment la Encarnación s’ha de sentir una privilegiada de  poder gaudir d’aquelles vistes.
Quan vam arribar  al carrer vam tornar a sentir molt de fred amb un aire que encara donava més la sensació de fredor, però estàvem contents de la companyia que havíem fet, així vam marxar cadascú a casa seva, esperant la propera tertúlia.

Mercè, voluntària i sòcia d'Amics de la Gent Gran

 

Tornar a l'article Testimonis de voluntariat

 
 

Butlletí

 

Aquest lloc web fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Si vols, pots canviar les teves preferències o ampliar aquesta informació.