Testimoni de la Marta, sòcia d'Amics de la Gent Gran Imprimeix Correu electrònic

Marta, sòcia d'Amics de la Gent GranHola a tots els amics i amigues de la gent gran, sóc la Marta Rubio Tartera, us volia explicar la meva experiència com a sòcia d’Amics de la Gent Gran.
Ara fa quatre anys caminant un dia, pel centre de Barcelona, un noi, molt amable, em va aturar per demanar-me la meva col·laboració en una ONG. Jo que soc sòcia d’una ONG de Sant Sadurní d’Anoia, que col·labora amb Mali, i padrina d’en Peer, un noi de Mali des de fa 10 anys, en un principi li vaig dir que tenia pressa i que no podia donar-li els cinc minuts que ell em demanava, però en sentir que parlava de gent gran em va cridar l’atenció i li vaig concedir aquells cinc minuts, que ara amb el temps considero que van estar molt ben aprofitats i que han valgut la pena. Quan parlem de gent amb necessitats sempre pensem en nens i normalment d’altres països, sovint oblidem que aquí al nostre país tenim molta gent necessitada i que malauradament cada vegada més. Aquest va ser el fet que em va decidir a fer-me sòcia. No m’exigien una quota concreta i podia aportar el que jo volgués o pogués, em va semblar que donar 10 euros mensuals no era un sacrifici per a mi i que si jo no podia fer un té diari no era una tragèdia, però que potser aquests 10 euros servirien per poder donar l’ajut que necessites una persona més desvalguda.
Dono la meva confiança a Amics de la Gent gran perquè tinc la sensació que la nostra societat oblida que existeixen els avis i que tots algun dia ens farem grans i podrem necessitar aquesta ajuda, em sembla una tasca entranyable i molt útil. Els avis i les àvies són persones que en el seu dia van treballar molt per tirar endavant aquest país i a les seves famílies, els que van contribuir a forjar tot el que nosaltres ara tenim, per aquest motiu penso que ara és un fet, des del meu punt de vista, moral, ajudar-los si ho necessiten.
Penso que els moments que ens estan tocant viure, no ens permeten quedar-nos quiets ni amagar-nos, no podem espantar-nos i lamentar-nos davant de situacions, sovint molt crítiques, de la nostra societat, cada vegada més envellida; sinó que és el moment de lluitar, d’oferir una mà amiga, d’obrir els ulls i de donar tot sense buscar res a canvi.
Us animo a formar part d’aquest gran col·lectiu de la manera que pugueu amb diners o amb el vostre temps, fer un somriure a algú, fer companyia a algú, oferir uns dinerons que et gastaries en qualsevol altre cosa supèrflua, no és un esforç, us ho asseguro, és un plaer, una satisfacció que t’omple el cor de joia.

 

>Vols fer com la Marta? Clica aquí i col·labora amb nosaltres.


 Tornar a l'article Testimonis de socis i col·laboradors

 
 

Butlletí

 

Aquest lloc web fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Si vols, pots canviar les teves preferències o ampliar aquesta informació.