Agost, Soledat, Barcelona Imprimeix Correu electrònic
divendres, 19 d'agost de 2016 11:12

És agost i la ciutat de Barcelona està plena de persones d’arreu del món que venen a gaudir i a divertir-se. Certament, la ciutat ofereix un gran nombre de possibilitats per passar-ho bé. Però tota realitat té diferents interpretacions i en aquesta mateixa esplèndida ciutat, milers de persones grans segueixen patint soledat.

 

La Núria en la xafogor del seu pis

 

Fa calor, molta xafogor i les gotes de suor cauen per l’esquena. A la televisió hi ha els Jocs Olímpics de Rio, i Gràcia viu les seves festes més importants. Els edificis queden mig buits i silenciosos. De cop i volta, a la ràdio parla el Leopold, voluntari d’Amics de la Gent Gran, explicant que va començar el seu voluntariat al mes d’agost de fa dos anys i que es va trobar la senyora que acompanya, la Contxita, plorant, doncs no havia parlat amb ningú durant tota una setmana.

 

A Amics de la Gent Gran rebem la terrible notícia d’un robatori amb violència d’una de les persones grans que acompanyem, la Mª Esperanza, i ens horroritzem. Ens fem creus de la crueltat existent i de la vulnerabilitat de moltes persones grans.

 

I allà estan elles, les persones grans, als bancs de la ciutat, asseguts mirant l’horitzó i distraient-se mirant com tantes i tantes persones van i venen de la platja, de menjar paella i prendre la seva cerveseta tot postejant les seves fotografies al Facebook i a l’Instagram. I les gotes de suor cauen per l’esquena.

 

Les persones grans són encara més invisibles a les seves cases, al sofà, amb una tovallola per cobrir-lo, veient els programes d’estiu amb notícies de tota mena, avorrits, esbufegant per la xafogor i pensant en els estius de la seva joventut. I les gotes de suor cauen per l’esquena.

 

La Núria celebrant el Sant Joan en companyía

 

Sona el telèfon, és la Montserrat, la voluntària d’Amics de la Gent Gran que truca cada setmana durant l’estiu a les persones grans. La conversa comença malament, però poc a poc es va notant la frescor, ja no importen les gotes de suor per l’esquena, és el poder de l’amistat, de la companyia i de l’afecte.

 

Per un estiu en companyia, per uns grans records d’estiu. 

 

Gràcies a tots i totes els que ho feu possible.

 

 Signatura Albert Quiles

Albert Quiles, director gerent d’Amics de la Gent Gran.

Agost, Soledat, Barcelona

 

És agost i la ciutat de Barcelona està plena de persones d’arreu del món que venen a gaudir i a divertir-se. Certament, la ciutat ofereix un gran nombre de possibilitats per passar-ho bé. Però tota realitat té diferents interpretacions i en aquesta mateixa esplèndida ciutat, milers de persones grans segueixen patint soledat.

Fa calor, molta xafogor i les gotes de suor cauen per l’esquena. A la televisió hi ha els Jocs Olímpics de Rio, i Gràcia viu les seves festes més importants. Els edificis queden mig buits i silenciosos. De cop i volta, a la ràdio parla el Leopold, voluntari d’Amics de la Gent Gran, explicant que va començar el seu voluntariat al mes d’agost de fa dos anys i que es va trobar la senyora que acompanya, la Contxita, plorant, doncs no havia parlat amb ningú durant tota una setmana.

A Amics de la Gent Gran rebem la terrible notícia d’un robatori amb violència d’una de les persones grans que acompanyem, la Mª Esperanza, i ens horroritzem. Ens fem creus de la crueltat existent i de la vulnerabilitat de moltes persones grans.

I allà estan elles, les persones grans, als bancs de la ciutat, asseguts mirant l’horitzó i distraient-se mirant com tantes i tantes persones van i venen de la platja, de menjar paella i prendre la seva cerveseta tot postejant les seves fotografies al Facebook i a l’Instagram. I les gotes de suor cauen per l’esquena.

Les persones grans són encara més invisibles a les seves cases, al sofà, amb una tovallola per cobrir-lo, veient els programes d’estiu amb notícies de tota mena, avorrits, esbufegant per la xafogor i pensant en els estius de la seva joventut. I les gotes de suor cauen per l’esquena.

Sona el telèfon, és la Montserrat, la voluntària d’Amics de la Gent Gran que truca cada setmana durant l’estiu a les persones grans. La conversa comença malament, però poc a poc es va notant la frescor, ja no importen les gotes de suor per l’esquena, és el poder de l’amistat, de la companyia i de l’afecte.

Per un estiu en companyia, per uns grans records d’estiu.

Gràcies a tots i totes els que ho feu possible.

 

Albert Quiles, director gerent d’Amics de la Gent Gran.

 
 

Butlletí

 

Aquest lloc web fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Si vols, pots canviar les teves preferències o ampliar aquesta informació.